La força de la natura
7 febrer, 2022
L’avituallament que ve del cel
8 març, 2022
Crònica escrita pels guardes dels refugis de Serra d'Ensija i Rasos de Peguera, publicada a la revista Vèrtex número 295
DE REFUGI EN REFUGI PER CAMINS HISTÒRICS
Els camins que antany servien per desplaçar-se entre els pobles de muntanya avui fan possible interessants travesses excursionistes que enllacen boscos, carenes i refugis. És el cas de la ruta «Tora Blava», un itinerari circular que aplega els principals atractius del paisatge, la natura i la història de l’Alt Berguedà. Amb sortida i arribada a Berga, visitarem els rasos de Peguera, la serra d’Ensija, el massís del Pedraforca i el peu de la cara sud de la serra del Cadí.
El refugi de la Serra d'Ensija i en primer terme la bella i metzinosa tora blava (© Víctor Gómez)
El cogullo d'Estela destaca a mig camí de Berga als Rasos de Peguera.A seixanta quilòmetres en línia recta es retalla el perfil de la cara nord de Montserrat (© Xavier Capdevila)
La ruta «Tora Blava» és una magnífica volta excursionista a través de l’Alt Berguedà. Té com a objectiu unir, en diferents etapes, quatre refugis: Lluís Estasen (Pedraforca), Molí de Gósol, Serra d’Ensija i Rasos de Peguera. L’itinerari està pensat per tenir el seu inici i final a la ciutat de Berga, accessible tant amb vehicle privat com amb transport públic. El recorregut consta de cinc etapes que sumen un total de 73 quilòmetres i gairebé 5.000 metres de desnivell positiu acumulat (i els mateixos de desnivell negatiu). La ruta pren el nom dels acònits o tores, un dels gèneres vegetals més tòxics del món. Concretament, la tora blava és una planta molt metzinosa i a la vegada d’una bellesa exuberant. La seva toxicitat es manifesta sobretot a les fulles i les arrels. Moltes persones, en veure la seva bellesa, aprofiten per fer-ne rams, però desconeixen que la toxicitat es manifesta amb el simple contacte amb la flor, que és d’un blau intens. De fet, conta la llegenda que la tora va brollar de la sang de Prometeu, déu grec de l’engany, i es vincula a encanteris de bruixeria i pocions que podien provocar la mort a qui les begués. Les mates d’aquestes plantes s’assequen a la tardor per tornar a brotar a la primavera i floreixen estiu rere estiu. A l’Alt Berguedà, com en altres zones del Prepirineu i el Pirineu, tenen una floració espectacular. La tora blava habita estatges entre els 1.500 i els 2.500 metres d’altitud. Tant per la bellesa de la natura com per la història que hi ha darrere de cada pedra d’aquest itinerari, us convidem a recórrer la «Tora Blava». Els seus camins han unit històricament els diferents municipis de l’Alt Berguedà. Per aquests senders, els bons homes i les bones dones van fugir de la inquisició i les trementinaires van viatjar a peu per portar les seves herbes remeieres arreu del territori català. Endinseu-vos a l’Alt Berguedà i recorreu aquests camins plens d’història, deixant-vos emmetzinar per un entorn natural magnífic.
La coneguda silueta del vessant est del Pedraforca des de les rodalies de Sant Miquel de Turbians (Gisclareny)(© Xavier Capdevila)
1a ETAPA BERGA (750 m) - REFUGI DELS RASOS DE PEGUERA (1.752 m) LONGITUD: 13 km DESNIVELLS: +1.500 m⎜-460 m Sortim de la plaça de Sant Pere de Berga, una de les més emblemàtiques de la capital del Berguedà, coneguda per la celebració de la Patum. Agafem el carrer Major i ens desviem per un carreró fins a la plaça Maragall. Seguim direcció E pel carrer Torre de les Hores i en arribar a un parc trobem un indicador cap a Queralt. Continuem pujant pel c. de la Pinsania fins a creuar la BV-4241. Travessem la carretera i ens encaminem a Queralt per un corriol que puja cap a l’E. Arribem a la urbanització de Fumanya que travessarem pel c. Montseny fins a creuar la BV-4242, on trobem el camí a Queralt indicat. Passat Sant Pere de Madrona, arribem a Queralt. Allà podrem gaudir d’unes bones vistes de Berga i del Baix Berguedà i els dies més clars es pot albirar Montserrat. Passem de llarg del santuari en direcció a la cova de la Troballa i trobem senyals del GR 107, el Camí dels Bons Homes. Seguim el GR pel vessant N en direcció a Corbera.
