{"id":10288,"date":"2020-12-07T16:40:00","date_gmt":"2020-12-07T16:40:00","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.rutesentrerefugis.com\/?p=10288"},"modified":"2024-04-25T12:20:59","modified_gmt":"2024-04-25T12:20:59","slug":"la-travessada-dels-turons-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2020\/12\/07\/la-travessada-dels-turons-de-barcelona\/","title":{"rendered":"LA TRAVESSADA DELS TURONS DE BARCELONA"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

LA TRAVESSADA DELS TURONS DE BARCELONA<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

UN ITINERARI URB\u00c0 PER REDESCOBRIR ELS SET TURONS DE BARCELONA<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cr\u00f2nica escrita per TXEMA CASTIELLA i publicada a la revista MUNTANYA n\u00famero 930<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El pla de Barcelona s’est\u00e9n entre la serra de Collserola i el mar, amb dos rius: el Bes\u00f2s, i m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de la ciutat, el Llobregat, delimitant l\u2019espai urb\u00e0. Per\u00f2 sobre aquest esquema global, destaca un subsistema de turons, al nord-oest de la ciutat, formant una petita anella interior, paral\u00b7lela a Collserola. Aquests turons tenen, malgrat la seva al\u00e7ada modesta, una gran rellev\u00e0ncia, no nom\u00e9s perqu\u00e8 ofereixen unes talaies privilegiades de la ciutat, sin\u00f3 principalment i sobretot perqu\u00e8 s\u00f3n una part important del nostre verd urb\u00e0.<\/br>\n<\/br>\nBarcelona \u00e9s una de les ciutats m\u00e9s denses del m\u00f3n. En un espai de gaireb\u00e9 100 km2 convivim m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 sis-centes mil persones, i per aix\u00f2 el metre quadrat \u00e9s tan vital. Contra el que s’ha cregut o s’ha volgut fer creure, la natura forma part viva de la ciutat i cal preservar-la. El turons de Barcelona aporten una part important del nostre verd p\u00fablic i urb\u00e0 -ja sigui en forma de parcs, de jardins, de turons, de cobertes verdes o d’arbrat- que contribueix a millorar la qualitat de l\u2019aire i a reduir la contaminaci\u00f3, ens proporciona confort ac\u00fastic, augmenta la biodiversitat de vegetaci\u00f3 i fauna, millora la nostra salut i ens aporta bellesa i gaudi est\u00e8tic. Estimar la natura ens demana sobretot con\u00e8ixer, protegir i ampliar la que tenim m\u00e9s a prop, \u00e9s a dir, en les nostres viles i ciutats. Per aix\u00f2 aquests turons -com totes, recordem que el CEC es va fundar en el proper tur\u00f3 de Montgat- s\u00f3n importants.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

ELS SET TURONS DE BARCELONA<\/u><\/h4>\n
Tot i que \u00e9s est\u00e8ticament atractiu parlar dels set turons de Barcelona, per buscar una semblan\u00e7a amb els famosos set turons de Roma, el nombre no \u00e9s, per\u00f2, exacte i est\u00e0 subjecte a diverses interpretacions. A m\u00e9s, tot i que els turons de Barcelona no tenen el glamur de la Ciutat Eterna pel que fa a la mitologia (sobre un dels seus turons romans, el Palatino, es localitza la llegenda de la fundaci\u00f3 de la ciutat per la lloba), els superen en al\u00e7\u00e0ria: mentre que els turons romans no sobrepassen els 58 m, el m\u00e9s alt dels barcelonins, el tur\u00f3 del Carmel, arriba als 265 m.