{"id":11163,"date":"2021-02-09T16:57:00","date_gmt":"2021-02-09T16:57:00","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.rutesentrerefugis.com\/?p=11163"},"modified":"2024-04-25T11:50:00","modified_gmt":"2024-04-25T11:50:00","slug":"croniques-de-mali-i-burkina-faso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/","title":{"rendered":"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

EL PA\u00cdS DELS DOGONS I LA REGI\u00d3 DEL SAHEL<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Cr\u00f2nica escrita per FERRAN ALEXANDRI i publicada a la revista MUNTANYA n\u00famero 915<\/h6>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Un viatge al moll de l’os de l’\u00c0frica occidental, dominada per l’ecoregi\u00f3 del Sahel, franja de conflu\u00e8ncia d’antics i avan\u00e7ats reialmes, d’\u00e8tnies genu\u00efnes i tradicions ancestrals, en un paisatge dur, apassionant, extraordinari.<\/h5>\n<\/br>\n
Qui s’apassiona per un paisatge, ja est\u00e0 perdut! Veritat neta i clara. Aix\u00f2 \u00e9s el que va passar-nos en aquest viatge, a cavall entre la natura i la cultura, que ens va permetre redescobrir dos pa\u00efsos africans avui dia poc freq\u00fcentats: Burkina Faso i Mali. Ubicats en una de les regions m\u00e9s aut\u00e8ntiques de la Terra: el Sahel. Una ecoregi\u00f3 que va de l\u2019Atl\u00e0ntic a la mar Roja, que travessa tot el continent afric\u00e0 de banda a banda, en una \u00e0rea de transici\u00f3 entre la sabana arbrada del sud i el desert del S\u00e0hara al nord. Sense gaires relleus, tret d\u2019alguns planells isolats, ens trobem tanmateix en una regi\u00f3 hist\u00f2rica de regnes antics, els quals tenien el control de totes les rutes comercials del desert.<\/br>\n<\/br>\nEl Patrimoni de la Humanitat tamb\u00e9 \u00e9s a l\u2019\u00c0frica, a les ciutats malianes de Djenn\u00e9, famosa per la seva gran mesquita feta de tova, o b\u00e9 Mopti, ja a les ribes del N\u00edger, el tercer dels grans rius africans, llar de l’\u00e8tnia bozo, per\u00f2 tamb\u00e9 amalgama de cultures i comunitats. La culminaci\u00f3, per\u00f2, arriba amb el pa\u00eds dels llunyans dogons, que viuen als penya-segats de Bandiagara, coneguts per les seves tradicions antiqu\u00edssimes. No podem obviar, tampoc, en aquesta extensa regi\u00f3 tan important per al comer\u00e7, la visita de mercats singulars i aut\u00e8ntics, com el de Gorom-Gorom, punt de trobada de tantes i tantes \u00e8tnies extraordin\u00e0ries.<\/br>\n<\/br>\nGuardeu-vos, per\u00f2, del clima d\u2019aquesta regi\u00f3 del nord de Burkina Faso i el sud de Mali, perqu\u00e8 \u00e9s tropical. Sec de novembre a maig, \u00e8poca en qu\u00e8 l\u2019ariditat s\u2019accentua per influ\u00e8ncia del vent del desert, pluj\u00f3s durant la resta de l\u2019any. La temperatura de l\u2019abril passat, quan correm per aquestes terres, \u00e9s horrorosa i de vegades sobrepassa els 40\u00baC. Per\u00f2 tenim l\u2019avantatge de l\u2019abs\u00e8ncia de mosquits i, per tant, del perill de la mal\u00e0ria.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Un grup d'homes cuida un ramat de bous als afores de Ouagadougou, en una extensa i a\u00efllada planura<\/br>(\u00a9 Ferran Alexandri)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Una escena de la vida a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso<\/br>(\u00a9 Toni Vives)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

LA TERRA DELS HOMES \u00cdNTEGRES<\/u><\/font><\/h4>\n
Ouagadogou, popularment coneguda com a Ouaga, \u00e9s la capital de Burkina Faso. Est\u00e0 situada en un altipl\u00e0, al centre del pa\u00eds, a 300 m d\u2019altitud. A primer cop d\u2019ull, la ciutat \u00e9s una aglomeraci\u00f3 de cases aclaparadora, sense amenitat, d\u2019un paisatge calent, poli\u00e8dric. Ouaga, per\u00f2, \u00e9s una ciutat curiosa perqu\u00e8 sempre hi ha gent per tot arreu fent la viu-viu, nit i dia. No podem dir que sigui una ciutat preciosa, per\u00f2 \u00e9s un esclat de colors viv\u00edssims, d\u2019una calor penetrant, d\u2019una flaire densa, peculiar. Som en un pa\u00eds, en general, massa poblat, massa gran i massa pobre. Per\u00f2 ric de cultura i natura, immensament formidable.