Regió de la Jungfrau (1/2)
6 març, 2019
Regió de la Jungfrau (2/2)
26 març, 2019
Article escrit per Rutes Entre Refugis
“Des de fa un quart de segle, una dotzena de dones boges per la muntanya han organitzat una carrera de la qual s’ha estat parlant una vegada i una altra: ser la primera en el Projecte 14. Els vuit mils eren un terreny de joc en el que no només hi havia turisme, sinó també feminisme. I no hi va haver pitjor cosa a les muntanyes més altes del món que heroïcitats i masclisme.” Reinhold Messne (On Top, Ediciones Desnivel) I això que deia Messner l’any 2010 quan publicà aquest llibre no era cap novetat ja que el tema del masclisme a la muntanya ve de sempre. La alpinista nord americana Annie Marie Peck, l’any 1895, va pujar al Cerví. La notícia va omplir els diaris als Estats Units, i no pel fet d’haver assolit tal fita sinó per què ho va fer en pantalons, ja que en aquella època, allà, estaven prohibits a les dones. De la mateixa manera tal i com podem llegir en el llibre “Cuerdas Rebeldes” d’Arantza López Marugan, i editat per Ediciones Desnivel, “...a finals del segle XIX, a les dones se’ls prohibia fer exercici físic, aventurar-se en les muntanyes era més sospitós i lligar-se a una corda per escalar en companyia d’homes era símptoma inequívoc de lesbianisme...”. “L’alpinisme no hauria de dividir-se en masculí i femení. Pujar muntanyes significa ascendir i tornar sa i estalvi, independentment de que siguis dona o home. Això resulta irrellevant” Elizabeth Hawley A continuació una breu mostra d'algunes dones alpinistes, n'hi ha moltes més, només hem de saber buscar-les i valorar-les.
GERLINDE KALTENBRUNNER
Aquesta austríaca es va convertir l’agost del 2011 en la segona dona en assolir els 14 vuit mils. Però hi ha una cosa a tenir en compte, així com la basca Edurne Pasaban fou la primera a aconseguir aquest repte, Gerlinde fou la primera a pujar tots els cims en estil alpí, és a dir, sense l’ajuda d’oxigen suplementari ni de xerpes. El que podríem catalogar com la Reinhold Messner femenina. El seu primer vuit mil fou el Cho Oyu (1998). A partir d’aquí, Makalu (2001), Manaslu (2002), Nanga Parbat (2003), Annapurna (2004), Gasherbrum I o Hidden Peak (2004), Shisha Pangma (2005), Gasherbrum II (2005), Kangchenjunga (2006), Broad Peak (2007), Dhaulagiri (2008) – aquests dos últims juntament amb Edurne Pasaban –, Lhotse (2009), Everest (2010) i finalment el K2 (2011) en el seu setè intent. Com a curiositat dir que un any després del seu èxit, el 29 de setembre del 2012 es va editar un segell dedicat a ella. Per saber-ne més: www.gerlinde-kaltenbrunner.at/en/
Gerlinde Kaltenbrunner en ple descens (© R. Dujmovits)
Gerlinde Kaltenbrunner al Nuptse (© David Göttler)
© Gerlinde Kaltenbrunner
JUNKO TABEI
Considerada una nena fràgil, ja amb deu anys va ascendir al Mont Nasu, un volcà del Japó. L’any 1969 va fundar el Club de Muntanya per Dones. Juntament amb el seu marit va pujar al Mont Fuji, i més tard el Cerví. Però la glòria li va arribar l’any 1975 on amb una expedició totalment femenina, fins a quinze membres, va assolir el cim de l’Everest, convertint-se en la primera dona en aconseguir-ho. L’any 1992 aconseguiria un altre repte, ser també la primera dona en completar els Set Cims, que reuneix les muntanyes més altes de cada continent.
© Junko Tabei
© Junko Tabei
Il·lustració del llibre "Mujeres 2" (© Isabel Ruiz Ruiz)
WANDA RUTKIEWICZ
Va néixer a Plungiany (Polònia), tot i que avui en dia aquesta ciutat pertany a Lituania. Passada la Segona Guerra Mundial la seva família es trasllada a Wroclaw i més tard ella a Varsòvia on va estudiar enginyeria elèctrica. Ja des dels seus inicis en la muntanya va començar a donar-se a conèixer com una dona forta i força independent a l'hora d’aconseguir els seus objectius. L’any 1968 juntament amb la també polonesa Halina Krüger-Syrokomska van pujar al Pilar Est del Trollryggen, a Noruega, sent la primera cordada femenina que ho feia. Va ser la tercera dona i primera europea en coronar l’Everest (16 d’octubre de 1978). Vuit anys més tard fou la primera dona en pujar el K2 (1986). Altres ascensions destacables que figuren en el seu palmarès són, Nanga Parbat (1985) amb un equip format íntegrament per dones on l’acompanyaven Krystyna Palmowska i Anna Czerwinska; Shisha Pangma (1987), Gasherbrum II (1989), Gasherbrum I o Hidden Peak (1990), Cho Oyu (1991) i l’Annapurna (1991), aquests dos últims en solitari. Quan intentava assolir el que seria el seu novè vuit mil va morir en un bivac, a 8.200 – 8.300 metres, el 12 o 13 de maig del 1992.
