3 nits de torb i 1 Cap d’Any
15 maig, 2021
La colonització medieval d’un massís
5 novembre, 2021
Crònica escrita per Xavier Grivé i publicada a la Revista Muntanya número 911
El Canigó s’aixeca imponent entre les comarques del Conflent, el Vallespir i el Rosselló, i encara s’albira proper des de l’Alt Empordà. Un cim emblemàtic que ha estat font d’inspiració de poetes, llegendes i dites populars. Llar de bosquerols, masovers, pastors, fargaires, pagesos, monjos, bandolers, traginers, carboners, pelegrins, naturalistes i excursionistes.
El Canigó és un símbol de la nostra identitat; i, com ella, sotmès malauradament al domini d'altri. Més enllà del Canigó muntanya, hi ha un Canigó símbol, que per a cada u té un significat particular i intransferible però que, col·lectivament merat, representa allò de comú que tenim els ciutadans dels països de llengua catalana i ens confereix identitat.
JORDI VILA-ABADAL (Exmonjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà)
Fascinat i intrigat per la seva elevada silueta, l’ésser humà va témer, va respectar, va admirar i va conquerir respectivament aquest cim glorificat pels relats i les llegendes. Considerada durant molt temps la muntanya més alta dels Pirineus, el massís del Canigó es va anar convertint amb el temps en la muntanya sagrada dels Països Catalans. En tota la serralada pirinenca no trobem uns desnivells tan destacats com els que presenta aquest massís respecte a les planes que el voregen, situades al nivell del mar. No és d’estranyar, doncs, que fins ben entrat el segle xviii es mantingués la creença immemorial que el Canigó era la muntanya més alta dels Pirineus. La seva proximitat a la Mediterrània, a menys de 50 km en línia recta, el convertia en una senya inequívoca per a tots els navegants. Per tal de conèixer a fons el darrer gran massís dels Pirineus us proposem fer el Tour del Canigó, una travessa de senderisme de quatre etapes (64 km) que fa la volta a tot el massís, amb l’opció de coronar-ne el cim, de 2.784 m d’altitud. Sense dificultats tècniques, llevat de cert vertigen a la grimpada de la xemeneia de la cara sud del cim (opcional), la travessa fa una aturada a cadascun dels seus punts cardinals: Sant Guillem al sud, Vetera a llevant, Cortalets al nord i Merialles a ponent. Les orientacions geogràfiques de les quatre etapes, l’elevat gradient altitudinal i la proximitat a la Mediterrània converteixen la travessa en un espectacle de la diversitat florística. Des dels 892 m d’altitud fins als 2.784, els corriols s’endinsen en profundes fagedes atlàntiques carregades de molses o en boscos arbustius més propis del secà, passant pels perfils abruptes del Pirineu més escarpat.
