MOLTES NITS

PROJECTE PER A LA PROMOCIÓ DE LA SALUT

Crònica escrita per VICENTE JESÚS “XEXU” OBRER MARTÍNEZ
De petit vaig tenir la sort de tenir un context favorable, tant familiar com geogràfic, per poder créixer en contacte amb el medi natural. Gràcies a la meva família vaig aprendre, des de la humilitat, els valors de la terra i del cultiu, de l’esforç, la responsabilitat, la sensibilitat, l’agraïment o el respecte. Créixer en un petit poble anomenat Estivella (València) situat als peus de la muntanya el Garbí em va brindar la possibilitat de descobrir, pas a pas o a cop de pedal, l’entorn rural i paisatgístic meravellós que guarda la Serra Calderona.
L’any 2012 vaig viatjar al Nepal i la meva passió per les muntanyes va augmentar, cosa que em va portar a fer el 2017 el meu primer repte solidari: travessar els Pirineus a peu de mar a mar pel GR-11. Vaig trigar 33 dies a recórrer els seus més de 800 km i tota la recaptació va ser donada a la Fundació Sanament de Villena. A la Transpirinenca vaig aprendre que realment cada dia era un repte: unes vegades per vèncer el son, altres vegades per controlar la por, o per l’intens mal de peus en finalitzar cada etapa. Vaig tenir dies calmats, dies incerts, boires tan intenses que em feien dubtar de cada pas i moltes vegades em dedicava només a caminar i caminar, com si estigués a la deriva, contemplant imatges, llocs i paisatges absolutament increïbles.

Per mi, caminar per la muntanya és una activitat en certa manera necessària, ja que em permet fugir d’aquesta forma de vida establerta i tantes vegades impregnada de judicis, consum, dependències materials, interessos i valors miserables i irrellevants. Caminar m’ajuda a conèixer-me millor i a ser jo mateix. Les muntanyes no tenen una forma fixa, aquesta depèn del lloc des d’on la miris o l’angle on et trobis i això m’ajuda a la vida a ser respectuós i a veure els problemes des de diferents perspectives per poder relativitzar les solucions. Caminar també és un gran aprenentatge per valorar les coses més simples.

De vegades em diuen que aquests projectes són barbaritats, que quina és la necessitat de ficar-me aquestes pallisses o que com se m’acut plantejar-me reptes tan esbojarrats com voler tenir tot el nord de la península Ibèrica caminat des del Cap de Creus a Catalunya fins al Cap de Fisterra a Galícia. Doncs des del 2018 puc dir que ja ho he aconseguit. Això és perquè, com deia M. Galván “La dimensió dels somnis no té ni mesura ni lògica”.
Després de la Transpirinenca van venir l'”Objectiu Nord”, el “Repte Per Potes” i els “11 (+1) Cols des Pyrénées” però, sens dubte, el repte més important de la meva vida va ser sobreviure a un infart fulminant que vaig patir el 12 de gener de 2020 (a mi m’agrada dir que va donar un “Corazonada” aquell dia), sense avisar, dos mesos abans de fer els 40, a punt que ens confinessin per Covid i a 3 mesos de ser pare.

Al cap de setmanes de sortir de l’hospital vaig començar a acceptar que la meva vida havia canviat considerablement. El principal obstacle amb què em trobava, a banda de les conseqüències físiques, era el dany psicològic a què m’havia d’enfrontar dia a dia. És com tornar a néixer, però amb la mirada des d’un altre pla. Amb moltes pors, amb molts dubtes i moltes preguntes. Al final vaig entendre que totes aquestes qüestions no em solucionaven res, i per això vaig escollir la posició de tenir únicament la necessitat d’aprofitar el temps que tinc amb actitud i ganes, moltes ganes, sobretot sentir-me viu i capaç.

Lamentablement, les malalties cardíaques són la principal causa de mort al món, sent responsable de gairebé 20 milions de morts al món a l’any i per desgràcia factors de risc com ho són la pressió arterial alta, el colesterol alt (LDL), la diabetis, l’obesitat, la mala alimentació, el sedentarisme, l’alcohol i tabaquisme o els trastorns de la son continuen augmentant. D’altra banda, un gran nombre d’investigacions estan demostrant que una quantitat d’activitat física més gran s’associa amb un menor risc de malaltia cardiovascular (ECV), inclosa la malaltia coronària, l’accident cerebrovascular i la insuficiència cardíaca. Tot i l’evidència, molts adults no fan la quantitat recomanada d’activitat física. Així que davant d’aquesta situació sembla pertinent desenvolupar activitats encaminades a la promoció de la salut per motivar i ajudar les persones i els pacients a adoptar estils de vida més saludables.

