{"id":23997,"date":"2024-12-11T18:15:56","date_gmt":"2024-12-11T18:15:56","guid":{"rendered":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/?p=23997"},"modified":"2025-03-25T19:26:59","modified_gmt":"2025-03-25T19:26:59","slug":"la-quimera-de-una-primera-es","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/","title":{"rendered":"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

LA QUIMERA DE UNA PRIMERA<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

LES EMPREMTES D'UNA GENERACI\u00d3 A CAVALL DELS SEGLES<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fragmento del libro \u2018La Quimera d’una Primera\u2019, escrito por JOSEP JAN\u00c9 VALLVEY,
con pr\u00f3logo de ARMAND BALLART y publicado por TUSHITA EDICIONS<\/h6>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u00abCada \u00e8poca ha tingut la seva saga d\u2019escaladors aperturistes<\/em>, cada saga els seus conceptes determinats a l\u2019hora de plantejar-se una primera ascensi\u00f3.\n\nL\u2019\u00e8poca en que jo m\u2019he format i he evolucionat com a escalador i alpinista, compresa entre la darrera d\u00e8cada del segle XX i la primera del XXI, tamb\u00e9 ha tingut la seva generaci\u00f3 d\u2019aperturistes<\/em>. Una generaci\u00f3 captivada per les mateixes inquietuds i motivacions que totes les precedents, per\u00f2 amb un espai d\u2019actuaci\u00f3 totalment diferent. Una generaci\u00f3 que, amb molts referents a la m\u00e0, ha fet el que ha pogut tenint en compte el panorama que s\u2019ha trobat. Per molt que no hagi estat aquest el temps de les gestes alpines ni del mites immortals que a mi em fascinen, ha estat el meu, i tamb\u00e9 m\u2019ha interessat prou com per voler-ne saber algunes coses. Aix\u00f2 \u00e9s el que he intentat reproduir en aquest recull de biografies, si \u00e9s que se\u2019n pot dir aix\u00ed, d\u2019escaladors aperturistes<\/em>\u00ab.<\/h6>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

NOTA DE L’AUTOR<\/a><\/h4>\n

PR\u00d2LEG<\/a><\/h4>\n

PRELUDI D’INTENCIONS<\/a><\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

EMILI L\u00d3PEZ\n<\/h2>\n
(Barcelona, 12 de febrer de 1996)<\/br>\nL’ABANS I EL DESPR\u00c9S DE LES INFLU\u00c8NCIES D’UN MESTRE<\/h2>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Despr\u00e9s de passar pels odiosos moments d\u2019estira-i-arronsa, la quantitat final de noms que configuren aquesta selecci\u00f3 arbitr\u00e0ria i injusta d\u2019escaladors aperturistes<\/em> ha acabat sent de setze. De tota manera, el nom d\u2019Emili L\u00f3pez va ser un dels primers que em va venir al cap sense dubtar quan comen\u00e7ava a confeccionar mentalment aquesta llista. Tot i no con\u00e8ixer de res el personatge, el seu nom se\u2019m feia f\u00e0cilment familiar mentre repassava de mem\u00f2ria tots aquells que em sonaven com a m\u00e9s populars. La seva activitat encaixa de ple pel que fa al per\u00edode cronol\u00f2gic compr\u00e8s entre la darrera d\u00e8cada del segle xx i la primera del xxi. Sense ser un aperturista<\/em> molt encasellat a un estil concret d\u2019escalada o a una zona espec\u00edfica, \u00e9s un exemple d\u2019aplicaci\u00f3 i dedicaci\u00f3 constants en la seva faceta. I el nivell de les seves realitzacions \u00e9s m\u00e9s que respectable. Per tot aix\u00f2, el seu nom em va acudir al pensament amb molta facilitat. I tamb\u00e9 per aix\u00f2 em va semblar ben curi\u00f3s que la sorpresa m\u00e9s gran se l\u2019endugu\u00e9s el mateix Emili, quan despr\u00e9s de parlar-hi dos minuts per tel\u00e8fon i confessar-li les meves intencions es va mostrar desconcertat per ser ell un dels escollits.<\/br>\n<\/br>\nUn cop ja a casa seva li vaig tornar a explicar una mica pel damunt els meus criteris subjectius de selecci\u00f3. Li vaig citar alguns dels protagonistes amb qui ja havia parlat i alguns dels que encara tenia pendents. Mentre ho feia, intentava percebre en la seva reacci\u00f3 algun signe palpable d\u2019afinitat o de desaprovaci\u00f3. Per\u00f2 nom\u00e9s vaig advertir una alenada de rigor\u00f3s respecte despr\u00e9s de pronunciar cada nom. Aprofitant l\u2019ocasi\u00f3, li vaig comentar que hi havia tres personatges a la llista malauradament desapareguts que tenia pensat de desenvolupar a partir de xerrades amb els que havien estat els seus companys d\u2019escalada m\u00e9s habituals. Pel que feia a ell, havia pressuposat que seria un bon interlocutor per parlar del Xavier Teixid\u00f3, i li vaig anticipar una segona trobada m\u00e9s endavant per parlar d\u2019ell. \u00abAvui mateix, si vols\u00bb, em va contestar instant\u00e0niament sense vacil\u00b7lar ni un segon. Sense voler-ho, acabava d\u2019encertar de ple el punt a partir del qual va comen\u00e7ar una conversa que duraria tota la tarda.<\/br>\n<\/br>\nEl rerefons que va deixar el Teixi en el panorama de l\u2019escalada catalana va ser ben palpable. Incl\u00fas als qui no el coneix\u00edem se\u2019ns va fer estrany deixar de veure publicades vies noves d\u2019autoria seva, al mateix temps que en comen\u00e7aven a apar\u00e8ixer d\u2019altres dedicades a ell. Els amics de deb\u00f2 i companys de cordada, per\u00f2, no van tenir la sort de quedar-se nom\u00e9s amb aquesta sensaci\u00f3 superficial. L\u2019Emili \u00e9s un d\u2019ells, un dels que ha obert vies en mem\u00f2ria seva, un dels que m\u00e9s vies havia obert en companyia seva, i un dels que va comen\u00e7ar a obrir vies sedu\u00eft pel positivisme, la febre d\u2019escalada i la gran capacitat de persuasi\u00f3 del Teixi. I m\u00e9s enll\u00e0 de tot aix\u00f2, la seva tend\u00e8ncia cong\u00e8nita a dirigir\nla conversa una i altra vegada al mateix punt de partida demostrava que era un dels bons amics que el troba a faltar.