© Zbiory Muzeum Sportu i Turystyki
© Zbiory Muzeum Sportu i Turystyki
© Zbiory Muzeum Sportu i Turystyki
ARACELI SEGARRA
Lleidatana de naixement, amb quinze anys s'inicià en l'espeleologia. Més endavant començaria a interessar-se per l'alpinisme, i amb 21 anys participaria en una expedició al Broad Peak (8.047 m), però només va poder arribar fins als 7.100 metres. L'any 1992 sí que aconseguir el seu objectiu i s'apuntà el seu primer vuit mil, el Shisha Pangma (8.027 m) en estil alpí. El seu gran any seria el 1996 quan va coronar el cim de l'Everest on va anar per gravar un documental en format IMAX i fou així com es convertiria en la primera catalana en pujar el cim més alt del món. Durant aquesta expedició va formar part en les tasques de rescat que va intervenir en la tragèdia ocorreguda i que va suposar la mort de quinze persones, sent la més tràgica de la història de l'Everest. Altres ascensions serien, Mont Kenya (1990), Ganesh (1997), Ama Dablam (2003), Alpamayo Chico (2006), Huayna Potosí (2006), Sajama (2006), apertura de noves rutes a Mali i al Sinaí (2008), Kilimanjaro (2009), apertura d'una nova ruta “Diversió Ahead” a Oman (2011), la "Via Exocete” al Cerro Standhard, a la Patagònia (2011), apertura d'una nova ruta “Differents Problems” a Iran (2013), “Minus one Gully” en el Ben Nevis a Escòcia (2013), “Goulotte Boivin al Dôme de Neige des Écrins” a França (2013), la “Via Beckey Chouinard” a la South Houser Tower al Canadà (2014), “Petite MacIntyre” a la cara nord de les Grandes Jorasses a França (2014) o la “Via Axt-Gross” a la cara nord de les Droites a França. Per saber-ne més: www.aracelisegarra.com
© Araceli Segarra
© Araceli Segarra
© Desnivel
ELIZABETH ANN HAWLEY
Nascuda a Chicago el 9 de novembre de 1923, aquesta americana va anar de viatge a Nepal el 1960 i ja no va tornar, es va quedar a viure allà, a Katmandú. Periodista i cronista, començà treballant per l’agència Reuters cobrint les notícies d’alpinisme. Tot i que mai a escalat cap cim era la cronista de totes les expedicions que si realitzaven. Per les seves mans passaven totes les cròniques i certificava si s’havia assolit el cim o no. Va ser respectada per tota la comunitat alpinística en l'àmbit internacional pels seus registres precisos. Entre les dades que ella oficialitzava estaven tant les ascensions com les defuncions que administrava en el Himalayan Database, registre creat per ella mateixa. L’alpinista francès François Damilano va batejar un pic del Nepal amb el seu cognom, el Pic Hawley (6.182 m9 això va ser el 9 de maig del 2008. Elizabeth Hawley va morir el 26 de gener del 2018, a l’edat de 94 anys.
© AFP/RSS
Elizabet Hawley amb Edurne Pasaban (© TuriSki
Elizabet Hawley amb Reinhold Messner (© Claudia Camila López)
CATHERINE DESTIVELLE
Aquesta francesa nascuda a Algèria, va ser la primera dona en completar l’ascens hivernal en solitari a la cara nord de l’Eiger (3.970 m), invertint-hi un total de 17 hores. Això va ser l’any 1992. Després d’estudiar i treballar com a fisioterapeuta fou a partir de l’any 1985 que començà a dedicar-se de ple a l’escalada. L’any 1990 va pujar l’Aiguille du Dru (Pilar Bonatti), el 1991 i va tornar, però aquest cop per una nova via, la “Ruta Destivelle” que va ser la primera via en roca que rebria un nom de dona. Altres ascensions són, Espoló Walker de les Grandes Jorasses (1993), Ruta Bonatti a la cara nord del Cerví (1994) i la cara nord directa de la Cima Grande di Lavaredo (1999). L’any 2009 va guanyar el premi a millor documental Au-delà des cimes (Més enllà dels cims) al Festival de Cinema de Muntanya de Banff i que ella protagonitzava. Per saber-ne més: www.catherinedestivelle.com
Escalada a Tailàndia (© Réne Robert - Catherine Destivelle)
© Pascal Tournaire
Catherine Destivelle - Fotografia del llibre "Alpinsimo. La saga de los inventos" (Editorial Desnivel, 2016)
LYNN HILL
Escaladora americana coneguda sobretot per la seva classe en escalada esportiva, sobretot al final de la dècada dels 80 i principis dels 90. Fou la primera a realitzar la primera ascensió en estil lliure a la via The Nose a El Capitán a la Vall de Yosemite. Criada a Califòrnia ja de jove va començar a escalar i aviat s’instal·laria al conegut Camp IV a Yosemite. L’any 79 és convertir en la primera dona en encadenar una via de vuitè grau a Colorado. També va realitzar, la primera ascensió a la vista de la via Yellow Crack (1984), i el 1991 va tornar a marcar una nova fita en ser la primera dona en encadenar una via de 8b+ amb Masse Critique a Cimai, França. Entre els anys 1986 i 1992 va arribar a guanyar més de 30 títols internacionals en els quals cal destacar cinc victòries a l’Arc Rock Master. Per saber-ne més: www.lynnhillclimbing.com
© Heinz Zak
© N.G.