ETAPA LA LLAU – SANT GUILLEM – VETERA L'indret inicial de referència de la travessa és a Prats de Molló, on diversos hotels ens poden acollir en català i fer-nos sentir com a casa. Mentre no hi hagi refugi guardat a Sant Guillem, punt cardinal sud de la travessa, partirem de Prats de Molló en cotxe fins al veïnat de la Llau, i accedirem a peu a Sant Guillem. L’etapa fins a Vetera és un bonic flanqueig sobre l’Alt Vallespir i l’Alta Garrotxa, per la reserva natural de Prats de Molló, amb grans vistes panoràmiques des del Comanegra al Bassegoda, i des del roc de Frausa i l’Albera a la plana de Rosselló i el mar. L’ermita romànica de Sant Guillem de Combret (segle XII), declarada monument històric de França, dóna el tret de sortida a l’etapa del vessant sud del massís del Canigó, en què podrem gaudir de les impressionants vistes del Vallespir, la Garrotxa i el mar empordanès i rossellonès. És l’etapa més llarga de la travessa. Per trobar el punt d’inici del corriol que ens duu a Sant Guillem, aparcarem a la Llau i recularem uns 200 m a peu, on una pista surt a mà dreta en pujada amb la indicació de l’ermita. Deixarem un cobert ramader a la dreta i prendrem un bonic corriol de bosc que en pujada constant ens durà directes fins a Sant Guillem de Combret. El pal indicador de sobre l’església de Sant Guillem ens assenyala el camí a prendre, en ascens sostingut i agradable per entre la vegetació mediterrània. Des de la roca Cocolera, l’arribada al coll de l’Estanyol (1.680 m) és en lleuger descens, i s’hi recomana una aturada per gaudir de les impressionants vistes del Vallespir, la Garrotxa i la mar Mediterrània. A partir d’aquí un llarg flanqueig ens permetrà fruir de la gran diversitat de boscos, segons les diferents orientacions que va prenent el recorregut. Passarem per pinedes de pi negre prop del la cabana de la Devesa de Vallbona, i per fagedes prop de la barraca del Faig, tot i que aquesta no l’hem de vorejar, sinó que l’hem de veure havent creuat abans el riu Ferrer. L’itinerari no és pla, però els desnivells acumulats són poc significatius en aquest tram fins als canals de Leca. L’antic camí de les Canals té força perill quan hi ha humitat, i és molt exposat en alguns trams. Per això es va decidir senyalitzar una alternativa molt més segura que requereix, des de la cruïlla (1.640 m), un ràpid descens de 400 m pel bosc del Roc de les Cabres, que després del coll d’en Ce seguirà baixant més suau- ment. Toquem fons poc abans del torrent dels Canals (1.080 m), punt en què comença una pujada que s’anirà accentuant fins a arribar, en fort ascens, als vestigis miners de Vetera, on podrem ja respirar fondo per arribar al refugi, construcció d’acollida dels miners de l’època.
El Canigó és un lligam potent que torna a reunir, al final de segle XIX, les dues Catalunyes, després de tres segles de separació pel tractat dels pirineus. El renaixement català que es desenvolupa a finals del segle XIX a ambdós costats de la frontera, la presa de consciència de catalanitat, passa pel Canigó. I és a través d’aquest moviment polític i social que Catalunya va afirmar la seva identitat. I el Canigó pren aquest rol de muntanya símbol a partir de la publicació, el 1886, del gran poema Canigó de Jacint Verdaguer.
JEAN-PIERRE BOBO (Historiador)
ETAPA VETERA - CORTALETS Aquesta etapa és un magnífic flanqueig amb vistes a la plana del Rosselló, l’es- tany de Salses i el mar, 1.500 m més avall, dibuixant el sorprenent contrast entre els boscos humits i molsosos i la plana medi- terrània. Anomenada el balcó del Canigó per les seves vistes panoràmiques, entrarem als bos- cos frondosos del Pirineu, entremesclats d’ave- toses, fagedes i bedollars i trobarem les restes d’un avió Dakota britànic, caigut la tardor de 1961, a 20 minuts de Cortalets, ben bé a l’alça- da del GR-10. La sortida, ben indicada amb senyalització vertical (pals indicadors) i horitzontal (pintura de GR), primer trepitja l’asfalt de l’antiga explotació ferro i posteriorment la pista. Prendrem un corriol que, entre vestigis miners, ens durà en lleugera pujada fins al coll de la Cirera (1.731 m). Aquí comença el balcó del Canigó, amb vistes aèries sobre la plana del Rosselló i el mar, espectaculars des de molts indrets del camí. El corriol transcorre entre boscos per pla i en algunes baixades passant pel roc de l’Ós fins a arribar al refugi de l’Estanyol (1.479 m), un racó fantàstic per fer-hi parada. Una pujada boscosa ens durà a creuar el torrent de Fontnegra i a l’abric de Pinatell, i continuar pel flanqueig del torrent de la Lentilla fins al ras de Prat Cabrera. Quan arribem aquí ignorem la pista que duu al ras de Cortalets i prenem el llom de la muntanya en la darrera pujada de l’etapa (300 m de desnivell ascendent) per la variant del GR 10, entre pins, matolls i el fil ramader. El corriol vira cap al nord per flanquejar, en lleuger descens, fins al mític refugi de Cortalets (2.150 m).