Passada una zona d’urbanitzacions sortim a un revolt de la BV-4243 on trobarem, uns pocs metres més amunt, l’indicador del torrent de Tagast. Girem a mà dreta, voregem una casa i tornem a agafar un camí amb marques de GR. Arribem al castell d’Espinalbet i després a uns prats on veiem el santuari de Corbera al fons. Els creuem i trobem marques blanques i grogues (PR) que ens duran a Corbera pel seu costat esquerre. Al nord del santuari trobem un indicador als rasos de Peguera, pugem i a la cota 1.550 prenem una pista a l’esquerra. A Cal Déu (casa en runes) trobarem el PR que puja costa amunt. A la cota 1.740 dels plans de Tagast creuem el camí que va cap al coll d’Estela, seguim el PR a la dreta i atenyem la font de Tagast. Des d’allà, després d’una forta pujada, assolim el coll on hi ha la bassa dels Rasets i girem al SE. Podem pujar al cim de la Torreta (1.985 m) o vorejar-lo per la dreta. Arribem al pla de l’Orri i després a la bassa de les Fontetes. Voregem el Pedró per l’esquerra i arribem a l’estació abandonada de Rasos de Peguera. Aquesta estació d’esquí va funcionar del 1975 al 2004 en el primer indret on es va practicar l’esquí a Catalunya, l’any 1908. Baixem a l’E amb bones vistes de la serra d’Ensija fins a l’aparcament de l’antiga estació, on trobem un corriol que ens durà de baixada al refugi dels Rasos de Peguera.
2a ETAPA
REFUGI DELS RASOS DE PEGUERA (1.752 m) - REFUGI MOLÍ DE GÓSOL (1.333 m)
LONGITUD: 20 km
DESNIVELLS: +900 m⎜-1.320 m
Sortim en direcció nord fins a l’aparcament de l’antiga estació de Rasos de Peguera (1.895 m). Continuem al N per una pista en lleugera baixada que al cap d’uns 2 km es converteix en asfalt. Després de prop d’1 km d’asfalt trobem una pista de terra a l’esquerra per on marxa el GR 107. És el sender que ens conduirà a Gósol. El prenem i trobem un trencall a mà dreta que passa pel costat d’un curiós monòlit rocós i la casa abandonada del Ferrús. L’agafem i ens endinsem als boscos del vessant sud de les parets de Ferrús, repletes de vies d’escalada. Una forta pujada ens deixa a l’Estret (1.990 m), un collet a mà dreta del qual surt el camí de les Llosanques. Però nosaltres seguim el GR sota les parets de les Orenetes i arribem a les boniques pastures del Portet. Per pista atenyem la font del Portet, on prenem el camí que baixa a l’esquerra de la pista. A la cota 1.440 arribem a una pista forestal amb un indicador cap a Saldes. La seguim en sentit contrari, trobem un trencall a mà dreta i baixem fins a un rètol a la cota 1.225. Prenem la direcció de Gósol, creuem un pont i ens desviem a l’esquerra per un camí que segueix el fons de la vall fins al poble de l’Espà. Sortim a la carretera B-400 en direcció a Gósol i als 100 m agafem una pista a l’esquerra fins a Sorribes. Just passat aquest poble prenem el GR, però quan pugem cap al coll de la Creu hem d’estar atents a una pista que surt a l’esquerra en direcció sud. Abandonem el GR i agafem aquesta pista que voreja el puig de Baix i el serrat del Puig, abans d’arribar al càmping Cadí Vacances. Només ens quedarà vorejar el càmping i baixar al Molí de Gósol, un antic molí fariner reconvertit en refugi.