<\/br>\n<\/br>\nTothom t\u00e9 referents establerts en la part del subconscient que regeix la nostra conducta inescrutable d\u2019escaladors. M\u00e9s o menys directes, m\u00e9s o menys influents, per\u00f2 tothom els t\u00e9. Encara que, com potser \u00e9s el cas de l\u2019Emili, no ens n\u2019adonem fins que els deixem de tenir. Van ser nombroses les dissertacions sobre escalada que es posaren damunt la taula al llarg de la nostra xerrada, i totes semblaven estar magnetitzades per la pres\u00e8ncia i l\u2019aura invisibles de la figura del Xavi Teixid\u00f3. No s\u00e9 fins a quin punt l\u2019Emili n\u2019era conscient, per\u00f2, en algun moment, a mi em va donar la sensaci\u00f3 d\u2019estar escoltant la versi\u00f3 de la seva vida d\u2019escalador a trav\u00e9s de la del Xavi. No veia la manera \nde desmarcar-nos de les constants al\u00b7lusions a l\u2019enyorat company de cordada per centrar-nos en el perfil del propi Emili escalador i aperturista de vies, per\u00f2 tampoc em preocupava gaire. Com sempre, vaig deixar que la conversa avanc\u00e9s sense obstacles i sense seguir cap pauta, i pensant que tot el material enregistrat seria bo en el seu moment.<\/br>\n<\/br>\nEl S\u00edndrome, aquesta \u00e9s la via que m\u00e9s associada tenia mentalment al nom d\u2019Emili L\u00f3pez, i aix\u00ed \u00e9s com l\u2019 hi vaig dir per intentar comen\u00e7ar per algun lloc el que seria un carrusel de jornades \u00e8piques. Sembla que vaig tornar a fer diana perqu\u00e8, tal com ell em va explicar, de les que ha obert \u00e9s una via de refer\u00e8ncia per diferents motius. En primer lloc, per ser una via d\u2019envergadura en un paratge de culte com Mont-rebei. I, sobretot, per ser una de les primeres en qu\u00e8 va tastar les impressions heterog\u00e8nies d\u2019obrir amb el Teixi.<\/br>\n<\/br>\nEls aperturistes<\/em> del S\u00edndrome van ser quatre: la Cristina Torres i el Joan Amils tamb\u00e9 hi van treballar a parts iguals. Per\u00f2 cap d\u2019ells era capa\u00e7 de contrarestar les prioritats del Teixi si aquest \ntenia una idea preconcebuda del tipus de via que volia que qued\u00e9s. El Xavi tenia uns objectius prefixats molt clars sobre com procedir en la tasca a mesura que s\u2019anava obrint, i res no podia alterar-los. El nivell d\u2019escrupolositat era absolutament desesperant, i no hi havia manera de fer-lo espavilar en el ritme de progressi\u00f3 quan se li ficava al cap l\u2019obsessi\u00f3 per deixar la via b\u00e9. Es podia passar tranquil\u00b7lament el doble de temps per netejar un llarg del que l\u2019Emili havia tardat per obrir-lo. Sempre hi havia una llastra o un bloc per fer caure, un matoll per treure o un clau per afegir o suprimir en un pas determinat. I quan semblava que ja es podia donar per bo, encara feia una altra repassada el seg\u00fcent dia que passava per all\u00ed. Aquest era el ritme que marcava el Teixi, que implicava obrir un m\u00e0xim d\u2019un o dos llargs al dia i baixar sempre de nit.<\/br>\n<\/br>\nLes permanents min\u00facies i el nivell d\u2019exig\u00e8ncia del Teixi van fer que El S\u00edndrome s\u2019obr\u00eds al llarg d\u2019incomptables jornades de l\u2019any 1994. No es van fer bivacs a paret, es pujava i es baixava per cordes fixes en cada atac, la qual cosa permetia al Teixi anar fent els seus inacabables retocs. Al final va quedar un itinerari for\u00e7a aeri i espectacular en un sector de la paret de Catalunya dominat \nper l\u2019ambient de desploms. Mantingut en sis\u00e8 grau i exigent pel seu poc equipament i roca mediocre\u2026 a pesar de tots els esfor\u00e7os.<\/br>\n<\/br>\nDeixant de banda els aspectes t\u00e8cnics, l\u2019Emili intentava explicar-me la sensaci\u00f3 de transformaci\u00f3 de la via que li va quedar despr\u00e9s de tota la feina. La percepci\u00f3 d\u2019haver realitzat una primera ascensi\u00f3 amb unes caracter\u00edstiques determinades que es van convertir en unes altres despr\u00e9s d\u2019 haver-se entregat a una vertadera tasca de treballs verticals. Les esgotadores maniobres del Teixi que aconseguien que un llarg d\u2019A2 acab\u00e9s sent 6b. I despr\u00e9s de tot em reconeixia sincerament la realitat de les cr\u00edtiques rebudes de la gent que l\u2019ha repetit, les quals, independentment de recon\u00e8ixer \nel m\u00e8rit d\u2019aconseguir un itinerari pr\u00e0cticament en lliure enmig de sostres i desploms, no poden amagar la mala qualificaci\u00f3 del rocam.