<\/br>\n<\/br>\nSigui com sigui, l\u2019excursi\u00f3 que us proposem \u00e9s un recorregut integral pels que convencionalment es consideren els principals turons de Barcelona. Formen una silueta que, vista des de Collserola, recorda l\u2019esquena verda d\u2019un drac. I la majoria ofereixen unes vistes privilegiades sobre la ciutat i sobre el mar, i sobre els seus dos principals perfils (les famoses siluetes urbanes): el de la serra de Collserola i el de la l\u00ednia de costa. No poden competir amb els miradors de Collserola pel que fa a l\u2019abast de la panor\u00e0mica, per\u00f2 per la seva proximitat, brinden una visi\u00f3 m\u00e9s precisa sobre els barris i els principals edificis de la ciutat.<\/br>\n<\/br>\nEstem parlant del Tur\u00f3 de la Peira, el Tur\u00f3 de la Rovira, el Tur\u00f3 del Carmel, el Tur\u00f3 de la Creueta del Coll, el Tur\u00f3 del Putxet, el Tur\u00f3 de Monterols i l\u2019invisible Tur\u00f3 de Modolell, que formen una carena imagin\u00e0ria, actuant com a contraforts de la serra de Collserola, de la qual s\u00f3n subsidiaris. Per\u00f2 tot aquests turons estan, de fa molts anys, rodejats per la trama urbana i tenen una hist\u00f2ria de lluita i defensa de la seva personalitat enfront de la pressi\u00f3 demogr\u00e0fica i l\u2019especulaci\u00f3 urban\u00edstica que, intermitentment, els ha amena\u00e7at. L\u2019escriptor i excursionista Estanislau Torres va dir amb amargor, en un reportatge de principis de la d\u00e8cada de 1970 sobre el que va anomenar \u226aLes altres muntanyes\u226b, que \u226aBarcelona no es mereix les muntanyes que t\u00e9 perqu\u00e8 no sap cuidar-les\u226b. Afortunadament podem dir que la situaci\u00f3 avui -sense estar exempta d\u2019obstacles i defici\u00e8ncies- \u00e9s molt millor i m\u00e9s esperan\u00e7adora que llavors, sobretot per la reivindicaci\u00f3 sostinguda de molts ve\u00efns i per l\u2019acci\u00f3 dels diferents ajuntaments democr\u00e0tics que, en aquests darrers 40 anys, han maldat per preservar-los, millorar-los i facilitar-ne l\u2019acc\u00e9s. Fa m\u00e9s d\u2019un segle, per\u00f2, que es va iniciar el proc\u00e9s per recuperar antigues propietats privades per a l\u2019\u00fas i gaudi de tothom. El primer mapa de corbes de nivell de la ciutat (Pere Garc\u00eda Faria, 1891) ja mostra clarament com la urbanitzaci\u00f3 se cenyia a la plana. D\u2019aquests turons, tres s\u00f3n avui parcs urbans (Peira, Putxet i Monterols), i els tres m\u00e9s alts formen part del projecte del futur parc dels Tres Turons (Rovira, Carmel i Creueta del Coll). Cal dir que la difer\u00e8ncia m\u00e9s notable entre els diversos trajectes que hem consultat es localitzen en el Tur\u00f3 de la Peira (per alguns no forma part del mateix sistema de turons que la resta) i per la inclusi\u00f3 o no del Tur\u00f3 de les Tres Creus (parc G\u00fcell), que tamb\u00e9 es considera de vegades un estrep que formaria part del tur\u00f3 del Carmel. En qualsevol cas, aqu\u00ed hem optat per incloure els sis principals turons que formen una silueta ben clara entre el pla de Barcelona i la serra de Collserola.<\/br>\n<\/br>\nUn recorregut de 12,6 km, amb un desnivell acumulat de pujada de gaireb\u00e9 500 m, que pot fer-se en quatre hores i que constitueix una de les travesses urbanes m\u00e9s atractives. Ja sigui pels ve\u00efns de la ciutat, com pel visitants forans, aquest trajecte permet apropar-nos a Barcelona des de perspectives insospitades i con\u00e8ixer alguns indrets destacats de la seva hist\u00f2ria natural i pol\u00edtica. I fer-ho de la millor manera possible, caminant, tamb\u00e9 ens servir\u00e0 per recordar que moure\u2019s a peu \u00e9s la forma m\u00e9s sostenible i saludable de despla\u00e7ar-se per la ciutat, les dist\u00e0ncies de la qual permeten en molts casos caminar m\u00e9s del que ho fem. El trajecte que proposem trepitja quatre districtes de Barcelona (Nou Barris, Horta-Guinard\u00f3, Gr\u00e0cia i Sarri\u00e0-Sant Gervasi) i barris amb moltes difer\u00e8ncies socioecon\u00f2miques i urban\u00edstiques. T\u00e9 l\u2019avantatge, a m\u00e9s, que tenim transport p\u00fablic al punt de sortida i a l\u2019arribada.