{"id":8829,"date":"2019-01-21T16:12:00","date_gmt":"2019-01-21T16:12:00","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.rutesentrerefugis.com\/?p=8829"},"modified":"2025-03-25T20:02:54","modified_gmt":"2025-03-25T20:02:54","slug":"pantocrator","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/","title":{"rendered":"PANTOCR\u00c0TOR"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

PANTOCR\u00c0TOR<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Extracte del llibre escrit per ENRIC SOLER I RASPALL
‘PANTOCR\u00c0TOR. Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la \u00abMissi\u00f3 Arqueol\u00f2gica de 1907\u00bb’ (Tushita Edicions)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
L’any 1907 Josep Puig i Cadafalch i el seu equip (format pel moss\u00e8n Josep Gudiol, el fot\u00f2graf Adolf Mas, el jurista Josep Guillem Maria de Broc\u00e0 i l’arquitecte Josep Goday) emprenen un emocionant viatge. Des de Luishon fins a Is\u00e0vena, recorren quatre valls pirinenques plenes d’interessants vestigis rom\u00e0nics que de seguida s’apressen a mesurar, inventariar, dibuixar i fotografiar. M\u00e9s de cent anys m\u00e9s tard, l’Enric Soler es posa en cam\u00ed i ressegueix les seves petges, buscant entre les pedres dels senders els anhels dels quatre expedicionaris… Inevitablement, topa amb les passes pret\u00e8rites d’altres caminants, viatgers i pirineistes que, com ell ara fa, solcaren els antics camins de les muntanyes: Josep Maria Espin\u00e0s i Camilo Jose Cela, Teresa P\u00e0mies, N\u00faria Garcia Quera o Juli Soler i Santal\u00f3, entre d’altres, acompanyen l’Enric, que va fent el seu viatge, suma de tants altres camins, de tants altres caminants… I com a nexe: el bellissim rom\u00e0nic pirinenc de les quatre valls, transitades per l’equip de la \u00abMissi\u00f3 Arqueol\u00f2gica de 1907.\u00bb<\/br>\n<\/br>\nA continuaci\u00f3 podeu llegir uns fragments del llibre…\n<\/span><\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t* * * * *\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Dia 8 (25\/06\/2012 – dilluns)<\/center><\/h5>\n

Salard\u00fa \u2013 Tred\u00f2s \u2013 Val d\u2019Aiguam\u00f2g \u2013 Bahns de Tred\u00f2s \u2013 Refugi de Colomers<\/b><\/center><\/font><\/h4>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Pregunto a en Marc (qui, em consta, \u00e9s un home reposat, circumspecte, de car\u00e0cter afable i paraules meditades) pel PR-111: una alternativa que tinc marcada en el meu mapa, que arrenca de Gessa, puja per una pista forestal fins al Refugi de Mont Romies i d\u2019all\u00e0 segueix per un sender situat a la mateixa cota, fins a enlla\u00e7ar amb la pista de la Val d\u2019Aiguam\u00f2g. Es tracta d\u2019un cam\u00ed opcional que m\u2019evitaria haver de fer tanta pista asfaltada. Per\u00f2 quan acabo d\u2019explicar-me, sorprenentment, en Marc perd tota la seva serenor d\u2019home tranquil i, esverant-se, fa que la meva idea alternativa quedi en un no res, refor\u00e7ant el que ja m\u2019havia dit la noia de l\u2019Oficina d\u2019Informaci\u00f3 i Turisme de Vielha \u2014amb veu agradable, per\u00f2 inflexible:<\/br>\n<\/br>\n\u2014Dels GR\u2019s encara te\u2019n pots refiar, per\u00f2 dels PR\u2019s aranesos oblida-te\u2019n! El Conselh no els ha netejat des de qui sap quant de temps fa i estan fatal\u2026 Del tot intransitables!<\/br>\n<\/br>\nEn Marc estira el mapa sobre una taula i despr\u00e9s s\u2019hi repenja, rosegant el silenci, que es fa dens. Al final, explota:<\/br>\n<\/br>\n\u2014Mira: tot aix\u00f2 i tot aix\u00f2 i tamb\u00e9 tot aix\u00f2\u2026 no existeix! S\u00f3n ganes d\u2019anar-s\u2019ho a passar molt malament.