<\/br>\n<\/br>\nA pesar d\u2019aquestes anotacions sobre la roca, El S\u00edndrome continua sent la via de refer\u00e8ncia de l\u2019Emili en la qual va esmer\u00e7ar m\u00e9s temps en comentaris. Sembla com si aquesta via li hagu\u00e9s hagut\nde marcar un punt de partida decisiu en la seva dedicaci\u00f3 per obrir vies. \u00c9s possible que les llunyanes escaramusses amb el Teixi quedessin petrificades per sempre m\u00e9s en cada metre del seu recorregut, aix\u00ed com en els principals arxius de mem\u00f2ria de l\u2019Emili. En el fons, la seva impressi\u00f3 m\u00e9s \u00edntima i tangible era que estava escalant amb alg\u00fa que anava sempre un pas endavant. Alg\u00fa que tenia uns quants anys m\u00e9s d\u2019experi\u00e8ncia i que atorgava involunt\u00e0riament a qui escalava amb ell una sensaci\u00f3 de seguretat i de control absolut sobre el que estava fent. No sap fins a quin punt el mateix Teixi era conscient d\u2019aix\u00f2, per\u00f2 era suficient per contrarestar les altres difer\u00e8ncies. Aquells freq\u00fcents conflictes de procediments s\u00f3n ara un record que reapareix implacable, cada cop que l\u2019Emili es disposa a obrir una via i es sorpr\u00e8n a si mateix captivat per les mateixes d\u00e8ries perfeccionistes del Teixi.<\/br>\n<\/br>\nPer \u00faltim, l\u2019Emili em confessava les temptacions de tornar-hi (quan sigui m\u00e9s gran), per afegir-hi algunes xapes amb la intenci\u00f3 que la via es faci m\u00e9s. Tot i saber que aix\u00f2 obriria les portes a una onada de discussions entre els deixebles mont-rebeians, i tot i l\u2019opini\u00f3 contrastada de la mala roca, no hi ha dubte que El Sindrome va calar fondo en la seva identitat d\u2019aperturista<\/em>. (Esperem que no es faci mai gran.)<\/br>\n<\/br>\nAcabades les conting\u00e8ncies sobre aquesta via, l\u2019Emili en va recordar algunes altres que poden ser igualment destacades. L\u2019eix vertebrador del seu discurs, per\u00f2, continuava sent indefectiblement el Xavi Teixidor, ja que totes les que anomenava estaven obertes amb ell. Es va recordar de la Mala Vida, tamb\u00e9 a Mont-rebei, on van aprofitar un comen\u00e7ament que ja existia i van fer algun bivac. Sembla que aquesta vegada va aconseguir fer-lo anar m\u00e9s per feina. Es va tornar a rendir una vegada m\u00e9s, per\u00f2, al seu poder de convicci\u00f3 i instint d\u2019exploraci\u00f3 en algunes altres parets m\u00e9s apartades del Montsec. Aix\u00ed va n\u00e9ixer la Drapaires, a la roca de Migjorn, un modest per\u00f2 privilegiat cingle que s\u2019erigeix escalfat pel sol quan tota la resta deparets del Montsec de R\u00fabies queden ofegades per la g\u00e8lida boira hivernal, situada just damunt del petit poble abandonat i enrunat que, des de la seva mort ancestral, encara \u00e9s capa\u00e7 de donar nom a aquesta part del Montsec. Un cas semblant podria ser el de la via Manoguarra, del Doll, una altra paret abundant en possibilitats als anys noranta i escassa en aflu\u00e8ncia d\u2019escaladors.<\/br>\n<\/br>\nMoltes primeres ascensions van ser iniciativa del Teixi, a causa de la seva tasca de recerca incansable. Tamb\u00e9 n\u2019 hi va haver moltes altres amb gent diversa, que for\u00e7osament van contribuir a la configuraci\u00f3 de les tend\u00e8ncies pr\u00f2pies de l\u2019Emili com a aperturista. Ell especifica que les seves prefer\u00e8ncies passen per l\u2019elecci\u00f3 de terrenys verticals o incl\u00fas desplomats amb recorreguts acrob\u00e0tics i espectaculars. I precisa que l\u2019encant d\u2019enfrontar-se a aquest tipus d\u2019escenaris est\u00e0 en saber trobar la l\u00ednia a\u00e8ria entre els desploms. No resulten pas unes tend\u00e8ncies mancades d\u2019ambici\u00f3. Tot i aix\u00f2, l\u2019Emili s\u2019espolsava qualsevol possible etiqueta de qualitat mentre em definia aquestes prefer\u00e8ncies. Admetia obertament les seves capacitats limitades a l\u2019 hora d\u2019obrir itineraris d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Treia al descobert sense vergonyes que molts llargs amb un grau \nresultant d\u2019elevada dificultat estan oberts, inicialment, en t\u00e8cnica artificial, i posteriorment for\u00e7ats. No tenia problema en assimilar que el grau que assoleix escalant \u00e9s molt diferent del que aconsegueix obrint. \u00c9s per aquest motiu que no es considera un aperturista de nivell. Aquesta manera de procedir en la feina d\u2019obrir vies \u00e9s, d\u2019altra banda, molt m\u00e9s extensa i generalitzada del que es pugui imaginar alg\u00fa que no s\u2019 ha dedicat mai a obrir. I molt poques vegades comentada p\u00fablicament.<\/br>\n<\/br>\nEl to de veu que utilitzava l\u2019Emili quan es referia a aquest tema candent era del tot natural. Tan \u00f2bvies i corrents li semblaven aquestes q\u00fcestions que semblava fer-se\u2019n mofa ell mateix quan les va introduir amb una frase carregada d\u2019ironia: \u00abLa majoria de vies les he obert fent trampa.\u00bb<\/br>\n<\/br>\nLi vaig demanar que m\u2019enseny\u00e9s les ressenyes de les vies que an\u00e0vem comentant per entrar en algun petit detall o an\u00e8cdota respecte del que est\u00e0vem debatent. Per\u00f2 nom\u00e9s em va poder oferir una arronsada d\u2019espatlles i un altre comentari burlesc i despreocupat. La Montse, la seva companya, que en aquell moment estava al cas de la conversa, em va confirmar que no guarda ressenyes ni ordena res. L\u2019Emili va saber reaccionar a temps davant d\u2019aquest pronunciament, i em va donar el croquis acabat de fer d\u2019una via a la qual encara no havien posat ni el nom. L\u2019havia obert just la setmana anterior, a la serra de Montanissell i amb el Joan Sams\u00f3. Va ser un gest per sortir del pas, per\u00f2 li va servir per salvar l\u2019 honor davant l\u2019atac a tra\u00efci\u00f3 de la mestressa.