<\/br>\n<\/br>\nVoldr\u00edem continuar aix\u00ed el treball que va fer l\u2019any 1997 el soci del CEC Llu\u00eds Willaert , amb un interessant reportatge (\u226aUna excursi\u00f3 pels turons de Barcelona\u226b) que era una invitaci\u00f3 a con\u00e8ixer millor alguns dels turons barcelonins.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
A la part inferior esquerra, Tur\u00f3 de la Peira i al seu darrera Nou Barris,<\/br>Collserola i, al fons, el Montseny (\u00a9 Txema Castiella)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Tur\u00f3 de la Rovira<\/br>(\u00a9 Txema Castiella)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

EL TUR\u00d3 DE LA PEIRA (140 m)<\/u><\/h4>\n
Iniciem el trajecte a l\u2019estaci\u00f3 del metro de Vilapicina, per la sortida del carrer Canfranc. Des del passeig de Fabra i Puig, on som, el carrer Canfranc \u00e9s el primer que trobarem a la dreta. Pugem per les escales i arribem fins a la cantonada amb el carrer de Travau, que agafarem a l\u2019esquerra i seguirem fins al final, on trobem una de les entrades al parc del Tur\u00f3 de la Peira. \u00c9s f\u00e0cil deduir els camins que ens portaran cap amunt, encercant el tur\u00f3 fins arribar (15 min) a un ample mirador, coronat per una enorme creu de ferro.<\/br>\n<\/br>\nEls terrenys del que avui \u00e9s un parc formaven part d\u2019una antiga pedrera de propietat privada, que pass\u00e0 a mans p\u00fabliques durant la Segona Rep\u00fablica, obrint-se a la ciutadania el 1936. Malgrat que l\u2019especulaci\u00f3 i el desarrollismo de la d\u00e8cada de 1960 el van anar tancant cada vegada m\u00e9s amb edificis i construccions, el tur\u00f3 ha mantingut personalitat, amb una forma c\u00f2nica que va fer pensar que podia tenir origen volc\u00e0nic. El 2007 es va fer una rehabilitaci\u00f3 integral que li ha donat l\u2019aspecte actual, amable i atractiu. El Tur\u00f3 de la Peira ha donat nom al barri que l\u2019encercla i que pertany al districte de Nou Barris. \u00c9s un oasi de tranquil\u00b7litat, amb un bosc de pins a la vessant nord i una flora mediterr\u00e0nia molt diversa pels altres racons (palmeres, oliveres, eucaliptus, xiprers, atzavares…), que la fan un bon h\u00e0bitat per diverses esp\u00e8cies d\u2019ocells. Del mirador estant es pot contemplar una sorprenent, per propera, panor\u00e0mica de la serra de Collserola i els barris d\u2019aquell vessant (Horta, Vilapicina, Vall d\u2019Hebron i Montbau…). Tamb\u00e9 hi ha una bona visi\u00f3 del mar i, des d\u2019aqu\u00ed, s\u2019albira molt b\u00e9, en direcci\u00f3 oest, el Tur\u00f3 de la Rovira, la nostra propera fita.<\/h5>\n<\/br>\n

EL TUR\u00d3 DE LA ROVIRA (262 m)<\/u><\/h4>\n