<\/br>\n\u2014Entesos.<\/br>\n\u2014De tota manera \u2014ara ja m\u00e9s tranquil, recuperant la compostura\u2014, hi ha for\u00e7a caminets que fan marrada. No caldr\u00e0 que et traguis tooooota la carretera.<\/br>\n\u2014Entesos.<\/br>\n<\/br>\nM\u2019ha conven\u00e7ut en cinc segons.<\/br> \u2028De fet, no em puc pas queixar. Disposo d\u2019una c\u00f2moda xarxa de refugis i d\u2019uns camins molt ben senyalitzats. Els membres de l\u2019expedici\u00f3 arqueol\u00f2gica, per contra, no sabien ni tan sols amb qu\u00e8 podrien comptar. Les van passar tan i tan magres, que moss\u00e8n Gudiol, despr\u00e9s del tr\u00e0ngol viscut el memorable tres de setembre del 1907, va escriure un abrivat article que va publicar l\u2019onze de setembre de 1907 (nom\u00e9s vuit dies despr\u00e9s de l\u2019epopeia!) a la Gazeta Montanyesa. El va titular (amb encert): \u00abJornada perillosa.\u00bb <\/br>\n<\/br>\nAbans d\u2019abandonar la vila, per\u00f2, he de fer dues coses. La primera: encamino les meves passes cap a la pla\u00e7a major de Salard\u00fa per visitar el PyrenMuseu, inaugurat tot just l\u2019any 2010 en un edifici que, segons diuen, \u00e9s l\u2019establiment en actiu m\u00e9s antic d\u2019Era Val d\u2019Aran, ja que n\u2019existeixen refer\u00e8ncies des de meitat del s. xix. Curiosament, aix\u00f2 em recorda que hi ha una fotografia d\u2019aquesta mateixa pla\u00e7a major feta per Juli Soler i Santal\u00f3, l\u2019any 1927 (potser des de l\u2019entrada mateixa del Refugi Rosta!), que posa ben b\u00e9 de manifest com devia ser la vida d\u2019aleshores, en aquests entorns: a primer terme, veiem una noia amb el cap cobert amb un mocador negre (com tota la resta del seu vestuari pag\u00e8s), traginant aigua amb un collader (dos cubells units per un pal llarg), i mirant t\u00edmidament cap al fot\u00f2graf, igual que fa un home, una mica m\u00e9s enll\u00e0, amb les mans agafades al darrere, el cap cobert per una gorra i vestit amb una americana a joc amb l\u2019armilla (cordada fins dalt) i una corbata. La mossa acaba d\u2019omplir els dos cubells a la font que hi ha al centre de la pla\u00e7a, on tres nenes abillades amb vestits estampats i una de m\u00e9s petita, asseguda al terra, es posen b\u00e9, mirant a la c\u00e0mara (possiblement, per primera vegada a la seva vida). A l\u2019esquerra de la imatge, un jornaler amb esclops, jaqueta ampla i gorra, condueix un cavall a l\u2019abeurador, s\u2019atura i mira intrigat. M\u00e9s enrere, darrere de la font, una dona, tamb\u00e9 vestida de negre, observa al fot\u00f2graf, mentre, a la seva dreta, dos homes fan el desmenjat a la cantonada d\u2019un carrer, a sobre els quals una altra dona amb c\u00f2fia treu el cap per la finestra que hi ha m\u00e9s amunt del r\u00e8tol, per observar tota l\u2019escena. Al fons de la imatge, es llegeix Correos; i, al seu darrere, s\u2019albira el campanar de la gl\u00e8isa de Sant Andr\u00e8u.