<\/br>\n<\/br>\nAquesta gent, que tot el dia van amunt i avall, formen una diversitat \u00e8tnica, on els mossis s\u00f3n el grup predominant. En \u00e8poques passades (els mossis provenen d\u2019un antic regne que es remunta al segle XII) formaven una societat molt jerarquitzada, amb els oficis de forjadors, joiers, ceramistes, mentre que les dones s\u2019ocupaven de l\u2019agricultura, i el grup dels fulbes, del bestiar. Aquesta fou i \u00e9s una terra d\u2019homes \u00edntegres, perqu\u00e8 Burkina en la llengua mossi vol dir \u2018homes \u00edntegres\u2019, i faso en llengua dioula significa \u2018terra, p\u00e0tria\u2019. Malauradament, avui dia Burkina Faso \u00e9s un dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres del m\u00f3n i la gent dep\u00e8n amb prou feines de l\u2019agricultura per subsistir, que es complica en les \u00e8poques de sequera. De bous, ovelles i cabres en viuen els pobles n\u00f2mades.<\/br>\n<\/br>\nEl paisatge t\u00e9 dues formes de ser: un relleu suau i ondulat, amb comes llunyanes i solit\u00e0ries, i una regi\u00f3 m\u00e9s massissa, on hi ha el mont T\u00e9nakourou (749 m), la m\u00e0xima altitud; per\u00f2 en general Burkina Faso \u00e9s un pa\u00eds fonamentalment pla, almenys sense gaires muntanyes prominents. De fet, podem dir que \u00e9s un pa\u00eds format per un altipl\u00e0 roc\u00f3s, de 200 a 300 m d\u2019altitud mitjana, solcat per les valls dels rius.<\/br>\n<\/br>\nVoltes, de cursos irregulars i no navegables. La ruta per carretera (nom\u00e9s el 16% s\u00f3n asfaltades) ens mostra aquest paisatge mon\u00f2ton i \u00e0rid, pla, t\u00edpic de la sabana i el bosc clar, amb arbres dispersos, d\u2019entre els quals destaca el karit\u00e9, del qual s\u2019obt\u00e9 el fam\u00f3s greix de la nou, de propietats hidratants, usat des de temps immemorials.<\/br>\n<\/br>\nAquest paisatge inicial va tenir per a nosaltres una atracci\u00f3 viva, que creixeria cada dia d\u2019una manera sorprenent. Aquesta terra i la gent que hi viu formen un dels paratges m\u00e9s curiosos i extraordinaris que tindr\u00edem l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer.<\/br>\n<\/br>\nLa ruta ens sorpr\u00e8n, en una breu parada, amb una mena de poblat on uns pocs homes i molts nens tenen cura d\u2019un ramat de bous de banyes estilitzades, ondulades i llargues. Els grans, abillats amb una mena de camisa llarga per damunt dels pantalons i amb un mocador al cap en forma de turbant, d\u2019estil tuareg, de colors molt cridaners, ens reben amablement i es deixen retratar.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El port de Mopti, a la riba del N\u00edger, \u00e9s un important centre comercial del Sahel<\/br>(\u00a9 Ferran Alexandri)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
La mesquita de l'antiga ciutat de Djenn\u00e9 (Mali) \u00e9s Patrimoni de la Humanitat<\/br>(\u00a9 Ferran Alexandri)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

MOPTI, A LES RIBES DEL N\u00cdGER<\/u><\/span><\/h4>\n
Passem la frontera en un control duaner. Trobem bastants controls policials durant la ruta, cosa que infon certa confian\u00e7a. Entrem a Mali sense canviar de paisatge. Mali, seu de grans imperis durant l\u2019antiguitat, \u00e9s avui el set\u00e8 pa\u00eds m\u00e9s extens d\u2019\u00c0frica. Carreteres \u00e0rides i calor ardent fins que arribem a la ciutat de Mopti, a les ribes del N\u00edger, el tercer dels rius m\u00e9s grans de l\u2019\u00c0frica, despr\u00e9s del Nil i el Congo.<\/br>\n<\/br>\nMopti \u00e9s la capital de la cinquena regi\u00f3 administrativa, el centre comercial i el port m\u00e9s important del pa\u00eds, a la conflu\u00e8ncia de dos rius: el N\u00edger i el Bani, al damunt de tres illes unides per dics, habitades d’antic. Per aix\u00f2 tamb\u00e9 l’anomenen la Ven\u00e8cia de Mali. L’\u00e8tnia bozo (gaireb\u00e9 40.000 individus) viu a les ribes d\u2019aquests rius, on practiquen la pesca i el conreu. Juntament amb els dogons, no pas massa lluny d\u2019aqu\u00ed, s\u00f3n els habitants m\u00e9s antics de Mali.<\/br>\n<\/br>\nEl que m\u00e9s atreu el viatger \u00e9s el port, els diversos mercats, la mesquita de tova i el plaer de navegar pel N\u00edger i rec\u00f3rrer a peu els petits poblats de pescadors que s\u2019escampen per les illes. \u00c9s ben interessant aquest port, amb les barques i bots ben arrenglerats, on arriben tota mena de mercaderies. Cada dijous, els comerciants tenen una cita en un mercat on es parlen totes les lleng\u00fces nadiues de Mali, on es practica l\u2019intercanvi, segons les tradicions antigues. Aquest \u00e9s l\u2019esperit de Mopti, ple de toler\u00e0ncia, d\u2019humor, de respecte a l\u2019altre, d\u2019intercanvi i comer\u00e7.<\/br>\n<\/br>\nSortim a les 6 del mat\u00ed per anar amb una d\u2019aquestes barques origin\u00e0ries pel riu N\u00edger fins que desembarquem a l\u2019illa de Kakolodaga. Passegem per l\u2019illa fins al poblat, tot fet de tova, el ma\u00f3 sense coure, assecat al sol, del qual destaca l\u2019omnipresent mesquita perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019edifici m\u00e9s gran. Aqu\u00ed hi viu la gent m\u00e9s pobra, els nens si no van despullats porten parracs. Els m\u00e9s petits s\u2019espanten de veure l\u2019home blanc, que no han vist mai, i ploren de seguida. Els altres ens segueixen en corrua i els fem cridar, jugant amb ells.<\/h5>\n<\/br>\n

