{"id":19804,"date":"2024-01-16T07:51:51","date_gmt":"2024-01-16T07:51:51","guid":{"rendered":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/?p=19804"},"modified":"2025-03-25T20:06:46","modified_gmt":"2025-03-25T20:06:46","slug":"marededeu-quin-viatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/","title":{"rendered":"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

SEGUINT LES PASSES DE LLU\u00cdS DOM\u00c8NECH I MONTANER<\/br>\nPER LA NOGUERA PALLARESA (1904)<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Extracte del llibre escrit per ENRIC SOLER I RASPALL
‘MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!. Seguint les passes de Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner per la Noguera Pallaresa (1904)’ (Tushita Edicions)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Despr\u00e9s de trescar per les quatre valls pirinenques, des de Luishon fins a Roda d\u2019Is\u00e0vena i mentre estava escrivint el meu anterior llibre Pantocr\u00e0tor, Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la \u00abMissi\u00f3 arqueol\u00f2gica de 1907\u00bb, vaig veure que un dubte planava tota l\u2019estona sobre aquest projecte: \u00ab\u00bfPer qu\u00e8 no es feia igual \u00e8mfasi a l\u2019hora de posar en v\u00e0lua la tasca documental que, sobre el rom\u00e0nic, havia fet el, tamb\u00e9 arquitecte, Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner?\u00bb L\u2019any 1904 (i tamb\u00e9 el 1905), amb cinquanta-cinc anys d\u2019edat i acompanyat pel seu fill, Dom\u00e8nech i Montaner recorregu\u00e9, dos anys abans que els membres de la Missi\u00f3 arqueol\u00f2gica es posessin en marxa, les valls pirinenques dels dos Pallars, l\u2019Aran i la Ribagor\u00e7a, amb \u00e0nim d\u2019estudiar i inventariar l\u2019arquitectura rom\u00e0nica del Pirineu catal\u00e0.<\/br>\n<\/br>\nCent dotze anys m\u00e9s tard, esperonat per aquest dubte i entusiasmat per aquest nou projecte, l\u2019Enric Soler es pos\u00e0 en marxa i camin\u00e0, des d\u2019\u00c0ger fins a Montgarri, seguint les passes de Dom\u00e8nech i Montaner. I el 2023, aprofitant l\u2019efem\u00e8ride del centenari de l\u2019arquitecte, public\u00e0 el llibre que ara teniu a les vostres mans.<\/br>\n<\/br>\nDom\u00e8nech i Montaner, el rom\u00e0nic de muntanya, Perejaume, les mares de D\u00e9u trobades, el Pirineu, vestigis hist\u00f2rics… Un cam\u00ed de camins!<\/br>\n<\/br>\n<\/br>\nA continuaci\u00f3 podeu llegir uns fragments del llibre…\n<\/span><\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

* * * * *<\/span><\/h2>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u00abL\u2019ull rom\u00e0nic \u00e9s un globus encastat entre dues parpelles.\u00bb<\/br>\nAndr\u00e9 Malraux<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Dia 1: AHIR<\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

POBLA DE SEGUR – PORT D’\u00c0GER (amb bus) – \u00c0GER (a peu)<\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Vaig deixar el cotxe a la Pobla de Segur, aparcat a l\u2019ombra d\u2019un gran pl\u00e0tan, al costat mateix de la parada d\u2019autobusos. De la mateixa manera que Josep Maria Espin\u00e0s, a l\u2019hora de posar-se en cam\u00ed amb en Cela pel Pallars i l\u2019Aran, havia batejat la seva bota de vi blanc amb el nom de \u00abMaria Rosa\u00bb (\u00abun nom femen\u00ed fa tanta companyia!\u00bb havia escrit), al penjar-me la motxilla a l\u2019esquena vaig decidir que tamb\u00e9 l\u2019havia de batejar i ho vaig fer amb un nom molt adient al seu tarann\u00e0 (i no tant femen\u00ed<\/em>): La Pesanta. Li esqueia per raons \u00f2bvies. Les terrassetes de la pla\u00e7a m\u00e9s concorreguda de la ciutat, situada a l\u2019encreuament de les avingudes Sant Miquel del Pui amb Verdaguer, estaven atape\u00efdes, de manera que vaig dinar a l\u2019altra banda de la Noguera Pallaresa, en un bar de carretera ben tranquil. Quan s\u2019aprop\u00e0 l\u2019hora, ens vam dirigir (La Pesanta<\/em> i jo) a la parada d\u2019autobusos on, ben puntual, s\u2019hi atur\u00e0 l\u2019autocar de l\u2019ALSA. Despr\u00e9s d\u2019estirar la motxilla a la panxa del vehicle li vaig dir al conductor, un noi rabassut magreb\u00ed o roman\u00e8s, no sabria dir-ho amb exactitud, que volia un bitllet per anar a \u00c0ger. Va aixecar una cella i va espolsar l\u2019aire amb una m\u00e0 dient:

\u2014Noooo, no voy para all\u00e1.<\/em> (\u00abCom que \u201c\u00a1No-voy-para-all\u00e1\u201d?<\/em>\u00bb) Jo, \u00e9s clar, vaig insistir i ell, marr\u00e0, tamb\u00e9\u2014: Que no, que no voy para all\u00e1… \u00bfC\u00f3mo quieres que vaya para atr\u00e1s? Yo voy para Lleida<\/em> \u2014i vocalitz\u00e0 exageradament\u2014: LLE-I-DA<\/em>.

\u00ab\u00bfPara atr\u00e1s?<\/em> No pot pas ser!\u00bb em vaig dir, gratant-me la clepsa. Llavors vaig veure com enmig dels seus pensaments atape\u00efts d\u2019interrogants, entortolligats en una madeixa de llana ben gruixuda, se li va encendre una bombeta i els n\u00favols es van escampar de cop:

\u2014\u00a1Ah, t\u00fa vas para \u00ab\u00c0ger\u00bb!<\/em> \u2014vocalitz\u00e0 tamb\u00e9 \u00c0-GER\u2014. Hab\u00eda entendido \u00abpara Gerri\u00bb<\/em>.

\u00abPar-\u00c0GER-ri\u00bb… S\u00ed, tindria sentit, penso.

Els passatgers, encuriosits i neguitosos, van respirar tranquils; per fi ens pod\u00edem posar en marxa i seguir els misteriosos destins de cadasc\u00fa, carretera enll\u00e0. Vaig seure al costat d\u2019una finestra i vaig mirar el rellotge: en tenia per una hora ben bona. Vaig arrepapar-me al seient, somnolent. I el seient em va abra\u00e7ar.

L\u2019autocar em va deixar al port d\u2019\u00c0ger. Volia arribar a la vila a peu, per l\u2019antiga via romana de la qual, encara ara, en queden for\u00e7a vestigis. Vaig fer adeu amb la m\u00e0 al vehicle, com si fos un vell conegut. No feia pas bon temps per\u00f2 jo nom\u00e9s demanava que els n\u00favols em donessin una treva prou dilatada per arribar sec a la vila, abans del terrabastall. Des del mirador que hi ha al port es veia una panor\u00e0mica espl\u00e8ndida, encara que el cel cada vegada estava m\u00e9s gris i cellajunt. No hi havia massa temps per a la contemplaci\u00f3. Amb tot, per\u00f2, una mica s\u00ed que em vaig deturar per buscar \u00c0ger enmig de la plana cereal\u00edcola, all\u00e0 baix, tot tancat herm\u00e8ticament per les afraus del Montsec. El caprici geol\u00f2gic ho emmarcava tot i em treia l\u2019al\u00e8. Observat amb m\u00e9s detall, el paisatge em desvetllava diversos estatges geobot\u00e0nics que Joan Rosell havia resumit tan b\u00e9: \u00abA la part baixa del decorat hi ha unes roques de color gris fosc, amb un relleu aspre: s\u00f3n dolomies. Damunt, com per acabar aquest esgla\u00f3 rostit, un cantell de calc\u00e0ries gris cendra. Despr\u00e9s, el repl\u00e0 marg\u00f3s, que s\u2019est\u00e9n de llevant a ponent en tot el Montsec, amb homog\u00e8nies taques verdes de pins de repoblaci\u00f3 espartanament afilerats.\u00bb

Amb La Pesanta<\/em> carregada a l\u2019esquena, vaig comen\u00e7ar la davallada d\u2019aquest port, antigament anomenat Cap de la Creu. De seguida vaig veure antics murs amb merlets del primigeni ferm rodat; i, m\u00e9s avall, entre alzines, argelagues i romanins, el cam\u00ed rodolava i jo amb ell: tira-tira!; i aix\u00ed, derrapant sobre el pedruscall ocre d\u2019antics cultius, ara erms i de terra eixorca, vaig anar deixant a dreta i esquerra marges de pedra seca, tamb\u00e9 abandonats, i llavors… Ah, llavors!; llavors va apar\u00e8ixer l\u2019empedrat rom\u00e0 original: bell\u00edssim! Semblava nou de trinca i aix\u00f2 que tenia gaireb\u00e9 vint segles al seu darrere. Aquesta era l\u2019antiga Gallica Flava<\/em> que comunicava Ilerda<\/em> (Lleida) amb Caesaraugusta<\/em> (Saragossa), passant per \u00c0ger. El que queda en l\u2019actualitat suma uns dos quil\u00f2metres i mig de llargada, amb una amplada mitjana de quatre metres i mig. I diu la tradici\u00f3 popular que, quan el jovent d\u2019\u00c0ger de fa una seixantena d\u2019anys perdia l\u2019autob\u00fas de l\u00ednia a la parada del poble, les noies i nois arrencaven a c\u00f3rrer per aquest sender secular, a tota velocitat, emulant ja aleshores en Kilian Jornet i la trepa dels corremuntanyes, i eren capa\u00e7os d\u2019arribar al port d\u2019\u00c0ger abans que ho fes l\u2019autob\u00fas. La veritat sigui dita, jo veig que fa for\u00e7a pujada i el recorregut no \u00e9s pas curt, per\u00f2 si ho diu la tradici\u00f3, no hi apostar\u00e9 pas en contra.

At\u00e8s que havia tingut la precauci\u00f3 de reservar l\u2019allotjament d\u2019aquest primer jorn, tan bon punt vaig arribar al poble em vaig dirigir a l’Alberg Vall d\u2019\u00c0ger, amb una pluja incipient, encara t\u00edmida, estalonant-me: \u00abcorre, que vinc!\u00bb em cridava a cau d\u2019orella. All\u00e0, un noi argent\u00ed que estava plegant un enorme parapent m\u2019acompany\u00e0 fins a la meva habitaci\u00f3, la Gregal i em digu\u00e9:

\u2014\u00a1Che, pibe, hoy ser\u00e1 toda para ti solo!<\/em> \u00abTot un luxe\u00bb vaig pensar, agra\u00eft. Havent ajagut La Pesanta en una de les lliteres i estirant-me jo en l\u2019altra, vaig reposar una bona estona. Despr\u00e9s, amb el dia minvant i esbravada la calor xafogosa del mat\u00ed, vaig sortir del cau per anar a visitar la vila. El cel, plumb\u00f3s, ben intimidant i amb color de panxa de burra, m\u2019havia concedit una treva i pensava aprofitar-la. Inevitablement, la vista se n\u2019anava ara i ad\u00e9s cap a la imponent mola del Montsec d\u2019Ares, que des d\u2019aqu\u00ed baix semblava impracticable. \u00c9s una estranya sensaci\u00f3 que no s\u2019acaba en els m\u00e9s de quaranta quil\u00f2metres de llargada que t\u00e9 aquesta encinglerada serra. A m\u00e9s, el municipi d\u2019\u00c0ger queda limitat per les dues Nogueres (la Pallaresa i la Ribagor\u00e7ana), dos rius molt erosius que fan baixar el seu cabal directament dels cims pirinencs. \u00ab\u00c9s com si hom imagin\u00e9s una gegantesca barra de pa i amb un ganivet la tall\u00e9s en tres trossos\u00bb havia escrit Joan Rosell. Els dos congostos, Collegats i Terradets, estrets i hist\u00f2ricament dif\u00edcils de sortejar, protegiren les terres n\u00f2rdiques del Pallars i La Ribagor\u00e7a dels embats sarra\u00efns del sud. L\u2019escut her\u00e0ldic de l\u2019antic vescomtat d\u2019\u00c0ger, important jurisdicci\u00f3 feudal creada el 1094, ho diu tot: la corona senyorial, a dalt; la Senyera catalana, a l\u2019esquerra i un escaquer ben curi\u00f3s a la dreta (sobre el que despr\u00e9s hi tornarem) el qual explica, precisament, que aquest territori va ser durant molts segles un complicat tauler d\u2019escacs hist\u00f2ric, situat a primera fila de la l\u00ednia defensiva de castells de frontera, per poder contenir les ferotges i reiterades envestides \u00e0rabs d\u2019Al-\u00c0ndalus.

