Cavall Bernat de Llaberia (840 m)
29 febrer, 2020
Parlem de llegir
13 abril, 2020
Columna escrita per Jokin Azketa
Ens acostumem a tot, inclòs a què el destí -o la casualitat- joguinegin amb nosaltres com amb titelles. Som així, tenim una idea massa simple de les coses, mirem cap a un altre costat, esbossem un somriure i diem que la vida és com és i no li donem més voltes... Al febrer del 2.019, TOM BALLARD i DANIELE NARDI van morir intentant arribar al cim del Nanga Parbat per l'arriscat esperó que porta el nom d'Albert Mummery -el pare de l'estil alpí- que va desaparèixer en aquesta muntanya al costat dels gurkes Ragobir i Gomar Sing, en la qual es té per la primera temptativa d'escalar una muntanya de més de vuit mil metres. Parlem del llunyà 1.895.
Nanga Parbat (8.126 m)
K2 (8.611 m)
Al 1.995, la prestigiosa ALISON HARGREAVES va morir al costat de sis alpinistes mentre descendien del cim del K-2 enmig d'una terrorífica tempesta. ALISON era la mare de TOM BALLARD, tots dos eren alpinistes excepcionals, pot ser que heterodoxes, però sens dubte fora de sèrie. Van viure -i potser també van morir- aliens a polèmiques i reconeixements i amb un sòlid interès que feia empal·lidir a tots els altres: escalar muntanyes. Mare i fill van córrer la mateixa sort i el destí els va unir per sempre en els vessants gelades del Karakorum, envoltats per una intricada xarxa de glaceres i de pics esmolats que sobresurten airosos entre elles. Però això no és tot. UNSOELD és un cognom ben conegut en la història de l'alpinisme. WILLI, va pujar a l'Everest al 63, amb la primera expedició nord-americana. Enamorat de l'Himàlaia, va fer el doble propòsit d'escalar el Nanda Devi i que, si tenia una filla, li posaria per nom el d'aquesta muntanya. I el setembre de 1976, NANDA DEVI UNSOELD, el seu pare WILLI i un grup de fidels creients en l'estil alpí, fervents defensors de l'economia de mitjans, de l'elegància i la lleugeresa, es trobaven als peus de la muntanya.
Nanda Devi (7.816 m)
ROSKELLEY, JIM STATES i LOU REICHARDT van aconseguir el cim el dia 1. Els UNSOELD van quedar en el segon grup i es van veure obligats a descansar quan van tenir opcions de cim, perquè NANDA DEVI ja es trobava malament. Després els va atrapar una tempesta, ella va anar empitjorant -sembla ser que per un edema pulmonar- fins que el dia 8 va morir entre les cures i els intents desesperats del seu pare per salvar-la. Llavors, en el que crec que és un dels homenatges més bonics i terribles que se li poden rendir a una alpinista, el mateix WILLI, PETE LEV i ANDI HARVARD, van tancar el sac en què es trobava el cadàver i, posant els tres alhora les seves mans dolçament sobre ella, el van deixar lliscar per la cara nord, perquè trobés repòs -i una tomba- als peus de la muntanya que li va prestar el nom a canvi de la vida. WILLI UNSOELD va morir tres anys després, atrapat per una allau a la muntanya RAINIER. La seva esposa li va posar com a epitafi uns versos de MARY ELIZABETH FRYE que fan encongir el cor al temps que enalteixen l'esperança i la immortalitat. Mentre escric això, imagino als quatre: un pare, una mare, un fill i una filla allunyant-se cap a un fons profundament blanc, que potser és neu. La imatge no aclareix si algun d'ells se sent afectat per ser víctima de la mala fortuna o, per contra, tots estan satisfets per haver-se acostat als seus somnis ...
RECOMANACIÓ BIBLIOGRÀFICA