<\/br>\n<\/br>\nPer reprendre el fil sobre el tema de les maneres de fer a l\u2019hora d\u2019obrir, em va argumentar que aquest era el motiu pel qual s\u2019 havia mogut tant per les parets del Montsec i per les de roca calc\u00e0ria en general. A Montserrat, per exemple, amb un conglomerat tan seductor per escalar i al mateix temps tan complex per obrir des de baix, nom\u00e9s n\u2019 hi ha obert una amb el Sergio Farr\u00e9. Ni la mateixa perspic\u00e0cia del mestre Teixi va ser capa\u00e7 d\u2019encoratjar-lo en altres ocasions per un terreny en el qual reconeix no moure\u2019s gaire b\u00e9. S\u00ed que va aconseguir, en canvi, fer-lo participar en la primera ascensi\u00f3 d\u2019algunes cascades de la vall de Bielsa. Les disciplines alpines no s\u00f3n pas una assignatura pendent en la traject\u00f2ria muntanyenca de l\u2019Emili. Ha anat practicant sempre l\u2019alpinisme amb una certa regularitat, per\u00f2 lluny d\u2019aquell fanatisme que fa rec\u00f3rrer centenars de quil\u00f2metres a la primera not\u00edcia fict\u00edcia que es poden clavar els piolets en una caramella de gel. La seva vinculaci\u00f3 amb el m\u00f3n de la muntanya hivernal \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2pia del temps en qu\u00e8 es decidia sortir atenent la intu\u00efci\u00f3 dels m\u00e9s experimentats, o la garantia inequ\u00edvoca del bocaorella. Simplement s\u2019anava a provar sort sobre el terreny. El nivell de resultats era inferior, per\u00f2 tamb\u00e9 ho eren els plantejaments globals de la temporada.<\/br>\n<\/br>\nEls canvis en l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 no han modificat els h\u00e0bits alpin\u00edstics de l\u2019Emili, potser incl\u00fas han coincidit en un per\u00edode de relaxament de la seva pr\u00e0ctica. Per\u00f2 tampoc li han causat un augment del seu nivell de depend\u00e8ncia de l\u2019activitat alpina, cosa que succeeix sovint davant de tantes refer\u00e8ncies virtuals.<\/br>\n<\/br>\nJustament en els seus primers anys de pr\u00e0ctica, o quasi d\u2019iniciaci\u00f3 en l\u2019alpinisme, va ser quan va contribuir en la primera ascensi\u00f3 de tot un itinerari hivernal del Pirineu. Sense saber massa b\u00e9 com ni per qu\u00e8, es va trobar esgarrapant gel i terreny mixt en el que seria el corredor Milhomes, encaixonat est\u00e8ticament entre les dues puntes de l\u2019aranesa Forcanada. El Toni Casas, sobretot, que era el que tenia la l\u00ednia controlada, i tamb\u00e9 el Joan Amils, el van engrescar en aquesta aventura de l\u2019any 93, abans incl\u00fas d\u2019obrir El S\u00edndrome. L\u2019Emili valorava aquesta primera ascensi\u00f3 com una mostra fidedigna i sempre present de l\u2019exig\u00e8ncia de l\u2019escalada alpina, de la qual nom\u00e9s se\u2019n pot aprendre a base de const\u00e0ncia i assidu\u00eftat en el medi. Per\u00f2 tenia clar que, a pesar de sumar-la a una bona col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019ascensions alpines que ha anat acumulant per Pirineus i Alps, \u00e9s un fet anecd\u00f2tic que no reflecteix la seva conducta pr\u00f2pia d\u2019aperturista<\/em> de roca.<\/br>\n<\/br>\nL\u2019alpinisme hivernal va ser precisament la malaurada causa d\u2019una lesi\u00f3 que, pels volts de l\u2019any 2000, el va mantenir apartat de l\u2019escalada durant uns quatre mesos. Una caiguda precipitada escalant en gel quan encara no havia col\u00b7locat cap cargol li va propiciar una sobtada presa de contacte amb el terra. L\u2019ensurt hauria pogut sortir molt m\u00e9s car, per\u00f2 es va quedar en dues v\u00e8rtebres malmeses, suficient per haver de mantenir un prolongat per\u00edode de descans no desitjat.<\/br>\n<\/br>\nQuatre mesos de convalesc\u00e8ncia donen per a molt. Donen per poder fer moltes migdiades, per veure molts programes de televisi\u00f3 i per llegir molts llibres\u2026 o incl\u00fas per descobrir que hi ha m\u00e9s mons a part del nostre idolatrat m\u00f3n de la muntanya.<\/br>\n<\/br>\nAquesta darrera opci\u00f3 no acostuma a ser v\u00e0lida per als escaladors compulsius, a qui la resta de gent veu com unes v\u00edctimes de la seva addicci\u00f3 malaltissa. Entre altres coses, l\u2019Emili va optar per llegir-se un llibre de muntanya durant aquest temps: Alpinismo extremo, de Mark Twight. No era pas el llibre m\u00e9s indicat per tranquil\u00b7litzar els nervis despr\u00e9s de l\u2019escarment. Twight \u00e9s conegut per les seves escalades d\u2019elevada dificultat i nivell de comprom\u00eds, en condicions extremes i en horaris dilatats d\u2019activitat cont\u00ednua i sense descans. I aquest era b\u00e0sicament el fil conductor del seu llibre. La lectura de les barbaritats alpines de Twight no va contagiar gens ni va influenciar la percepci\u00f3 de \nl\u2019alpinisme de mortals de l\u2019Emili, per\u00f2 s\u00ed que el va fer reflexionar en altres q\u00fcestions. Escarxofat en el seu sof\u00e0, mentre l\u2019esquena es recuperava i els piolets i els grampons iniciaven un per\u00edode let\u00e0rgic indefinit en el fons d\u2019algun bagul, l\u2019Emili va extreure les seves pr\u00f2pies conclusions.