{"id":10972,"date":"2021-11-05T09:11:00","date_gmt":"2021-11-05T09:11:00","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.rutesentrerefugis.com\/?p=10972"},"modified":"2024-04-25T10:15:31","modified_gmt":"2024-04-25T10:15:31","slug":"la-colonitzacio-medieval-dun-massis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/","title":{"rendered":"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D’UN MASS\u00cdS"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D'UN MASS\u00cdS<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

ROM\u00c0NIC AL MONTSENY<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Cr\u00f2nica escrita per \u00d2SCAR FARRERONS VIDAL i publicada a la revista V\u00c8RTEX n\u00famero 294<\/h6>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
A finals del segle X, l’expansi\u00f3 demogr\u00e0fica lligada al desenvolupament de la producci\u00f3 agr\u00edcola va propiciar la construcci\u00f3 d’una seixantena d’esglesioles rom\u00e0niques al Montseny. Una caminada pel pla de la Calma, al sector occidental del mass\u00eds, ens apropar\u00e0 a alguns d’aquests petits temples perfectament integrats a la muntanya.<\/span><\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

LA IMPLANTACI\u00d3 AL LLOC<\/u><\/font><\/h4>\n
El Montseny veu com a l\u2019edat mitjana es generalitzen els establiments poblacionals d\u2019una manera dispersa per tot el territori. A mesura que s\u2019intensifica l\u2019explotaci\u00f3 dels recursos naturals, comencen a assentar-se diferents parr\u00f2quies a la zona. Al segle X s\u2019inicia una expansi\u00f3 demogr\u00e0fica propiciada pel desenvolupament de la producci\u00f3 agr\u00edcola, gr\u00e0cies a l\u2019extensi\u00f3 dels conreus en noves terres, al perfeccionament de l\u2019utillatge agr\u00edcola i a la millora dels recursos hidr\u00e0ulics. La producci\u00f3 d\u2019excedents afavoreix la creaci\u00f3 d\u2019una economia d\u2019intercanvi i \u00e9s llavors, a les darreries del segle X, que s\u2019inicia una gran construcci\u00f3 d\u2019esgl\u00e9sies repartides per tot el territori montsenyenc. Es fixa aix\u00ed una poblaci\u00f3 que s\u2019ha llan\u00e7at a la colonitzaci\u00f3 del mass\u00eds. El per\u00edode rom\u00e0nic es pot definir des de finals del segle X fins a inicis del XIII. Sota aquesta denominaci\u00f3 trobem edificis de caracter\u00edstiques diferents i tamb\u00e9 m\u00e9s o menys conservats, ja sigui pel seu manteniment o perqu\u00e8 a vegades la puixan\u00e7a del poble que els allotjava els va fer reconstruir per bastir-hi a sobre esgl\u00e9sies als gustos de l\u2019\u00e8poca. A Catalunya el rom\u00e0nic sempre ha estat un art apreciat, des dels or\u00edgens amb Pau Piferrer, Elies Rogent, Josep Gudiol, Josep Puig i Cadafalch, fins a l\u2019actualitat amb historiadors de la talla del montsenyenc Antoni Pladevall.<\/br>\n<\/br>\nLes ermites rom\u00e0niques del Montseny s\u00f3n senzilles, a vegades for\u00e7a humils, amb uns trets comuns que se solen repetir com l\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019est de l\u2019absis, l\u2019acc\u00e9s amb porta de mig arc pel costat de migdia, els capitells amb elements vegetals i algunes petites decoracions amb escacs, trenes, mitges esferes i arcuacions. Tot i la varietat de les esgl\u00e9sies, la seva implantaci\u00f3 al lloc les fa \u00faniques. Cap dels temples est\u00e0 empla\u00e7at de manera atzarosa, com no podia ser d\u2019altra manera, quan el fet de bastir l\u2019esgl\u00e9sia suposava la \u201cconquesta\u201d del terreny. Totes les ermites tenen una situaci\u00f3 especial al lloc, ja sigui perqu\u00e8 culminen un tur\u00f3 que els permet controlar l\u2019entorn o perqu\u00e8 s\u00f3n al centre de la plana a treballar. La seva situaci\u00f3 ha fet que avui el paisatge sigui irrecognoscible sense elles, ja que els mestres d\u2019obra que les van aixecar sabien que la relaci\u00f3 de l\u2019obra arquitect\u00f2nica amb l\u2019entorn \u00e9s fonamental.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El Tagamanent des de l'Agust\u00ed (\u00a9 Oscar Farrerons Vidal)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

