ARRIBANT A GESSA
Camin Reiau amunt per l’obaga, passat Camin des Banhs d’Arties, canviem de vessant travessant la Garona cap a solana, a Gessa. Se sap que Verdaguer devia dormir aquí, però no se sap on, molt probablement era a la rectoria, un casalot del s. XVI.
Entro per un rampot que se’m fa llarg (el pujo arrossegant la bici), i en plena façana veig unes rodes de bici amb flors penjant.
-“Mira, aquí hi viu un@ ciclista! Ves quina bona excusa, una pausa a l’ombra”.
Gasull diu: “D’aquest camí per l’Aran encisa el paisatge, les esglésies, les cases, les torres, les teulades de quatre vessants, les balconades amb flors i encisa (…) redescobrir la vivesa de la llengua occitana“.
Passo l’església i segueixo cap a Bagergue i Beret, tram que també va fer Verdaguer l’estiu del següent any, el 1883. La pujada és un mirador preciós, però el sol cau a plom i l’aire és foc. Torno a caminar, em falten energies. Jo ja no veig cap altra ciclista (“aix que ja soc l’última” penso).
Poc després veig l’organització a l’ombra de l’únic arbre i la Mònica ve a trobar-me, acompanyant-me una estona: sembla que no ho soc pas l’última, la calor també passa factura a la resta de participants. Veig les antenes de Beret “Va vinga, que ja ho tinc”.
PLA DE BERET – La “peira lhevada”, anomenada “Peira deth Uelh deth Garona”
Beret, ja hi soc! Fa molt temps que li tenia ganes a aquesta pedra!… 1000 cops passat, mai dibuixada.
La divisòria d’aigües entre l’Atlàntic i el Mediterrani, entre la Garona i la Noguera Pallaresa.
No és un menhir, es considera una fita de referència indicadora d’un lloc de pas des de temps molt antics. A 1850 m d’altitud, fa quasi 2 metres d’alçada i 1,5 m de perímetre.
Verdaguer a Beret ens parla de les pedres i li fa gràcia l’anagrama dels dos rierols, la Garona i el Noguera: “Obert en forma de llibre immens de fulles verdes, que té ramades per lletres i alguns -pocs- penyals perduts entre l’herba. (…) Allí naixen, a un quart de distància, la Noguera i lo Garona, quals son anagrama l’un de l’altre i els quals cursos segueixen direccions totalment oposades, com si es tinguessin por“.
Noguera per Alós / tot joguinós,
Garona per Aran / tot rondinant.
(Cant VII de Canigó)
Beret dona per moltes històries, com la llegenda de l’aranès llest prometent al batlle de Bordeus fer un pont de plata a la Garona amb només tres napoleons de plata. Però la deixo per un altre moment.
De nou, salto a la bici i cap a Montgarri, tot baixada! Em conec el camí, bé per la Marxa Beret d’esquí de fons, bé per la travessa de muntanya Pass’Aran entre les Valls d’Aran i Coserans.