Anem a buscar la sortida del tur\u00f3 tot baixant en direcci\u00f3 nord, per un cam\u00ed que va flanquejant una pineda, amb algunes \u00e0rees de p\u00edcnic amb taules i font. Sortim al carrer Vall d\u2019Ordesa, que agafem en direcci\u00f3 esquerra fins trobar els jardins de Tiberio \u00c1vila i baixarem per les seves escales, creuant de nou el passeig Fabra i Puig i seguint per un altra tram d\u2019escales que ens porta a una petita zona enjardinada, amb un bust del poeta gallec Castelao; de seguida trobem, a la nostra esquerra, el carrer Duero. Aquesta \u00e9s una via tranquil\u00b7la, amb el tr\u00e0nsit pacificat i amb moltes casetes baixes que, despr\u00e9s de passar la bufona pla\u00e7a Bacard\u00ed, travessa el barri de Vilapicina fins a arribar al passeig Maragall, que travessem per trobar enfront nostre el carrer de la Font d\u2019en Fargues. La denominaci\u00f3 prov\u00e9 de la propera Masia Can Fargues, una gran construcci\u00f3 medieval amb torre de defensa i avui Escola municipal de M\u00fasica.\n\nAnirem pujant de forma sostinguda pel llarg carrer que, flanquejat per algunes elegants torres modernistes de principis del segle XX arriba fins a l\u2019indret de la Font d\u2019en Fargues (51 min), que dona nom no nom\u00e9s al carrer sin\u00f3 al barri, situat ja al districte d\u2019Horta-Guinard\u00f3. L’any 1900 es va inagurar una singular gruta que protegeix la font i es va construir un quiosc modernista, un indret que va assolir una gran popularitat en aquells moments, esdevenint centre de trobades pol\u00edtiques i de cites amoroses. Una cobla popular, que recollien Fabra i Huertas Claver\u00eda, en deixava testimoni:<\/br>\n<\/br>\nAnant a la font d\u2019en Fargues<\/br>\nvaig con\u00e8ixer el meu prom\u00e8s…<\/br>\nNoies que voleu casar-vos,<\/br>\nel provar no costa res.<\/em><\/br>\n<\/br>\nM\u00e9s tard es va construir un restaurant que tamb\u00e9 era freq\u00fcentat pels ve\u00efns de la zona. Avui, per\u00f2, aquest bell\u00edssim rac\u00f3 est\u00e0 abandonat. L\u2019edifici del restaurant es va derruir i la gruta de la Font est\u00e0 tancada, en espera d\u2019una nova revifada.<\/br>\n<\/br>\nSortim de la Font d\u2019en Fargues pujant un primer tram d\u2019escales amb barana de fusta i girem a l\u2019esquerra per agafar l\u2019entrada a una pista amb cadenat, per impedir el pas dels cotxes: ja som a l\u2019interior del Parc de la Font del Cuento, un dels vessants del Tur\u00f3 de la Rovira. Seguirem ascendint fins que trobem una primera esplanada des de la qual retrobem les vistes sobre la ciutat i el mar al fons. Deixem la pista i agafem pel cam\u00ed que travessa pel mig del bosc, creuem una altra pista i seguim sempre pel cam\u00ed que segueix la carena, que desemboca directament a l\u2019inici del carrer Mari\u00e0 Lav\u00e8rnia, a la part m\u00e9s alta de la carena, un carrer de poble amb casetes i torres baixes, ara ben urbanitzat i on arriba el bus 119. Recorrem aquesta travessia, on tamb\u00e9 hi ha una font p\u00fablica, i arribem ja al cim del tur\u00f3 de la Rovira (1 h 15 min).<\/br>\n<\/br>\nEs tracta d\u2019una extraordin\u00e0ria balconada i, gr\u00e0cies a la remodelaci\u00f3 del 2010, \u00e9s una de les noves atraccions tur\u00edstiques de Barcelona, molt present ara en anuncis i xarxes socials. Els turistes arriben fins aqu\u00ed -un fet impensable fa pocs anys- per contemplar les magn\u00edfiques vistes de la ciutat, que abasten els dos perfils -el mar\u00edtim i el de Collserola- en tota la seva amplitud. El t\u00f2pic que la ciutat s\u2019est\u00e9n als nostres peus es fa aqu\u00ed realitat, i la capital, la gran encisera, que cant\u00e0 el poeta Maragall, mostra amb coqueteria la seva trama urbana, la racionalitat de l\u2019Eixample, la vitalitat dels barris, la bigarrada densitat del casc antic i algunes de les icones retallades sobre la