UNA MASS\u00cdS ENTRE TRES BISBATS<\/u><\/span><\/h4>\n
La seixantena d’esglesioles rom\u00e0niques del Montseny es reparteixen entre tres bisbats diferents. El seu v\u00e8rtex de conflu\u00e8ncia es troba al coll de Sant Mar\u00e7al, on hi ha la famosa Taula dels Tres Bisbes. Diu la llegenda que els bisbes es reunien en aquella taula per decidir sobre diverses q\u00fcestions sense haver de despla\u00e7ar-se de la di\u00f2cesi.<\/br>\n<\/br>\nAl bisbat de Vic pertanyen Sant Andreu de Tona, Sant Miquel de Vilageriu, Santa Maria de Seva, Sant Jaume de Viladrover, Sant Mart\u00ed del Brull, Sant Crist\u00f2fol de la Castanya, Sant Mart\u00ed de Viladrau, Sant Miquel d’Espinzella, Sant Crist\u00f2fol de Cerdans, Sant Vicen\u00e7 d’Espinelves, Sant Quirze de Subiradells, Sant Mar\u00e7al del Montseny, Sant Mart\u00ed del Congost, Sant Miquel de Canyelles, Sant Salvador d’Avenc\u00f3, Santa Maria de Tagamanent, Sant Mart\u00ed de Tagamanent, Sant Cebri\u00e0 de la M\u00f3ra, Sant Nicolau Vell i Santa Eug\u00e8nia del Congost.<\/br>\n<\/br>\nEl bisbat de Girona aplega Sant Pere Despl\u00e0, Santa Maria de Lliors, Sant Pere de Montsoriu, Sant Segimon del Bosc, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Lloren\u00e7 de Gaserans, Sant Salvador de Breda, Santa Maria de Breda, Sant Llop de Viabrea i Sant Mart\u00ed de Riells.<\/br>\n<\/br>\nLes esgl\u00e9sies rom\u00e0niques del Montseny pertanyents al bisbat de Terrassa s\u00f3n Sant Vicen\u00e7 de Gualba, Sant Joan de Campins, Sant Esteve de Palautordera, Sant Cebri\u00e0 de Palautordera, Santa Margarida de Montcl\u00fas, Santa Maria de Palautordera, Sant Mu\u00e7 de C\u00e0noves, Sant Salvador de Terrades, Sant Andreu de Samal\u00fas, Sant Pere de Vilamajor, Santa Susanna de Vilamajor, Santa Susanna Vella, Sant Joan de Cavallar, Sant Mart\u00ed de Perteg\u00e0s, Sant Celdoni, Sant Pon\u00e7, Santa Fe del Montseny, Santa Magdalena, Sant Mart\u00ed de Mosqueroles, Sant Esteve de la Costa, Sant Crist\u00f2fol de Fogars, Sant Roc, Sant Juli\u00e0 del Montseny, Sant Mart\u00ed del Montseny, Santa Anast\u00e0sia, Sant Crist\u00f2fol de Monteugues, Sant Pere de Vallc\u00e0rquera, Sant Esteve de la Garriga i Santa Maria del Cam\u00ed.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Sant Nicolau Vell (\u00a9 Oscar Farrerons Vidal)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

DEL TUR\u00d3 DE TAGAMANENT A CAN FIGUERA<\/u><\/font><\/h4>\n
Una excursi\u00f3 per la calma del pla de la Calma.<\/h5>\n
La Calma \u00e9s un altipl\u00e0 situat a la part m\u00e9s occidental del Montseny, que s\u2019uneix als altres dos grans conjunts muntanyosos que configuren el mass\u00eds: tur\u00f3 de l\u2019Home – les Agudes i Matagalls per Sant Mar\u00e7al i Collformic, respectivament. La volta que proposem visita temples rom\u00e0nics com Santa Maria de Tagamanent i les ru\u00efnes de Sant Mart\u00ed de Tagamanent i de Sant Nicolau Vell, a part d\u2019altres interessants elements del patrimoni cultural i natural de la zona.<\/h5>\n
Longitud:<\/b> 19,2 km<\/br>\nDesnivell acumulat:<\/b> 460 m<\/br>\nDurada aproximada:<\/b> 5 h<\/h6>\n
Iniciem la nostra ruta al gran aparcament habilitat pel Parc Natural del Montseny al Bellver. Aqu\u00ed hi ha el centre del Parc Etnol\u00f2gic de Tagamanent, al costat de ponent de la Calma. Per accedir-hi amb cotxe cal prendre una costeruda pista asfaltada que s\u2019inicia al poble de Tagamanent, a tocar de la C-17.