M\u2019interessava especialment visitar la Col\u00b7legiata d\u2019\u00c0ger perqu\u00e8 Dom\u00e8nech i Montaner en va dibuixar un croquis de la planta, on es situaven els absis rom\u00e0nics. Tamb\u00e9 va fer-ne tres fotografies: la primera, era una vista panor\u00e0mica on s\u2019hi veu el que quedava de l\u2019edifici, envoltat per la murada, encara visible avui dia. El que m\u00e9s sorpr\u00e8n d\u2019aquesta instant\u00e0nia \u00e9s descobrir que no hi havia cases del poble, a tocar de la col\u00b7legiata, a difer\u00e8ncia d\u2019ara que s\u2019hi agrumollen. En la segona fotografia, feta de m\u00e9s a prop, es constata l\u2019estat d\u2019aband\u00f3 generalitzat de l\u2019imponent edifici; i en la tercera, hi apareix un capell\u00e0, vestit amb sotana i barret clerical, mirant fixament a la c\u00e0mera des d\u2019una mica m\u00e9s endavant de l\u2019absis major; una instant\u00e0nia que sembla treta ben b\u00e9 del bombardeig de Belchite durant al Guerra Civil Espanyola.

En apropar-me a l\u2019entrada de l\u2019edifici, per\u00f2, vaig llegir, desencantat, que \u00abnom\u00e9s es pot visitar els caps de setmana\u00bb. \u00abEn ple estiu? On s\u2019\u00e9s vist!… Comences b\u00e9, Enric!\u00bb em vaig dir, afligit.

Sorpreses com aquesta s\u00f3n les que em van fer repetir la ruta, tres anys despr\u00e9s, per\u00f2 en cotxe, per poder veure i viure tot all\u00f2 que la cotilla dels horaris feia impossible de visitar anant a peu i amb la motxilla a l\u2019esquena. Primer, doncs, vaig completar la ruta a peu (l\u2019any 2016) i despr\u00e9s vaig fer les visites t\u00e8cniques (el 2019): gaireb\u00e9 2.200 quil\u00f2metres fren\u00e8tics durant dotze dies, Pallars amunt i Pallars avall!

Vet aqu\u00ed, doncs, que tres anys m\u00e9s tard, torno a ser a \u00c0ger. Li pregunto a en Josep, del bar-restaurant Lo Poble<\/em>, quin \u00e9s el cam\u00ed m\u00e9s directe per arribar a la col\u00b7legiata des d\u2019all\u00e0 on soc, al capdavall m\u00e9s septentrional del nucli habitat. Riu sorneguer, i estira el bra\u00e7 com un santcrist:

\u2014Aqu\u00ed tot puge! \u2014s\u2019exclama, sortint de darrere la barra del bar i acompanyant-me al carrer\u2014: Mira, tire per aqu\u00ed, tot recte cap avall i despr\u00e9s… amunt, amunt i amunt fins dalt de tot \u2014i repeteix, cansat nom\u00e9s de dir-ho\u2014: Aqu\u00ed tot puge!

De manera que segueixo la direcci\u00f3 que m\u2019 ha mostrat aquest Crist\u00f2fol Colom d\u2019\u00c0ger, deixant a la dreta el carrer del Calvari, on m\u2019aturo per llegir una gran pancarta groga que diu: \u00abLlibertat joves Altsasu\u2014Etxera, Altsasukoak Aske!<\/em>\u00bb. I despr\u00e9s, m\u2019endinso pels carrers m\u00e9s antics del nucli vell, passant per sota d\u2019un balc\u00f3 d\u2019on en penja una gran c\u00f2pia de la famosa boca amb la llengua fora dels Rolling Stones; en aquest cas, per\u00f2, la llengua est\u00e0 personalitzada amb la senyera i l\u2019escaquer de l\u2019escut d\u2019\u00c0ger: \u00e9s Festa Major!

M\u2019enfilo pel carrer de Sant Vicen\u00e7, on hi ha l\u2019esgl\u00e9sia parroquial d\u2019aquest mateix nom. A l\u2019interior s\u2019hi custodia gelosament un antic sarc\u00f2fag rom\u00e0 que abans havia llu\u00eft l\u2019antiga col\u00b7legiata i que l\u2019excursionista del Centre Excursionista de Catalunya, Joan Roig i Font, l\u2019any 1921, ja va localitzar en la seva ubicaci\u00f3 actual. Es tracta d\u2019un bell sarc\u00f2fag \u00abornamentat amb baixos relleus que representen tritons i monstres marins al voltant d\u2019un bust central cobert amb la cl\u00e0ssica toga\u00bb. Roig certifica que, efectivament, aquest sarc\u00f2fag \u00ababans estava a la Col\u00b7legiata, i a l\u2019enrunar-se aquesta, fou traslladat, amb molt bon encert, a l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, on serveix ara de pila baptismal\u00bb. En realitat, els tritons i els monstres marins que cita s\u00f3n, segons un estudi m\u00e9s exhaustiu que he pogut localitzar, dues parelles de nereides cavalcant sobre els lloms d\u2019ictiocentaures. El sarc\u00f2fag, espl\u00e8ndid en la seva factura i ornamentaci\u00f3, est\u00e0 datat devers el 230-240 dC i est\u00e0 fet amb el millor marbre possible d\u2019aleshores, el que provenia de l\u2019illa grega de Paros.

Arribo d\u2019hora a dalt del tur\u00f3 d\u2019on s\u2019estira, cap amunt i badallant d\u2019indol\u00e8ncia, el campanar de Sant Pere. Mentre faig temps, continuo llegint l\u2019article de Joan Roig, qui ja en aquell temps confessava que \u00abprodueix fonda pena veure l\u2019estat en que\u2019s troba actualment aquesta antiga abadia<\/em>\u00bb… per\u00f2 de seguida he de plegar. S\u00f3n dos quarts de dotze en punt quan la N\u00faria obre les portes a les escassament cinc persones que ens hem amorriat per fer la visita guiada. De seguida ens fa adonar del que ja era obvi:

\u2014El Montsec, aquesta gran fortalesa geol\u00f2gica! \u2014declama com si fos un oracle at\u00e0vic\u2014. Frontera de la Catalunya Vella i territori seccionat per les dues Nogueres, la Ribagor\u00e7ana i la Pallaresa, que tallen el mass\u00eds en tres unitats ben diferenciades: Montsec d\u2019Estall, d\u2019Ares i de R\u00fabies\u2014. I ens girem cap al sud on\u2014: S\u2019erigeix la Serra de Montcl\u00fas, entallada pel Port d\u2019\u00c0ger…, i enmig, la vall, d\u2019on sobresurt aquest tur\u00f3 sobre el qual ens trobem nosaltres ara, que cont\u00e9 la col\u00b7legiata de Sant Pere\u2014.

La N\u00faria se\u2019n va ben enll\u00e0 en la hist\u00f2ria per parlar-nos d\u2019assentaments neol\u00edtics i de poblats ibers: \u2014Els ilergets, al sud, i els iacetans, al nord, darrere del Montsec\u2014. Mira enll\u00e0, perdent la mirada en l\u2019infinit, i sembla com si els estigu\u00e9s veient, encara ara. I despr\u00e9s, de mica en mica, desgrana la hist\u00f2ria d\u2019aquestes runes, tan importants en \u00e8poques reculades\u2014: A cavall dels segles II-III els romans construeixen la Gallica Flava<\/em>, una ruta secund\u00e0ria de la Via Augusta la funci\u00f3 de la qual era unir dues grans ciutats romanes: Ilerda i Isona. Durant els segles VI-VIII els pobladors d\u2019\u00c0ger se sap que eren moss\u00e0rabs (per\u00f2 cristians) reunits al voltant d\u2019una poderosa alcassaba \u00abun recinte emmurallat amb car\u00e0cter defensiu\u00bb \u2014ens aclareix.

I aviat arribem al segle XI. Nascut poc despr\u00e9s de l\u2019any 1000 i orfe de pare, Arnau Mir \u00abafortunat i brillant guerrer, mena de condottieri a la catalana<\/em>\u00bb (com ha estat definit per Lloren\u00e7 Vilanova), endeg\u00e0 una s\u00e8rie de brillants campanyes contra els sarra\u00efns que conclogueren amb la conquesta de tot aquest complicat territori de frontera.

\u2014L\u2019any 1034 \u2014continua explicant-nos la N\u00faria\u2014, Ermengol III dit \u00abEl Pel\u00b7legr\u00ed\u00bb, comte d\u2019Urgell, reparteix terres entre els seus vassalls. D\u2019entre tots ells destaca, \u00e9s clar, Arnau Mir i la seva esposa Arsenda (m\u00e9s endavant Arsenda d\u2019\u00c0ger), una parella de la qual en sentireu parlar molt mentre estigueu trepitjant el Pallars Juss\u00e0 i la Noguera \u2014ens avan\u00e7a\u2014. Arnau i Arsenda van aprisionar moltes terres, \u00e9s a dir, ocupar terres ermes i sense propietari, per artigar-les i convertir-les en camps de cultiu. Aviat aparegueren els prats de pastura i, a poc a poc, s\u2019establiren els nuclis de poblaci\u00f3 dels voltants.

Sortim a fora per admirar els exteriors de l\u2019edifici:
\u2014Les torres defensives s\u00f3n d\u2019estil musulm\u00e0, de base cil\u00edndrica i de gaireb\u00e9 20 metres de di\u00e0metre \u2014comprovem els fonaments de la m\u00e9s ampla de totes\u2014; de fet, aquesta \u00e9s la m\u00e9s ampla de tot Catalunya, de l\u2019\u00e8poca. Tenia entre 25 i 30 metres d\u2019altura i des de dalt es veia Sant Jaume del Cas, la baronia de Sant O\u00efsme i el castell de Mur. Se l\u2019anomenava la Torre del Foc<\/em>.

Tornem a entrar per visitar l\u2019esgl\u00e9sia. Per\u00f2 de seguida ens corregeix:

\u2014S\u00f3n dues esgl\u00e9sies encavalcades: una, la m\u00e9s antiga, Santa Maria la Major, que va ser constru\u00efda amb un rom\u00e0nic molt arcaic; i l\u2019altra, Sant Pere d\u2019\u00c0ger, edificada al seu damunt, amb un rom\u00e0nic llombard m\u00e9s modern. \u2014La N\u00faria fa un salt temporal per explicar-nos que el resultat del que estem veient ara correspon a la hist\u00f2ria a partir de 1647, quan la Col\u00b7legiata va patir el Setge d\u2019\u00c0ger, durant el qual va ser violentament bombardejada\u2014. Imagineu-vos: aquestes runes han patit la Guerra dels Segadors, la de Successi\u00f3 i les guerres carlistes, que aqu\u00ed van ser especialment cruentes.