DJENN\u00c9, LA CIUTAT DE FANG<\/u><\/span><\/h4>\n
Deixem Mopti i ens dirigim cap a Djenn\u00e9, situada al delta interior del N\u00edger. L\u2019arribada a aquestes dues ciutats ha suposat un viatge llarg i cansat, enmig de la pols de les carreteres de terra i temperatures extremes. Per\u00f2 en arribar-hi, de sobte canvia el nostre \u00e0nim. Som al cor de l\u2019\u00c0frica negra, en un dels llocs m\u00e9s sorprenents i fascinants del m\u00f3n.<\/br>\n<\/br>\nA Djenn\u00e9 s\u2019hi ha d\u2019anar en dilluns perqu\u00e8 \u00e9s el dia de mercat. Un munt de tendals blaus, negres i blancs fan ombra a un mercadeig que s\u2019aixopluga sota un sol implacable, sota una calor densa, d\u2019una olor penetrant. Dones abillades amb vestits de colors, d\u2019estampats llampants, assegudes a terra o en un tamboret, venen de tot: esp\u00e8cies, fruita, peix sec i tot un munt de coses diverses, que no podr\u00edeu imaginar.<\/br>\n<\/br>\nLa pla\u00e7a \u00e9s al davant mateix de la gran mesquita, l\u2019edifici de tova m\u00e9s gran del m\u00f3n i un dels monuments m\u00e9s coneguts d\u2019\u00c0frica, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1988, juntament amb el centre hist\u00f2ric de la vila. De fet, Djenn\u00e9 \u00e9s un enclavament comercial hist\u00f2ric, perqu\u00e8 amb Toumbouctu i Mopti, fou una de les grans ciutats del Sudan. Fundada al segle IX, va tenir el seu apogeu amb el comer\u00e7 entre els segles XIV-XVI. Quan Djenn\u00e9 es va islamitzar vers l\u2019any 1106, es va construir la gran mesquita, que esdevingu\u00e9 el monument m\u00e9s representatiu de l\u2019arquitectura sudanesa. Destru\u00efda diverses vegades, l\u2019actual \u00e9s de principis del segle XX. De les parets sobresurten tot de troncs ben disposats, que serveixen per enfilar-se per reparar la paret de fang, tasca que s\u2019ha de fer cada any.<\/br>\n<\/br>\nDjenn\u00e9 \u00e9s bonica pels seus carrers tortuosos, envoltats de cases de fang, de pocs pisos, que es confonen amb la terra del pa\u00eds. La influ\u00e8ncia de l\u2019art dogon ja la podem observar en els relleus de les portes i les finestres de les cases, on hi ha esculpides figures humanes. Aquests carrerons s\u00f3n un laberint magn\u00edfic per on val la pena perdre-s\u2019hi, acompanyats sempre dels nens i d\u2019algun natural m\u00e9s gran que ens segueix atret pel nostre aspecte, per fer-se una fotografia i per veure si pot endur-se alguna propina. Mentrestant, un parell de nois aprofiten una ombra lleugera per treballar en el manteniment de les cases: enfilats en una escala de fusta rudiment\u00e0ria, arrebossen de fang una paret. Pugem tot seguit al terrat d\u2019una casa, on veiem clarament l\u2019extensi\u00f3 d\u2019aquesta ciutat: un mar de terrats de color canyella, quadrats o rectangulars, amb alguna parab\u00f2lica perduda. Destaca la senzillesa de les formes, de tant en tant trencada per alguna ondulaci\u00f3 de baranes de fang dels terrats, que fan una sanefa.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Poblat dogon de Benimatou (Mali), situat dalt de l'altipl\u00e0 de Bandiagara (\u00a9 Ferran Alexandri)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

ELS PENYA-SEGATS DE BANDIAGARA, EL PA\u00cdS DELS DOGONS<\/u><\/span><\/h4>\n
Partim cap al pa\u00eds dels dogons, que trobarem assentats a la regi\u00f3 muntanyenca dels penya- segats de Bandiagara, una llarga cadena de gresos a la part sud-occidental de l\u2019Alt N\u00edger. El terreny \u00e9s accidentat, trencat, rocall\u00f3s i balmat, cosa que ha obligat a aquest poble a adaptar-se a la terra. Tot i que la cultura dogon i la bellesa natural d\u2019aquesta regi\u00f3 han atret el turisme en les darreres d\u00e8cades, avui dia no s\u2019hi veu cap blanc.