<\/br>\n<\/br>\nBaixem a les feixes inferiors per un sender\u00f3 septentrional, seguint les indicacions cap a la font Linyac, un dels or\u00edgens del sot del Purgatori. L\u2019obra de la font s\u00f3n dos murets baixos en angle recte, constru\u00efts amb pedra local, que configuren dos bancs petris. El lloc \u00e9s for\u00e7a humit\u00f3s i hi abunden les banyeretes de senglar. Prosseguim pel sender\u00f3 en direcci\u00f3 a ponent fins a la pista per on hem pujat en cotxe. La seguim fins al collet de Sant Mart\u00ed, que rep el nom de l\u2019esglesiola de Sant Mart\u00ed de Tagamanent. Aquesta apareix documentada per primer cop l\u2019any 1009. Del temple original nom\u00e9s es conserven parts del mur de migdia, de l\u2019absis i l\u2019\u00e0bac sud de l\u2019arc triomfal. L\u2019absis es va ensorrar al segle XX, despr\u00e9s que ced\u00eds el terreny en qu\u00e8 s\u2019assentava. Ara la vegetaci\u00f3 ha colonitzat tot l\u2019espai i al centre de l\u2019antiga ermita hi creix ufanosa una jove alzina. Tot i aix\u00f2, un mur de totxana reconstrueix el s\u00f2col de l\u2019absis per donar una idea de com devia ser l\u2019espai, a la vegada que en conserva les ru\u00efnes. Pugem el corriol senyalitzat cap al castell de Tagamanent. Quan portem caminats uns 350 metres des del collet de Sant Mart\u00ed, trenquem a l\u2019esquerra per un tirany descendent i un xic desdibuixat. Aquest ens aboca a una petita esplanada on trobarem arrambada al marge de la muntanya la poc coneguda font de l\u2019Obra (o del Rector). Una paret de pedra seca cont\u00e9 el broc de ferro galvanitzat per on raja l\u2019aigua, tot i que el cabal \u00e9s condicionat a les pluges.<\/br>\n<\/br>\nTornem al sender\u00f3 i, enlla\u00e7ant unes ziga-zagues, arribem al tur\u00f3 de Tagamanent, coronat pel seu castell. L\u2019estrat\u00e8gica situaci\u00f3 fronterera entre els comtats d\u2019Osona i Barcelona i la seva facilitat defensiva li han valgut la import\u00e0ncia hist\u00f2rica i l\u2019inter\u00e8s per no perdre\u2019n la possessi\u00f3. Del castell avui tan sols en resten alguns basaments de murs i l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria de Tagamanent. Aquest temple rom\u00e0nic del segle XII, tot i que citat per primer cop l\u2019any 983, \u00e9s una mostra magn\u00edfica de la implantaci\u00f3 al terreny d\u2019aquest tipus d\u2019arquitectura. Presenta fa\u00e7ana principal amb porta adovellada amb dues arquivoltes i columnes cil\u00edndriques de base octogonal, coronades per uns collarets a manera de capitell. A sobre hi ha un roset\u00f3 i un mass\u00eds campanar de doble forat. Com la majoria dels temples que s\u2019han conservat, s\u2019hi manifesten diverses reformes al llarg del temps. Actualment est\u00e0 en molt bon estat de conservaci\u00f3 gr\u00e0cies als treballs de la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Descendim pel viarany que neix darrere l\u2019esgl\u00e9sia i, en baixar entre el rocam, trobarem mig amagades a la balma les restes de la cova de la Verge, senzilla construcci\u00f3 d\u2019una capella del segle XVII, avui en mal estat. Continuem baixant fins al collet de Sant Mart\u00ed. Ara prenem el caminoi senyalitzat cap al Bellver. Es tracta d\u2019un mas hist\u00f2ric de grans dimensions que apareix ja en un document de 1304 i que avui \u00e9s un restaurant de producte local de qualitat. Baixem per un tirany als bancals de llevant i all\u00e0 trobem l\u2019encantadora font de Bellver, amb pedr\u00f3 i data 1838 cisellada. Tornem al cam\u00ed i som de nou a l\u2019aparcament inicial.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
L'Agust\u00ed (\u00a9 Oscar Farrerons Vidal)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
La petita Creu de l'Agust\u00ed, i al fons el castell de Tagamanent (\u00a9 Oscar Farrerons Vidal)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Ara prenem el sender senyalitzat que surt en direcci\u00f3 nord, entre lloses de pedra vermella i grans alzines fins a l\u2019Agust\u00ed. Aquest mas ja apareix citat al fogatge de 1515 i avui \u00e9s un museu etnol\u00f2gic dedicat a la vida rural en aquesta zona del Montseny a mitjan segle XIX. Si veniu un dia amb temps, podreu fer la visita guiada per les corts, la cuina, la pastera, el menjador i les cambres, amb les olors i aromes de la vida a pag\u00e8s. Al voltant del mas hi ha tres grans arbres catalogats: un roure, una alzina i un pollancre. Entre les