\u2028<\/br>\n<\/br>\nEntro, doncs, al PyrenMuseu i en Gerard, que \u00e9s el jove que m\u2019acull, m\u2019explica la distribuci\u00f3 general de l\u2019edifici. A part de les vitrines i d\u2019una imponent col\u00b7lecci\u00f3 de fotografies antigues, hi ha diversos plafons explicatius \u2014escrits en aran\u00e8s, \u00abla nostra manera de defensar i mostrar la llengua pr\u00f2pia de la Val d\u2019Aran\u00bb, tot i que m\u2019ofereix un prospecte escrit en sis idiomes amb la traducci\u00f3 dels textos. A les vitrines s\u2019hi exposa un gran nombre de rel\u00edquies alpin\u00edstiques, les quals narren, per si soles, tota la hist\u00f2ria catalana de la conquesta dels Pirineus, dels Alps i de l\u2019Him\u00e0laia. En destaca, especialment per la seva transcend\u00e8ncia, l\u2019expedici\u00f3 de l\u2019any 1985 (en qu\u00e8 Catalunya \u2014a trav\u00e9s de la petja de Toni Sors, \u00d2scar Cadiach i Carles Vall\u00e8s\u2014 coron\u00e0 el sostre del m\u00f3n). De tota manera, m\u2019interessa molt especialment el seguit de fotografies antigues i de gravats, com ara el que es titula Luchon en s\u00f2n esplendor (un gravat atribu\u00eft a Victor Petit, dels volts de 1850), en el qual s\u2019hi pot veure l\u2019avinguda d\u2019Alles d\u2019Etigny en els seus bons moments d\u2019esplendor: plena de gom a gom, de gent que passeja i llueix les seves millors gales. En aquell temps, Luishon era una de les fites m\u00e9s importants del Pirineu per a l\u2019aristocr\u00e0cia europea, que va donar lloc als primers pirineistes del mass\u00eds. Per aix\u00f2, en aquest museu hi ha for\u00e7a fotografies dels valerosos guies de muntanya de Luishon que, amb els seus rostres durs, les robes velles i sargides, les botes clavetejades i armats amb llargs alpenstocks bavaresos, semblen m\u00e9s una colla de maquis a punt d\u2019anar a la guerra, o un grup de miners del Klondike abandonats a la seva dissort, que no pas guies professionals de muntanya. Tamb\u00e9 s\u2019hi recull material gr\u00e0fic i escrit de noms tan insignes com Maurice Gourdon, Louis Roubach, Ramond de Carbonni\u00e8res o Franz Schrader. Aquest darrer, per cert, va allotjar-se precisament a Chez Rosta durant la seva expedici\u00f3 a la recerca de les fonts del Garona. I, sens dubte, un dels plats forts d\u2019aquest acollidor refugi-museu, \u00e9s una projecci\u00f3 estereosc\u00f2pica en 3D \u2014a part de l\u2019acurat zel amb qu\u00e8 el senyor Manel Rocher ha anat rescabalant i dipositant cadascun dels elements que s\u2019hi poden contemplar. Aquestes imatges antigues es visualitzen en una pantalla de gran format (les ulleres en 3D les cedeixen ells) i, mentre m\u2019assec a gaudir de l\u2019espectacle i contemplo les buc\u00f2liques fotografies en blanc i negre dels bells i vells Pirineus, s\u2019apropa una de les germanes d\u2019en Gerard (tamb\u00e9 en 3D!) i em deixa ben a prop un somriure c\u00e0lid i un got de vin caud (\u00abgentilesa de la casa\u00bb, diu), calent i especiat, aspre i arom\u00e0tic, sublim\u2026 Mmmmm!\u2028<\/br>\n<\/br>\nLa segona: visito a tot drap la gl\u00e8isa de Sant Andr\u00e8u. Entro decidit, travessant de dret l\u2019antic pati d\u2019armes del castell, sense els pre\u00e0mbuls ni la quietud d\u2019altres vegades. Ja a dins d\u2019aquest temple de planta basilical, busco la gran urna de vidre que mant\u00e9 captiu (i protegit) el Crist de Salard\u00fa. Abans, per\u00f2, quedo completament bocabadat amb les pintures del segle XVII que engalanen parets, voltes, sostre i que, diuen, constitueixen \u00abun dels exemples de pintura mural m\u00e9s gran i m\u00e9s ben conservats d\u2019Era Val d\u2019Aran.