<\/br>\n<\/br>\nSi un americ\u00e0 sonat era capa\u00e7 de fer el que feia a base d\u2019una rigorosa planificaci\u00f3 t\u00e8cnica i, sobretot, d\u2019una preparaci\u00f3 psicol\u00f2gica m\u00e9s important que la f\u00edsica, ell tamb\u00e9 podria plantejar-se nous objectius dins del seu camp a base d\u2019entrenament. Un cop superada la lesi\u00f3, el primer que va fer per recuperar la forma va ser dedicar-se a l\u2019escalada esportiva. A poc a poc, amb paci\u00e8ncia i amb el suport dels amics, es va anar notant millor f\u00edsicament. I a mesura que passava el temps tamb\u00e9 es va adonar que estava pujant de grau. Va ser aleshores quan les seves hormones aperturistes van adquirir un canvi de concepci\u00f3 en les seves funcions. Aconseguir unes millors capacitats f\u00edsiques quant a nivell de dificultat li permetria assolir m\u00e9s grau en les vies que obr\u00eds, un aspecte al qual no havia donat tanta import\u00e0ncia anteriorment.<\/br>\n<\/br>\nLa motivaci\u00f3 en la nova causa tenia molt de pes, per\u00f2 calia parar compte en alguns detalls. Una condici\u00f3 que es va proposar va ser la de deixar les vies m\u00e9s equipades i amb millor material. No era el mateix afrontar un grau m\u00e9s elevat tenint per sota un parabolt<\/em> que un pit\u00f3 que no se sap massa b\u00e9 com ha quedat. Per\u00f2 igualment s\u2019 havia de trobar una certa mesura que imped\u00eds donar una feina excessiva al trepant. Aqu\u00ed \u00e9s on es desencadena la disc\u00f2rdia mental que enterboleix en certa manera la puresa d\u2019estil. Aquest \u00e9s, com molt b\u00e9 deia l\u2019Emili, l\u2019estil de \u00abfer trampes\u00bb que quasi tothom fa i quasi ning\u00fa explica. L\u2019estil que porta a col\u00b7locar xapes a posteriori i a alliberar passos que no s\u2019 han pogut resoldre mentre s\u2019obria el llarg. En definitiva, l\u2019estil que tria l\u2019opci\u00f3 de la comoditat en l\u2019equipament. Aquest fenomen no \u00e9s pas cap desprestigi en si mateix, ja que cadasc\u00fa obre com vol o com pot. La \u00abtrampa\u00bb, pr\u00f2piament dita, seria el fet que els procediments no queden reflectits en el moment de presentar la ressenya definitiva. Aix\u00f2 pot induir a pensar a qui interpreta el croquis en alguna valoraci\u00f3 allunyada de la realitat com: \u00abD\u00e9u-n\u2019 hi-do el grau que fan aquests obrint des de baix.\u00bb Despr\u00e9s de tot, en les vies que haurien de sortir a partir d\u2019aquest canvi de conceptes va ser on es va adonar realment de la difer\u00e8ncia entre fer i no fer esportiva. La mitjana \nde dificultat era sensiblement superior, per b\u00e9 que amb m\u00e9s xapes instal\u00b7lades que no eren mai les col\u00b7locades inicialment en el moment d\u2019obrir. I el resultat, expressat en paraules textuals: \u00ab\u00c9s bo des del punt de vista comercial.\u00bb<\/br>\n<\/br>\nAix\u00ed, despr\u00e9s del contratemps de la lesi\u00f3, l\u2019Emili es permetria la llic\u00e8ncia d\u2019allunyar-se una mica dels plantejaments de moltes de les vies que havia obert fins aleshores. Les poques expansions, els equipaments justos i el car\u00e0cter aventurer en general que havia impr\u00e8s en la majoria d\u2019apertures quedaven al marge. No passava res per deixar posades algunes xapes m\u00e9s si aquestes permetien estalviar-se els estreps i for\u00e7ar el grau en lliure amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat. Del llibre de Twight es va quedar amb els conceptes de preparaci\u00f3, motivaci\u00f3 i lluita, per\u00f2 per arribar a unes finalitats diferents.<\/br>\n<\/br>\nEn mig d\u2019aix\u00f2 va arribar inclement i demolidora la p\u00e8rdua del Xavi Teixidor: sense ra\u00f3, sense l\u00f2gica i sense temps per poder acabar molts projectes que tenia a mitges. Els amics m\u00e9s directes i els companys de cordada m\u00e9s comuns van fer l\u2019\u00fanica cosa que podien fer. En poc temps van sorgir unes quantes vies amb el seu nom, una prova que evidenciava la for\u00e7a de la seva personalitat en el m\u00f3n de l\u2019escalada catalana. I l\u2019Emili es va trobar reprenent els costums de sempre per poder homenatjar l\u2019amic perdut tal com a ell li hauria agradat. A Mont-rebei, una vegada m\u00e9s, hi havia una de tantes vies que li havia quedat a mitges al Teixi. La van acabar l\u2019Emili i el Joan Sams\u00f3 despr\u00e9s de deixar-la semiequipada i amb un grau obligat prou rigor\u00f3s de 6b, condicions que d\u2019alguna manera venien a representar \u00abel buit del mestre Tai-chi\u00bb.<\/br>\n<\/br>\nEn el mateix estiu tr\u00e0gic de l\u2019any 2005, en aquells mesos en qu\u00e8 l\u2019Emili escalava envoltat per l\u2019aire dens i enterbolit que ocupava l\u2019espai del company desaparegut, va tornar a fixar-se en les formes seductores de la Forcanada. Potser va ser el record de l\u2019aventura hivernal de l\u2019any 93, o el car\u00e0cter alp\u00ed que imperava contundent en la mem\u00f2ria del Teixi, el que el va portar a obrir una via amb totes les qualitats de l\u2019alta muntanya. Amb el Sergi Parcerisas aquest cop, es va configurar l\u2019Esper\u00f3 de la innoc\u00e8ncia, el primer itinerari que s\u2019atrevia a desvelar les inc\u00f2gnites de la cara nord-oest pel bell mig, i que irradiava l\u2019esperit rotundament alpinista del Teixi. Hi van haver altres vies \u00abXavi Teixidor\u00bb que van apar\u00e8ixer de la m\u00e0 d\u2019altres escaladors arran de la seva abs\u00e8ncia. Algunes eren projectes iniciats pel mateix inesgotable Teixi. L\u2019Emili va venerar personalment el seu amic en la consecuci\u00f3 d\u2019aquestes dues. Mentre ho feia, va immortalitzar una alian\u00e7a que li havia marcat moltes de les seves viv\u00e8ncies verticals.