feixes nord de l\u2019Agust\u00ed, ara abandonades, un corriol desdibuixat ens portar\u00e0 a la Creu de l\u2019Agust\u00ed, un petit crucifix de ferro enclavat al punt m\u00e9s \u00e0lgid del penyal. La creu recorda l\u2019hereu del Bellit, que festejava la pubilla de l\u2019Agust\u00ed i que, segons una antiga rondalla, va ser devorat per una llopada una gebrada nit d\u2019hivern just aqu\u00ed. Prosseguim al nord per un viar\u00f3 ben marcat i creuem uns quants sots, que a finals de la tardor baixen ben plens d\u2019aigua. Arribem al cam\u00ed del Bellit i l\u2019agafem en direcci\u00f3 est per pujar cap a la pista de la Calma, fins que veiem un corriol a la nostra esquerra que puja dalt del tur\u00f3. Magn\u00edfic espai amb alzines centen\u00e0ries coronat per les restes d\u2019un antic temple: Sant Nicolau Vell. S\u00f3n ru\u00efnes segurament d\u2019origen rom\u00e0nic, per\u00f2 faltades encara d\u2019estudi arqueol\u00f2gic en profunditat. Seure a les seves pedres mil\u00b7len\u00e0ries sota l\u2019ombra de les enormes alzines contemplant la carena i la vall ens proporciona una gran sensaci\u00f3 de pau.<\/br>\n<\/br>\nDescendim pel costat de la ja\u00e7a del Bellit i atenyem la majestuosa masoveria del Bellit. Documentada des del segle XII, avui \u00e9s habitada per oques, galls, gallines i poltres que ens miren amb cara d\u2019estranyesa, ja que aqu\u00ed hi arriben pocs visitants. Reprenem la marxa al nord fins que entrem en un tancat amb indicaci\u00f3 de perill perqu\u00e8 hi ha braus en llibertat. En 100 m ja tornem a sortir del tancat i el cam\u00ed ens porta directe al sot del Molinot. Aqu\u00ed encara podem apreciar mig cobert per l\u2019esbarzerar les restes del mol\u00ed que donen nom al sot. Persistim creuant petits sots fins al magn\u00edfic sot de l\u2019Infern, un caminoi que va pel costat nord de la Calma. Els faigs hi s\u00f3n molt abundants, de manera que si feu l\u2019excursi\u00f3 a la tardor tindreu una catifa de tots els marrons possibles. Finalment arribem a Can Figuera, masia en estat molt precari, per\u00f2 en un lloc preci\u00f3s. Trobem una llinda a la fa\u00e7ana principal sud-oest amb la data 1740. Una altra llinda, aquesta orientada al sud-est, sembla destacar les inicials FP GHO FI; la data s\u00ed que hi queda clara: 1797. Al mateix caminal hi ha la font de Can Figuera, amb un primet broc per on raja l\u2019aigua de manera continuada. Reprenem cap a ponent fins a la pista principal de la Calma. Aqu\u00ed s\u2019aprecien els nous treballs agraris que es porten a terme en el que havien estat grans espais dedicats a la ramaderia. Tamb\u00e9 aqu\u00ed hi havia fins fa poc el notable faig de Can Figuera, ara talat.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El Bellit (\u00a9 Oscar Farrerons Vidal)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Can Figuera (\u00a9 Oscar Farrerons Vidal)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Som al punt m\u00e9s septentrional de la nostra excursi\u00f3. Ara continuem pel cam\u00ed de la Calma vers el sud. Les grans extensions de prats i landa, corresponents a l\u2019explotaci\u00f3 tradicional de la ramaderia, s\u00f3n travessades pel sender GR 5, que ressegueix un antic tra\u00e7at medieval. Arribem a Pedres Blanques, top\u00f2nim corresponent a una important cru\u00eflla. Ens dirigim a llevant cap al puig Drau, el punt m\u00e9s elevat de la Calma. Passem pel pla d\u2019en Xixa, un altre important entroncament: una pista baixa al poble del Montseny, per\u00f2 nosaltres agafem la que en lleugera ascensi\u00f3 ens porta al puig Drau (1.344 m), amb vistes impressionants al tur\u00f3 de l\u2019Home, les Agudes, Matagalls i als nostres peus tota la vall alta del Tordera. Retrocedim al pla d\u2019en Xixa i perseverem al sud. A peu del cam\u00ed trobem un termenal de pedra amb les inicials BFM, segurament indicant la conflu\u00e8ncia dels l\u00edmits del Bellit, Can Figuera i el Molar de Dalt, finca situada a llevant de la nostra ruta. Una mica m\u00e9s, i coronant el tur\u00f3 del Poliol, trobem la barraca d\u2019en Ramon i al seu interior l\u2019estela de la Calma.