l\u00ednia de costa: la torre Gl\u00f2ries, la Sagrada Fam\u00edlia, l\u2019Hotel Arts o la torre Mapfre al Port Ol\u00edmpic, l\u2019Hotel Vela, la muntanya de Montju\u00efc…<\/br>\n<\/br>\nUn altre atractiu d\u2019aquest tur\u00f3 \u00e9s que va albergar les bateries que l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 va construir per defensar la ciutat dels atacs aeris italians, precisament per disposar d\u2019una visi\u00f3 360\u00ba, i encara s\u2019hi poden veure els b\u00fanquers i altres espais militars. Ara, aquest espai s\u2019ha muse\u00eftzat i es poden visitar les diferents depend\u00e8ncies, en les quals el Museu de Hist\u00f2ria de Barcelona hi ha instal\u00b7lat plafons explicatius, tant d\u2019aquell episodi com de la hist\u00f2ria del barri dels Canons, en el vessant immediatament inferior, on, en la segona meitat del segle passat es van construir un gran barri de barraques. Plafons i fullets donen una lectura pedag\u00f2gica i instructiva per aproximar-nos, m\u00e9s enll\u00e0 de les panor\u00e0miques, a l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019esperit protector o genius loci d\u2019aquest indret.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

EL TUR\u00d3 DEL CARMEL (266 m)<\/u><\/span><\/span><\/h4>\n
Des d\u2019aquest cim es veu perfectament el seg\u00fcent objectiu, el Tur\u00f3 del Carmel, per\u00f2 hem de fer atenci\u00f3 perqu\u00e8 no seguirem la carena, com semblaria intu\u00eftiu, sin\u00f3 que entre l\u2019\u00faltima bateria i un dip\u00f2sit d\u2019aigua trobarem un pas estret que ens porta a unes escales per les quals baixarem zigzaguejant fins a trobar el carrer Mulhberg, que t\u00e9 una entrada a l\u2019\u00e0rea. Seguim baixant per aquest carrer fins a arribar al popular Bar Delicias, un lloc conegut sobretot pels seus aperitius i tapes, amb una terrassa al carrer des de la qual, un dia lluny\u00e0, es podia veure tota la ciutat. Ara els alt\u00edssims edificis de Vista Park tallen tota la perspectiva, per\u00f2 el lloc continua sent molt freq\u00fcentat i va quedar immortalitzat, a m\u00e9s, en la coneguda novel\u00b7la de Juan Mars\u00e9, \u00daltimas tardes con Teresa, perqu\u00e8 en aquell bar hi anava sovint el Pijoaparte, protagonista de la hist\u00f2ria.<\/br>\n<\/br>\nJust davant del Delicias creuem el sem\u00e0for i anem a buscar les escales que pugen cap a l\u2019esgl\u00e9sia, l\u2019antiga ermita i santuari de la Mare de D\u00e9u del Mont Carmel, que va donar nom al barri i que ara \u00e9s la seva parr\u00f2quia. Despr\u00e9s del primer tram d\u2019escales, i abans d\u2019entrar al recinte de l\u2019esgl\u00e9sia, hem de trobar un petit corriol que surt en direcci\u00f3 esquerra i que comen\u00e7a a ascendir cap al cim. Seguim sempre al costat del mur que tenim a la nostra dreta, amb un cam\u00ed que va aprofitant les roques de la muntanya. Passarem al costat de la petita ermita blanca de la Mare de D\u00e9u de F\u00e0tima. Ja veiem el cim del tur\u00f3: es tracta d\u2019una zona pr\u00e0cticament sense arbrat, per aix\u00f2 tamb\u00e9 era coneguda com la muntanya Pelada. Som en el m\u00e9s alt i natural de tots els turons, en el sentit que la zona no est\u00e0 ni urbanitzada ni enjardinada (tant \u00e9s aix\u00ed que al Google Maps no hi apareix pintat de verd!). Quan hi arribem (1 h 55 min) la panor\u00e0mica \u00e9s tamb\u00e9 excepcional i la tranquil\u00b7litat -en no tenir l\u2019atractiu tur\u00edstic de la Rovira- absoluta. Un lloc ideal per contemplar la ciutat i abandonar-se en els pensaments i els records que suscita. De nou, la visi\u00f3 360\u00ba \u00e9s incomparable. Al davant veiem el parc G\u00fcell, una de les ramificacions del tur\u00f3, i quan mirem al darrere, veiem entre nosaltres i la serra de Collserola la propera fita, el Tur\u00f3 de la Creueta del Coll, del qual nom\u00e9s ens separen uns pocs carrers del barri del Coll i Penitents.