<\/br>\n<\/br>\nParem a Teli, un poblat de la falla de Bandiagara, el lloc m\u00e9s conegut i emblem\u00e0tic de la terra dels dogons, a causa de la gran cinglera balmada amb construccions troglod\u00edtiques. Hi arribem de nit. Sopem. Dormim al terrat d\u2019una casa de tova, a la fresca calda. L\u2019endem\u00e0 ens llevem a l\u2019alba, quan la calor comen\u00e7a a mossegar. Els qui ho volen prenen una dutxa africana, que consisteix en llan\u00e7ar-se pel damunt tasses d\u2019aigua d\u2019un bid\u00f3. Amb el perm\u00eds del l\u00edder espiritual, un noble anci\u00e0 que va abillat amb roba de sac, amb tot d\u2019ossos, banyes i calaveres d\u2019animals penjant; un tarot llampant i una llan\u00e7a a la m\u00e0, ens enfilem cap al penya-segat, presidit per una gran balma plena de casetes antigues, algunes ru\u00efnoses. De fet, aquest penya-segat \u00e9s el l\u00edmit d\u2019un altipl\u00e0 de gres, que domina una extensa plana sorrenca amb vegetaci\u00f3 disseminada de sabana, t\u00edpica de tota la regi\u00f3 del Sahel afric\u00e0, d\u2019on destaca el baobab, l\u2019arbre capgirat, i on es disposen els antics poblats. Sembla que el fet de construir el poblats en llocs inaccessibles, entre les parets dels penya-segats, \u00e9s degut a una estrat\u00e8gia de defensa.<\/br>\n<\/br>\nDins de la balma hi ha sitges de tova i petits habitacles antics, ara abandonats, que s\u00f3n part del patrimoni arqueol\u00f2gic dels tellems, predecessors dels dogons. Aqu\u00ed s\u2019enduien els joves per al ritual de la circumcisi\u00f3. Segons la cultura dogon, els homes i les dones neixen amb els \u00f2rgans genitals d\u2019ambd\u00f3s sexes: el cl\u00edtoris es considera mascul\u00ed i el prepuci femen\u00ed, i d\u2019aquesta concepci\u00f3 neix la pr\u00e0ctica de l\u2019ablaci\u00f3 de tots dos \u00f2rgans. Avui, a les parets del penya-segat, els dogons tenen el costum d’enterrar-hi els morts, en tombes adaptades a les esquerdes i els buits. Els dibuixos en relleu de les casetes (la sargantana, la serp i el cavaller) en mostren la seva simbologia antiga, misteriosa i m\u00e0gica.<\/br>\n<\/br>\nComencem el tresc i anem fins a l\u2019indret d\u2019End\u00e9, passant per alguns petits poblats que ens mostren l\u2019artesania, sobretot d\u2019escultures de fusta tallada, de m\u00e0scares, per vendre a hipot\u00e8tics viatgers. S\u00f3n peces precioses, de desproporci\u00f3 notable, allargades, adaptades al tronc d\u2019on van ser esculpides. S\u00f3n molt expressives, gr\u00e0cies a l\u2019alteraci\u00f3 dels trets del rostre, gaireb\u00e9 geom\u00e8trics; a la nuesa de les formes s\u2019hi contraposa una determinada ornamentaci\u00f3, amb incisions sobre la fusta. Antigament aquestes creacions tan plenes de simbologia oculta no les feien per mostrar-les, sin\u00f3 per estar dins dels santuaris. Avui dia, si tenen sort, representen un petit ingr\u00e9s per a aquesta gent. Amb un teler molt rudimentari, fet amb quatre troncs i una llan\u00e7adora de m\u00e0, tamb\u00e9 fan teles de cot\u00f3, d\u2019un blau bell\u00edssim, estampades a m\u00e0 amb la t\u00e8cnica b\u00e0tik, que encara que origin\u00e0riament ve de l\u2019\u00c0sia, tamb\u00e9 s\u00f3n prou t\u00edpics de Burkina Faso i Mali.<\/br>\n<\/br>\nPel cam\u00ed, sota l’escassa ombra dels baobabs, hem trobat un grup de dones amb els seus vestits lluents que improvisen una dansa per a nosaltres. Seguim el cam\u00ed de la falla de Bandiagara a trav\u00e9s d\u2019una avinguda d\u2019arbres capgirats, vorejant el penya-segat fins al pas que ens permetr\u00e0 remuntar-lo, per pujar a l\u2019altipl\u00e0, al poblat Benimatou. \u00c9s ben estrany el baobab, gran com una catedral. De sobte em vingueren les paraules del petit pr\u00edncep de Saint-Ex\u00fapery: \u00ab\u00a1Criatures! \u00a1Pareu esment als baobabs!\u00bb Com aquell noiet al seu min\u00fascul planeta, nosaltres an\u00e0vem descobrint tamb\u00e9 aquesta terra, pas a pas.<\/br>\n<\/br>\nBenimatou \u00e9s el poblat dogon m\u00e9s encimbellat perqu\u00e8 \u00e9s just dalt de l\u2019altipl\u00e0. S\u2019hi accedeix a trav\u00e9s d\u2019un pas estret entre muntanyes, entre roques monol\u00edtiques i rostes. Estem en una zona ideal per als escaladors. Aqu\u00ed \u00e9s on va escalar Catherine Destivelle en estil free solo. Un planell amagat ens descobreix un petit camp de conreu. Enfilem la darrera costa i arribem al poblat. Un munt de cases de tova i pedra seca ens regalen la pau d\u2019un pl\u00e0cid capvespre: el color canyella, els sostres de bruc, una terra \u00e0rida, trencada nom\u00e9s pel verd de l\u2019arbre de karit\u00e9 i les formes nervioses del baobab. Uns infants de poca edat, amb samarretes del Bar\u00e7a i d\u2019altres marques ens reben encuriosits, astorats, somrients. Les dones feinegen, batent el mill amb un pal de fusta, com una gegantina m\u00e0 de morter, alhora que unes gallines joves picotegen les escorrialles en un terra de pedra, impol\u00b7lut. Incrustat a la paret de fang d\u2019una caseta hi ha diverses calaveres de simi i una mona gran que ha deixat la seva pell, assecant-se al sol, fent la compet\u00e8ncia a un llangardaix decapitat, gran com un cocodril. De nou la simbologia dogon, estranya, crua, profundament arrelada a la natura.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
