logo-whitelogo-sticky-wlogo-whitelogo-white
  • CRÒNIQUES
  • COLUMNES
  • RUTES
    • RUTES A PEU
    • RUTES AMB BTT
    • RUTES DE CICLOTURISME
    • RUTES ENDURO
    • RUTES GRAVEL
    • RUTES TRAIL RUNNING
  • STORY MAPS
  • RECOMANACIONS
    • NARRATIVA I ASSAIG
    • NOVEL·LES GRÀFIQUES I CÒMICS
    • VÍDEOS – DOCUMENTALS
  • ENLLAÇOS
    • TRAVESSES A PEU
    • BTT – CICLOTURISME
    • REFUGIS DE MUNTANYA
    • CARTOGRAFIA
    • REVISTES / MAGAZINES
    • WEBS i BLOGS
  • BUTLLETINS
  • CONTACTE
  • Català
    • Català
    • Español
✕
Bajo los cielos de Asia
30 octubre, 2020
Respecte i Cultura
23 novembre, 2020

El Nòmada

Publicat per / Publicado por Eliseu T. Climent at 11 novembre, 2020
Categories / Categorías
  • COLUMNES
  • ELISEU T. CLIMENT
Etiquetes / Etiquetas
  • Barcelona
  • Biciclown
  • Cees Noteboom
  • DeBolsillo
  • Diarios de una nomada apasionada
  • El Nomada
  • Eliseu T. Climent
  • FEEC
  • Heinz Stucke
  • Home is Elsewhere
  • Hotel Nomada
  • Isabelle Eberhardt
  • La Linea del Horizonte
  • La sonrisa del nomada
  • Paris
  • Vertex
Columna escrita per Eliseu T. Climent i publicada a la revista Vèrtex, de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Va deixar la casa i la feina. Va marxar lleuger d'equipatge. Una bicicleta negra d'acer, dues alforges de cuir, roba, una llibreta i una càmera fotogràfica. Era l'any 1962, tenia 22 anys. Baix d'estatura, de mirada incisiva, apuntava les experiències, els encontres i els llocs de pas. Aquests últims, tant sobre paper com sobre els tubs de la bicicleta: les ciutats importants, en els principals; els indrets secundaris, en els tubs de segon ordre. Van transcórrer les dècades i no va deixar de pedalejar sense presses i, molt sovint, amb un rumb canviant. Tenia tot el temps del món, i així va circumval·lar tres vegades el planeta. Heinz Stücke va passar per Barcelona el 2006 i vaig tenir la sort de compartir un matí amb ell. Allò que per a mi es resumia en un estat d'excepció, el nomadisme, per a Heinz havia esdevingut la seva condició existencial. Fa dos anys, vaig visitar-lo a una casa prestada a les portes de París. Tenia 73 anys. El nòmada s'havia sedentaritzat i no s'hi trobava. Necessitava moure's. Vaig passar-hi dos dies. La seva vida es condensava en una minúscula habitació: un llit, la pesada bicicleta negra d'acer, caixes de mapes, un arxiu amb més de 100.000 diapositives, apunts i reflexions penjats a la paret, fotografies, postals, llistes de contactes escrites a mà i mapes dibuixats amb cadascuna de les seves rutes. Tot, absolutament tot, parets i sostre, estava folrat d'aquests elements tan heterogenis i inconnexos com els seus propis pensaments.

El-Nomada-01-G

Vaig dormir a terra, dins la seva cambra biogràfica, la cavitat cranial del nòmada. Des del meu sac, m'obsedia la idea que aquelles quatre parets, que feia anys que no veien la llum del dia, contenien un planeta sencer, episodis de la història contemporània viscuts en pròpia pell i, sobretot, el sentit profund de la itinerància.

Heinz és l'encarnació del caçador-recol·lector, sense sostre fix, o de l'ésser humà en el seu estadi primigeni. La seva ànima és erràtica, impregnada de moviment continu. En la deambulació, el nòmada hi viu. Per contra, el sedentari, quan es desplaça temporalment fora del seu context, viatja. La travessa, el viatge, l'escapada, a què tots, tant vosaltres com un servidor, som addictes, comporten en el seu sentit intrínsec un origen i una destinació; un inici i un final. Representen lapsus o illes enmig d'una vida estàtica. Llicències existencials i contrapunts temporals que ens fan vibrar en moments puntuals de la nostra existència.

El-Nomada-02-G

Són parcel·les de temps planificades, bloquejades a l'agenda. Hi treballem amb antelació. Planifiquem, tanquem etapes, reservem bitllets. La nostra voluntat és escapar al funcionament rutinari del dia a dia. Ho fem, aparentment. Preparem la motxilla o les alforges per a uns dies d'austeritat: hi encabim allò necessari i imprescindible, tan relatiu segons persones. Ordenadament, tot hi pren el seu lloc, però curiosament aquest es replica cada matí del viatge, de manera rutinària, quan tornem a muntar el trencaclosques del nostre equipatge; com també repliquem gestos i actes, horaris i rituals. No podem fer-hi més: amb o sense companyia, bastim una societat, un ordre regulador de l'existència. Som així, robinsons del nostre temps.

El-Nomada-03-G

RECOMANACIÓ BIBLIOGRÀFICA

Home-is-Elsewhere
Heinz-Stucke
La-Sonrisa-del-Nomada
Hotel-Nomada
Diarios-de-una-Nomada-Apasionada
Share
Eliseu T. Climent
Eliseu T. Climent

Altres articles / Otros artículos

17 maig, 2022

Homenatge als arbres


Veure'n + / Ver +
9 maig, 2022

Caminar, una filosofia


Veure'n + / Ver +
11 març, 2022

Una història de trinxeres


Veure'n + / Ver +

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Segueix-nos

  • Facebook
  • Twitter
  • Pinterest
  • Instagram

Cercar a la web

✕

Subscriu-te a la nostra newsletter


    CatalàCastellano

    © 2022 Rutes Entre Refugis. Tots els drets reservats / Todos los derechos reservados.