ETAPA CORTALETS - MERIALLES, PER LA PICA DEL CANIGÓ L’ascens a la muntanya mítica és l’objectiu culminant d’aquesta travessa. Aquesta etapa de grans vistes accedeix a la pica del Canigó per la cara nord, força suau, i fa el descens per la cara sud, molt més abrupta, amb indrets tan espectaculars com la xemeneia, la roca del Gendarme o l’ampla vall de Cadí. Un mateix cop d’ull ens ofereix simultàniament les espectaculars parets de la bretxa Durier i el pic de Barbet, juntament amb la plana del Rosselló i la mar Mediterrània, de la qual ens separa un desnivell de 2.784 m. Des del refugi de Cortalets (2.150 m) arribem xano-xano al petit estanyol que contornem pel nord; comencem una lleugera pujada fins a la font de la Perdiu (2.260 m) i la posterior bifurcació, on no deixarem el camí de pujada. Unes curtes llaçades ens aproximen al pic Jofre (2.362 m), i una ascensió moderada ens duu cap al roc dels Isards i la Portella, on comença el darrer tram d’ascensió fins al cim, sense complicacions. Unes llargues llaçades ens facilitaran vèncer el desnivell fins a arribar a la desitjada pica del Canigó (2.784 m). El descens el farem per la xemeneia de la cara sud, opció que cal que valorin les persones amb vertigen, atesa la verticalitat de l’indret. Aquesta canal, però, té preses sòlides i de fàcil accessibilitat, i a mesura que baixem les mans seran cada cop menys necessàries. De seguida se’ns obre la vista sobre l’ampla vall de Cadí, amb la imponent roca del Gendarme a la dreta que vigila el nostre pas. Acabada la xemeneia, un descens amb amples llaçades ens porta fins al pla de Cadí (2.204 m), des d’on prendrem el camí de descens suau que passa pel refugi Aragó i va a trobar el camí que ve del coll de Segalés. Baixarem fins a creuar el riu de Cadí (1.964 m), passarem pel coll Verd (1.861 m) i seguirem baixant per un camí pedregós fins al refugi de Merialles (1.718 m). Els darrers metres, un cop creuat el riu de la Llipodera, són en lleuger ascens.
Aquells joves romàntics que resseguien els viaranys imaginaris de gentil i flordeneu, embriagats per un paisatge on intuïen que s'aferraven les arrels col·lectives de tot un poble. El seu excursionisme no és pas un esport, no és pas un esbarjo, no és pas un estudi, que és amor; i no és pas tampoc un amor abstracte a la natura, sinó la nostra natura.
JOAN MARAGALL (Sobre els primers excursionistes de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques)
VARIANT PEL REFUGI BONAIGUA Qui no tingui ganes de pujar el cim pot flanquejar-lo fent la variant pel refugi de Bonaigua, en una etapa no exempta de desnivells, però amb menys altitud i amb grans vistes sobre la comarca del Conflent i el monestir de Sant Martí del Canigó. Veurem l’estreta vall de la Bretxa Durier i les panoràmiques sobre Prada, Vilafranca i Vernet, i ens endinsarem en boscos per on transcorren els camins antics que uneixen els dos indrets més emblemàtics d’aquest massís: Sant Martí del Canigó i el seu emblemàtic cim. La variant es pren a la font de la Perdiu (2.260 m), concretament a la bifurcació de sota el pic Jofre. Aquí prenem el corriol que baixa a la dreta, i comencem un descens de més de 500 m primer més suau i després més fort. El descens acaba sobtadament a la pista herbosa que ens durà al refugi de Bonaigua (1.741 m), sota la pista, i que continuarà per pla uns 750 m fins a prendre un corriol ascendent a mà esquerra, entre pedres de tartera i matolls. Comença una fase de pujada amb marrades irregulars que ens fan recuperar altitud i creuar despreniments de pedres, és el sector erosionat de les Conques (1.880 m), devastat per les allaus. Finalment entrem al bosc, per un camí natural amb pendent suau i sostingut, que guanya alçada amb la serenor dels camins antics. Passat el coll de la Jaça d’en Vernet (2.040 m), un bonic flanqueig ens ofereix vistes espectaculars sobre el Sant Martí del Canigó. És un camí aeri, però sense perills, amb grans pendents i desnivells a sota nostre. Quan arribem al coll de Segalés (2.040 m), entrarem a la vall de Cadí en lleugera baixada, i trobarem ja el camí que baixa del cim cap al refugi de Merialles.