La toguna d'End\u00e9 recolza sobre vuit pilars de fusta amb formes humanes<\/br>(\u00a9 Toni Vives)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Les danses tradicionals, amb m\u00e0scares i rituals m\u00e0gics, s\u00f3n un dels costums m\u00e9s genu\u00efns dels dogons<\/br>(\u00a9 Toni Vives)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

DOGON, UNA CULTURA EN PERILL D’EXTINCI\u00d3<\/b><\/h4>\n
Bandiagara \u00e9s un altipl\u00e0 de gres rogenc situat al sud del meandre m\u00e9s gran del riu N\u00edger. La plan\u00faria es troba a 500 m d\u2019altura i acaba de manera abrupta en un cingle vertical que cau 175 m. La llarg\u00e0ria de l\u2019espadat \u00e9s de 190 km i s\u2019orienta cap al sud-est sobre una plana de t\u00edpica vegetaci\u00f3 saheliana. Des de l\u2019any 1989 que la zona de Bandiagara est\u00e0 inscrita en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Motius no en falten: paisatges excepcionals i trets geol\u00f2gics i arqueol\u00f2gics \u00fanics. Per\u00f2 el que fa que el lloc sigui un dels m\u00e9s admirables de l\u2019\u00c0frica occidental \u00e9s la pres\u00e8ncia de la poblaci\u00f3 dogon. El pa\u00eds dels dogons ocupa 400.000 hect\u00e0rees amb un total de 289 pobles, repartits entre les tres regions naturals: l\u2019altipl\u00e0, els penya-segats i les planes inferiors. La relaci\u00f3 dels dogons amb el seu entorn \u00e9s essencial i marca les seves tradicions, creences, rituals, art i arquitectura.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Les coves i balmes que formen la base de les cingleres havien estat habitades pels tellems, un poble pigmeu que hi va viure des de 500 anys aC. Al llarg de molts segles van desenvolupar una cultura que es va caracteritzar per les creacions art\u00edstiques carregades de simbolisme, en forma de pintures rupestres, talles de fusta i una arquitectura original. L\u2019arribada precipitada dels dogons al segle XIV, fugint de la islamitzaci\u00f3 del regne manding (origen de l\u2019imperi de Mali), va provocar l\u2019expulsi\u00f3 i posterior desaparici\u00f3 dels tellems. Els dogons varen adoptar l\u2019estil art\u00edstic i la simbologia deixada pels tellems i a partir de llavors van fomentar una cultura pr\u00f2pia.<\/br>\n<\/br>\nLes creences animistes dels dogons van anar recreant la seva mitologia amb excel\u00b7lents pintures representant el cocodril, el xacal i la guineu. Les talles de fusta mostren homes i dones figurant els avantpassats. Tamb\u00e9, i de manera ben original, la disposici\u00f3 dels seus poblats \u00e9s la base dels mites religiosos. L\u2019estreta connexi\u00f3 amb l\u2019entorn s\u2019expressa en els rituals i en els costums sagrats lligats a la concepci\u00f3 de la vida i la mort.<\/br>\n<\/br>\nL\u2019arquitectura dogon ha constru\u00eft les edificacions amb parets de tova, sostres de palla i pilars esculpits de fusta. Els habitatges i els graners s\u00f3n senzills, per\u00f2 les finestres i les portes de fusta estan ben treballades. Destaca la construcci\u00f3 en cada poble de la toguna o lloc de reuni\u00f3 dels notables, edifici rectangular orientat als quatre punts cardinals, que s\u2019aguanta sobre vuit pilars de fusta de forma humana, representant quatre homes i quatre dones, els primers fills del creador anomenat Amma.<\/br>\n<\/br>\nEl poblat \u00e9s la personificaci\u00f3 del mite de la creaci\u00f3. S\u2019est\u00e9n de nord a sud en forma de persona estirada a terra. Les cases de la menstruaci\u00f3 serien les mans. La toguna o casa del consell \u00e9s el cap. Les ginnao o cases familiars formen el pit i el ventre. Els altars s\u00f3n els peus. L\u2019altar fundacional t\u00e9 forma de fal\u00b7lus i, per respecte, queda fora del poble; per\u00f2 on hauria d\u2019haver-hi els genitals, se situa la lannea o pedra de moldre, que t\u00e9 el significat de la vagina.<\/br>\n<\/br>\nLes m\u00e0scares de fusta s\u00f3n un altre tret distintiu dels dogons. S\u2019utilitzen en celebracions, funerals i cerim\u00f2nies de culte als avantpassats. Hi ha diversos tipus de m\u00e0scara, la m\u00e9s important \u00e9s la iminana o gran m\u00e0scara; t\u00e9 forma de serp de cap rectangular tallada en una fusta plana i pot arribar als deu metres d\u2019altura.