<\/br>\n<\/br>\nBaixem del tur\u00f3 fins a la cru\u00eflla propera que t\u00e9 l\u2019evocador nom de la Sitja del Llop. Abandonem el cam\u00ed i prenem el corriol que en direcci\u00f3 a ponent baixa cap al sot de la Blada. En el moment de creuar-lo, si l\u2019\u00e8poca \u00e9s prop\u00edcia, descobrireu el naixement de l\u2019aigua i les maresmes que es creen aqu\u00ed mateix. Continuem pel carrerany fins a retrobar la pista principal de la Calma. Ser\u00e0 per poc temps, ja que de seguida tornem a abandonar-la per agafar la pista carenera que en uns 500 m ens portar\u00e0 a la Casanova del Bellit, un corral arranjat que compleix la seva funci\u00f3 en perfecta harmonia amb el lloc. D\u2019aqu\u00ed baixarem 100 m a llevant per visitar la font de la Casanova del Bellit, una ferma construcci\u00f3 de pedra. Els dos murs que acompanyen la deu s\u2019obren cap al sot en forma de banc, el del costat nord amb un respatller tamb\u00e9 de pedra. El broc \u00e9s un tub d\u2019acer que raja a un pam de terra a una pica que recull l\u2019aigua. Tornem a la Casanova i prosseguim pel caminoi, ara a ponent, que ens du al pou de neu de la Casanova, encara for\u00e7a majestu\u00f3s tot i que ja colonitzat per la vegetaci\u00f3. Mantenim el rumb a ponent per tornar a la pista principal de la Calma, just a l\u2019inici del cam\u00ed del Bellit.<\/br>\n<\/br>\nA partir d\u2019ara ja no sortirem d\u2019aquesta pista, sempre resseguint el GR 5. Si fem l\u2019excursi\u00f3 a final de tardor, a uns 750 m podrem observar la Llacuna, un estanyol natural que es forma a la nostra esquerra del cam\u00ed. Una mica m\u00e9s avall veurem tamb\u00e9 l\u2019alzina de l\u2019Estany, amb els seus cinc grans troncs. La pista fa una gran lla\u00e7ada i arriba davant l\u2019Agust\u00ed. Ara ja no hi entrem, sin\u00f3 que seguim caminant cap al sud-oest fins a l\u2019aparcament del Bellver, lloc on hav\u00edem deixat el cotxe i fi de la nostra excursi\u00f3.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
L'estela de la Calma (\u00a9 Oscar Farrerons Vidal)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’ESTELA DE LA CALMA<\/u><\/font><\/h4>\n
Al cim del tur\u00f3 del Poliol, en ple pla de la Calma, trobem la barraca d\u2019en Ramon i al seu interior l\u2019estela de la Calma. Es tracta d\u2019una estela neol\u00edtica que es va trobar als anys cinquanta del segle XX amb la pedra ajaguda i les inscultures cap a terra, cosa que segons els experts explicaria per qu\u00e8 es va descobrir tan tard. Un pastor la va utilitzar per construir la barraca d\u2019en Ramon cap als anys 60 i aleshores ja van ser identificats els gravats, per\u00f2 no va ser inventariada fins al 1976. L\u2019estela que contemplem aqu\u00ed \u00e9s una reproducci\u00f3 perqu\u00e8, per evitar que fos espoliada o malmesa, l\u2019original es va transportar al 2008 a una urna de vidre que es pot veure al poble del Montseny. La reproducci\u00f3 i restauraci\u00f3 de la barraca han estat fetes amb for\u00e7a rigor i podreu gaudir d\u2019un lloc meravell\u00f3s, transportats a molts anys enrere.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00d2SCAR FARRERONS VIDAL<\/h4>\n

Arquitecte, doctor en Enginyeria Multim\u00e8dia. Professor de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya, sotsdirector del departament EGD-UPC. Viladrauenc d\u2019adopci\u00f3. Fundador \u201cAmics Fonts de Viladrau\u201d i cofundador \u201cProjecte Fonts del Montseny\u201d. Ha escrit una desena llarga de llibres sobre el Montseny i excursionisme. Al 2014 rep el guard\u00f3 \u201cCastanyer de Plata\u201d de l\u2019Ajuntament de Viladrau. Ha publicat una cinquantena d\u2019articles a revistes, i participat en m\u00e9s de quaranta congressos nacionals i internacionals. Membre de la Junta de l\u2019associaci\u00f3 \u201cAmics Aplec de Matagalls\u201d i vocal d\u2019 \u201cAmics del Montseny\u201d. Des de 2019 director de la publicaci\u00f3 \u201cMonografies del Montseny\u201d. Ha format part de comit\u00e8s cient\u00edfics de congressos i revistes nacionals i internacionals relacionats amb la sostenibilitat i l\u2019aigua. Al 2020 ha estat escollit \u201cAmbaixador del Montseny\u201d per promoure un turisme de qualitat, respectu\u00f3s amb l\u2019entorn i per preservar el valor del patrimoni cultural i natural del Parc Natural. S\u00f3n habituals les seves confer\u00e8ncies i miscel\u00b7l\u00e0nies de tema montsenyenc en aules d\u2019extensi\u00f3 universit\u00e0ria i auditoris diversos.