\u00bb Possiblement, de tots els temples que he vist fins ara a l\u2019Aran, sigui aquest el que millor escenifica com n\u2019estaven, d\u2019historiades, les esgl\u00e9sies de totes aquestes contrades. Eren com aglutinants i contenidors d\u2019hist\u00f2ries b\u00edbliques. A part del gruixut vidre antibales que cont\u00e9 el Sant Crist de Salard\u00fa, que \u00abno \u00e9s un Crist-Majestat, sin\u00f3 un Crist sofrent\u00bb (de finals del segle xii), hi ha una s\u00f2lida reixa forjada que \u00e9s acabada amb punxents alabardes \u2014recordada tant per Cela com per Espin\u00e0s. Tots dos escriptors parlen d\u2019aquesta reixa \u00absingular, forjada amb les espases i les llances abandonades en el camp de batalla pel vescomte de Saint-Girons\u00bb en perdre la batalla, mitjan\u00e7ant la qual un ex\u00e8rcit hugonot intent\u00e0 conquerir la vila de Salard\u00fa, l\u2019any 1597. Amb tot, com en gaireb\u00e9 totes les coses, hi ha una segona versi\u00f3, segons la qual s\u2019atribueix al mateix Crist de Salard\u00fa \u00abun dels miracles m\u00e9s coneguts [que] fou el d\u2019alliberar de les ires d\u2019un \u00f3s foll i gegant\u00ed un viatger perdut dins la neu\u00bb, qui, \u00aben gratitud i justa correspond\u00e8ncia, va manar pagar la reixa que abans havia estat carn de ferro militar.\u00bb De particular inter\u00e8s per a la ruta que estic seguint, resulta saber que aquest Crist de Salard\u00fa (conegut des de sempre com La Majestat de Salard\u00fa o, m\u00e9s popularment, com La Santa Creu), igual que el seu cos\u00ed germ\u00e0 del Davallament de Sant Miqu\u00e8u de Vielha, tamb\u00e9 \u00absembla que \u00e9s una obra del Mestre d\u2019Erill.\u00bb Aquest fet refor\u00e7a la idea que aquestes dues valls, malgrat els perillosos passos elevats de muntanya que les separa f\u00edsicament, no estaven tan allunyades entre si. Naturalment, hi ha una llegenda sobre aquest Crist, la qual afirma que \u00abel Crucificat \u2014sense creu\u2014 aparegu\u00e9 un dia sobre les aig\u00fces del Garona, remuntant-les a contracorrent. El descobreixen uns pastors, l\u2019agafen i el duen a l\u2019esgl\u00e9sia. El poble decideix aleshores fer una creu per al Crist. Immediatament, es presenta un fuster foraster, construeix la creu en un instant (\u2026) i desapareix.\u00bb B\u00e9, a la vista de la creu que va fer aquest \u00abfuster foraster\u00bb, penso que devia estar-s\u2019hi una mica m\u00e9s que \u00abun instant\u00bb, perqu\u00e8 la creu \u00e9s tan bella i plena de detalls de fina policromia (tant pel davant com pel darrere) com el mateix Crist. Resulta ser, segons diuen alguns experts, \u00abun dels experiments m\u00e9s interessants aconseguits en la iconografia dels crucifixos.\u00bb Una curiosa an\u00e8cdota personal, per concloure aquest tema: resulta que un diumenge de primavera de l\u2019any 2014, mentre potinejava entre les parades d\u2019antiquaris i venedors de segona m\u00e0 de Sant Celoni, els meus ulls van topar-se amb un llibret petit, fr\u00e0gil i de color vermell, que es titulava (no us ho perdeu!) Novena al glori\u00f3s Sant-Crist que\u2019s venera \u00e1 l\u2019iglesia de Salard\u00fa, \u00e1 la Vall d\u2019Aran, escrit per un cert J.C.y S. Pbre. i impr\u00e8s el 1912. Els meus dits van c\u00f3rrer a ferse amb ell i a un preu molt assequible me\u2019l vaig endur a casa. Entremig dels discursos eminentment religiosos del fullet, hi vaig poder llegir la hist\u00f2ria d\u2019aquest Sant Crist de Salard\u00fa, amb for\u00e7a m\u00e9s detalls del que havia trobat fins aleshores. Diu aix\u00ed: \u00absegons els moderns antiquaris i arque\u00f2legs, la sagrada Imatge del Sant-Crist de Salard\u00fa data del sigle XI, com se despr\u00e8n tant del Crist com de les pintures de la Creu. Diuen els historiadors que en aquella \u00e8poca arrib\u00e0 aqu\u00ed un pelegr\u00ed desconegut de tothom, qui, oferint-se per a fer una Imatge de Jes\u00fas crucificat, visqu\u00e9 