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Tur\u00f3 del Carmel i Tur\u00f3 de la Rovira (\u00a9 Txema Castiella)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Tur\u00f3 de la Creueta del Coll i antiga pedrera (\u00a9 Txema Castiella)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

EL TUR\u00d3 DE LA CREUETA DEL COLL (245 m)<\/u><\/span><\/span><\/h4>\n
Deixem el Tur\u00f3 del Carmel trobant un cam\u00ed que surt des del cim en direcci\u00f3 nord, mirant cap a Nou Barris, i baixar per un corriol que recorre la carena, fins a arribar a un sender m\u00e9s ample, que agafem a l\u2019esquerra per anar a trobar el carrer Coves d\u2019en Cimany, pel qual baixem fins a trobar el carrer del Santuari, que connecta la part alta dels barris del Carmel i del Coll. Girem per aquest carrer a l\u2019esquerra i aviat trobem la pla\u00e7a Salvador Allende, on un bust recorda el popular president xil\u00e8, i passem per davant del Centre C\u00edvic del Carmel. Al final ens trobem amb el passeig Mare de D\u00e9u del Coll, que travessem i agafem cap a l\u2019esquerra, prenent el primer carrer -Lorda- que puja fins a trobar el segon a l\u2019esquerra, el carrer de Morat\u00f3, amb casetes baixes i un aire tranquil de poble. Al final trobem un tram sense asfaltar i agafem la pista que continua en lleu pujada per l\u2019esquerra. Un cop a dalt del carrer, passada la primer caseta blanca, hem de parar atenci\u00f3 i trobar a l\u2019esquerra uns esglaons que porten a un estret passad\u00eds que ens deixar\u00e0 a la carena de la Creueta del Coll. Seguim el corriol cap a la dreta, al costat d\u2019una barana de fusta que protegeix del penya-segat que hi ha a l\u2019altra banda i ens deixa, en pocs minuts, al cim del tur\u00f3 (2 h 40 min), un petit mirador amb una gran creu de ferro.<\/br>\n<\/br>\nLes vistes aqu\u00ed tamb\u00e9 s\u00f3n generoses, especialment mirant cap al nord perqu\u00e8 som al punt del nostre recorregut m\u00e9s proper a la serra de Collserola, a la falla que connecta els turons i la serra. Al peu de Collserola veiem el barri de Sant Gen\u00eds dels Agudells i, una mica m\u00e9s enll\u00e0, l\u2019Hospital de la Vall d\u2019Hebron. Al fons, es percep perfectament el cim de La Mola. El tur\u00f3 va ser utilitzat fins al 1970 com una pedrera, que el va buidar completament en el vessant que mira a la ciutat. A sota de l\u2019alt penya-segat que s\u2019ha creat, el 1987 s\u2019inaugur\u00e0 el parc de la Creueta del Coll, dissenyat pels arquitectes Martorell-Bohigas-Mackay, que ofereix un bon espai de lleure als ve\u00efns de la zona. Paga la pena visitar-lo expressament per poder veure una gran escultura de Chillida, Elogi de l\u2019aigua, suspesa sobre l\u2019estany. \u00c9s un lloc poc conegut per molts barcelonins, per\u00f2 que respira tranquil\u00b7litat i bellesa.