De tota manera, la import\u00e0ncia primera de l\u2019edifici \u00e9s la de l\u2019\u00e8poca medieval. Per aix\u00f2, hi torna de seguida:

\u2014Arnau i Arsenda instal\u00b7laren la seva resid\u00e8ncia aqu\u00ed. \u2014Fa un rotund cop de peu.\u2014 I fundaren tot seguit una can\u00f2nica, amb la idea de desvincular-se del comtat d\u2019Urgell i poder rendir comptes directament amb Roma. Tamb\u00e9 feren construir m\u00e9s de trenta fortificacions pel voltants, les quals van romandre a les seves mans durant m\u00e9s de cinquanta anys: torres de defensa (Arbull, Alsamora, Montllobar…) i castells (Biscarri i Abella, entre d\u2019altres). De totes aquestes construccions defensives n\u2019hi havia dues de primer ordre: Mur, a la conca De\u00e7\u00e0 (situat a la ribera dreta de la Noguera) i Llord\u00e0, a la conca Dell\u00e0 (riba esquerra); aquest darrer castell, aleshores senzill i humil, va ser comprat al comte d\u2019Urgell per la parella, que l\u2019acabaren transformant, amb paraules de Jaume Fern\u00e1ndez, en: \u00abla fortalesa m\u00e9s poderosa de la Catalunya Comtal\u00bb, amb l\u2019objectiu de ser emprat com a \u00abeficient m\u00e0quina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-\u00c0ndalus.

La N\u00faria s\u2019atura per buscar alguna cosa a dins de la seva bossa:

\u2014I ara us ensenyar\u00e9 \u00abel tresor\u00bb m\u00e9s important d\u2019aquest lloc. \u2014Obrim els ulls com dues taronges quan, de dins d\u2019una bossa de cuir, n\u2019apareixen unes quantes peces que semblen de vidre tallat i que ens passem, amb cura, de m\u00e0 en m\u00e0.\u2014 Naturalment, s\u00f3n reproduccions \u2014corre a aclarir la guia\u2014: es tracta de les peces d\u2019un joc d\u2019escacs (les originals van ser esculpides en cristall de roca) que van ser trobades justament aqu\u00ed, al castell d\u2019\u00c0ger. Pertanyien a Arsenda, que es veu que era una gran jugadora d\u2019escacs. Per\u00f2 no us penseu pas que es passava el dia jugant i passejant pel castell \u2014ens talla en sec les possibles imatges buc\u00f2liques que ens pogu\u00e9ssim haver recreat en les nostres ments complaents\u2014: Arsenda tenia cota de malla pr\u00f2pia i armament. Feia construir camins i ponts, i supervisava personalment les obres civils. Era culta, s\u00e0via i ponderada; sabia llegir i escriure, i guiava els seus actes a partir de les Sagrades Escriptures… Ah!, i signava tots els documents mercantils, juntament amb el seu marit! \u2014Nom\u00e9s llavors torna als escacs\u2014:

Mireu-les b\u00e9: es tracta d\u2019unes peces molt valuoses, possiblement d\u2019origen \u00e0rab. Gr\u00e0cies als testaments d\u2019Arnau i Arsenda, que s\u2019han pogut conservar, sabem que la parella tenia diversos jocs d\u2019escacs amb peces com aquestes o fetes d\u2019ivori i taulers ornamentats d\u2019argent.

Va ser Arsenda qui, a la seva mort, lleg\u00e0 un d\u2019aquests jocs a Arnau: \u00abEt deixo, car\u00edssim senyor, aquest joc d\u2019escachs que tantes bones estones ens feren passar, amad\u00edssim meu.<\/em>\u00bb En el seu testament li pregava: \u00abT\u2019insto, bell senyor meu, per l\u2019amor que D\u00e9u ha interposat entre home i dona, que compleixis aquestes, les meves darreres voluntats.<\/em>\u00bb El comte nom\u00e9s la va sobreviure quatre anys tot i que, segons la historiadora Teresa Vinyoles, \u00abel llegat d\u2019Arsenda al seu marit sembla representar la vida i l\u2019amor que havien compartit. Arnau Mir va mantenir fins a la seva mort (…) el record d\u2019Arsenda i la cita moltes vegades en el seu testament: demana oracions per a la seva \u00e0nima, reparteix les terres i castells que fa constar que eren de tots dos\u00bb; i \u00e9s aleshores quan el joc d\u2019escacs passa a la Col\u00b7legiata d\u2019\u00c0ger, \u00abde qui espero que en tingui noble cura i les vetlli amb rigor i zel<\/em>\u00bb. Amb el temps, per\u00f2, moltes d\u2019aquestes peces es van anar extraviant: al segle XI n\u2019hi havia 96, per\u00f2 tres segles m\u00e9s tard ja nom\u00e9s en quedaven 44 i avui dia, malauradament, en queden 29.

Intrigat pel misteri\u00f3s dest\u00ed i desaparici\u00f3 d\u2019algunes d\u2019aquestes peces d\u2019escacs medievals, m\u00e9s endavant estirar\u00e9 del fil que la N\u00faria ens ha donat per trobar m\u00e9s informaci\u00f3 sobre el tema. A trav\u00e9s d\u2019un dels butlletins de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Excursions Catalana de 1887 esbrinar\u00e9 que la descoberta de les peces, com apuntava la nostra guia, s\u2019havia fet l\u2019any 1886 durant una visita excursionista. La troballa va ser publicada al butllet\u00ed de l\u2019entitat i escrita per un dels seus membres, Joseph Brunet i Bellet, el qual adjunt\u00e0 una acurada descripci\u00f3 de cada pe\u00e7a, amb les seves mides i dibuixos de detall. I m\u00e9s tard sabr\u00e9 que, de les 29 peces que queden actualment, el professor d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Art Albert Velasco en seguir\u00e0 el rastre de 15. En un interessant article publicat a la revista S\u00e0piens explica que, malgrat que la Comissi\u00f3 Provincial de Monuments de Barcelona i l\u2019Ajuntament de la Ciutat Comtal van intentar comprar-les, acabaren finalment a Par\u00eds \u00abon el 1907 apareixien en mans de Madame Martine Marie-Pol, comtessa de B\u00e9hague. Les va heretar el marqu\u00e8s de Ganay, qui el 1981 les va vendre a la fam\u00edlia Al-Sabah, els emirs de Kuwait\u00bb. I aquests, al seu torn, les acabaren cedint al Museu Nacional de Kuwait, on actualment poden ser admirades 10 de les peces (no pas 15). Les 19 restants estan dipositades al Museu Dioces\u00e0 de Lleida. Aix\u00f2 s\u00ed, tal com apunta la N\u00faria i m\u00e9s endavant refermar\u00e0 la Noem\u00ed en fer la visita de Mur i Llord\u00e0:

\u2014Encara ara, al cartell del Museu Dioces\u00e0 i Comarcal de Lleida continuen dient que el joc d\u2019escacs pertanyia a Arnau Mir sense posar de rellev\u00e0ncia que la veritable propiet\u00e0ria d\u2019aquests escacs va ser Arsenda.

La visita cabdal al conjunt monumental d\u2019\u00c0ger, per\u00f2, \u00e9s m\u00e9s breu del que esperava; no per res, sin\u00f3 pel poc que hi ha per veure: la cripta de Santa Maria la Vella est\u00e0 molt restaurada i ben buida de dins. \u00abSobta, veient les ru\u00efnes d\u2019avui, que a la can\u00f2nica d\u2019\u00c0ger hi hagu\u00e9s escola de gram\u00e0tica, d\u2019arts, de teologia, de l\u00f2gica i filosofia. A l\u2019arxiu s\u2019hi guardaven m\u00e9s de 2.000 documents, alguns llibres cl\u00e0ssics llatins com Virgili i Horaci i alguns tractats de Cicer\u00f3\u00bb. Tamb\u00e9 es vetllaven a la cripta d\u2019aquesta col\u00b7legiata, i dins d\u2019una arqueta florentina Embriachi del segle XV (avui desapareguda del mapa), les rel\u00edquies de Santa Sabina, patrona de l\u2019arxiprestat, la qual mor\u00ed decapitada amb la seva minyona Ser\u00e0pia per no voler adjurar de la fe cristiana.

Les tres naus del temple, d\u2019igual al\u00e7ada i comunicades per una cap\u00e7alera amb portes d\u2019arcs de mig punt, demostren una arquitectura ben singular. Aquestes naus estan incorporades al per\u00edmetre de la muralla i tenen una al\u00e7ada contundent. Les tres \u00e0bsides, ja pertanyents a Sant Pere d\u2019\u00c0ger, s\u2019aixequen des de ben avall i pugen fermes per l\u2019exterior. L\u2019arquitecte Josep Puig i Cadafalch va fer-hi treballs de consolidaci\u00f3 a comen\u00e7aments del segle XX, entre 1909 i 1918. Interiorment, en l\u2019absis central, es van localitzar les que serien les pintures murals m\u00e9s important de la comarca de La Noguera i que avui dia reposen al MNAC. Els experts coincideixen a proposar que van ser fetes pel cercle del Mestre de Pedret, a qui anirem seguint Noguera Pallaresa amunt; i daten el conjunt del segle XII. Per\u00f2 ara, in situ, no hi queda res. Res de res… B\u00e9, s\u00ed, un plaf\u00f3 molt esquem\u00e0tic on s\u2019hi ressalta el retall de pintura referida als ap\u00f2stol Tadeu i Jaume, que estava situada a l\u2019absis central. Aquestes pintures, i divuit detallets m\u00e9s, van ser extrets l\u2019any 1955 i traslladats a Barcelona. Una visita posterior al Museu d\u2019Art de Catalunya em servir\u00e0 per certificar-ne la v\u00e0lua ja que, malgrat que incompletes, les dues figures dels sants estan molt bellament representades, i resoltes amb gran mestria. Em sorpr\u00e8n que Dom\u00e8nech i Montaner no en digui res, d\u2019aquestes pintures que, per contra, s\u00ed que citen en les seves obres de cap\u00e7alera Puig i Cadafalch i Josep Gudiol, dos altres grans divulgadors de l\u2019art rom\u00e0nic de l\u2019\u00e8poca, els quals hi van anar posteriorment.