una temporada tancat a l\u2019antiga torre del Castell que hi havia on ara \u00e9s aquesta Igl\u00e9sia parroquial. Durant el temps que hi estigu\u00e9 tancat, dejun\u00e0 a pa i aigua; i no treballava en la sagrada Imatge sin\u00f3 els divendres, en rever\u00e8ncia de la sagrada Passi\u00f3 de Nostre Senyor. Quan fou acabat el Sant-Crist, el Pelegr\u00ed desaparegu\u00e9 d\u2019amagat i mai m\u00e9s se\u2019n saberen noves, d\u2019ell. Per aix\u00f2 els fidels cregueren piadosament que aquell Pelegr\u00ed era un \u00e0ngel, o un home de vida ang\u00e8lica, enviat per D\u00e9u per a fer un gran obsequi a n\u2019aquesta vila i a tota la Vall. Diuen els mateixos historiadors que el referit Pelegr\u00ed engast\u00e0 en la Creu de la sagrada Imatge un boc\u00ed de fusta de la Vera Creu de Nostre Senyor. El Papa Clement V, des d\u2019Aviny\u00f3, l\u2019any 1316 conced\u00ed un Jubileu i altres indulg\u00e8ncies als qui visitessen aquesta Santa Imatge.\u00bb<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Gl\u00e8sia de Sant Andreu de Salard\u00fa i plat\u00f3 del Memorial Democr\u00e0tic<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Aquesta esgl\u00e9sia, de planta basilical que consta de tres naus paral\u00b7leles acabades amb tres absis semicirculars, presenta un nombre considerable de detalls exteriors que m\u2019encisen, em magnetitzen i aconsegueixen separar-me del llarg cam\u00ed que encara tinc per davant. Tot el per\u00edmetre est\u00e0 escult\u00f2ricament molt ben cuidat, amb m\u00e9s de cent perm\u00f2dols, molt bells, de testes humanes i animals. La contundent portalada, amb cinc arquivoltes en gradaci\u00f3, esta coronada per un guardapols amb sanefa i motius vegetals que es recolzen sobre quatre cares (dues per banda), que semblen estar-me mirant fixament des de l\u2019eternitat p\u00e8tria. Un contundent Crism\u00f3 esculpit, dalt de tot de la volta, mostra l\u2019Alfa i l\u2019Omega en un doble cercle, i est\u00e0 considerat com el millor exponent de tota la Val. A m\u00e9s, amb les llums taronges d\u2019aquest sol naixent, la pedra calc\u00e0ria agafa unes tonalitats de gran bellesa.<\/br>\n<\/br>\n\u2028D\u2019altra banda, un cop m\u00e9s, la crua realitat d\u2019aquests espais de coexist\u00e8ncia entre la vida i la mort, se m\u2019imposa amb tota la seva naturalitat. En anar a visitar els absis per la part del darrere, em crida l\u2019atenci\u00f3 una tomba molt petita, tan austera i senzilla, que passaria\ncompletament desapercebuda si no fos pel reixat met\u00e0l\u00b7lic de forja, molt rovellat, que la delimita. Al cap\u00e7al de la tomba hi ha un ram de flors pansides i una creu mig tombada, tamb\u00e9 rovellada, on es llegeix, a dins d\u2019un cor que sembla fet de cer\u00e0mica: \u00abEl ni\u00f1o Miguel Moj\u00f3n Marente subi\u00f3 al cielo el 13 de Marzo de 1934 a la edad de 29 meses. Recuerdo de sus padres y hermanos.\u00bb\u2028<\/br>\n<\/br>\nFinalment, ara s\u00ed, deixo enrere Salard\u00fa i encal\u00e7o dos homes grans que han sortit a estirar les cames mentre fan petar la xerrada. Tots dos caminen amb les mans agafades al darrere i encorbats cap endavant. Un d\u2019ells porta una boina negra i exclama:<\/br>\n<\/br>\n\u2014\u00c9s ple de baches, Bescaran! Ple de baches!<\/br>\n<\/br>\nL\u2019altre, amb una gorra taronja amb visera, li contesta, mirant-se\u2019l:<\/br>\n<\/br>\n\u2014No a hi he estat mai, no, a Bescaran!