3a ETAPA
REFUGI MOLÍ DE GÓSOL (1.333 m) - REFUGI LLUÍS ESTASEN (1.675 m)
LONGITUD: 8,5 km
DESNIVELLS: +950 m⎜-615 m
Sortim per la pista de cotxes i, just darrere del refugi, agafem la pista en direcció nord amb marques de PR. Aquest camí ens portarà al bonic poble de Gósol, al peu del Pedraforca i rodejat de prats, on el pintor Picasso va viure una bona temporada. El PR ens enfilarà al punt més alt del poble, des d’on surt un camí en direcció al coll de la Guàrdia. En un trencall amb un indicador seguirem la direcció al coll del Verdet. Ascendim per un camí emboscat al pla de la Muga. Travessem aquests bonics prats alpins fins a la carena, un bon mirador del Cadí i de la vall de Gresolet. Seguim el camí que va pel fil de la carena i que després continua per sota de la carena pel vessant SW. Allà trobem el curiós forat de les Gralles i uns metres després el coll del Verdet. Se’ns presenten dues opcions: pujar al cim del Pedraforca o baixar al refugi Estasen. Per anar cap al refugi baixem a l’E seguint les marques de PR. És important no baixar directament per la canal, sinó, pocs metres per sota del coll, seguir el camí per l’esquerra. Vora la cota 1.950 hem d’estar atents a un pas estret un xic exposat. Arribem a una baixada de pedra molt relliscosa fins que ens creuem amb el camí que ve de Setfonts. Seguim a la dreta el camí que voreja tota la base de la cara nord del Pedraforca fins al refugi Lluís Estasen.
3a ETAPA REFUGI MOLÍ DE GÓSOL (1.333 m) - REFUGI LLUÍS ESTASEN (1.675 m) LONGITUD: 8,5 km DESNIVELLS: +950 m⎜-615 m Sortim per la pista de cotxes i, just darrere del refugi, agafem la pista en direcció nord amb marques de PR. Aquest camí ens portarà al bonic poble de Gósol, al peu del Pedraforca i rodejat de prats, on el pintor Picasso va viure una bona temporada. El PR ens enfilarà al punt més alt del poble, des d’on surt un camí en direcció al coll de la Guàrdia. En un trencall amb un indicador seguirem la direcció al coll del Verdet. Ascendim per un camí emboscat al pla de la Muga. Travessem aquests bonics prats alpins fins a la carena, un bon mirador del Cadí i de la vall de Gresolet. Seguim el camí que va pel fil de la carena i que després continua per sota de la carena pel vessant SW. Allà trobem el curiós forat de les Gralles i uns metres després el coll del Verdet. Se’ns presenten dues opcions: pujar al cim del Pedraforca o baixar al refugi Estasen. Per anar cap al refugi baixem a l’E seguint les marques de PR. És important no baixar directament per la canal, sinó, pocs metres per sota del coll, seguir el camí per l’esquerra. Vora la cota 1.950 hem d’estar atents a un pas estret un xic exposat. Arribem a una baixada de pedra molt relliscosa fins que ens creuem amb el camí que ve de Setfonts. Seguim a la dreta el camí que voreja tota la base de la cara nord del Pedraforca fins al refugi Lluís Estasen.
L'ermita de Sant Pere de Madrona està emcimbellada a la serra de Queralt (© Marc Elias)
Roca gran de Ferrús (serra d'Ensija), des d'un prat proper al poble abandonat de Peguera (© Marc Elias)
4a ETAPA
REFUGI LLUÍS ESTASEN (1.675 m) - REFUGI DE LA SERRA D'ENSIJA (2.167 m)
LONGITUD: 16 km
DESNIVELLS: +1.200 m⎜-700 m
Baixem en direcció nord a la pista de Saldes i la seguim a la dreta. Al cap d’uns 200 m, al marge esquerre, prenem un camí amb marques taronges que baixa al refugi de Gresolet. No arribarem a la casa, però la veurem de lluny i ens podrem imaginar com eren les ascensions dels pioners del Pedraforca que sortien caminant des d’aquest punt. Baixem per una fageda i a la cota 1.270 ens desviem a la dreta per un camí de marques verdes i blanques sota el vessant est del Pedraforca, en direcció al castell de Saldes. Sortim del poble de Saldes per davant de l’alberg Cal Manel cap a la carretera, la seguim en direcció a Gósol i ens desviem a l’esquerra cap a Palomera. Hem deixat així el massís de Pedraforca i entrem a la serra d’Ensija. Baixem a creuar el riu de Saldes i iniciem una forta pujada. Seguim primer unes marques verdes i blanques i després uns senyals taronges fins a Palomera. Seguim la carretera que porta a l’aparcament de Fontfreda, des d’on podem pujar al refugi d’Ensija directament o continuar per la carretera fins al trencall de Llobateres. Si escollim aquesta segona opció, enfilarem el barranc de Llobateres (senyals grocs i blancs en algun tram) fins que trobarem els prats alpins. Girem a la dreta i enllacem amb el camí que puja de Fontfreda, poc abans d’arribar al refugi de la Serra d’Ensija. Si ens queden forces, val la pena assolir el Cap de la Gallina Pelada (2.321 m), punt més alt d’Ensija, des d’on veurem tota la volta feta els dies anteriors.