Tres anys abans, per\u00f2, amb la porta de la Col\u00b7legiata pels morros, i sense la possibilitat de fer la visita guiada, vaig quedar ben frustrat d\u2019aquest comen\u00e7ament tan glori\u00f3s de la caminada. La seg\u00fcent parada que tenia planificada era a casa de la fam\u00edlia Bosch: l\u2019Albert, la Margarita i el seu fill, en Josep Maria. Al matrimoni el coneixia des de feia anys, de Terrassa, ja que participaven activament en les tasques culturals de l\u2019Ateneu Terrassenc, on tamb\u00e9 hi col\u00b7labora la meva mare. Al Josep Maria, per contra, fins aleshores nom\u00e9s el coneixia a partir del llibre i la p\u00e0gina web que ell havia escrit i publicat, com a bon coneixedor del Montsec que \u00e9s. De fet, tant el llibre com la p\u00e0gina web m\u2019havien servit per preparar-me la visita a \u00c0ger. Quan per fi vaig localitzar la casa a la part alta del poble i vaig trucar a la porta, pobres, me\u2019ls vaig trobar rendits, esllanguits despr\u00e9s d\u2019haver donat dispesa a setze membres de la seva fam\u00edlia, ja que s\u2019acabaven de celebrar les festes del poble, que cada any s\u2019escauen pels voltants del 15 d\u2019agost i es clouen amb la tradicional cursa Cos de la cordera<\/em>. Malgrat tot, em van fer un lloc a taula per atendre\u2019m molt hospital\u00e0riament i em van ensenyar la casa i el jard\u00ed, amb vistes panor\u00e0miques sobre el Montsec d\u2019Ares. Tenia moltes preguntes per fer-los i ells em van fornir d\u2019informaci\u00f3 molt valuosa: en Josep Maria, sobre els camins; i l\u2019Albert i la Margarita, sobre la hist\u00f2ria d\u2019\u00c0ger i els voltants. Pel que fa als camins, tenia un dubte de pes: totes les informacions de qu\u00e8 disposava m\u2019aconsellaven creuar la mola del Montsec pel coll d\u2019Ares i baixar fins a Sant Esteve de la Sarga. Per\u00f2 jo estava disposat a provar un antic pas hist\u00f2ric perdut en els anals del temps. Era una ruta que, hipot\u00e8ticament, hauria fet construir ni m\u00e9s ni menys que Arnau Mir de Tost in person<\/em> i que, segons una informaci\u00f3 que tenia (gens contrastada, val a dir) i un mapa molt antic (i per tant, gens fiable), creuava el mass\u00eds pel pas de Terradets. Ho feia des de l\u2019Ametlla de Montsec, comunicant els vessants sud i nord d\u2019aquest mass\u00eds, despr\u00e9s de passar per les runes de l\u2019antiga esglesiola de Sant Miquel de Terradets. A m\u00e9s, havia aconseguit els tracks<\/em> d\u2019una excursi\u00f3 proposada a la p\u00e0gina web Wikiloc i duia, impresos a tot color i ben augmentats, deu fulls que enlla\u00e7aven el cam\u00ed. Sobre el paper, doncs, la ruta es veia ben clara i semblava factible. En Josep Maria, per\u00f2, arronsava les celles i es removia, cada vegada m\u00e9s neguit\u00f3s, en el seu seient. Despr\u00e9s d\u2019un silenci perllongat va aixecar-se d\u2019una revolada i va anar a buscar un pl\u00e0nol antic, per veure si ens aportava una mica de llum. El va desplegar al damunt de la taula i de seguida van convergir-hi tots els ulls. Vaig recordar la frase de Kapuscinski: \u00abPlans, prop\u00f2sits i somnis que dibuixo amb el dit sobre el mapa\u00bb. Efectivament, en Josep Maria va comen\u00e7ar a seguir amb el dit una l\u00ednia de puntets molt prima i discont\u00ednua…, molt, molt prima, i discont\u00ednua de manera preocupant:

\u2014Tens ra\u00f3, sembla que hi hagi hagut un sender antic, per\u00f2 si vols que et digui la veritat… \u2014va fer que no amb el cap i va gratar-se el clatell. (Els punts suspensius encara es van fer m\u00e9s grans i m\u00e9s suspensius).

Quan m\u2019acomiadava de la fam\u00edlia Bosch el dia s\u2019havia acabat d\u2019enfosquir. Tronava i llampegava, all\u00e0 ben lluny, per\u00f2 ja s\u2019endevinava que la tempesta venia de dret cap on \u00e9rem, a grans gambades. Em vaig apressar, tant com les meves cames em permeteren, per buscar el recer de l\u2019alberg, i just quan hi feia cap comen\u00e7aren a desplomar-se les primeres gotellades, de gran di\u00e0metre, que esclataven com tom\u00e0quets madurs sobre el terra. Immediatament despr\u00e9s, va comen\u00e7ar a ploure amb ganes. El cel, marr\u00f3 esp\u00e8s, fosc i pesant, inusualment met\u00e0l\u00b7lic, va rebentar sense complexes i una cortina d\u2019aigua va esclafir amb viol\u00e8ncia sobre tot el que hi havia a sota, sense cap mena de compassi\u00f3 ni treva.

\u2014\u00a1Puta mierda del viento del norte!<\/em> \u2014s\u2019exclamava un parapentista, que entr\u00e0 ben xop i carregad\u00edssim de material, apropant-se a la recepci\u00f3 de l\u2019alberg. Justament feia una estona en Josep Maria m\u2019havia informat que els parapents poden volar molt b\u00e9 amb el vent del sud, per\u00f2 no pas amb el del nord, perqu\u00e8 no es creen els corrents ascendents idonis per a poder-se envolar:

\u2014Aqu\u00ed al poble, qui m\u00e9s qui menys, tothom qui ha volgut s\u2019ha tirat en parapent, ja que tenim amics que s\u2019hi dediquen i, com qui diu, \u00e9s \u00abl\u2019esport nacional del poble\u00bb \u2014m\u2019 havia comentat, rient. Efectivament, \u00c0ger \u00e9s una de les vuit millors zones del m\u00f3n per volar. Molts parapentistes venen de ben lluny per poder practicar aquest esport. A finals dels anys setanta del segle passat, apassionats de Lleida ciutat van comen\u00e7ar a arribar a aquest parad\u00eds del vol lliure i van introduir, primer, el vol amb ala delta; i, sobretot a partir dels anys noranta, el parapent. El mateix noi de l\u2019alberg s\u2019hi dedica i m\u2019allarg\u00e0 un fullet:

\u2014Per si algun dia t\u2019animes a volar amb un parapent bipla\u00e7a, condu\u00eft per un dels nostres instructors \u2014deix\u00e0 anar.

Em vaig tancar a l\u2019habitaci\u00f3 Gregal. Presoner de la tempesta, vaig sopar unes barretes energ\u00e8tiques que duia a La Pesanta<\/em>. Enfundat a dins del sac, doblement protegit per la tela sint\u00e8tica i per l\u2019edifici que em contenia, vaig lliurar-me al son reparador mentre a fora, a un parell esc\u00e0s de metres, les inclem\u00e8ncies meteorol\u00f2giques no cessaven i el martell de Thor colpejava, juganer per\u00f2 amb notable viol\u00e8ncia, sobre els cims i marges, camins i valls, fent n\u00e9ixer resquills i guspires espurnejants que il\u00b7luminaven la fosca nit, definitivament rendida i atemorida.

Anant a peu i amb la que queia, aquella nit de 2016 no em va ser possible visitar un dels reclams m\u00e9s grans que actualment t\u00e9 \u00c0ger. Tres anys m\u00e9s tard, per\u00f2, era all\u00e0, dret a la cua i amb l\u2019entrada a la m\u00e0. Sabia que a mig cam\u00ed del Coll d\u2019Ares, hi ha el PAM (Parc Astron\u00f2mic del Montsec) que sota el lema d\u2019\u00abEl millor cel de Catalunya\u00bb realitza activitats guiades per poder veure l\u2019Univers i veure-hi m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019abast dels nostres ulls. En apropar-me a l\u2019aparcament, aquell dia d\u2019agost, vaig quedar parat de la quantitat de gent que s\u2019hi congregava per a les visites de les 22 h… i de les 00 h.

El jove que ens guiava va fer-nos entrar dins d\u2019una de les c\u00fapules habilitades per observar el firmament. Vam seure en rotllana, en c\u00f2modes butaques, i el que visualitz\u00e0rem ho vam fer a trav\u00e9s de pantalles d\u2019ordinador, molt ben situades. El discurs narratiu era molt punyent i directe:

\u2014Estem veient el c\u00famul globular d\u2019estrelles M13, situat a la constel\u00b7laci\u00f3 d\u2019H\u00e8rcules. Abriga m\u00e9s de 100.000 estrelles i es troba a 20.000 anys llum de dist\u00e0ncia \u2014i ara ve el toc efectista\u2014: Aix\u00f2 vol dir que la llum que ens arriba \u00e9s la de fa uns 22.000 anys, quan aqu\u00ed viv\u00edem al paleol\u00edtic i les persones comen\u00e7aven a habitar Altamira.

La segona estrella ja ens apropava una mica m\u00e9s al present:

\u2014Aquesta \u00e9s M57, altrament dita la \u00abNebulosa de l\u2019Anell\u00bb, a la constel\u00b7laci\u00f3 de Lyra. \u00c9s una de les nebuloses m\u00e9s ben conegudes i est\u00e0 situada a uns 2.000 anys llum de la Terra. Si ens vei\u00e9ssim amb la llum que ara ens arriba, estar\u00edem a l\u2019\u00e8poca romana, vestits amb t\u00fanica i sand\u00e0lies.

Despr\u00e9s vam sortir a l\u2019exterior per veure a trav\u00e9s d\u2019uns telesc\u00f2pics port\u00e0tils Saturn i els seus anells; i vam acabar en el que ells anomenen \u00abL\u2019Ull del Montsec\u00bb, una gran c\u00fapula m\u00f2bil de 12 metres de di\u00e0metre, on vam visualitzar el documental d\u2019animaci\u00f3 en 3D We are Stars<\/em>. Us he de confessar que vaig acabar marejat com una sopa de la rapidesa i virtualitat de tot plegat i que durant el visionat de moltes de les escenes, tancava els ulls. Sort que al final, \u00abL\u2019Ull del Montsec\u00bb es va anar obrint, tot lentament, per deixar-nos completament bocabadats veient la volta celeste al nostre damunt: una de les panor\u00e0miques nocturnes m\u00e9s interessants que mai abans hagu\u00e9s vist; tot i que tamb\u00e9 m\u2019 havia meravellat mirant el cel des de les profunditats del desert del S\u00e0hara, o al bell mig d\u2019Atacama. Acomodat a la butaca i situat davant per davant de l\u2019Univers, que es desplegava majestu\u00f3s, sense cap indici de timidesa, vaig deixar-me deixondir en un estat d\u2019atar\u00e0xia complaent. Que curi\u00f3s que el cel estelat, que tenim tan a l\u2019abast i tan habitualment disponible, ens sigui tan estranger en les nostres quotidianitats…

Quan, passats uns mesos, vaig llegir un article de premsa sobre el PAM, vaig encerclar una frase que em va agradar molt. Preguntat pel periodista: \u00abQuin m\u00e8tode hi ha per saber si aquesta estrella avui existeix o no?\u00bb, l\u2019astr\u00f2nom Joan Pujol responia: \u00abCap: els astr\u00f2noms som arque\u00f2legs de l\u2019espai; el que veiem \u00e9s llum que ens permet analitzar les estrelles del passat\u00bb.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

* * * * *<\/span><\/h2>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Dia 2: AVUI\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00c0GER – SANT MIQUEL DE TERRADETS – HOTEL TERRADETS (cellers)<\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

ABANS (mat\u00ed)<\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
M\u2019he posat en marxa ben d\u2019hora, per all\u00f2 d\u2019aprofitar b\u00e9 el dia, que prometia ser llarg, si tot sortia b\u00e9; o llargu\u00edssim si hi havia algun contratemps. La ressenya que duia apuntava m\u00e9s de 16 quil\u00f2metres, per\u00f2 en realitat jo n\u2019havia calculat uns 23 i escaig, des d\u2019\u00c0ger fins a prop de Cellers. El terra estava humit. L\u2019ambient era fresquet i caminava lleuger. \u00abS\u00f2 Jo\u00bb cantava, alegre, l\u2019Alid\u00e9 Sans, aquesta extraordin\u00e0ria cantant aranesa la veu de la qual em t\u00e9 ben captivat. I jo anava cantant amb ella, al seu costat, tots dos caminant per aquesta pista planera que a poc a poc deixava enrere \u00c0ger i ens apropava a les afraus encimbellades del Montsec. \u00abComa didies tu: era vida passe e tot c\u00e0mbie. S\u00f2 jo, s\u00f2 jo, s\u00f2 jo…<\/em>\u00bb

Un esbufec m\u2019ha fet girar. L\u2019Alid\u00e9 ha desaparegut i he emmudit. Un corredor (ara en dir\u00edem un runner<\/em>) se m\u2019atansava i s\u2019ha posat a caminar al meu costat. M\u2019ha dit que era de Vilassar de Mar i que estava de vacances amb la fam\u00edlia. Quan li he explicat a grans trets en qu\u00e8 consistia la meva caminada, per mirar de respondre a la seva pregunta de \u00abqu\u00e8 estava fent tan d\u2019hora i tot sol, caminant per all\u00e0 i tan carregat\u00bb, ha posat uns ulls com dos plats. Emmirallant-me en la seva mirada at\u00f2nita, tot d\u2019una m\u2019he sentit com si fos una mena d\u2019Alexander Supertramp i m\u2019estigu\u00e9s dirigint \u00abcap a terres salvatges\u00bb, buscant un vetust autob\u00fas abandonat a les llunyanes terres d\u2019Alaska. Per tal de no refredar-se, l\u2019home de Vilassar ha continuat corrent i m\u00e9s endavant me l\u2019he tornat a trobar, ara de cara, tornant amb la fam\u00edlia per esmorzar. Cadasc\u00fa ha seguit el decurs del seu cam\u00ed, en direccions oposades.