<\/br>\n<\/br>\nEls saludo i els deixo enrere, encara parlant de Bescaran i dels seus molts baches. Poc despr\u00e9s entro a Tred\u00f2s, el municipi m\u00e9s alt de l\u2019Aran, tot i que hi accedeixo per la part m\u00e9s baixa. Despr\u00e9s, per\u00f2, descobreixo que la gl\u00e8isa d\u2019Era Mare de Diu de Cap d\u2019Aran, una de les que s\u2019han de visitar sense excuses de cap mena, cau a l\u2019altra punta del poble i a dalt de tot \u2014a tocar pr\u00e0cticament de la carretera! De manera que m\u2019enfilo per un carrer molt dret i arribo, suant la cansalada, fins a Santa Maria (Mare de D\u00e9u, pregeu per tots nosaltres, etc\u2026) A aquesta esgl\u00e9sia que, naturalment (com no!), \u00e9s tancada i barrada, llegeixo que \u00abapareix documentada per primera vegada en una escriptura del 1198, per la qual Pere I el Cat\u00f2lic enfranquia de tot usatge, peatge i altres atribucions, l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria i els pobladors de Capite Daran.\u00bb Amb tot, ning\u00fa no em prohibeix de franquejar la reixa d\u2019acc\u00e9s i entrar a fer un tomb pel recinte per poder contemplar els seus detalls exteriors: la torre del campanar, que est\u00e0 completament separada de l\u2019esgl\u00e9sia; el superb Crism\u00f3, que exhibeix en la seva portalada principal \u2014ara per ara diuen que \u00e9s el m\u00e9s antic de l\u2019Aran\u2014; o l\u2019absis de pedra porosa, for\u00e7a malmesa encara que original del segle xi, amb arquivoltes amb m\u00e8nsules esculpides \u2014algunes d\u2019elles amb cares humanes. Llegeixo en el fullet que he aconseguit d\u2019Informaci\u00f3 i Turisme de Vielha que \u00abunes projeccions permeten recuperar les magn\u00edfiques pintures rom\u00e0niques que en altre temps decoraven l\u2019esgl\u00e8sia\u00bb (fullet dixit), de manera que prometo apropar-m\u2019hi, tan bon punt pugui, per seguir una visita guiada amb tots els ets i uts.<\/br>\n<\/br>\u2028Arribats a aquest punt hem de tornar a fer un salt temporal per tal de situar-nos un any m\u00e9s tard. Aix\u00ed doncs, ara estic assegut al mateix lloc en qu\u00e8 estava l\u2019estiu passat, a tres quarts d\u2019onze d\u2019un assolellat mat\u00ed de juliol de l\u2019any 2013, esperant poder fer l\u2019anhelada (i retardada un any) visita guiada de la gl\u00e8isa, amb projecci\u00f3 inclosa. La Marga \u00e9s la guia oficial que avui far\u00e0 la visita per a un sol visitant perqu\u00e8 no s\u2019ha presentat ning\u00fa m\u00e9s. Segons m\u2019explica, \u00abenguany, amb els aig\u00fcats que hi ha hagut i les destrosses d\u2019infraestructures i de serveis, el nivell d\u2019anul\u00b7lacions hoteleres de darrera hora ha estat\nbestial!\u00bb Gaudint, doncs, d\u2019aquest inesperat privilegi, la guia em fa fixar-me en els petits detalls d\u2019aquesta esgl\u00e9sia, que en aquest cas no s\u00f3n \u00abinvisibles als ulls\u00bb com deia Saint-Exup\u00e9ry, sin\u00f3 molt visibles (si els saps veure):\n\u2014Fixa\u2019t com el Crism\u00f3 de la porta lateral (una entrada que comunicava aquesta esgl\u00e9sia amb l\u2019antic convent dels cavallers de l\u2019Orde del Temple) est\u00e0 al rev\u00e9s. Aqu\u00ed, a la cripta (en principi \u00fanica en tot l\u2019Aran si no acabem descobrint la que sembla que podria haver-hi hagut a L\u00e8s, de la qual fins ara no hi ha cap vestigi \u2014apuntala\u2014), fa poc s\u2019hi va trobar una lipsanoteca \u2014m\u2019explica que \u00e9s un petit recipient de vidre o de fusta que servia per guardar les rel\u00edquies d\u2019algun sant. Tamb\u00e9 \u00e9s aqu\u00ed on, segons narra la llegenda, va ser trobada la talla de la Mareded\u00e9u que d\u00f3na