<\/br>\n<\/br>\nAquesta va ser la darrera de les moltes vegades que la figura emblem\u00e0tica del Teixi va aflorar en la nostra llarga xerrada, sempre acompanyada d\u2019algun elogi o d\u2019algun comentari adulador, sempre anunciada amb una sensibilitat imperible. No va ser ben b\u00e9 aix\u00ed com ell m\u2019 ho va explicar, protegit sempre pelseu port seri\u00f3s d\u2019est\u00e0tua romana, per\u00f2 jo em vaig quedar amb la idea que l\u2019Emili, posteriorment a la desaparici\u00f3 del seu amic, hauria de trobar moltes difer\u00e8ncies en la manera de fer, de viure, d\u2019entendre i de compartir l\u2019entusiasme per l\u2019escalada i la muntanya.<\/br>\n<\/br>\nCap al final del nostre col\u00b7loqui, i de manera instintiva, l\u2019Emili va fer un rep\u00e0s general de tot el que havia exposat. Va reprendre el tema de les vies obertes en concepci\u00f3 moderna, i va anomenar com a exemple la \u00abDoctor, doctor! qu\u00e8 em passa?\u00bb de Terradets, un tra\u00e7at de l\u2019any 2006 que assegurava que ha estat un \u00e8xit pel que fa a repeticions, i un contrast total d\u2019estils diferents si la comparem amb la Blade Runner, per exemple, oberta m\u00e9s de deu anys abans en les elevades formes de la ve\u00efna paret del Peladet, a nom\u00e9s uns centenars de metres a l\u2019altre costat de la carretera. En mig dels comentaris sobre diversos itineraris i les diferents maneres de procedir durant les seves primeres ascensions, em va deixar anar el concepte d\u2019\u00abaperturisme<\/em> de consum\u00bb. Un concepte que va lligat for\u00e7osament a l\u2019\u00e8poca que estem vivint i a l\u2019estat de saturaci\u00f3 de moltes parets. Els valors que prevalen en molta gent que actualment acut a la recerca de roca verge es basen en un distorsionat sentit de la descoberta i la conquesta, que, de vegades, es transforma en pura ocupaci\u00f3 f\u00edsica de l\u2019espai lliure. L\u2019autocr\u00edtica que feia l\u2019Emili envers a aquest tema era elogiable. Ell mateix reconeixia que potser, en alguna ocasi\u00f3 recent i en certa manera, s\u2019ha sentit v\u00edctima de la seducci\u00f3 d\u2019aquest aperturisme de consum. I s\u2019atrevia incl\u00fas a valorar aquest tipus d\u2019aperturisme com un passatemps, m\u00e9s que no pas com una aventura, encara que, sigui com sigui, l\u2019afecci\u00f3 d\u2019obrir vies sempre comportar\u00e0 dedicaci\u00f3, feina i temps.<\/br>\n<\/br>\nAl final de la tarda, despr\u00e9s d\u2019unes hores de mansa tert\u00falia, les in\u00e8dites circumst\u00e0ncies meteorol\u00f2giques que presenci\u00e0vem amb sorpresa des de la finestra de casa seva ens van portar de nou a navegar pels terrenys fer\u00e9stecs de l\u2019alpinisme. Barcelona, la mateixa ciutat que havia acollit un inquiet Emili de vint anys fent boulder<\/em> al parc G\u00fcell era l\u2019escenari d\u2019una nevada en la primera setmana de mar\u00e7 de 2010 que portaria molta cua. La curiosa imatge de carrers i teulades blanques evocaven a parlar de paisatges blancs. Extasiat per la visi\u00f3 de la neu, l\u2019Emili recuperava del seu pensament el record d\u2019algun viatge a Sud-Am\u00e8rica en qu\u00e8 l\u2019andinisme havia estat un objectiu alegre. I segons despr\u00e9s es sorprenia ell mateix tornant al present i explicant-me que el darrer viatge que havia fet havia tingut com a dest\u00ed l\u2019illa grega de Calimnos, un ex\u00f2tic parad\u00eds mediterrani per a l\u2019escalada esportiva. Amb aquest comentari dubtosament modest deixava clar que, si b\u00e9 abans anava m\u00e9s al darrere d\u2019uns objectius prefixats, ara pret\u00e9n simplement aprofitar el temps i escalar a gust i tranquil. Per\u00f2 que ning\u00fa s\u2019enganyi: qualsevol dia ens pot tornar a sorprendre amb una primera a Mont-rebei amb tot el caire aventurer.<\/br>\n<\/br>\nCom a epitafi, i aquest cop amb tota l\u2019espontane\u00eftat possible, va deixar anar unes paraules que glosaven a la perfecci\u00f3 bona part de tot el que havia anat dient sobre les seves \u00faltimes activitats alpines. Va ser una frase per recordar: \u00abAquest hivern, l\u2019\u00fanica neu que haur\u00e9 tocat ser\u00e0 la de Barcelona, avui.\u00bb<\/br>\n<\/br>\nAbril 2020<\/br>\n<\/br>\n<\/br>\nCL\u00c0USULA ADDICIONAL<\/b><\/br>\nL\u2019Emili ha continuat obrint vies amb el pas dels anys, tal vegada m\u00e9s que en els seus inicis com a aperturista. Ha consolidat la tend\u00e8ncia de la comoditat en les apertures, on no apareixer\u00e0 cap dubte a l\u2019hora de col\u00b7locar una expansi\u00f3 si aquesta ha de permetre la superaci\u00f3 del pas amb confian\u00e7a. Se sent conven\u00e7ut i satisfet del seu tarann\u00e0 aperturista i no fa gaire cas de tots aquells que practiquen la cr\u00edtica com a esport nacional.<\/br>\n<\/br>\nUn altre fet que s\u2019 ha anat afermant fins a quedar pr\u00e0cticament com a norma \u00e9s la participaci\u00f3 de la seva parella Montse Betorz com a companya de cordada habitual en els projectes de noves vies. La majoria de les vies que ha obert darrerament aquesta prol\u00edfica parella d\u2019aperturistes les trobarem a les parets del Montsec i de l\u2019Alt Urgell, i ja plana sobre elles una mena d\u2019estampa caracter\u00edstica marca de la casa.<\/br>\n<\/br>\nMar\u00e7 de 2024<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

