Va deixar la casa i la feina. Va marxar lleuger d'equipatge. Una bicicleta negra d'acer, dues alforges de cuir, roba, una llibreta i una càmera fotogràfica. Era l'any 1962, tenia 22 anys. Baix d'estatura, de mirada incisiva, apuntava les experiències, els encontres i els llocs de pas. Aquests últims, tant sobre paper com sobre els tubs de la bicicleta: les ciutats importants, en els principals; els indrets secundaris, en els tubs de segon ordre. Van transcórrer les dècades i no va deixar de pedalejar sense presses i, molt sovint, amb un rumb canviant. Tenia tot el temps del món, i així va circumval·lar tres vegades el planeta. Heinz Stücke va passar per Barcelona el 2006 i vaig tenir la sort de compartir un matí amb ell. Allò que per a mi es resumia en un estat d'excepció, el nomadisme, per a Heinz havia esdevingut la seva condició existencial. Fa dos anys, vaig visitar-lo a una casa prestada a les portes de París. Tenia 73 anys. El nòmada s'havia sedentaritzat i no s'hi trobava. Necessitava moure's. Vaig passar-hi dos dies. La seva vida es condensava en una minúscula habitació: un llit, la pesada bicicleta negra d'acer, caixes de mapes, un arxiu amb més de 100.000 diapositives, apunts i reflexions penjats a la paret, fotografies, postals, llistes de contactes escrites a mà i mapes dibuixats amb cadascuna de les seves rutes. Tot, absolutament tot, parets i sostre, estava folrat d'aquests elements tan heterogenis i inconnexos com els seus propis pensaments.