Lo Canigó és una magnòlia immensa que en un rebrot del pirineu se bada; per abelles té fades que la volten, per papallons los cisnes i les àligues. Formen son càlzer escarides serres que plateja l’hivern i l’estiu daura, grandiós veire on beu olors l’estrella, los aires rellentor, los núvols aigua. Les boscúries de pins són sos barbissos, los estanyols ses gotes de rosada, i és son pistil aqueix palau aurífic, somni d’aloja que del cel davalla.
JACINT VERDAGUER (CANIGÓ, cant II: FLORDENEU)
ETAPA MERIALLES – SANT GUILLEM – LA LLAU Quarta i darrera etapa entre els punts cardinals oest i sud de la travessa, que passa pel punt més alt de tot el recorregut més enllà del cim: el pla Guillem (2.277 m). Se’ns obren vistes des del Carlit a la Garrotxa, i des del Bastiments al golf de Roses, 360º de panoràmiques excepcionals en el punt d’enllaç entre el massís del Canigó i la muntanya de Rojà, camí d’Ulldeter. Els diversos canvis de direcció que pren el recorregut permeten intercalar la vegetació mediterrània arbustiva amb els boscos ombrívols de fageda i avets. A Sant Guillem tancarem el cercle i baixarem a buscar el cotxe a la Llau. L’inici de l’etapa comença en lleuger ascens per la pista que surt en direcció sud des del refugi de Merialles (1.718 m), fins que la senyalització del GR ens indicarà un parell de dreceres, que prendrem. Passarem per la creu de la Llipodera i la collada de la Roqueta i arribarem al pla Guillem (2.277 m), una gran esplanada d’alta muntanya amb pendents suaus i herbes de tons ocres i ataronjats. No és difícil desorientar-s’hi, per la seva amplitud i per la seva freqüent boira, així que cal prendre alguns punts de referència. En primer lloc el refugi de Pla Guillem, on ens porta directament el corriol herbós. Una cinquantena de metres més amunt, una roca col·locada verticalment sobre un turó indica també el camí, i més enllà unes antigues roderes de vehicle que cal seguir. Passats uns centenars de metres, un pal indicador al bell mig del pla Guillem ens assenyala la direcció, i des d’allà seguirem una sèrie de pedres col·locades verticalment. La diagonal que creua el pla Guillem ho fa des del NO al SE. Baixarem pel llom del serrat dels Miquelets seguint les marques de GR, que a la segona meitat es desvien lleugerament a la dreta i van a parar al coll de la Regina (1.793 m), i des d’allà per pista a la cabana pastoral dels Estables. Abans de la porta del recinte tancat de la cabana cal girar a la dreta i començar a seguir pintades grogues i vermelles; cal baixar primer fins al torrent de Comall (1.596 m) i pujar després fins al coll de Serra Vernet (1.808 m), dins una pineda. Comença aquí un descens sostingut per camins espectaculars, entre fantàstics boscos de faigs i pins intercalats. Al coll Baxo (1.473 m) s’agafa una pista que ens durà fins a l’ermita de Sant Guillem de Combret. Des de la pista de sobre l’ermita de Sant Guillem, cal seguir baixant i girar el primer gran revolt a la dreta (a 150 m) i després el segon gran revolt a l’esquerra (250 m més) fins a arribar a les obres del nou refugi de Sant Guillem, des d’on parteix el corriol a la Llau que havíem pujat ja quatre dies enrere.