La pl\u00e0cida caminada per aquesta pista agr\u00edcola encara hauria estat m\u00e9s pl\u00e0cida sense les \u00abmosquespilot\u00bb: uns petits insectes voladors que tots els caminadors i trescadors coneixem de sobres perqu\u00e8 tenen l\u2019estrany vici de situar-se amb notable per\u00edcia a dos dits dels ulls, de manera que viatgen amb tu, aprofitant la in\u00e8rcia del caminant, empipant for\u00e7a; i desapareixen, tot d\u2019una, havent fet uns quants quil\u00f2metres al teu costat o, millor dit, gaireb\u00e9 al teu damunt.

Quan he arribat al poble de l\u2019Ametlla de Montsec, aquest encara feia el ronso. Cases i carrers s\u2019anaven despertant, lleganyosos i entumits, i el silenci reverent era tan sols esberlat per escadusseres veus ve\u00efnals que es desitjaven el bon dia. M\u2019he assegut en un banc, al darrere mateix de l\u2019esgl\u00e9sia i al costat d\u2019uns jocs infantils i d\u2019una cistella de b\u00e0squet. Cap nen a la vista. Tampoc cap adult. He esmorzat una mica (una altra barreta energ\u00e8tica, \u00abja en comen\u00e7o a estar ben tip!\u00bb), i he continuat la marxa. Com que tenia molt clar que havia d\u2019arribar a l\u2019estaci\u00f3 d\u2019\u00c0ger he seguit el ferm rodat, una mica mec\u00e0nicament, carretera enll\u00e0 i quan he descobert que l\u2019he cagat, que he perdut la tra\u00e7a del sender marcat que calia haver seguit, ja era tan avall que he decidit acabar d\u2019arribar fins a la carretera i avan\u00e7ar, una mica temer\u00e0riament, per la vorera de la C-12. Aix\u00f2 no obstant, he gaudit durant la baixada d\u2019una vista immillorable sobre l\u2019allargassat embassament de Camarassa i l\u2019altiva torrota de la baronia de Sant O\u00efsme, ben enlairada de puntetes i aguantant la respiraci\u00f3, sobre un punxegut merlet de roca, aturonat.

A l\u2019estaci\u00f3 d\u2019\u00c0ger, m\u2019he quedat encantat mirant (o admirant, millor dit) els vagons pintats que hi ha en una via morta, per fer promoci\u00f3 del Tren dels Llacs<\/em>. Des d\u2019aqu\u00ed, calia utilitzar les impressions a tot color de la ruta que havia baixat d\u2019Internet. Suposo que Dom\u00e8nech i Montaner devia creuar aquest congost per la mateixa ruta que va seguir l\u2019excursionista Joan Roig, qui va travessar-lo amb tartana el juliol de 1920. Explica que, a vint minuts al sud de Cellers \u00abes troba la casa dita de peatge, situada al quil\u00f2metre 53 de la carretera, lloc on antigament es pagava un dret pel pas dels Terradets<\/em>\u00bb. I continua: \u00abAquest indret \u00e9s el m\u00e9s engorjat, escorrent-se les aig\u00fces encaixonades per alts penyalars, per on s\u2019enfilava el cam\u00ed vell en el lloc que\u2019s coneixia per l\u2019escala sobirana o del caragol<\/em>\u00bb. Per\u00f2 jo no acabava de veure-ho clar. L\u2019antic mapa de l\u2019Alpina, de l\u2019any 1992 a escala 1:40.000, s\u00ed que marcava un \u00abcam\u00ed\u00bb que, des de l\u2019Ametlla de Montsec s\u2019esfilagarsava fins a l\u2019antic poble dit de \u00abTorre de l\u2019Escuma\u00bb (\u00abantic poble\u00bb marca el mapa) pel \u00abCam\u00ed d\u2019\u00c0ger a Tremp\u00bb passant, efectivament, per \u00abl\u2019Escala del Cargol\u00bb. Com sempre, sobre el mapa es veia f\u00e0cil… per\u00f2 a mi no m\u2019acabava de conv\u00e8ncer el fet de poder quedar mig penjat a uns 300 metres i escaig de desnivell sobre les aig\u00fces de La Noguera Pallaresa, enmig d\u2019unes afraus impracticables i esgarrinxat de cap a peus. Per contra, tenia les traces \u00abm\u00e0giques\u00bb de l\u2019itinerari de Wikiloc que, si m\u00e9s no, era for\u00e7a m\u00e9s modern que el mapa de 1992.

De manera que, amb els fulls impresos a la m\u00e0, he travessat el pont sobre la via del tren i m\u2019he enfilat pel barranc de les Cols. Inicialment, el cam\u00ed no revestia cap tipus de dificultat perqu\u00e8 seguia una antiga pista de terra, paral\u00b7lela a uns pals de fusta creosotats que semblaven ser d\u2019electricitat de baixa tensi\u00f3. Ben r\u00e0pidament, per\u00f2, la pista s\u2019ha transformat en cam\u00ed, el cam\u00ed en sender, el sender en corriol i aquest en un filet de tra\u00e7at esc\u00e0s, fr\u00e0gil i intermitent, amb prou feines perceptible. A poc a poc, mirant de no perdre els estreps, he travessat torrentades seques i m\u2019he enfilat a turons esquerps, mirant de no allunyar-me massa dels pals d\u2019electricitat, que anaven fent la seva via a\u00e8ria i m\u2019indicaven m\u00e9s o menys la meva. Entre l\u2019espessa tofa de matolls, garrics, boixos, argelagues i ar\u00edtjols, una vegetaci\u00f3 id\u00f2nia per transitar-hi camp a trav\u00e9s i quedar com un Sant Crist de rascades i esgarrapades, de tant en tant he trobat una diminuta marca de pintura… verda! \u00abA qui se li acut, enmig de tota aquesta vegetaci\u00f3?\u00bb m\u2019 he dit, indignat. Eren unes petites i mim\u00e8tiques marques verdoses, esquitxos com una ungla de grans i molt, molt antigues. Amb paci\u00e8ncia i per\u00edcia he anat fent. M\u2019he entrebancat amb una filferrada punxent i rovellada \u00abmale\u00eft sia!\u00bb, situada al capdamunt d\u2019un petit tur\u00f3, i he pensat en un possible niu de metralladores de la Guerra Civil. Finalment, esgarrinxat, suat, cansat i molt desanimat, he arribat a la via del tren i, poca estona despr\u00e9s, a la carretera. All\u00e0 m\u2019esperava un desconcertant pal indicador amb la informaci\u00f3 seg\u00fcent: \u00abSant Miquel de Terradets, 1 h 15 min\u00bb. I jo, \u00e9s clar, incaut de mi, he pensat que si hi havia un pal indicador era perqu\u00e8 el cam\u00ed devia millorar a partir d\u2019aleshores, de manera que m\u2019 hi he llen\u00e7at de cap, sense saber ben b\u00e9 el que m\u2019esperava… \u00abAi, Josep Maria, quanta ra\u00f3 tenies!\u00bb.

Quan una infinitud d\u2019hores m\u00e9s tard he descobert aquell benaurat t\u00fanel, sota la via del tren, ja no podia m\u00e9s. Estava rebentat, suat, assedegat i no sabia ben b\u00e9 on em trobava. No podia amb l\u2019\u00e0nima, ja no tenia esma per cantar, i llavors he dit: \u00abProu!\u00bb I m\u2019he assegut. \u00abD\u2019aqu\u00ed no hi ha qui em mogui. Ni un mil\u00b7l\u00edmetre! N\u2019estic fins el nassos!\u00bb \u2014he cridat, impotent\u2014. M\u2019he estirat sobre La Pesanta<\/em>, xopat de suor, a l\u2019ombra del pont per sobre del qual passa, de temps en temps, l\u2019alegre Tren dels Llacs<\/em> i per sota del qual, qui ho diria, jo esllanguia de calor.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

ARA (tarda)<\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Despr\u00e9s d\u2019abeurar-me fins a la sacietat a la font que hi ha en l\u2019aparcament de vehicles de la paret de les Bagasses, i gr\u00e0cies a l\u2019airet que s\u2019ha girat tot d\u2019una, encaro el que queda de cam\u00ed, fent via cap al nord. Ho tinc clar. Vaig a totes!

\u2014Aquesta refotuda caminada la far\u00e9 jo, tot sol, com que em dic Enric!

Passo per sota de la Roca Regina, imponent mola llaminera per als escaladors i penso, mirant-la de re\u00fcll, que tal vegada sigui la nostra gran paret d\u2019El Capitan, a Yosemite. Emili Civis va escriure en el seu llibre que \u00abLa via CADE de la paret d\u2019Arag\u00f3 del congost de Mont-rebei, juntament amb la via CADE a la paret de les Bagasses del pas de Tarradets, s\u00f3n dues de les vies en roca calc\u00e0ria m\u00e9s llargues del pa\u00eds\u00bb. Com que vaig a sac i ara ja no m\u2019atura res ni ning\u00fa, miro la mola de fit a fit i crido, com un salvatge: \u00abSalve Regina!\u00bb que \u00e9s la preg\u00e0ria que feien els monjos cristians abans d\u2019anar a dormir. \u00ab-ina, -ina, -ina…\u00bb rebota de la paret estant. Per aquesta imponent estesa de paret calc\u00e0ria del Montsec hi han passat les millors espases de la nostra escalada. Per alguna part d\u2019aquesta gran t\u00e0pia, hi circula la via Anglada-Guillam\u00f3n, oberta l\u2019any 1959 per Josep Manuel Anglada i Francesc Guillam\u00f3n; i la via CADE, acabada d\u2019obrir l\u2019any 1977 (dotze anys m\u00e9s tard de ser iniciada) per Emili Civis, Ferran Abella, Claude Colin i Emili Gil: una escalada exigent de 600 metres de paret graduada en 5+. Sense cap mena de dubte, penso de nou en les t\u00e0pies de Yosemite, l\u2019Anglada i en Civis, amb en Jordi Pons, serien els nostres John Long, Jim Bridwell i Will Westbay.

