De Boscúries
20 setembre, 2021Llibertat
16 novembre, 2021
Columna escrita per Javier Díaz Murillo
Caminar sense rumb o amb ell, abandonant pensaments, només un peu darrere de l'altre; caminar per despullar-se de la càrrega diària, per deixar enrere el que ja no alimenta, perquè el cos recuperi aquesta sensació d'utilitat primitiva, la dels éssers que sortien a buscar el suport per sobreviure. Avui ho tenim massa fàcil: obres la nevera i aquí hi ha la caça, la pesca i l'horta, sense haver seguit empremtes ni explorat, vist ni sentit el rumor de l'aire ni la calidesa de la sorra ni els sons de bosc.
Caminar per recuperar l'instint que s'aferra a la vida; caminar perquè el superflu superi la tassa o el got i decideixis moure't per gust; caminar perquè el cor camini amb tu, per agitar aquesta part d'energia que de vegades s'acumula al pit i t'aclapara quan respires; caminar per alliberar, per desembussar, per conèixer de primera mà (o primer peu) com és el planeta.
Quan camines el ritme et porta a contemplar d'una altra manera, a percebre l'entorn, a sentir-te; camines per afinar les cames-arrels, per sentir la pell del món que ens sosté; camines per netejar la ment i un cop neta amarar-te de la bellesa que sorgeix a cada pas, admirar el miracle de l'existència en el teu propi documental de natura.
Caminar si es pot lluny de l'urbs, lluny de fum i les carreres de cotxes; lluny de les moles de maó i de l'estrès dels seus habitants, lluny de l'asfalt que t'abrasa les plantes dels peus i et xucla la vitalitat per emportar-se qui sap on. Caminar com ahir al costat de riu ARGA de PAMPLONA entre arbres mestres per senders dibuixats a la fresca herba.
Per aquí camino des de fa uns dies per olorar les flors, per saludar el gat de torn i escoltar el cant de les aus, i veure la màgia de la llum solar filtrada entre les fulles. Camí per sentir-me humà de veritat amb cames, braços i pulmons; camí darrere del cansament bo, aquell que deixa content.
Caminar per recordar que som caminants i que sobre les extremitats podem recórrer el globus sencer i ser feliços; per recordar el teu estat, el teu ser, la teva casa que és el teu cos; caminar perquè la vida sàpiga millor, perquè quan t'alimentis ho facis amb gana i no perquè ho digui un rellotge de paret a la cuina; caminar perquè flueixin idees, projectes i creativitats.
Però insisteixo, caminar en el natural, en això que som, en aquest úter que sempre hi és per proveir-nos del necessari per a estar forts i sans; caminar les muntanyes, els prats, els boscos, els congostos, els senders de les valls, els deserts ... Camino per sentir el que soc, sense veus alienes, i en aquest caminar em trobo.
RECOMANACIÓ BIBLIOGRÀFICA