<\/br>\n<\/br>\nResseguirem la carena que fa un cercle sobre els penya-segats creats per l\u2019antiga pedrera, talment com si envolt\u00e9ssim el cr\u00e0ter d\u2019un volc\u00e0, sempre pel costat dret de la barana de fusta que protegeix del desnivell existent i que faria molt perillosa qualsevol caiguda. En acabar aquest corriol, baixarem pel cam\u00ed que travessa el bosc per anar a buscar, a la dreta, l\u2019entrada que hi ha al parc de la Creueta del Coll al carrer Castellter\u00e7ol, que agafarem de baixada cap a l\u2019esquerra, fins a trobar de nou el passeig Mare de D\u00e9u del Coll que hav\u00edem travessat abans. Deixem enrere el tur\u00f3 de la Creueta del Coll.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Vista des del Tur\u00f3 del Putxet (\u00a9 Txema Castiella)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

EL TUR\u00d3 DEL PUTXET (183 m)<\/u><\/h4>\n
Baixem per la Mare de D\u00e9u del Coll fins a trobar el pont de Vallcarca, un elegant viaducte de formig\u00f3 armat que salva l\u2019antiga riera i uneix els barris del Coll i del Putxet. Per ser un pont urb\u00e0, t\u00e9 l\u2019aire po\u00e8tic dels ponts de veritat, aquells que salven accidents naturals. A l\u2019altre costat hi ha el carrer de la Rep\u00fablica Argentina, que creuem directament per enfilar el carrer de Claudio Sabadell, que t\u00e9 la caracter\u00edstica de ser un carrer nom\u00e9s d\u2019escales: mec\u00e0niques a l\u2019esquerra, per qui vulgui descansar, i de pedra a l\u2019altre costat. Ens duen fins al carrer de Portol\u00e0, pel qual girem a la dreta fins a trobar, primer a l\u2019esquerra, el carrer de Marmell\u00e0, que pugem i que ens deixar\u00e0 ja a l\u2019entrada dels jardins del Tur\u00f3 del Putxet. Dintre del parc enfilem les escales que anem trobant i que de manera directa i intu\u00eftiva ens duran fins a una primera esplanada, amb bancs i una font. Seguint la pista que puja en pocs metres ens deixa al punt m\u00e9s alt del tur\u00f3 (3 h 15 min).<\/br>\n<\/br>\nEl Tur\u00f3 del Putxet est\u00e0 situat en una tranquil\u00b7la zona residencial, que es va comen\u00e7ar a urbanitzar cap al 1870 amb la construcci\u00f3 de torres per part de la burgesia barcelonina que sortia de la ciutat vella. Un \u226abosc ordenadament enjardinat\u226b, com el qualifica el web municipal, aquest tur\u00f3 \u00e9s, malgrat els seus importants desnivells, una zona molt utilitzada pels ve\u00efns dels barris del Putxet i el Farr\u00f3. Les vistes s\u00f3n tamb\u00e9 boniques des d\u2019aqu\u00ed, per\u00f2 molt m\u00e9s urbanes, perqu\u00e8 est\u00e0, com li passa al proper Tur\u00f3 de Monterols, totalment integrat en la trama urbana. I malgrat aix\u00f2, o precisament per aix\u00f2, aquest bosc enjardinat t\u00e9 una delicada bellesa, amb cedres a la part alta, vegetaci\u00f3 mediterr\u00e0nia (oliveres, alzines, ac\u00e0cies…) i altres esp\u00e8cies m\u00e9s singulars com les tipuanes o les s\u00f2fores. El Tur\u00f3 del Putxet tamb\u00e9 \u00e9s resilient. L\u2019any 1917 va ser incl\u00f2s en la planificaci\u00f3 de zones verdes de la ciutat, despr\u00e9s va patir mossegades de la golosa especulaci\u00f3. El 1970 l\u2019Ajuntament va expropiar els terrenys actuals i va obrir el parc i el 2011 va gaudir d\u2019una nova ampliaci\u00f3, amb 1,2 ha noves de zona enjardinada. Precisament descendirem pels camins amables, per\u00f2 de pronunciada baixada que, en direcci\u00f3 mar, van serpentejant fins a unes amples escales que ens deixaran al carrer Manacor. Agafarem aquest cam\u00ed pujant cap a la dreta i vorejant els jardins d\u2019aquesta \u00faltima ampliaci\u00f3.<\/h5>\n<\/br>\n

EL TUR\u00d3 DE MONTEROLS (127 m)<\/u><\/h4>\n