A partir d\u2019aqu\u00ed, m\u2019incorporo a l\u2019antiga carretera a Tremp i se\u2019m faciliten for\u00e7a les coses. Accelero una mica per\u00f2 encara vaig m\u00e9s aviat lent. Acabo de flanquejar la monumental Roca Regina, alt\u00edvola i vigilant, darrer merlet que aguaita el congost de Terradets. A poc a poc la gorja es va obrint cap al nord, cap a l\u2019embassament, cap al nounat Juss\u00e0, cap a les llums, ara minvants, d\u2019una tarda avan\u00e7ada, que m\u2019encalcen sense que hi oposi cap mena de resist\u00e8ncia. Em deixo fer; el cam\u00ed em mena. Vaig molt tocat, de peus, d\u2019esquena i de cames i avan\u00e7o sense esma, caminant com un zombi: un walking dead<\/em> amb motxilla i cara de m\u00f2mia. Travesso uns t\u00fanels i despr\u00e9s un pont, tornant al costat de la C-13. Just en aquest punt s\u2019inicia un bonic sender pedestre, recentment inaugurat, que ressegueix aquesta part de l\u2019embassament sense haver d\u2019anar pel voral de la carretera: \u00abLloats sian els D\u00e9us!\u00bb, crido. Camino com un aut\u00f2mat i passo, trinxat del tot, pel costat del trencall de Cellers. Una mica m\u00e9s enll\u00e0, a peu de carretera, llegeixo, com si fos un r\u00e8tol llumin\u00f3s:
H-o-t-e-l T-e-r-r-a-d-e-t-s.

\u00ab\u00c9s el meu Shangri-La!\u00bb penso. Quan obro la porta de la recepci\u00f3, noto com dues noies s\u2019ensorren al darrere del taulell. S\u00f3n les joves recepcionistes que, en veure apar\u00e8ixer aquella mena de mort vivent amb motxilla bruta i polsegosa, em pregunten ret\u00f2ricament: \u00abPer\u00f2 tu d\u2019on surts?\u00bb; i jo, amb un fil de veu molt feble, perqu\u00e8 tinc el coll ben ressec i ple de pols de l\u2019epopeia gilgam\u00e8shica d\u2019avui, indico cap al sud alhora que els suplico, m\u00e9s que no pas els pregunto, si tenen alguna habitaci\u00f3 disponible. Una de les dues somriu. Em diu que \u00abs\u00ed\u00bb. M\u2019allarga una clau: N\u00fam. 316. \u00ab\u00c9s la clau del Nirvana!\u00bb em dic.

Per\u00f2 de moment no tinc \u00e0nims ni de pujar-hi, a l\u2019habitaci\u00f3. De fet, tinc una gana de llop ja que no he menjat res des de l\u2019esprimatxada barreta energ\u00e8tica d\u2019aquest mat\u00ed, que (recordeu-ho) seguia al migrat sopar d\u2019ahir nit, unes altres dues barres energ\u00e8tiques. O sigui que, abans de veure la suite<\/em> i d\u2019instal\u00b7lar-me, dutxar-me i refer-me, m\u2019arrossego com un llimac fins al restaurant-cafeteria de l\u2019establiment, deixo La Pesanta<\/em> en una de les cadires de la taula que escullo i demano un entrep\u00e0 de secallona \u00abde mida gegant, si us plau\u00bb una ampolla de litre i mig d\u2019aigua \u00abben fresqueta\u00bb i una Coca-cola de llauna amb gla\u00e7ons i rodanxa de llimona inclosa: sucre a dojo, directe a la vena.

Bec el litre i mig d\u2019aigua d\u2019una atacada i empenyo l\u2019entrep\u00e0 perqu\u00e8 vagi entrant. No recordo haver gaudit tant de tan poc, gastron\u00f2micament parlant. No deixa de fer-se\u2019m estrany que, nom\u00e9s uns metres m\u00e9s enll\u00e0, hi hagi una piscina espectacular amb tot de banyistes tirant-se de cap a l\u2019aigua, d\u2019esquena i en bomba, mentre que jo no puc fer ni un sol pas m\u00e9s… Ben surrealista.

Quan finalment entro a l\u2019habitaci\u00f3, no m\u2019ho puc creure \u00abHo deia de broma que seria una suite!\u00bb Em recloc a dins, fermat amb clau i forrellat i ja no tornar\u00e9 a sortir fins l\u2019endem\u00e0. Tanco la porta, tanco les finestres, tanco l\u2019aigua (despr\u00e9s d\u2019una dutxa m\u00e9s que ben merescuda), tanco els llums, tanco els ulls i bona nit cargols!

Abans de quedar-me ben clapat, per\u00f2, recordo una cita de la gran viatgera Vita Sackville-West, escrita tamb\u00e9 despr\u00e9s del seu primer dia criminal transitant per les muntanyes perses: \u00ab(…) de manera que al final d\u2019aquell primer jorn no nom\u00e9s em feien un mal escandal\u00f3s tots els m\u00fasculs que a cada pas que feia veia les estrelles, i estava d\u00e8bil com una goma donada, sin\u00f3 que tamb\u00e9 tenia butllofes als talons i els dits dels peus morats; qui s\u00e0piga de la incomoditat de caminar per un cam\u00ed rural normal i corrent amb butllofes als peus hauria de provar un llarg descens pel vessant d\u2019una muntanya i despr\u00e9s donar la seva opini\u00f3. Per\u00f2 no hi havia volta de full, no tornar\u00edem enrere. Vaig pensar abatuda que em quedaven dies i dies de trescada per davant; i en aquell moment no tenia l\u2019estat d\u2019\u00e0nim adequat per entendre que, m\u00e9s aviat o m\u00e9s tard, els m\u00fasculs s\u2019enduririen i els peus es farien amb el cam\u00ed i s\u2019anirien refor\u00e7ant\u00bb.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

* * * * *<\/font><\/h2>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

P\u00d2RTIC<\/h4>\n

Del perqu\u00e8 d’aquest projecte<\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u00abNo hi ha experi\u00e8ncia d\u2019escriptura tan completa<\/br>\ncom la que ofereix el fet de caminar.\u00bb<\/br>\nPerejaume<\/h5>\n
\u00abDom\u00e8nech mereix que li reconeguem el m\u00e8rit.<\/br>\nAix\u00f2 s\u00ed, amb cent anys llargs de retard.\u00bb<\/br>\nAnna S\u00e0ez<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Conceptualment i vist des del punt de vista m\u00e9s espec\u00edficament arquitect\u00f2nic per\u00f2 molt especialment des de l\u2019\u00e0mbit que ens ocupa ara, que \u00e9s el de l\u2019estudi del rom\u00e0nic catal\u00e0, Puig i Cadafalch podria ser el Pare i Josep Goday en podria ser el Fill; per\u00f2 Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner n\u2019\u00e9s, sens dubte, l\u2019Esperit Sant. Amb ell va comen\u00e7ar tot: Ego Sum Lux Mundi<\/em>, est\u00e0 escrit en el llibre que sost\u00e9 el majest\u00e0tic Crist de Sant Climent de Ta\u00fcll mentre et llen\u00e7a una mirada que no accepta r\u00e8plica ni vacil\u00b7laci\u00f3. D\u2019alguna manera, la il\u00b7lusi\u00f3 de Dom\u00e8nech i Montaner, el seu esfor\u00e7 i passi\u00f3, la d\u00e8ria pel rom\u00e0nic, il\u00b7luminen i instrueixen, com fan les paraules del Crist de Ta\u00fcll, a tots els seus deixebles i seguidors. Malauradament, degut als esdeveniments que es descriuen a continuaci\u00f3 en aquest P\u00f2rtic, Dom\u00e8nech i Montaner no va poder completar el que havia iniciat amb tant afany: un estudi detallat, meticul\u00f3s i acumulatiu, fet sobre el terreny, a peu de territori, sobre el patrimoni rom\u00e0nic catal\u00e0 i, molt especialment, el pirinenc.

L\u2019any 2013 vaig completar una caminada a peu ben singular: seguia les passes de la ruta que, cent sis anys abans, havia endegat un grup de persones ben ecl\u00e8ctic per\u00f2 amb un clar objectiu com\u00fa. Estava integrat pels arquitectes Puig i Cadafalch i Josep Goday, el moss\u00e8n i arxiver del Museu Episcopal de Vic, Josep Gudiol, el fot\u00f2graf especialitzat en patrimoni, Adolf Mas i el jurista Guillem Mari\u00e0 de Broc\u00e0. Tot cinc van posar-se en cam\u00ed per seguir una ruta de descoberta per les quatre valls pirinenques de Luishon, Aran, Bo\u00ed i Is\u00e0vena que completarien en setze jorns maratonians. Alertats per la desaparici\u00f3 de patrimoni d\u2019art sacre d\u2019algunes di\u00f2cesi dels Pirineus, la primera empresa del recentment creat Institut d\u2019Estudis Catalans va ser enviar aquesta comitiva al Pirineu. Enric Prat de la Riba, President de la Mancomunitat de Catalunya, en donava personalment l\u2019ordre. L\u2019objectiu: inventariar, documentar, enregistrar fotogr\u00e0ficament i posar en v\u00e0lua el que pogu\u00e9s haver-hi d\u2019inter\u00e8s en les parr\u00f2quies d\u2019aquestes quatre valls (en aquells temps, no cal dir-ho, molt m\u00e9s allunyades de la capital). Aquesta missi\u00f3 va rebre el nom de \u00abExpedici\u00f3 hist\u00f2rico-arqueo- l\u00f2gica de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans a la Vall d\u2019Aran i la Ribagor\u00e7a\u00bb i el cam\u00ed que van fer llavors per despla\u00e7ar-se pel territori a mi em va servir per dissenyar el meu propi projecte que culminava, l\u2019any 2016, amb la publicaci\u00f3 del llibre Pantocr\u00e0tor, seguint Puig i Cadafalch i la \u00abMissi\u00f3 Arqueol\u00f2gica de 1907\u00bb<\/em>.

