ETAPA 1
CÀMPING BORDES DE GRAUS (1.360 m) – REFUGI DE CERTASCAN (2.240 m)
Distància: 12,5 quilòmetres
Desnivell positiu: 1.500 m
Desnivell negatiu: 620 m
Sona el maleït despertador, ara si que va de debò, avui toca comença a caminar. Però primer de tot, després d’una bona dutxa per tal d’acabar-nos de despertar, cal fer un bon esmorzar. Pa torrat, tomàquets, fuet, suc, te, mantega, melmelada,… segurament el millor esmorzar al llarg del recorregut. Un cop ja ens hem atipat, només ens queda carregar la motxilla i bastons en mà, comencem la travessa. Avui toca anar fins el refugi de Certascan, i a ser possible fer el pic del mateix nom. El primer punt que trobarem desprès de passar al costat de l’embassament de Graus son les Bordes de Noarre, un conjunt de cases on actualment ja no hi viu ningú, tot i així es conserven força bé. Ara el camí desprès de canviar de direcció es torna més costerut i de manera pronunciada guanyem alçada ràpidament fins a arribar als 2.020 metres, concretament a la Pleta dels Guerossos. Desprès d’una breu baixada, tornem a pujar per anar a parar a la Pleta Vella, 2.150 metres, i una mica més amunt, 2.300 metres, arribem a l’estany Blau del Mig. Aquí fem una breu parada, i aprofitem per endrapar quatre ganyips i alguna barreta energètica. Seguim amunt, i tres quarts d’hora més tard ens trobem al Coll de Certascan a 2.586 metres. En aquest punt deixem la motxilla per tal de pujar millor al pic, això si agafem la càmera i la targeta de control de pas, ja que a dalt hi ha un marcador. En un tres i no res som dalt, primer amb l’avantcim i al cap de poc el cim, la vista es espectacular. Des d’aquí podem gaudir perfectament dels Estanys Blaus i l’Estany Blanc, quatre fotos, segellem i cap a baix que encara ens queden una hora i mitja de camí, tot i que ara serà de baixada, ja que fins el moment portem un desnivell de gairebé mil cinc-cents metres i tots de pujada, per ser el primer dia deu ni do. Però primer dinarem, obrim la bossa del picnic que ens preparat a Graus, entrepà de pernil, suc, aigua, barretes energètiques, una taronja i caramels, la veritat es que aquest va ser un dels millors. Al cap d’una estona tornem a posant-se en marxa, ens deixem anar tartera avall i desprès de superar un petit esperó i un parell de canals, agafem una pendent d’herba que ens portarà fins a un llac petit i a un replà. Seguim baixant i al cap de poc arribem a l’estany de Certascan, el més gran de Catalunya i en un no res ens plantem al refugi, on després de deixar el bastons a fora i canviar-nos les botes per unes xancles, se’ns permet l’entrada i la posterior inscripció i segellament de l’acreditació. Un cop ens diuen a on ens tocarà dormir, procedim a passar per la dutxa, descansar i dedicar-nos a la vida contemplativa. En total han estat sis hores i mitja amb un desnivell acumulat de dos mil cent vint metres, realment hem clavat el temps que deia la guia. De mica en mica el refugi es va omplint de gent, tan dels que estem fent la travessa com d’altres que estan de pas. Com es el cas d’un parell de francesos. Un d’ells es guia de muntanya, i ja en fa quaranta que s’hi dedica, ara en te seixanta cinc, i l’home esta en plena forma. A les set i mitja toca sopar, ens distribuïm per les quatre taules que te el refugi i esperem al menjar. Sopa, amanida, tall i una mena de pastís de xocolata, poc desprès la gent va desapareixen amb un clar destí, les habitacions i el corresponent lloc on dormir. Ràpidament caiem en el més profund dels somnis, tot i que degut a la calor humana que hi ha, et despertes més d’una vegada.