Des de la Corazonada la muntanya es va convertir en una mena de «super-píndola» necessària per a la meva salut física i mental. Poques coses aconsegueixen aportar-me més vitalitat que una sortida amb bici o una bona caminada per la muntanya. És, sens dubte, el racó més íntim i especial on necessito estar quan tinc temps. Per què? Cada repte, travessia, etc. pot ser una activitat totalment transformadora, rebent a canvi una recompensa totalment profitosa per a la meva salut mental i física. La muntanya m’ajuda molt a afrontar la vida amb actitud, sent conscient de les meves limitacions, però aquesta oportunitat de descobrir els meus límits, les meves pors o les meves fortaleses es tradueix en una oportunitat increïble per sentir-me una persona capaç amb la recompensa de percebre a les meves venes les immensurables ganes de viure la vida.
“Moltes Nits” són les paraules que utilitzava el meu pare quan s’acomiadava i, com no podia ser altrament, també van ser les últimes que va dir quan va morir. Aquest projecte va a la memòria de la meva mare i del meu pare i neix per donar forma a la unió entre la passió per la muntanya i la necessitat de divulgar la importància de l’activitat física per a la millora de la salut i la promoció d’estils de vida saludables. D’altra banda, aquesta iniciativa també té com a finalitat dur a terme activitats amb l’objectiu de recaptar fons per destinar-los a les organitzacions que vetllen i treballen per a l’atenció, la promoció, la formació i la investigació de les malalties cardíaques.

Per tot això a partir de la segona quinzena de juliol de 2025 farem la “Gran Ruta Dels Gegants”. Potser aquesta serà, per la seva dificultat i el moment personal en què decideixo fer-la, la travessia de llarga distància més difícil a realitzar fins ara. Es tracta de caminar seguides dues grans rutes llegendàries entre els gegants dels Alps com ho són el “Tour del Mont Blanc” i la “Walker’s Haute Route” (Alta Ruta del Caminant). Són dues travesses independents l’una de l’altra, però la idea és fer-les les dues seguides perquè comparteixen uns km que servirien de nexe d’unió de l’una amb l’altra. La primera part és realitzar el Tour del Mont Blanc des del pintoresc poble de Champex, ubicat al cantó suís del Valais. Aquesta ruta és circular i en el seu final (Champex) comença la segona ruta en direcció a Zermatt, amb final al mític Refugi Hornli (3.260 m), als peus del Mont Cerví. La distància total a fer és 380 km, amb un desnivell positiu acumulat d’uns 26.500 m. La durada estimada és de 16 a 20 dies (entre la segona quinzena de juliol i primera setmana d’agost) i la quantitat que s’estima recaptar està relacionada amb l’alçada màxima a què ens portarà aquesta travessia a la destinació final, el Refugi Hörnli, a 3.260 m, per tant, s’esperen recaptar 3.260 €.

Per aquest repte tinc la sort de poder realitzar-lo en companyia de dos grans amics i companys de l’equip “Gamusinos Villena”: Javier Catalán i Marcos Ríos, i les organitzacions beneficiàries d’aquesta travessia són Latiendo Juntos, amb seu a l’Hospital la Fe de València, i l’Associació de Persones amb Malaltia Cardíaca i Anticoagulants A.M. treballen per a l’atenció, suport sociofamiliar, prevenció i rehabilitació de persones amb cardiopatia (congènites i adquirides) i els seus familiars.
La causa solidària sempre està per damunt de tot. M’enriqueix molt pensar que som capaços d’impulsar altres persones a crear noves maneres de veure les dificultats que tenim. També a partir de la “Corazonada” sento com una mena de motivació per difondre el missatge que, fins i tot amb les nostres dificultats, som capaços, som vàlids, som gegants (com les muntanyes, com la meva mare i com el meu pare) i encara que també siguem fràgils i puguem caure, l’actitud és tan important que sempre valdrà la pena aixecar-se de nou per, pas a pas, continuar caminant. És la bellesa de viure de manera apassionada.

Som temps.
Som el temps que ens dediquem així que complau-te, de forma generosa,
d'un viure immens ple de tu.

VOLS COL·LABORAR AMB EL PROJECTE?

VICENTE JESÚS “XEXU” OBRER MARTÍNEZ

(Estivella – 1980). Actualment fent camí a Ontinyent. Creix impregnat dels encants de la Serra Calderona, la cual cosa fa que estiga en constant contacte amb la terra i la natura, bé siga caminant o amb bicicleta i sempre des d’una vessant apasionada i respetuosa. Ja amb edat més avançada viatja a Nepal i a partir d’aquest viatge comença a desenvolupar gran interès per les travessies de llarga distància per les muntanyes i, a més a més, amb caràcter de travessies solidaries, recaudant fons per a entitats necessitades: “Transpirenaica Solidaria” (2017), “Objetivo Norte” (2018), “Reto por Patas” (2019), “11 (+1) Cols des Pyrénées” (2023), “Gran Ruta dels Gegants” (2025). Als inicis del 2020 va patir un infart (o com ell l’anomena “una corazonada”) i desde eixe moment aquesta activitat es converteix per a ell en una mena d’eïna important tant per al desenvolupament personal com per a afrontar la vida amb actitut de superació. Crea el projecte “Muchas Noches”, on la seua intenció és difondre l’activitat física per a la millora de la salut i la promoció d’estils de vida saludables.
Per si vols compartir aquesta crònica