A stairway to heaven (una escala al cel)
24 abril, 2020Sobre la bellesa
11 maig, 2020
Columna escrita per Enric Faura
Ressenya del llibre "EN LOS SENDEROS. Reflexiones de un caminante" de Robert Moor (Capitán Swing)
De tant en tant, quan no podem sortir a caminar, ens entretenim visitant alguna llibreria, passejant entre lleixes i taules, sense un objectiu concret, per deixar-nos sorprendre per alguna coberta, amb el desig que la troballa ens obri la porta d’un nou món on sojornar durant una estona.
En una visita a una llibreria una coberta de tipografia clara va atraure la nostra mirada. El títol era suggerent: “EN LOS SENDEROS. Reflexiones de un caminante”. El vam fullejar i ens va encuriosir. El tema era atractiu, la redacció feia bona pinta, i malgrat no saber-ne res de l’autor calia tastar-lo.
Aparentment l’argument és senzill. Un noi jove, dels Estats Units, durant 5 mesos i escaig es marca l’objectiu de fer el recorregut integral del sender o ruta dels Apalatxes, un dels grans recorreguts del continent americà, llarg i laboriós, encara que no difícil. El conegut com AT, d’uns 3.500 km, està a la costa est dels Estats Units i s’estén des de Geòrgia fins a Maine. I ho aconsegueix.
Tanmateix el llibre no és el relat de la travessa. L’experiència d’aquella llarga caminada i dels mesos de contacte amb la natura van obrir els ulls a l’autor sobre el món dels camins i del caminar, que va tenir la necessitat d’indagar, reflexionar i compartir els resultats de les seves recerques al llarg d’aquestes planes.
El pròleg és lluminós i brillant. Fixa i marca la pauta dels objectius del llibre. Després de tantes setmanes caminant, l’autor elabora preguntes certament ambicioses: Per què existeixen els camins? Qui els ha creat? Per què la vida animal va començar a moure’s d’una banda a l’altra? Per què algunes persones guien i altres les segueixen? Però en el fons la pregunta que plana sobre totes les altres és: la història del planeta terra ha estat una història de desplaçaments, dels éssers vius més petits als més complexos? Per què? Com?
I aquestes i altres són les preguntes que intenta respondre en les prop de 400 planes d’aquest llibre. Peça a peça intenta improvisar una teoria i panoràmica de la manera com els camins actuen com una força directriu essencial al planeta fins a constatar que sense camins estaríem perduts. Tot el llibre en el fons és un intent per descobrir la natura amagada dels camins. S’endinsa en l’ànima dels camins i descobreix que no està lligada a elements físics, sinó que més aviat és immaterial i constata que caminar per un camí simplement consisteix a seguir-lo i obrir-se a l’experiència.
En contra d’alguns postulats, l’experiència dels Apalatxes el fan descobrir que un camí no dóna una llibertat completa, és més aviat una discreta reducció d’opcions. Un camí s’assembla més a un riu que a un mar. Al final descobreix que un camí és una manera de donar sentit al món, que hi ha infinites maneres de passar per un paisatge i que la funció d’un camí és reduir aquest gran caos a una línia intel·ligible. L’experiència de 5 mesos de camí el porta a la conclusió que el seu camí espiritual és el mateix sender. Acaba considerant que el senderisme de llarga distància és una forma terrenal, simplificada i típicament americana de meditació ambulant. La principal virtut d’un camí és que allibera la ment permetent-li dedicar-se a activitats més contemplatives, perquè alguns dies, després de recórrer molts quilòmetres, se submergia en un estat de claredat mental quasi perfecte: serena, neta, lliure de tot pensament enganyós.
Plana rere plana ens fa caminar en un aiguabarreig de reflexions, experiències i recerques, algunes purament instintives, altres més elaborades. La part científica i naturalista no és menor, amb uns capítols on ens explica l’evolució de les formigues o insectes més petits en els seus camins per desplaçar-se, saltant als primers camins fòssils del planeta, afegint interessants reflexions sobre la història de la ciència. Sovint ens ha recordat l’estil de treball de Robert Macfarlane, no sabem si l’ha llegit, però tot ens fa pensar que si i que utilitza el seu mètode de divulgació pràctica i cultural, encara que amb un resultat no tan encertat.
Les planes d’aquest llibre és un aiguabarreig de reflexions, pensaments, petites recerques, anècdotes, curiositats, històries i experiències del caminar i del camí i acaba amb una conclusió contundent: la història de la vida en aquest planeta pot veure’s com un únic camí que ha fet la humanitat al caminar.
Tanmateix el balanç de la lectura del llibre no pot ser del tot positiu. El text és dispers, dóna tombs i retombs a temes puntuals, és una mica desendreçat i inconnex i a cops es fa un xic pesat. Segurament li ha mancat un temps de descans i depuració, sembla escrit a raig, amb un impuls juvenil sense reflexió ni decantació. Els objectius de l’autor són ambiciosos i els resultats ens semblen insuficients. Encara que el conjunt no ens ha semblat arrodonit ni la lectura ha estat sempre reeixida hi ha algunes planes, fragments i episodis bonics i atractius, que a tots els aficionats a caminar o els camins ens podran interessar.
EN LOS SENDEROS
Reflexiones de un caminante
Robert Moor
Capitán Swing
Una exploración maravillosa de cómo los senderos nos ayudan a entender el mundo, desde senderos de hormigas invisibles hasta senderos que atraviesan continentes, desde carreteras interestatales a Internet. En 2009, mientras recorría el sendero de los Apalaches, Robert Moor comenzó a preguntarse sobre los caminos que se encuentran bajo nuestros pies: ¿cómo se forman?, ¿por qué algunos mejoran con el tiempo mientras que otros se desvanecen?, ¿qué nos hace seguir o atacarlo por nuestra cuenta? En el transcurso de los siguientes siete años, Moor viajó por todo el mundo, explorando senderos de todo tipo, desde lo minúsculo hasta lo máximo. Aprendió los trucos de los maestros constructores de senderos, rastreó caminos cheroquis perdidos hace mucho tiempo y trazó los orígenes de nuestras redes de carreteras e Internet. En cada capítulo, Moor entreteje sus aventuras con hallazgos de ciencia, historia, filosofía y escritura de la naturaleza. A lo largo del libro revela cómo el tema de los caminos olvidados arroja nueva luz sobre una gran cantidad de preguntas antiguas: ¿cómo surge el orden del caos?, ¿cómo es que los animales primero se arrastraron desde los mares y después se instalaron a través de los continentes?, ¿cómo la relación de la humanidad con la naturaleza y la tecnología ha transformado el mundo? Y, en última instancia, ¿cómo elige cada uno de nosotros un camino a lo largo de su vida? Moor tiene el don del ensayista para hacer nuevas conexiones, el amor del aventurero por los caminos no recorridos y la habilidad del filósofo para hacer grandes preguntas.
RECOMANACIÓ BIBLIOGRÀFICA