© Simon Carter
CHUS LAGO
Ja de ben petita va començar a fer sortides a la muntanya, primer amb el seu pare pels voltants de Vigo, lloc on va néixer, i després ja va començar a anar pels Pirineus, Andes, Kènia o l'Himàlaia. L'any 1997 va aconseguir el seu primer vuit mil, el Cho Oyu. L'any següent va fer un intent d'assolir l'Everest però no va poder, però en el segon intent, el 1999 ho va tornar a provar i no només va fer cim sinó que ho va fer sense l'ajut d'oxigen artificial, sent així la primera dona gallega en fer-lo i la tercera al món després d'Alison Heargraves (Anglaterra) i Fransis Distefano (Estats Units). L'ascensió la va fer pràcticament en solitari, només va comptar amb l'ajuda d'un escalador tibetà. El 2006 es va marcar un nou repte, travessar Groenlàndia seguint la ruta Merab Khazabi pel Cercle Polar Àrtic. Però per problemes tècnics va haver d'abandonar. Dos anys després se'n marca un altre, creuar el Pol Sud geogràfic. Aquest cop sí que ho aconsegueix i en ella i va invertir dos mesos, en el que va estar completament sola. Només l'acompanyava una càmera amb la qual ella anava gravant l'experiència i que més tard és convertir en un documental, “Chus Lago: sola ante el hielo”. També té el títol de “Lleopard de les Neus”. Aquest s'assoleix un cop has realitzat l'ascensió als cinc cims més alts de l'antiga Unió Soviètica, Comunisme o Ismail Samani (7.495 m) al Tadjikistan, Pobeda o Jengish Chokusu (3.003 m) a la frontera entre el Kirguizstàn i la Xina, Lenin o Ibn Sina (7.134) al Kirguizstàn, Korjenévscaia (7.105 m) al Tadjikistan, i Khan Tengri (7.010 m) situat a la frontera entre el Kazakhstan, Kirguizistan i la Xina. Actualment està engrescada en un nou projecte "Compromiso con la Tierra", on vol recórrer fins a un total de 1500 km pel gel, per tal de conscienciar a la gent del canvi climàtic. De moment ja portà fetes tres expedicions, Lapònia, 200 km (2016), el Casquet Polar de Barnes al Canadà, 190 km (2017) i la travessa pel Llac Baikal, 640 km (2019). Per saber-ne més: www.chuslago.com
Al cim de l'Everest (© Chus Lago)
© Chus Lago
Llac Baikal (© Compromiso por la Tierra)
ANNIE SMITH PECK
Va néixer a Providence, Rhode Island, l'any 1850. Va estudiar entre els Estats Units i Europa, on va aprendre a parlar francès, espanyol i portuguès. Aquí va ser on va començar el seu interès per la muntanya. Cal destacar la seva ascensió al Cerví (1895), però no va ser això el que més va destacar la premsa, ja que no era el primer cop que una dona pujava aquest cim. El més comentat va ser la manera en què anava vestida, ja que duia pantalons i fins aquell moment veure a una dona amb pantalons xocava molt. Als Estats Units estava prohibit i ho havien de fer en faldilles. Algunes de les seves altres ascensions van ser, Pico Orizaba (5.636 m) i el Popocatepetl (5.426 m) a Mèxic, Monte Cristallo (3.221 m) a les Dolomites a Itàlia, el Jungfrau (4.158 m) als Alps Bernesos a Suïssa, el Fünffingerspitze (2.996 m) a Austria o el Pic Nord del Huascarán (6.655 m) al Perú. L'any 1991 i amb seixanta-cinc anys va tornar al país sud-americà per pujar al Coropuna (6.425 m) on va desplegar una bandera es podia llegir “Vots per les Dones”, ella era una coneguda sufragista. La seva última muntanya a pujar va ser el Mount Madison (1.636 m) dins de l'estat nord-americà de New Hampshire, a l'edat de vuitanta-dos anys.
© Mujeres Viajeras
© Living on Earth
© Jack Davis / From the Archivist's Notebook