JOSEP JAN\u00c9 VALLVEY<\/h4>\n

naci\u00f3 en Tarragona en 1971 y actualmente vive en Puigpelat (Alt Camp). Despu\u00e9s de practicar varios deportes en el patio del colegio en 1987 le llama la atenci\u00f3n un curso de escalada del que le habla un compa\u00f1ero de clase. Se apunta, y ve la luz. Desde entonces la escalada y el alpinismo se convierten en las aficiones principales y m\u00e1ximos exponentes del tiempo libre, los cuales practica en todas sus variantes, incluido el aperturismo de nuevas v\u00edas de escalada. Con el paso del tiempo va acumulando vivencias de monta\u00f1a, escaladas y ascensiones en cordilleras y paredes de todo el mundo. La literatura es otra gran pasi\u00f3n que la absorbe y en la que tambi\u00e9n se ha dedicado a explorar sus lecturas monta\u00f1osas. Despu\u00e9s de haber le\u00eddo muchos t\u00edtulos de este g\u00e9nero en 2005 escribe el libro Escalada cl\u00e1sica en las Muntanyes de Prades, cr\u00f3nica de ascensiones m\u00edticas y batallas perdidas, junto con una gu\u00eda de rese\u00f1as. Y en el 2024 hace lo mismo con el macizo del Montsant bajo el t\u00edtulo Universo agujereado. En medio, y de forma ocasional, ha ido firmando algunas colaboraciones en revistas de monta\u00f1a como V\u00e8rtex o Desnivel. Treinta y siete a\u00f1os despu\u00e9s de todo esto sigue escalando y sigue jugando a ser escritor. Y todav\u00eda persigue la misma luz que vio cuando ten\u00eda diecis\u00e9is.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
Por si quieres compartir esta cr\u00f3nica<\/u><\/font><\/h5>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

OTROS LIBROS DE TUSHITA EDICIONS<\/u><\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tJosep Jan\u00e9 Vallvey\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tLA QUIMERA D’UNA PRIMERA\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Leer m\u00e1s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t08\/12\/2024\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEnric Soler i Raspall\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tMAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Leer m\u00e1s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t16\/01\/2024\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tDavid Vilaseca\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tELS DESCOBRIDORS DE PAISATGES\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Leer m\u00e1s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t27\/11\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEster Sabadell\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tL\u00cdNIES DE SOMNIS\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Leer m\u00e1s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t27\/11\/2019\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEnric Soler i Raspall\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tPANTOCR\u00c0TOR\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Leer m\u00e1s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t21\/01\/2019\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

LA QUIMERA DE UNA PRIMERA LES EMPREMTES D’UNA GENERACI\u00d3 A CAVALL DELS SEGLES Fragmento del libro \u2018La Quimera d’una Primera\u2019, escrito por JOSEP JAN\u00c9 VALLVEY,con<\/p>\n","protected":false},"author":61,"featured_media":23984,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"elementor_header_footer","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[5126,11574,11420,11545],"tags":[11553,11556,11559,5216],"class_list":["post-23997","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-es","category-josep-jane-vallvey-es","category-libros","category-tushita-edicions-es","tag-armand-ballart-es","tag-josep-jane-vallvey-es","tag-la-quimera-duna-primera-es","tag-tushita-edicions-es"],"yoast_head":"\nLA QUIMERA DE UNA PRIMERA - Rutes Entre Refugis<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA - Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA LES EMPREMTES D’UNA GENERACI\u00d3 A CAVALL DELS SEGLES Fragmento del libro \u2018La Quimera d’una Primera\u2019, escrito por JOSEP JAN\u00c9 VALLVEY,con\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-12-11T18:15:56+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-03-25T19:26:59+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Josep Jan\u00e9 Vallvey\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Josep Jan\u00e9 Vallvey\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"29 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Josep Jan\u00e9 Vallvey\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/f5378d4acb1f86690609aa86a4a47165\"},\"headline\":\"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA\",\"datePublished\":\"2024-12-11T18:15:56+00:00\",\"dateModified\":\"2025-03-25T19:26:59+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/\"},\"wordCount\":5306,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg\",\"keywords\":[\"Armand Ballart\",\"Josep Jan\u00e9 Vallvey\",\"La Quimera d'una Primera\",\"Tushita Edicions\"],\"articleSection\":[\"Blog.