<\/span><\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Segurament, aquest \u00e9s l\u00edder espiritual del poblat de Teli, al pa\u00eds dels dogons<\/br>(\u00a9 Ferran Alexandri)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Cada seixanta anys es talla una nova iminana i per presentar-la es fa una gran festa que aplega dogons vinguts d\u2019arreu. Altres m\u00e0scares representen ocells i altres animals i alguna vol ser la cara d\u2019un anci\u00e0. Els dansaires que porten les mascares canvien la seva identitat per la de la simbologia que llueixen i segueixen coreografies que varien en funci\u00f3 de la cerim\u00f2nia.<\/br>\n<\/br>\nEls dogons van sobreviure a la irrupci\u00f3 de l’imperi Songhai a principis del segle XVI. Tamb\u00e9 van assimilar a la seva manera la penetraci\u00f3 de l\u2019islam i el cristianisme en les seves comunitats a base de combinar l\u2019animisme amb les noves creences. Avui dia trobem alguns grups tribals dividits en societats cristianes, musulmanes i animistes, per\u00f2 amb un nexe com\u00fa que \u00e9s el substrat dels rituals primitius.<\/br>\n<\/br>\nEl gran perill per la superviv\u00e8ncia dels dogons prov\u00e9 de fen\u00f2mens socioecon\u00f2mics i de la transformaci\u00f3 del medi ambient. Hi ha un \u00e8xode constant cap a les zones urbanes for\u00e7at pel canvi clim\u00e0tic que provoca sequeres persistents que duren anys. Alguna vegada, una pluja torrencial contribueix a erosionar el terreny i permet l\u2019aven\u00e7 de la desertificaci\u00f3. Encara podem gaudir del paisatge i dels poblats dogons i conviure amb la seva gent, per\u00f2 tot fa pensar que tenen un futur incert. Us animem a visitar-los, encara hi som a temps.<\/font><\/br>\n<\/br>\nToni Vives<\/font><\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

DORI I EL MERCAT DE GOROM-GOROM<\/u><\/font><\/h4>\n
En una ruta dura, de 500 km, entre carretera asfaltada i pista, sortirem de Mali i del pa\u00eds dels dogons per entrar novament a Burkina Faso, en direcci\u00f3 a la ciutat de Dori, la capital de la prov\u00edncia anomenada tamb\u00e9 Sahel. El nord de Burkina Faso \u00e9s territori dels fulbes, el poble n\u00f2mada m\u00e9s gran del m\u00f3n, d\u2019origen obscur, coneguts tamb\u00e9 amb el nom de fulanis o peuls. Tenen la pell de color caoba, m\u00e9s clara, de nas aguilenc per\u00f2 no ample i cam\u00fas, d\u2019ulls ametllats i cabell fi.<\/br>\n<\/br>\nA prop de Dori, en un dels llocs m\u00e9s oblidats d\u2019aquest nostre planeta, fem una aturada a Markoye, un curi\u00f3s mercat de bestiar. \u00bfQu\u00e8 us dir\u00e9 d\u2019aquest mercat perqu\u00e8 us endueu l\u2019ess\u00e8ncia veritable? Doncs que si aquests ramats de bous de banyes grosses i d\u2019indefenses cabres fossin vaques, dir\u00edem que temps era temps hi hagu\u00e9 una vaca cega, avan\u00e7ant d\u2019esma pel cam\u00ed de l\u2019aigua; despr\u00e9s vindria la vaca de la mala llet, per\u00f2 aquestes de Markoye, si ho fossin, serien les vaques de la immensa paci\u00e8ncia i la resignaci\u00f3, a l\u2019espera de ser venudes sota un sol de plom, i una calor que vol aturar-se als 45\u00baC.<\/br>\n<\/br>\nArribem despr\u00e9s a Bani, un poble als l\u00edmits de la prov\u00edncia, conegut per les nou mesquites que no miren cap a la Meca. Es veu que han estat constru\u00efdes per un sant\u00f3 local, de les quals destaca una gran mesquita de fang, isolada en el camp saheli\u00e0, amb uns dibuixos i formes ben curiosos, que recorden els s\u00edmbols dogons. Els nens del ma\u00f3, el fang i la pols, de mirada tendra, sovint alegre, fanguegen en un bassal, enfonsats fins als genolls, jugant, divertint-se, treballant per fer una massa homog\u00e8nia que far\u00e0 maons de tova nous per a la mesquita.<\/br>\n<\/br>\nPer acabar aquest periple, anem a embadalir-nos en el mercat que ha de ser la meta de tot aventurer: Gorom-Gorom. Un indret perdut, un poble humil, amb cases de terra i uns pocs habitants. Ara b\u00e9, hi ha un dia a la setmana que Gorom-Gorom es converteix en el centre del m\u00f3n. Aquest dia \u00e9s el dijous, quan s\u2019al\u00e7a un dels mercats m\u00e9s espectaculars de tot l\u2019oest d\u2019\u00c0frica, gresol d\u2019\u00e8tnies de tres pa\u00efsos diferents: Burkina Faso, Mali i N\u00edger. Tothom s\u2019aplega per vendre els seus productes, d\u2019on destaquen a primera vista, lluents i noves, les grans olles de terrissa songhai, d\u2019una senzillesa sublim. Uns encants oblidats, de proporcions cicl\u00f2piques. Cadasc\u00fa ocupa el seu lloc i fa la seva feina. Homes i dones i nens.<\/br>\n<\/br>\nMossis, fulbes, songhais o tuaregs, la majoria vinguts de molt lluny, passegen amb la seva vestimenta tradicional, mercadejant. Els uns amb t\u00faniques llargues de teles suaus i colors intensos, fredes, amb mocadors llargu\u00edssims, foscos, al voltant del cap i del coll; les dones, amb els seus vestits d\u2019arabescos. Robes molt boniques i coloristes, que cobreixen de manera escaient i impecable l\u2019eleg\u00e0ncia de ser negre.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