nom al temple. Aquesta pila d\u2019aigua bene\u00efda pre-rom\u00e0nica (a l\u2019entrada del temple), t\u00e9 esculpida una gargolha (granota, en aran\u00e8s). I a la paret nord, mira b\u00e9 aquestes pedres amb sanefes (jaquedades \u2014em diu\u2014 degut a que s\u00f3n molt comunes a Jaca) perqu\u00e8 podrien ser proves imperfectes per a la confecci\u00f3 del guardapols (magn\u00edfic) que exhibeixen les dues portes d\u2019aquest temple (a la lateral, per cert, fixa\u2019t que hi ha una inscripci\u00f3 molt vistosa, del 1685, que resa \u00abAve Maria sin pecado concebida.\u00bb)<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Grafitti antic. Porta lateral del temple d'Era Mare de Diu de Cap d'Aran.<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Quan la Marga d\u00f3na per acabada l\u2019explicaci\u00f3, assenyalo els dos projectors que veig penjats del sostre i li pregunto:<\/br>\n<\/br>\n\u2014Ara toca la projecci\u00f3 de les pintures, oi?<\/br>\n<\/br>\nPer sorpresa meva, exclama:<\/br>\n<\/br>\n\u2014Ai, no! Aquests trastos no van funcionar m\u00e9s enll\u00e0 del primer any! Es van espatllar i encara no els han arreglat\u2026 Com que no hi ha quartos\u2026\u2028\u2028<\/br>\n<\/br>\nAbaltit, llan\u00e7o una mirada rancuniosa al fullet d\u2019informaci\u00f3 que m\u2019havien donat a Vielha (\u00abPer qu\u00e8 no l\u2019han corregit\u00bb? em pregunto, irat) i a la fotoc\u00f2pia que porto plegada a la butxaca, amb una not\u00edcia on s\u2019esbomba que \u00abl\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria de Cap d\u2019Aran tindr\u00e0 reproducci\u00f3 virtual de les seves pintures rom\u00e0niques.\u00bb Poso una cara indescriptible, tan desencaixada, que la noia, contrariada, treu unes fotoc\u00f2pies en color d\u2019una carpeta i m\u2019ensenya les pintures que no puc veure d\u2019altra manera i m\u2019explica que actualment es troben repartides per diferents llocs del m\u00f3n. De fet, despr\u00e9s sabr\u00e9 que el \u00abnotable conjunt de pintura mural descobert el 1930 (\u2026) es va arrencar i vendre subrept\u00edciament entre aquesta data i el 1951, any en qu\u00e8 es complet\u00e0 l\u2019arrencament. A fi d\u2019ocultar la proced\u00e8ncia, es va atribuir a la inexistent esgl\u00e9sia de Sant Joan de Tred\u00f2s\u00bb Bon\u00edssim! \u00abEl conjunt m\u00e9s gran, que s\u2019exposa al museu The Cloisters, de Nova York (EUA), est\u00e0 format per la conca de l\u2019absis major, on figura la Mare de D\u00e9u en majestat, amb el Nen, entre els arc\u00e0ngels Miquel i Gabriel, i els tres Reis Mags, de mides molt redu\u00efdes. Els fragments arrencats el 1950 es troben en diverses col\u00b7leccions privades i els formen un Crist en majestat, ara al Maricel de Sitges, i tamb\u00e9 les figures de Sant Pau, Sant Gervasi, un Esperit Sant dins d\u2019una m\u00e0ndorla i trossos de sanefes, alguns localitzats i d\u2019altres no. Es consideren obres del Mestre de Pedret, executades al pas del s. XI al s. XII\u00bb.\u2028<\/br>\n<\/br>\nEn part desil\u00b7lusionat per no haver pogut veure la projecci\u00f3, estic a punt de marxar capcot quan la Marga se m\u2019apropa per darrere molt subtilment (com si alg\u00fa ens estigu\u00e9s escoltant, amb micr\u00f2fons ocults) i em xiuxiueja a cau d\u2019orella, extraoficialment, i com qui no vol la cosa:<\/br>\n<\/br>\n\u2014Busca per internet \u00abLas pinturas perdidas de Tred\u00f3s\u00bb\u2026 \u2028Tan bon punt arribo a un lloc amb connexi\u00f3 a Internet, em poso a fer la cerca. Sense massa dificultats aterro