La propera etapa –la primera íntegrament en territori francès– comença al petit poble de Porta, enlluernador quan els arbres tenen el color de la tardor. Tot seguit puja fins al coll de Pimorent on, quan el dia s’escurça, podem trobar escampades de forma erràtica flors de safrà, que s’alcen sobre uns prats que, en aquesta època de l’any, perden la intensitat dels seus verds de forma gradual. Entre l’Ospitalet i Merenç trobarem per primera vegada el riu Arieja, nascut a font Negra, a l’Alta Cerdanya, conductor d’unes aigües que travessen pràcticament tot França d’est a oest. Un hipotètic vaixell de paper que salpés des d’aquí dalt arribaria a l’oceà Atlàntic, a la ciutat de Bordeus, prèvia incorporació per la dreta a la Garona, prop de Tolosa.
Acs és un altre dels nuclis de pas, nostre i del riu, del departament francès de l’Arieja a la regió del Migdia-Pirineus, conegut per ser centre termal, amb la bassa dels Lladres, una piscina d’aigua calenta situada al centre de la vila. Des de l’atalaia que ens ofereix la roca de la Verge podrem contemplar l’entorn i la diferència geogràfica i geològica que separa les dues cares del Pirineu. La distància en línia recta entre Puigcerdà i Acs és molt similar a la que hi ha entre la capital de la Cerdanya i Berga, el paisatge i l’entorn d’aquestes tres ciutats, no tant.
El nostre pelegrinatge cap al nord segueix a través del municipi de Comuns i les gorges de la Frau, que gradualment se’ns empassen l’horitzó i ens recorden lleugerament com des de Bagà ens anàvem acostant a una serra del Cadí cada cop més propera i vertical. Quan arribem al nostre destí trobem enfilat l’imponent castell de Montsegur, ubicat al puig homònim, un dels últims punts de refugi i resistència càtara, que va caure definitivament l’any 1244. Els vencedors van donar 15 dies als vençuts per abandonar el castell, podent optar entre l’abjuració de la seva fe i la foguera. Molts van preferir no abjurar i van ser cremats vius en una pira gegantina al prat dels Cremats. Els anomenaren màrtirs del pur amor crestian, perquè la seva acció representava el sacrifici propi, en defensa d’uns ideals, el major acte de fe possible. Aquest sacrifici avui és commemorat per una estela al peu del puig de Montsegur. La caiguda de Montsegur va significar la del catarisme com a culte públic. Per això desenes de milers de càtars van travessar els Pirineus, fugint d’una repressió terrible. Les ruïnes del castell que es conserven són visibles de lluny: alguns murs, la torre de l’homenatge i un arc emprat com a defensa de la torre.