Seguim fins al final del carrer de Manacor i deixem el parc, baixant pel carrer de Cadis per anar a trobar el carrer del Putxet, que desemboca en la transitada ronda del Mig. La creuem pel primer sem\u00e0for i anem a trobar a l\u2019altra banda el calmat carrer de R\u00edos Rosas, que acaba al carrer de P\u00e0dua, que prendrem a la dreta per anar a trobar el concorregut carrer de Balmes. El creuem tot recte i veiem les escales que, des de la parada dels FCG de P\u00e0dua, pugen fins al carrer d\u2019Atenes, per uns petits jardins on hi ha una escultura del Timbaler del Bruc. Creuem el carrer d\u2019Atenes i seguim escales amunt fins a trobar el carrer de Valls i Taberner, que agafarem a la dreta fins a l\u2019amagada pla\u00e7a Boston. All\u00e0, el primer a l\u2019esquerra \u00e9s el carrer d\u2019Herzegovina, un passatge curt per\u00f2 molt elegant, flanquejat per vistoses moreres a banda i banda, al final del qual ja trobem l\u2019entrada al parc de Monterols. Agafant un cam\u00ed que surt a l\u2019esquerra anem seguint les sendes que, de forma intu\u00eftiva, ens porten al punt m\u00e9s alt (3 h 45 min). Un encreuament de camins que no t\u00e9 massa glamur ni les vistes espl\u00e8ndides que hem gaudit en els anteriors turons. Estem, de nou, encerclats per alts edificis que arriben ben b\u00e9 fins a les tanques del parc.<\/br>\n<\/br>\nPer\u00f2 el parc de Monterols -que aix\u00f2 \u00e9s ara, en definitiva, el tur\u00f3- \u00e9s un preuat oasi de calma i recolliment enmig d\u2019una zona no nom\u00e9s molt habitada, sin\u00f3 propera a grans vies de tr\u00e0nsit rodat (ronda del General Mitre, Balmes, Muntaner…). Conegut a principis del segle passat com Tur\u00f3 d\u2019en Gil, nom de l\u2019antic propietari, de nou l\u2019Ajuntament va comprar els terrenys i es va obrir com a parc p\u00fablic el 1947. Hi ha racons que conviden al rep\u00f2s i la lectura, envoltats per grans arbres, entre els que destaquen xiprers, alzines, pins i margallons, i plantes arom\u00e0tiques.<\/br>\n<\/br>\nBuscarem la sortida que ens porta, baixant per unes escales, al carrer Gualbes. Aqu\u00ed s\u2019acabaria el nostre recorregut pels principals turons de Barcelona. Per\u00f2 des del carrer Gualbes veiem, tot just a l\u2019altra banda del carrer Muntaner, una petita pla\u00e7a. Travessarem el carrer Muntaner, en un lloc que t\u00e9 una certa m\u00e0gia, perqu\u00e8 ens ofereix un retall de mar al fons de tot, i que els cotxes que venen de la part alta de la ciutat troben com una aparici\u00f3, perqu\u00e8 el carrer fa un canvi de rasant. Segurament aquest desnivell t\u00e9 a veure amb l\u2019anomenat Tur\u00f3 d\u2019en Modolell, que tindria 108 m d\u2019al\u00e7\u00e0ria, un dels estreps del de Monterols, per\u00f2 avui totalment invisible i sepultat sota l\u2019asfalt i els edificis de la ciutat. Aquest tur\u00f3 estaria situat una mica m\u00e9s enll\u00e0 de la pla\u00e7a que hi ha l\u2019altra banda, la pla\u00e7a Adri\u00e0, en record del emperador rom\u00e0 que va recrear magn\u00edficament Marguerite Yourcenar en les seves Mem\u00f2ries d\u2019Adri\u00e0. La pla\u00e7a acull tamb\u00e9 una singular escultura en mem\u00f2ria del dirigent dem\u00f2crata-cristi\u00e0, Manel Carrasco i Formiguera, que fou afusellat a Burgos l\u2019any 1938, amb unes paraules seves al terra. Si baixem pel carrer de Santal\u00f3, en pocs minuts trobarem l\u2019estaci\u00f3 de Muntaner del Ferrocarrils Catalans, on acabem aquest itinerari pels principals turons de Barcelona.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t