Mentre feia la investigaci\u00f3 pertinent per documentar-me sobre el tema, va anar sortint de forma escadussera per\u00f2 constant un tema recurrent: si b\u00e9 \u00e9s cert que aquesta famosa expedici\u00f3 va transitar per l\u2019esmentat territori l\u2019any 1907, no \u00e9s menys cert que no eren els primers en fer-ho. Un altre insigne arquitecte, molt vinculat amb Puig i Cadafalch ja que havia estat el seu mestre i tutor, havia recorregut amb la mateixa d\u00e8ria (per\u00f2 sense enc\u00e0rrec oficial) les valls pirinenques dels Pallars, Aran i la Ribagor\u00e7a, entre els anys 1904 i 1905; \u00e9s a dir, dos i tres anys abans que la Missi\u00f3 Arqueol\u00f2gica es pos\u00e9s en marxa i en fes la \u00abdescoberta oficial\u00bb!: Era Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner, esperonat pel neguit de documentar i donar cos i forma al que havia de ser el primer i definitiu compendi d\u2019art rom\u00e0nic catal\u00e0. Per fer-ho, s\u2019aventur\u00e0 pel seu compte i risc, acompanyat del seu fill Pere Dom\u00e8nech i Roure, per aquests esquerps territoris muntanyencs. L\u2019aproximaci\u00f3 al Pallars de 1904 la varen fer pel sud; per\u00f2 l\u2019excursi\u00f3 de l\u2019any seg\u00fcent, a la Val d\u2019Aran, la iniciaren per Narbona, Tolosa de Llenguadoc i Banyeres de Luishon, curiosament el mateix cam\u00ed que seguirien, dos anys m\u00e9s tard, els membres de l\u2019Expedici\u00f3 Arqueol\u00f2gica de Puig i Cadafalch. En comen\u00e7ar el viatge Dom\u00e8nech i Montaner tenia cinquanta-cinc anys i el seu fill, Pere, vint-i-tres; aquest, tot just acabava els seus estudis anuals a l\u2019Escola D\u2019Arquitectura de Barcelona i aprofitava per acompanyar el pare en la seva particular singladura rom\u00e0nica (i rom\u00e0ntica!). Durant els dos anys seg\u00fcents, pare i fill es dedicarien a inventariar el patrimoni rom\u00e0nic catal\u00e0 amb perseveran\u00e7a i dedicaci\u00f3. I aix\u00f2 enmig d\u2019una fren\u00e8tica tasca arquitect\u00f2nica de gran envergadura: l\u2019any 1904, Dom\u00e8nech i Montaner en feia tres que havia endegat la construcci\u00f3 de Casa Nav\u00e0s (a Reus) que no s\u2019acabaria fins el 1907; estava finalitzant la construcci\u00f3 de la Casa Lle\u00f3 Morera (el 1905); tenia entre mans l\u2019obra fara\u00f2nica de l\u2019Hospital de Sant Pau (que dur\u00e0 de 1902 a 1923) i estava per comen\u00e7ar (el 1905) l\u2019edificaci\u00f3 del Palau de la M\u00fasica Catalana, que complet\u00e0 tres anys m\u00e9s tard… \u00abD\u2019on treia aquest home el temps per viatjar?\u00bb em pregunto; \u00abper\u00f2 \u00e9s clar\u00bb, em responc: \u00abDom\u00e8nech i Montaner era el s\u00faper-home que havia estat capa\u00e7 de construir en un temps r\u00e8cord de 101 dies i des del no-res, per a no menys de dues mil persones, els 5.000 metres quadrats del desaparegut Hotel Internacional de Barcelona, per a l\u2019Exposici\u00f3 Universal de 1888\u00bb. El m\u00e9s rellevant de tot \u00e9s que el seu estudi sobre el patrimoni arquitect\u00f2nic rom\u00e0nic era una tasca pionera, nascuda m\u00e9s de l\u2019\u00e0nsia d\u2019estudi i de confecci\u00f3 d\u2019un gran projecte personal que no pas de la feina provinent d\u2019un enc\u00e0rrec oficial. Com certifiquen Manuel Casti\u00f1eiras i Gemma Ylla-Catal\u00e0: \u00abLa tasca investigadora de Dom\u00e8nech i Montaner durant aquests primers anys del 1900 representa, avui, una visi\u00f3 qualificada de la situaci\u00f3 de l\u2019art rom\u00e0nic al principi del segle passat, quan encara moltes obres rom\u00e0niques es trobaven dins les esgl\u00e9sies i els edificis no havien sofert ni els avatars de la Guerra Civil espanyola ni l\u2019espoli massiu dels antiquaris i col\u00b7leccionistes, ni tampoc les posteriors restauracions\u00bb. La seva descoberta<\/em> no va ser poca ni poc important: \u00abEl seu m\u00e8rit consisteix a ser el primer que sap mirar aquest patrimoni. Sens dubte, molts ja l\u2019havien vist abans, per\u00f2 ell ho fa amb uns ulls i una sensibilitat nova. Per aix\u00f2 ell \u00e9s pioner\u00bb. La seva personalitat i el seu entusiasme foren dues peces claus per culminar un treball de camp que s\u2019allarg\u00e0 sis anys: \u00abEl seu car\u00e0cter primmirat i rigor\u00f3s es va aliar amb la seva gran afici\u00f3 per l\u2019excursionisme (era membre de l\u2019Associaci\u00f3 Catalanista d\u2019Excursions Cient\u00edfiques) i amb l\u2019ajut de les guies confeccionades al si del centre Excursionista de Catalunya (hereva de l\u2019anterior) per Artur Osona entre 1892 i 1900, planificava els seus itineraris pel territori\u00bb.

\u00abLlavors, com podia ser\u00bb em vaig preguntar, entre encuriosit i molest, \u00abque aquest fet fos tan poc conegut? Com era que se li havia fet tan poca just\u00edcia a Dom\u00e8nech i Montaner i, en canvi, Puig i Cadafalch i el seu equip rebessin tots els honors i gl\u00f2ries?\u00bb.

De seguida vaig descobrir que no era l\u2019\u00fanic que em feia aquestes preguntes: \u00abFins ara semblava que la descoberta del rom\u00e0nic a Catalunya als inicis del segle XX havia estat marcada nom\u00e9s per la famosa Missi\u00f3 Arqueol\u00f2gica jur\u00eddica a la ratlla d\u2019Arag\u00f3, protagonitzada el 1907 per J. Puig i Cadafalch i Mn. Gudiol i Cunill, entre d\u2019altres, o per la valoraci\u00f3 est\u00e8tica que aleshores comen\u00e7aven a fer-ne les incipients avantguardes hist\u00f2riques\u00bb, diuen Casti\u00f1eiras i Ylla-Catal\u00e0… \u00abQu\u00e8 va passar, doncs?\u00bb, barrinava ben endins meu. En aquells moments, potser encara sense saber-ho del tot, ja estava inoculat pel virus de la curiositat i l\u2019entusiasme, i un nou projecte sorgia de l\u2019anterior: del Pare (Puig i Cadafalch) i el Fill (Josep Goday) ara me n\u2019anava cap a l\u2019Esperit Sant (Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner): Ego sum lux mundi<\/em>.

Per acabar de trobar el desllorigador a la pregunta de qu\u00e8 havia passat amb Dom\u00e8nech i Montaner, calia fer submarinisme en la hist\u00f2ria recent de Catalunya: L\u2019any 1905, l\u2019arquitecte va desenvolupar la lli\u00e7\u00f3 inaugural del curs de l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s. En el llibre d\u2019actes de l\u2019entitat es feia esment de la xerrada: \u00abEn concepte del discurs inaugural [Dom\u00e8nech i Montaner] lleg\u00ed la introducci\u00f3, in\u00e8dita, de la Hist\u00f2ria de l\u2019Art Rom\u00e0nic a Catalunya<\/em> [i aqu\u00ed ve la part interessant a subratllar] obra en la qual treballa l\u2019autor fa molts anys\u00bb. Dos anys m\u00e9s tard, per\u00f2, de forma inesperada i sorprenent, Dom\u00e8nech tirava la tovallola i abandonava el seu projecte. Ens ho explica el seu net, Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Girbau: \u00abMisteriosament, l\u2019any 1907 el tema del rom\u00e0nic, desenvolupat des de feia quinze anys, deixa d\u2019 interessar Dom\u00e8nech i es transforma en una ferida permanent per a ell i per al seu fill Pere\u00bb.

Sigui com vulgui, aquest va ser el meu punt de partida i objectiu principal d\u2019aquest nou projecte. Vaig posar-me en cam\u00ed mirant de seguir de ben a prop Dom\u00e8nech i Montaner i el seu fill, per\u00f2 centrant-me en les valls pallareses que ells recorregueren l\u2019any 1904, deixant de banda la Ribagor\u00e7a i l\u2019Aran, que havien pentinat durant el 1905 per\u00f2 que jo ja havia treballat en el meu llibre anterior. Per tal de seguir les seves passes, la font primera d\u2019aquest projecte va ser un cat\u00e0leg excel\u00b7lent editat pel Col\u00b7legi d\u2019Arquitectes de Catalunya, l\u2019any 2006, on es llisten i detallen totes les excursions que Dom\u00e8nech i Montaner va fer pel territori catal\u00e0, a la recerca de l\u2019art rom\u00e0nic. De fet, en el mateix naixement d\u2019aquest cat\u00e0leg i de l\u2019exposici\u00f3 paral\u00b7lela que es va realitzar l\u2019any 2006, \u00e9s on es troba la resposta al dilema que encara tenia irresolt: \u00abPer qu\u00e8 se sabia tan poc de tota la tasca realitzada per Dom\u00e8nech i Montaner en l\u2019\u00e0mbit del rom\u00e0nic?\u00bb.

A mesura que m\u2019anava endinsant en la recerca, tot un seguit d\u2019esdeveniments explicaren el motiu del seu silenci. Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Girbau ens ho explica millor que ning\u00fa: \u00abSituem-nos als mesos finals de l\u2019any 1940, acabada la Guerra Civil espanyola. Pere Dom\u00e8nech i Roure, el fill arquitecte de Dom\u00e8nech i Montaner, el meu avi, intenta tornar a l\u2019exercici de la professi\u00f3, despr\u00e9s de passar els tres anys de la guerra mig amagat al bosc de les Gavarres. Res no tornar\u00e0 a ser igual (…) Barcelona \u00e9s una ciutat trista i ca\u00f2tica, l\u2019Escola d\u2019Arquitectura ha perdut professors, morts o exiliats (…) Pere Dom\u00e8nech i Roura reprendr\u00e0 les classes a l\u2019Escola per\u00f2 professionalment iniciar\u00e0 la retirada, passant llargues temporades a la casa de Canet de Mar\u00bb. All\u00e0 s\u2019hi va muntar un despatx. Sabia que al pis de dalt, \u00aba la gran llibreria constru\u00efda pel seu pare, s\u2019hi amuntegaven una s\u00e8rie d\u2019arxivadors que contenien fitxes, plaques de vidre fotogr\u00e0fiques, escrits diversos, fruit de les \u201cexpedicions del rom\u00e0nic\u201d com deia ell\u00bb. I acaba: \u00abUn silenci omin\u00f3s regnava sobre aquest material, com si la seva sola menci\u00f3 port\u00e9s mals records. Despr\u00e9s, de m\u00e9s gran, vaig saber per qu\u00e8\u00bb.

\u2014Per qu\u00e8? Per qu\u00e8? \u2014em preguntava jo, sense poder aixecar els ulls del cat\u00e0leg.

\u00abEls temps va passar\u00bb segueix Dom\u00e8nech i Girbau \u00abi Pere Dom\u00e8nech i Roura es va jubilar, i, despr\u00e9s d\u2019un atac de feridura, es va refugiar a casa del seu fill Llu\u00eds, a Lleida, on ins\u00f2litament nom\u00e9s s\u2019emport\u00e0 les c\u00e8lebres \u201cfitxes del rom\u00e0nic\u201d amb les quals passava les hores escrivint i dibuixant amb una m\u00e0 molt insegura, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del mencionat atac [de feridura]\u00bb.

No va ser fins a la seva mort, esdevinguda el 7 de maig de 1962, als 81 anys d\u2019edat, que es pogueren reagrupar els materials que fins aleshores havien estat emmagatzemats entre Canet de Mar i Lleida, una cinquantena de caixes que contenien tot un tresor digne del millor aprenent d\u2019Ali Bab\u00e0: les fitxes, il\u00b7lustracions i plaques fotogr\u00e0fiques.