El Canigó, la muntanya diamantina: coberta de neu, lleugerament rosada, semblava un enorme diamant; sobre les seves espatlles paquidèrmiques, la geometria de les seves arestes guspirejava en lluïssors roses i blaves. La muntanya tenia una fascinadora indiferència, una força d’una bellesa enlluernadora, que imantava la mirada.
JOSEP PLA
LA LLAU - VETERA Distància: 22,3 km Temps: 7:00 - 8:30 h Altitud mínima: 892 m Altitud màxima: 1.730 m Desnivell positiu: 1.587 m Desnivell negatiu: 869 m Color senyalització: La Llau - Sant Guillem: ratlles grogues Sant Guillem - Vetera: ratlles grogues i vermelles de GRP Punts de pas: ∎ La Llau ∎ Sant Guillem ∎ Coll de l'Estanyol ∎ Cabana Devesa de Vallbona ∎ Barraca del Faig ∎ Coll d'en Ce ∎ Refugi de Vetera
VETERA - CORTALETS Distància: 16 km Temps: 5:00 - 6:00 h Altitud mínima: 1.479 m Altitud màxima: 2.198 m Desnivell positiu: 952 m Desnivell negatiu: 302 m Color senyalització: ratlles blanques i vermelles Punts de pas: ∎ Refugi de Vetera ∎ Coll de la Cirera ∎ Refugi de l'Estanyol ∎ Refugi de Pinatell ∎ Ras de Prat Cabrera ∎ Refugi de Cortalets
CORTALETS - MERIALLES, PER LA PICA DEL CANIGÓ Distància: 13,15 km Temps: 5:30 - 6:30 h Altitud mínima: 1.686 m Altitud màxima: 2.784 m Desnivell positiu: 648 m Desnivell negatiu: 1.098 m Color senyalització: ratlles blanques i vermelles (GR-10, GR-36 i GR-T83) Punts de pas: ∎ Refugi de Cortalets ∎ Pic Jofre ∎ Pica del Canigó ∎ Xemeneia ∎ Pla de Cadí ∎ Refugi Aragó ∎ Riu de Cadí ∎ Refugi de Merialles
VARIANT PEL REFUGI BONAIGUA Distància: 16 km Temps: 6:00 - 7:00 h Altitud mínima: 1.686 m Altitud màxima: 2.270 m Desnivell positiu: 543 m Desnivell negatiu: 993 m Color senyalització: ratlles blanques i vermelles (GR-10, GR-36 i GR-T83) Punts de pas: ∎ Refugi de Cortalets ∎ Font de la Perdiu ∎ Refugi de Bonaigua ∎ Coll de la Jaça de Vernet ∎ Coll de Segalés ∎ Riu de Cadí ∎ Refugi de Merialles
MERIALLES - LA LLAU Distància: 23 km Temps: 7:00 - 8:00 h Altitud mínima: 892 m Altitud màxima: 2.285 m Desnivell positiu: 797 m Desnivell negatiu: 1.605 m Color senyalització: Refugi de Merialles - Torrent de Comall: ratlles blanques i vermelles de GR-T83 Torrent de Comall - Sant Guillem: ratlles grogues i vermelles de GRP Tour del Canigó Sant Guillem - La Llau: ratlles grogues Punts de pas: ∎ Refugi de Merialles ∎ Pla Guillem ∎ Coll de la Regina ∎ Coll de Serra Vernet ∎ Coll Baxo ∎ Sant Guillem ∎ La Llau
1 Comment
Excelente aporte. Gracias, Un saludo