101 REFUGIS DE MUNTANYA DE CATALUNYA

MÁS QUE UNA MORADA DONDE PONERTE A CUBIERTO

Fragmento del libro ‘101 Refugis de muntanya de Catalunya’,
escrito por LAURA MASÓ FERRERONS y publicado por la EDITORIAL EFADÓS
El llibre distingeix tres tipus de refugis segons la presència o absència de guarda, els serveis que ofereixen i la seva capacitat.

REFUGIS ALBERG: es troben dins un nucli de població habitat o propers a una carretera, solen estar guardats tot l’any, disposen de tot tipus de serveis i tenen capacitat per acollir grups nombrosos de persones.
REFUGIS GUARDATS: ofereixen allotjament, menjar i altres serveis. Estan oberts majoritàriament a l’estiu i èpoques de vacances i sovint disposen d’una part d’emergència en absència de guarda. Situats prop d’espais naturals de protecció especial, tradicionalment, només s’hi arribava a peu.
REFUGIS NO GUARDATS: ofereixen cobert a persones que fan travesses de muntanya, ascensions a cims propers o excursions de descoberta de l’entorn. No disposen de serveis, habitualment només d’un espai per dormir, per escalfar-se i per cuinar. Important distingir-ne:
Refugis lliures: antigues ermites, cabanes de pastors o altres infraestructures sovint tancades. Pertanyen a ajuntaments o entitats, als quals cal demanar autorització per fer-ne ús.
Refugis d’emergència: situats majoritàriament a l’alta muntanya, estan sempre oberts i solen disposar d’espai per dormir, emissora d’emergència i material de rescat. Pensats especialment per afrontar situacions d’emergència derivades de condicions climàtiques.

Els seus emplaçaments privilegiats i de gran bellesa els converteixen en un punt d’atracció en si mateixos, més enllà de les rutes i travesses que des d’allà s’hi puguin fer, tant al Pirineu, com altres serralades catalanes. Així doncs, us animem a endinsar-vos a les pàgines d’aquest llibre per conèixer les particularitats de cada un d’ells. Per inspirar-vos i animar-vos a conèixer el territori que acullen i els acull. Tingueu en compte que els temps són aproximats, els preus poden variar i les condicions en què es troben els refugis, sobretot els no guardats, també. Consulteu sempre la informació específica dels refugis, comproveu les rutes i la previsió meteorològica, i sigueu conscients del vostre estat físic i el del grup.

Hi ha un refugi per a cada persona i per a cada moment, però fer-ne un bon ús queda a les mans de totes aquelles persones que estimem la muntanya per tal de poder seguir gaudint-ne.

INTRODUCCIÓ

Un refugi és una construcció situada en un entorn de muntanya per tal que excursionistes, alpinistes i persones de pas puguin aixoplugar-s’hi o fer-hi nit. Antigues bordes, cabanes de pastors, ermites abandonades o edificis en desús són algunes de les formes que prenen, així com també noves construccions, estructures metàl·liques o cases de poble. Cada un, amb la seva història, les seves particularitats i el seu emplaçament únic.

El llibre que teniu a les mans és una selecció dels refugis de muntanya que existeixen actualment a tot el territori català. No hi són tots i, fins i tot, hi ha qui pugui pensar que n’hi sobren, però un dels objectius ha estat reflectir la diversitat d’aquests equipaments. El concepte de «refugi» ha anat evolucionant amb el temps. Segons el Grup de Treball de Refugis de Muntanya de la Generalitat de Catalunya, un refugi és un equipament que va lligat a la sensibilització dels visitants cap a la protecció de l’entorn i que, a més, ha de ser punt de referència, d’informació i, especialment, de seguretat davant les inclemències meteorològiques.

Apareguts de la mà dels primers moviments excursionistes i de l’històric Comitè Català de Refugis, avui, la diversificació de les pràctiques esportives a la muntanya i l’augment en l’interès de la població cap als entorns naturals han fet que apareguessin no només nous equipaments, sinó, també, noves formes de gestió. Cal tenir en compte que gran part d’aquests equipaments esportius pertanyen a entitats excursionistes que, amb l’esforç de socis i sòcies, s’ocupen de la seva gestió, manteniment i funcionament.

‘Els refugis són com la continuïtat de la pròpia llar.’

LAURA MASÓ FERRERONS

Nacida en la comarca de Osona y residente en el Empordà desde hace unos años, es licenciada en Geografía y máster en Periodismo de Viajes. Procedente de una familia con tradición montañosa, su pasión por la naturaleza y los viajes, junto con la inquietud por conocer otras realidades, le ha llevado a recorrer varios países del mundo ya participar en proyectos relacionados con los territorios y las personas que los habitan. Actualmente colabora con varios medios,
en los que escribe sobre temas relacionados con la montaña, el territorio y la sociedad.
Por si quieres compartir esta crónica