\",\"Josep Jane Vallvey.\",\"Libros\",\"Tushita Edicions.\"],\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/\",\"name\":\"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA - Rutes Entre Refugis\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg\",\"datePublished\":\"2024-12-11T18:15:56+00:00\",\"dateModified\":\"2025-03-25T19:26:59+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg\",\"width\":1200,\"height\":800},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/es\\\/2024\\\/12\\\/11\\\/la-quimera-de-una-primera-es\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"description\":\"Caminant sota un nom\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"width\":400,\"height\":400,\"caption\":\"Rutes Entre Refugis\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/f5378d4acb1f86690609aa86a4a47165\",\"name\":\"Josep Jan\u00e9 Vallvey\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/avatar_user_61_1733684235-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/avatar_user_61_1733684235-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/avatar_user_61_1733684235-96x96.jpg\",\"caption\":\"Josep Jan\u00e9 Vallvey\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/author\\\/josep-jane-vallvey\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA - Rutes Entre Refugis","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA - Rutes Entre Refugis","og_description":"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA LES EMPREMTES D’UNA GENERACI\u00d3 A CAVALL DELS SEGLES Fragmento del libro \u2018La Quimera d’una Primera\u2019, escrito por JOSEP JAN\u00c9 VALLVEY,con","og_url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/","og_site_name":"Rutes Entre Refugis","article_published_time":"2024-12-11T18:15:56+00:00","article_modified_time":"2025-03-25T19:26:59+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":800,"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Josep Jan\u00e9 Vallvey","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"Josep Jan\u00e9 Vallvey","Tiempo de lectura":"29 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/"},"author":{"name":"Josep Jan\u00e9 Vallvey","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/f5378d4acb1f86690609aa86a4a47165"},"headline":"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA","datePublished":"2024-12-11T18:15:56+00:00","dateModified":"2025-03-25T19:26:59+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/"},"wordCount":5306,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg","keywords":["Armand Ballart","Josep Jan\u00e9 Vallvey","La Quimera d'una Primera","Tushita Edicions"],"articleSection":["Blog.","Josep Jane Vallvey.","Libros","Tushita Edicions."],"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/","name":"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA - Rutes Entre Refugis","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg","datePublished":"2024-12-11T18:15:56+00:00","dateModified":"2025-03-25T19:26:59+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/#primaryimage","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/La-Quimera-d-una-Primera-Inici.jpg","width":1200,"height":800},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/es\/2024\/12\/11\/la-quimera-de-una-primera-es\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"LA QUIMERA DE UNA PRIMERA"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","name":"Rutes Entre Refugis","description":"Caminant sota un nom","publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization","name":"Rutes Entre Refugis","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","width":400,"height":400,"caption":"Rutes Entre Refugis"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/f5378d4acb1f86690609aa86a4a47165","name":"Josep Jan\u00e9 Vallvey","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/avatar_user_61_1733684235-96x96.jpg","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/avatar_user_61_1733684235-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/avatar_user_61_1733684235-96x96.jpg","caption":"Josep Jan\u00e9 Vallvey"},"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/author\/josep-jane-vallvey\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23997","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/61"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23997"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23997\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25278,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23997\/revisions\/25278"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23984"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23997"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23997"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23997"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}