ETAPA LA LLAU – SANT GUILLEM – VETERA
L'indret inicial de referència de la travessa és a Prats de Molló, on diversos hotels ens poden acollir en català i fer-nos sentir com a casa. Mentre no hi hagi refugi guardat a Sant Guillem, punt cardinal sud de la travessa, partirem de Prats de Molló en cotxe fins al veïnat de la Llau, i accedirem a peu a Sant Guillem. L’etapa fins a Vetera és un bonic flanqueig sobre l’Alt Vallespir i l’Alta Garrotxa, per la reserva natural de Prats de Molló, amb grans vistes panoràmiques des del Comanegra al Bassegoda, i des del roc de Frausa i l’Albera a la plana de Rosselló i el mar. L’ermita romànica de Sant Guillem de Combret (segle XII), declarada monument històric de França, dóna el tret de sortida a l’etapa del vessant sud del massís del Canigó, en què podrem gaudir de les impressionants vistes del Vallespir, la Garrotxa i el mar empordanès i rossellonès. És l’etapa més llarga de la travessa.
Per trobar el punt d’inici del corriol que ens duu a Sant Guillem, aparcarem a la Llau i recularem uns 200 m a peu, on una pista surt a mà dreta en pujada amb la indicació de l’ermita. Deixarem un cobert ramader a la dreta i prendrem un bonic corriol de bosc que en pujada constant ens durà directes fins a Sant Guillem de Combret. El pal indicador de sobre l’església de Sant Guillem ens assenyala el camí a prendre, en ascens sostingut i agradable per entre la vegetació mediterrània. Des de la roca Cocolera, l’arribada al coll de l’Estanyol (1.680 m) és en lleuger descens, i s’hi recomana una aturada per gaudir de les impressionants vistes del Vallespir, la Garrotxa i la mar Mediterrània. A partir d’aquí un llarg flanqueig ens permetrà fruir de la gran diversitat de boscos, segons les diferents orientacions que va prenent el recorregut. Passarem per pinedes de pi negre prop del la cabana de la Devesa de Vallbona, i per fagedes prop de la barraca del Faig, tot i que aquesta no l’hem de vorejar, sinó que l’hem de veure havent creuat abans el riu Ferrer. L’itinerari no és pla, però els desnivells acumulats són poc significatius en aquest tram fins als canals de Leca. L’antic camí de les Canals té força perill quan hi ha humitat, i és molt exposat en alguns trams. Per això es va decidir senyalitzar una alternativa molt més segura que requereix, des de la cruïlla (1.640 m), un ràpid descens de 400 m pel bosc del Roc de les Cabres, que després del coll d’en Ce seguirà baixant més suau- ment. Toquem fons poc abans del torrent dels Canals (1.080 m), punt en què comença una pujada que s’anirà accentuant fins a arribar, en fort ascens, als vestigis miners de Vetera, on podrem ja respirar fondo per arribar al refugi, construcció d’acollida dels miners de l’època.
1 Comment
Excelente aporte. Gracias, Un saludo