La mesquita de fang de Bani, al nord de Burkina Faso, \u00e9s adornada amb una simbologia que recorda l'art dels dogons (\u00a9 Toni Vives)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

FERRAN ALEXANDRI<\/h4>\n

(Barcelona, 1966) \u00e9s professor i editor, llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1990). Excursionista, espele\u00f2leg i viatger. Ha publicat Turisme tranquil 1 i Turisme tranquil 2 (2006), dos volums amb 90 itineraris de muntanya i 90 establiments (refugis, monestirs i cases rurals) de Catalunya. En el terreny de l\u2019espeleologia ha publicat Excursions a l\u2019interior de la terra (2011), una guia per con\u00e8ixer diferents coves i avencs del nostre pa\u00eds. Sobre comarques i paratges de Catalunya, \u00e9s autor de dues obres: 1001 curiositats dels Pirineus catalans (2016) i 1001 curiositats del rom\u00e0nic catal\u00e0 (2018), una col\u00b7lecci\u00f3 dins la qual actualment est\u00e0 redactant les 1001 curiositats dels parcs naturals catalans. Des del 2004, \u00e9s el director i editor de la revista Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, on ha publicat diverses entrevistes a muntanyencs i alpinistes, i tamb\u00e9 nombrosos articles i reportatges, tant d\u2019indrets de la Pen\u00ednsula com de muntanyes llunyanes dels pa\u00efsos on ha viatjat.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
Per si vols compartir aquesta cr\u00f2nica<\/u><\/font><\/h5>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR<\/u><\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tELS CAVALLS BERNATS DELS PA\u00cfSOS CATALANS\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t13\/05\/2021\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tCR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t09\/02\/2021\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\t50 ANYS DE LA REVISTA MUNTANYA (1970-2020)\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t13\/10\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t15\/05\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tCAVALL BERNAT DE LLABERIA (840 m)\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t29\/02\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tELS CAMINS DE LA PALMA\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t21\/06\/2019\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO EL PA\u00cdS DELS DOGONS I LA REGI\u00d3 DEL SAHEL Cr\u00f2nica escrita per FERRAN ALEXANDRI i publicada a la revista<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":11164,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"elementor_header_footer","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[5124,5556],"tags":[5130,7012,5132,7014,5560],"class_list":["post-11163","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-ferran-alexandri-ca","tag-cronicas-ca","tag-cronicas-de-mali-y-burkina-faso-ca","tag-croniques-ca","tag-croniques-de-mali-i-burkina-faso-ca","tag-ferran-alexandri-ca"],"yoast_head":"\nCR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO - Rutes Entre Refugis<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO - Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO EL PA\u00cdS DELS DOGONS I LA REGI\u00d3 DEL SAHEL Cr\u00f2nica escrita per FERRAN ALEXANDRI i publicada a la revista\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-02-09T16:57:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-04-25T11:50:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ferran Alexandri\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ferran Alexandri\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"27 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Ferran Alexandri\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/073d12ffca5169c94ad0054127e49eec\"},\"headline\":\"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO\",\"datePublished\":\"2021-02-09T16:57:00+00:00\",\"dateModified\":\"2024-04-25T11:50:00+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/\"},\"wordCount\":4453,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg\",\"keywords\":[\"Cr\u00f3nicas\",\"Cr\u00f3nicas de Mali y Burkina Faso\",\"Cr\u00f2niques\",\"Cr\u00f2niques de Mali i Burkina Faso\",\"Ferran