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
Per si vols compartir aquesta cr\u00f2nica<\/u><\/font><\/h5>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR<\/u><\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tLES BRUIXES DE VILADRAU\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t09\/07\/2023\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tLA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D’UN MASS\u00cdS\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t05\/11\/2021\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D’UN MASS\u00cdS ROM\u00c0NIC AL MONTSENY Cr\u00f2nica escrita per \u00d2SCAR FARRERONS VIDAL i publicada a la revista V\u00c8RTEX n\u00famero 294 A finals del<\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":10973,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"elementor_header_footer","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[5124,6292],"tags":[5130,5132,6776,6778],"class_list":["post-10972","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-oscar-farrerons-vidal-ca","tag-cronicas-ca","tag-croniques-ca","tag-la-colonitzacio-medieval-dun-massis-ca","tag-la-colonizacion-medieval-de-un-macizo-ca"],"yoast_head":"\nLA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D'UN MASS\u00cdS - Rutes Entre Refugis<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D'UN MASS\u00cdS - Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D’UN MASS\u00cdS ROM\u00c0NIC AL MONTSENY Cr\u00f2nica escrita per \u00d2SCAR FARRERONS VIDAL i publicada a la revista V\u00c8RTEX n\u00famero 294 A finals del\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-11-05T09:11:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-04-25T10:15:31+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Oscar Farrerons Vidal\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Oscar Farrerons Vidal\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"18 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Oscar Farrerons Vidal\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/1eba1bc8c9ac32d2ff521899c54fc25b\"},\"headline\":\"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D’UN MASS\u00cdS\",\"datePublished\":\"2021-11-05T09:11:00+00:00\",\"dateModified\":\"2024-04-25T10:15:31+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/\"},\"wordCount\":3100,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg\",\"keywords\":[\"Cr\u00f3nicas\",\"Cr\u00f2niques\",\"La Colonitzaci\u00f3 Medieval d'un Mass\u00eds\",\"La Colonizaci\u00f3n medieval de un Macizo\"],\"articleSection\":[\"Blog\",\"Oscar Farrerons Vidal\"],\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/\",\"name\":\"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D'UN MASS\u00cdS - Rutes Entre Refugis\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg\",\"datePublished\":\"2021-11-05T09:11:00+00:00\",\"dateModified\":\"2024-04-25T10:15:31+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg\",\"width\":1200,\"height\":800},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/11\\\/05\\\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D’UN MASS\u00cdS\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"description\":\"Caminant sota un nom\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"width\":400,\"height\":400,\"caption\":\"Rutes Entre Refugis\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/1eba1bc8c9ac32d2ff521899c54fc25b\",\"name\":\"Oscar