Granell i Ramon, encarregats de fer inventari de tot aquell material ins\u00f2lit diuen: \u00abEntre els seus papers trobem un \u00edndex de \u201cl\u2019obra\u201d, com ell l\u2019anomena, on estructura un llibre que no escriur\u00e0 mai\u00bb Per qu\u00e8? Doncs, perqu\u00e8 com molt encertadament apunta la periodista Bel\u00e9n Guinart: \u00abJosep Puig i Cadafalch, el deixeble dilecte que acabaria sent el seu rival ideol\u00f2gic, tant en l\u2019\u00e0mbit de la pol\u00edtica com en el de l\u2019arquitectura, va publicar la seva obra L\u2019arquitectura rom\u00e0nica a Catalunya<\/em>, molt semblant al treball que Dom\u00e8nech estava portant a terme des de feia tants anys: \u201cNo tenia sentit que sortissin dues obres tan similars, tot i que els plantejaments te\u00f2rics dels dos autors eren molt diferents\u201d, expliquen Granell i Ramon\u00bb. Per acabar-ho d\u2019arreglar, arrel d\u2019un article que vaig escriure a la revista Muntanya<\/em> del Centre Excursionista de Catalunya, es va posar en contacte amb mi per correu electr\u00f2nic el senyor Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Girbau qui, molt amablement, puntualitzava el meu escrit afegint encara un interrogant m\u00e9s en fer-me saber un \u00abpol\u00e8mic robatori del material del Rom\u00e0nic a l\u2019Escola d\u2019Arquitectura\u00bb i un encreuament d\u2019articles entre Dom\u00e8nech i Montaner i Puig i Cadafalch a les publicacions La Veu de Catalunya<\/em> i Poble Catal\u00e0<\/em>. \u00abTot aix\u00f2 cal entendre-ho en el context de la lluita entre Noucentisme i Modernisme\u00bb conclo\u00efa Dom\u00e8nech i Girbau. Rebuscant per entre l\u2019hemeroteca de l\u2019\u00e8poca vaig poder trobar l\u2019esment al robatori que feia Dom\u00e8nech i Montaner, inculpant directament a \u00abaquest senyor tan pretensi\u00f3s [llegeixi\u2019s Puig i Cadafalch] va apropiarse d\u2019uns treballs sobre l\u2019art rom\u00e0nic a Catalunya fets per senzills alumnes a la meva classe. Subrepticiament, sense perm\u00eds dels autors ni de l\u2019Escola, els va sustreure de l\u2019arxiu valentse de la bona f\u00e9 d\u2019un auxiliar: Els porters de l\u2019escola van tenir d\u2019anar a reclamalshi y tr\u00e8urelshi de casa. Despr\u00e9s va tenir gran empenyo en tornalshi a tenir. Els va fer reclamar particular y oficialment per medi de la Diputaci\u00f3… ell, un mestre, un especialista en la materia<\/em>\u00bb. Amb tot aquest c\u00f2ctel de greuges acumulats, doncs, Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner es donava per ven\u00e7ut i, en un article publicat el 7 de maig de 1909 a El Poble Catal\u00e0 i titulat \u00abL\u2019Art en l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans\u00bb, despr\u00e9s de denunciar a \u00abun parell d\u2019inconscients en art y administraci\u00f3<\/em> [de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans] se\u2019n hagin fets amos y senyors y, per vanitat personal, l\u2019hagin portat on se troba<\/em>\u00bb, dona a entendre que, un cop aparegut el primer volum de Josep Puig i Cadafalch de L\u2019arquitectura rom\u00e0nica a Catalunya: \u00abla hist\u00f2ria del seu treball [estava] ferida de mort al petit m\u00f3n editorial catal\u00e0\u00bb, com certifiquen Granell i Ramon. Aix\u00f2 s\u00ed, Dom\u00e8nech i Montaner tirava la tovallola, per\u00f2 no sense abans aixecar la catifa de la instituci\u00f3 catalana que havia finan\u00e7at la \u00abMissi\u00f3 arqueol\u00f2gica de 1907\u00bb i carregar contra l\u2019estudi fet i el treball publicat en tornar de la mateixa: \u00abEls mateixos autors en la memoria de la Junta d\u2019Estudis Catalans que acaba de publicar, declaren que han fet l\u2019exploraci\u00f3, nova… pera ells, de dues grans comarques y que n\u2019han dut trenta iglesies in\u00e8dites; que han de fer l\u2019exploraci\u00f3 d\u2019altres dues comarques… No s\u00f3n dues, s\u00f3n d\u00e8u o dotze, mitja Catalunya, la que desconeixen. Y no parlen m\u00e9s que de monuments religiosos. L\u2019exploraci\u00f3 dels civils, militars y sepulcrals y de les pintures murals est\u00e0 encara molt, incomparablement m\u00e9s atrassada<\/em>\u00bb. I rebla el clau amb una pregunta: \u00abCom pot esser una obra s\u00e8ria feta sobre una cosa que\u2019s declara no explorada?<\/em>\u00bb.

Vet aqu\u00ed que ja tenia un nou projecte embastat i no m\u2019ho vaig pensar dues vegades. M\u2019hi vaig tirar de cap!

I fins aqu\u00ed, el p\u00f2rtic. Entrem ara, tots junts, si voleu, a la nau central d\u2019aquest viatge.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t* * * * *\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

ENRIC SOLER I RASPALL<\/h4>\n

Nascut a Terrassa el 1966, \u00e9s escriptor, editor i viatger. Dedicat en cos i \u00e0nima a la literatura de viatges i de muntanya, \u00e9s autor dels seg\u00fcents llibres: ESCOLTA, VENT\u2026 (1996), UN ESTIU DE GUAITA (1997), PER LA RUTA 40 \u2013 A trav\u00e9s de la Patag\u00f2nia de Chatwin (1998 i 2012), SOTA EL CEL DE TUSHITA \u2013 Viatge al Ladakh, el Petit Tibet de l\u2019\u00cdndia (2004), MALE\u00cfDES MUNTANYES! \u2013 Cr\u00f2nica d\u2019una amistat (obra guardonada amb el \u201cVI Concurs de Literatura de muntanya i de viatges Narc\u00eds de Puigdevall\u201d) (2008), KI, KI, SO, SOOO! \u2013 Les nou portes del Zangskar (2012), PANTOCR\u00c0TOR \u2013 Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la Missi\u00f3 Arqueol\u00f2gica de 1907 (2016), i MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE -Seguint les passes de Lluis Dom\u00e8nech i Montaner per la Noguera Pallaresa (1904). Des de l\u2019any 2012 dirigeix el segell editorial TUSHITA EDICIONS, especialitzat en literatura de viatge i de muntanya (www.tushitaedicions.com). Des de 2009 condueix la tert\u00falia liter\u00e0ria i viatgera de la Biblioteca Els Safareigs (Sabadell); i la de narrativa universal, a la Biblioteca del Sud (Sabadell). L\u2019any 2017 ha afegit una tert\u00falia espec\u00edfica de literatura de viatges al Centre Excursionista de Sant Celoni. Escriptor habitual de les revistes de viatges i aventures: ALTA\u00cfR, EL MUNDO DE LOS PIRINEOS, TURISMO RURAL, MUNTANYA i DESCOBRIR CATALUNYA, entre altres. Tamb\u00e9 participa ass\u00edduament al programa de Catalunya R\u00e0dio \u201cELS VIATGERS DE LA GRAN ANACONDA\u201d, dirigit per Toni Arbon\u00e8s. Darrerament recomana llibres de viatges al programa \u201cRIUS DE TINTA\u201d de Catalunya R\u00e0dio i participa del Consell de Redacci\u00f3 de la Revista MUNTANYA, del Centre Excursionista de Catalunya.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
Per si vols compartir aquesta cr\u00f2nica<\/u><\/font><\/h5>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tPUIG I CADAFALCH\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t25\/03\/2025\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tMAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t16\/01\/2024\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tLA MUNTANYA HI \u00c9S PER A TOTHOM\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t17\/10\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tA STAIRWAY TO HEAVEN\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t24\/04\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tPANTOCR\u00c0TOR\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t21\/01\/2019\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

ALTRES LLIBRES DE TUSHITA EDICIONS<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tJosep Jan\u00e9 Vallvey\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tLA QUIMERA D’UNA PRIMERA\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t08\/12\/2024\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEnric Soler i Raspall\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tMAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t16\/01\/2024\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tDavid Vilaseca\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tELS DESCOBRIDORS DE PAISATGES\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t27\/11\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEster Sabadell\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tL\u00cdNIES DE SOMNIS\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t27\/11\/2019\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEnric Soler i Raspall\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tPANTOCR\u00c0TOR\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t21\/01\/2019\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE! SEGUINT LES PASSES DE LLU\u00cdS DOM\u00c8NECH I MONTANER PER LA NOGUERA PALLARESA (1904) Extracte del llibre escrit per ENRIC SOLER I RASPALL‘MAREDED\u00c9U,<\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":19813,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"elementor_header_footer","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[5124,5218,11418,11543],"tags":[11048,5220,11050,5224],"class_list":["post-19804","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-enric-soler-ca","category-llibres","category-tushita-edicions","tag-domenech-i-montaner","tag-enric-soler-i-raspall-es-ca","tag-marededeu-quin-viatge","tag-tushita-edicions-es-ca"],"yoast_head":"\nMAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE! - Rutes Entre Refugis<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE! - Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE! SEGUINT LES PASSES DE LLU\u00cdS DOM\u00c8NECH I MONTANER PER LA NOGUERA PALLARESA (1904) Extracte del llibre escrit per ENRIC SOLER I RASPALL‘MAREDED\u00c9U,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-01-16T07:51:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-03-25T20:06:46+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Enric Soler i Raspall\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Enric Soler i Raspall\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"62 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Enric Soler i Raspall\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/cb6acb5a24d3c6add2e1b389e14cd795\"},\"headline\":\"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!\",\"datePublished\":\"2024-01-16T07:51:51+00:00\",\"dateModified\":\"2025-03-25T20:06:46+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/\"},\"wordCount\":11619,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/01\\\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg\",\"keywords\":[\"Domenech i Montaner\",\"Enric Soler i Raspall\",\"Mareded\u00e9u quin viatge\",\"Tushita Edicions\"],\"articleSection\":[\"Blog\",\"Enric Soler\",\"Llibres\",\"Tushita Edicions\"],\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/\",\"name\":\"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE! - Rutes Entre Refugis\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/01\\\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg\",\"datePublished\":\"2024-01-16T07:51:51+00:00\",\"dateModified\":\"2025-03-25T20:06:46+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/01\\\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/01\\\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg\",\"width\":1200,\"height\":800},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2024\\\/01\\\/16\\\/marededeu-quin-viatge\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"description\":\"Caminant sota un nom\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"width\":400,\"height\":400,\"caption\":\"Rutes Entre Refugis\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/cb6acb5a24d3c6add2e1b389e14cd795\",\"name\":\"Enric Soler i Raspall\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg\",\"caption\":\"Enric Soler i Raspall\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/author\\\/enric-soler-i-raspall\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE! - Rutes Entre Refugis","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE! - Rutes Entre Refugis","og_description":"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE! SEGUINT LES PASSES DE LLU\u00cdS DOM\u00c8NECH I MONTANER PER LA NOGUERA PALLARESA (1904) Extracte del llibre escrit per ENRIC SOLER I RASPALL‘MAREDED\u00c9U,","og_url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/","og_site_name":"Rutes Entre Refugis","article_published_time":"2024-01-16T07:51:51+00:00","article_modified_time":"2025-03-25T20:06:46+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":800,"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Enric Soler i Raspall","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"Enric Soler i Raspall","Tiempo de lectura":"62 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/"},"author":{"name":"Enric Soler i Raspall","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/cb6acb5a24d3c6add2e1b389e14cd795"},"headline":"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!","datePublished":"2024-01-16T07:51:51+00:00","dateModified":"2025-03-25T20:06:46+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/"},"wordCount":11619,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg","keywords":["Domenech i Montaner","Enric Soler i Raspall","Mareded\u00e9u quin viatge","Tushita Edicions"],"articleSection":["Blog","Enric Soler","Llibres","Tushita Edicions"],"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/","name":"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE! - Rutes Entre Refugis","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg","datePublished":"2024-01-16T07:51:51+00:00","dateModified":"2025-03-25T20:06:46+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/#primaryimage","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Marededeu-Quin-Viatge-Inici.jpg","width":1200,"height":800},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2024\/01\/16\/marededeu-quin-viatge\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","name":"Rutes Entre Refugis","description":"Caminant sota un nom","publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization","name":"Rutes Entre Refugis","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","width":400,"height":400,"caption":"Rutes Entre Refugis"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/cb6acb5a24d3c6add2e1b389e14cd795","name":"Enric Soler i Raspall","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg","caption":"Enric Soler i Raspall"},"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/author\/enric-soler-i-raspall\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19804","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19804"}],"version-history":[{"count":129,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19804\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25332,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19804\/revisions\/25332"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19813"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19804"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19804"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19804"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}