Alexandri\"],\"articleSection\":[\"Blog\",\"Ferran Alexandri\"],\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/\",\"name\":\"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO - Rutes Entre Refugis\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg\",\"datePublished\":\"2021-02-09T16:57:00+00:00\",\"dateModified\":\"2024-04-25T11:50:00+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg\",\"width\":1200,\"height\":800},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/02\\\/09\\\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"description\":\"Caminant sota un nom\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"width\":400,\"height\":400,\"caption\":\"Rutes Entre Refugis\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/073d12ffca5169c94ad0054127e49eec\",\"name\":\"Ferran Alexandri\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_14_1683353245-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_14_1683353245-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_14_1683353245-96x96.jpg\",\"caption\":\"Ferran Alexandri\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/author\\\/ferran-alexandri\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO - Rutes Entre Refugis","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO - Rutes Entre Refugis","og_description":"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO EL PA\u00cdS DELS DOGONS I LA REGI\u00d3 DEL SAHEL Cr\u00f2nica escrita per FERRAN ALEXANDRI i publicada a la revista","og_url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/","og_site_name":"Rutes Entre Refugis","article_published_time":"2021-02-09T16:57:00+00:00","article_modified_time":"2024-04-25T11:50:00+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":800,"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ferran Alexandri","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"Ferran Alexandri","Tiempo de lectura":"27 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/"},"author":{"name":"Ferran Alexandri","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/073d12ffca5169c94ad0054127e49eec"},"headline":"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO","datePublished":"2021-02-09T16:57:00+00:00","dateModified":"2024-04-25T11:50:00+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/"},"wordCount":4453,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg","keywords":["Cr\u00f3nicas","Cr\u00f3nicas de Mali y Burkina Faso","Cr\u00f2niques","Cr\u00f2niques de Mali i Burkina Faso","Ferran Alexandri"],"articleSection":["Blog","Ferran Alexandri"],"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/","name":"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO - Rutes Entre Refugis","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg","datePublished":"2021-02-09T16:57:00+00:00","dateModified":"2024-04-25T11:50:00+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/#primaryimage","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Croniques-Mali-Burkina-Faso-Inici-NW.jpg","width":1200,"height":800},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/02\/09\/croniques-de-mali-i-burkina-faso\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"CR\u00d2NIQUES DE MALI I BURKINA FASO"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","name":"Rutes Entre Refugis","description":"Caminant sota un nom","publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization","name":"Rutes Entre Refugis","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","width":400,"height":400,"caption":"Rutes Entre Refugis"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/073d12ffca5169c94ad0054127e49eec","name":"Ferran Alexandri","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_14_1683353245-96x96.jpg","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_14_1683353245-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_14_1683353245-96x96.jpg","caption":"Ferran Alexandri"},"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/author\/ferran-alexandri\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11163","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11163"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11163\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21058,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11163\/revisions\/21058"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11164"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11163"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11163"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11163"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}