5a ETAPA
REFUGI DE LA SERRA D'ENSIJA (2.167 m) - BERGA (750 m)
LONGITUD: 15 km
DESNIVELLS: +310 m⎜-1.760 m
Sortim en direcció E cap al coll situat entre el pla de les Tores i la Creu de Ferro. Baixem vers el SE per la canal dels Caçadors. A la cota 1.750 creuarem una pista i arribarem a un altre camí que prendrem a l’esquerra fins a la carretera que ve de Fígols. La travessem i seguim una pista de terra en direcció al poble abandonat de Peguera, antigament ple de vida gràcies a la mineria. El nostre camí hi passa molt a prop. Si anem bé de forces, val la pena visitar-lo. Ens creuem amb el Camí dels Bons Homes, el GR 107, i el prenem direcció Berga. L’itinerari recorre la baga de Noucomes en direcció al pla de l’Estany i el coll de l’Oreller. Aquí prendrem el PR que ens porta a la Figuerassa, amb les seves antenes i el mirador. Just quan el camí arriba a la carretera, surt un trencall indicat a mà dreta que baixa cap a Berga. Seguim atents les marques grogues i blanques, passem pel costat del castell de Sant Ferran i entrem al nucli antic de Berga per tornar a la plaça de Sant Pere.
SOTA COBERT
La travessa no disposa d’un servei de reserves directes. Està pensada perquè cadascú reservi directament als refugis de pas.
(© Xevi Generó)
XALET-REFUGI DELS RASOS DE PEGUERA
Equipament del C. E. Montserrat situat a 1.752 m d'altitud i a 2 km de l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera. Ofereix 33 places. Reserves a www.refusonline.com o al telèfon 640161482.
(© Roger Gavaldà)
REFUGI DEL MOLÍ DE GÓSOL
Equipament de l'Ajuntament de Gósol ubicat als afores del poble, al costat del riu Torrentsenta. Ofereix 24 places. Reserves a info@molidegosol.com o al telèfon 636564310.
(© Rutes Entre Refugis)
REFUGI LLUÍS ESTASEN
Equipament de la FEEC emplaçat al peu de la cara nord del Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques del país. Ofereix 81 places. Reserves a www.refusonline.com
(© Marc Elias)
REFUGI DE LA SERRA D'ENSIJA
Equipament de la FEEC envoltat de prats alpins sota el Cap de la Gallina Pelada, la màxima elevació de la Serra d'Ensija. Ofereix 30 places. Reserves a www.refusonline.com
DADES PRÀCTIQUES
SITUACIÓ I ACCÉS
La ruta transcorre pel sector occidental de l’Alt Berguedà, al Prepirineu català. El punt de partida i retorn és Berga. Si veniu amb cotxe per la C-16, us recomanem que prengueu la sortida “Berga sud”. A la primera rotonda pugeu cap a “Berga centre” i a la segona veureu a mà esquerra un gran aparcament gratuït. Des d’aquí podeu anar caminant a la plaça de Sant Pere, que és on comença la ruta. Per arribar a Berga amb transport públic, l’única opció és l’autobús (www.aquibergueda.cat/mobilitat).
ÈPOCA IDEAL
De mitjan maig a novembre. Durant els mesos de més calor recomanem sortir ben d’hora dels refugis per aprofitar les hores més fresques dels matins d’estiu. Al llarg de l’itinerari trobarem fonts, però cal portar sempre aigua a sobre.
OBSERVACIONS
La ruta voreja explotacions agrícoles i ramaderes, així que procureu no trepitjar sembrats i, si heu d’obrir filats per poder passar, torneu-los a tancar sempre. Com a tot arreu, sigueu respectuosos amb la flora i la fauna salvatges.