Farrerons Vidal\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_39_1683354314-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_39_1683354314-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_39_1683354314-96x96.jpg\",\"caption\":\"Oscar Farrerons Vidal\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/author\\\/oscar-farrerons-vidal\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D'UN MASS\u00cdS - Rutes Entre Refugis","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D'UN MASS\u00cdS - Rutes Entre Refugis","og_description":"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D’UN MASS\u00cdS ROM\u00c0NIC AL MONTSENY Cr\u00f2nica escrita per \u00d2SCAR FARRERONS VIDAL i publicada a la revista V\u00c8RTEX n\u00famero 294 A finals del","og_url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/","og_site_name":"Rutes Entre Refugis","article_published_time":"2021-11-05T09:11:00+00:00","article_modified_time":"2024-04-25T10:15:31+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":800,"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Oscar Farrerons Vidal","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"Oscar Farrerons Vidal","Tiempo de lectura":"18 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/"},"author":{"name":"Oscar Farrerons Vidal","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/1eba1bc8c9ac32d2ff521899c54fc25b"},"headline":"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D’UN MASS\u00cdS","datePublished":"2021-11-05T09:11:00+00:00","dateModified":"2024-04-25T10:15:31+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/"},"wordCount":3100,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg","keywords":["Cr\u00f3nicas","Cr\u00f2niques","La Colonitzaci\u00f3 Medieval d'un Mass\u00eds","La Colonizaci\u00f3n medieval de un Macizo"],"articleSection":["Blog","Oscar Farrerons Vidal"],"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/","name":"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D'UN MASS\u00cdS - Rutes Entre Refugis","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg","datePublished":"2021-11-05T09:11:00+00:00","dateModified":"2024-04-25T10:15:31+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/#primaryimage","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/La-Colonitzacio-Medieval-dun-Massis-Inici-NW.jpg","width":1200,"height":800},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/11\/05\/la-colonitzacio-medieval-dun-massis\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"LA COLONITZACI\u00d3 MEDIEVAL D’UN MASS\u00cdS"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","name":"Rutes Entre Refugis","description":"Caminant sota un nom","publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization","name":"Rutes Entre Refugis","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","width":400,"height":400,"caption":"Rutes Entre Refugis"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/1eba1bc8c9ac32d2ff521899c54fc25b","name":"Oscar Farrerons Vidal","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_39_1683354314-96x96.jpg","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_39_1683354314-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_39_1683354314-96x96.jpg","caption":"Oscar Farrerons Vidal"},"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/author\/oscar-farrerons-vidal\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10972","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10972"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10972\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20830,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10972\/revisions\/20830"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10973"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10972"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10972"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10972"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}