fins a tres fonts d\u2019alt voltatge: a) un article extens, detallat i t\u00e8cnic, escrit en aran\u00e8s i signat per Montserrat Pag\u00e8s (conservadora del Departament d\u2019Art Rom\u00e0nic del MNAC): \u00abEs pintures romaniques de Santa Maria de Cap d\u2019Aran\u00bb; b) un article de divulgaci\u00f3, signat per Montse Prat i publicat en una revista remota, anomenada \u00abP\u00fablic\u00bb, de la qual nom\u00e9s se\u2019n van imprimir dotze n\u00fameros i que va ser dirigida pel periodista Xavier Vinader: \u00abOperaci\u00f3n expolio. La oscura historia del expolio de Tred\u00f3s\u00bb; i c) un cat\u00e0leg d\u2019exposici\u00f3 de la \u00abColecci\u00f3n Leva-Madrid\u00bb,39 que de seguida em redirigeix cap a una separata t\u00e8cnica, editada per la Universidad Complutense de Madrid. Anem a pams:\u2028<\/br>\n<\/br>\nLa primera de les fonts documenta exhaustivament el llegat pict\u00f2ric rom\u00e0nic de Santa Maria, incloent una recentment descoberta \u00abVerge damb eth Mainatge\u00bb, pintada en el pilar de la nau central (de finals del segle XI). Ja la primera p\u00e0gina d\u2019aquest estudi es refereix a la segona de les fonts quan manifesta que \u00aben aguest article, volem dar un c\u00f2p de uelh ara ist\u00f2ri complexa dera extraccion des pintures, que ja ha estat publicada (Prat, 2000: 24-33).\u00bb<\/br>\n<\/br>\n\u2028D\u2019altra banda, a la segona de les fonts (l\u2019article signat per Montse Prat), la periodista furga i aprofundeix en l\u2019espoli, pr\u00f2piament dit, de les pintures de Tred\u00f2s, i en cita els seus culpables: el marxant Josep Bardolet i Sol\u00e9 (molt amant d\u2019aquest tipus de rapinyes), el bisbe Ram\u00f3n Iglesias i Navarri (que es va desprendre de les pintures per 30. 000 pessetes de l\u2019\u00e8poca, un import \u00abclaramente inferior al valor real de las pinturas\u00bb) i el restaurador d\u2019art Ramon Gudiol i Ricart (nebot de moss\u00e8n Gudiol!), qui, segons aquest article, va inventar-se una proced\u00e8ncia fict\u00edcia de les pintures de l\u2019\u00e0bsida central (actualment al Cloisters del Metropolitan de New York) \u00abcon la intenci\u00f3n de eliminar cualquier pista sobre las pinturas y la comercializaci\u00f3n que se hab\u00eda hecho con ellas.\u00bb\u2028<\/br>\n<\/br>\nFinalment, a la tercera de les fonts, la separata t\u00e8cnica de la Complutense, es presenta i s\u2019investiga la interessant troballa (feta l\u2019any 2005) d\u2019una pintura desconeguda que va apar\u00e8ixer tot d\u2019una en l\u2019esmentada col\u00b7lecci\u00f3 privada (Colecci\u00f3n Leva-Madrid). Es tracta d\u2019una Maiestas Mariae inscrita en una m\u00e0ndorla i portada per dos \u00e0ngels, d\u2019estil plenament rom\u00e0nic. Es desconeix la seva proced\u00e8ncia, per\u00f2 segons la investigaci\u00f3 feta per l\u2019expert en la mat\u00e8ria, Santiago Manzarbeitia, aquesta pintura va ser adquirida al mercat espanyol l\u2019any 1996 per una col\u00b7lecci\u00f3 privada de Madrid. En fer la descripci\u00f3 acurada de la mareded\u00e9u, l\u2019expert conclou que \u00ablos rasgos faciales de las figuras, ojos, cejas, nariz, p\u00f3mulos, barbilla y comisuras de los labios recuerdan la forma de hacer de los pintores que trabajan en Ta\u00fcll, especialmente del maestro de Santa Mar\u00eda\u00bb, tot i que \u00abotros detalles como el de la forma de los flequillos de los \u00e1ngeles o el general instinto crom\u00e1tico nos recuerdan al Maestro de Maderuelo, tan relacionado con el de Santa Mar\u00eda de Ta\u00fcll.\u00bb Tot i admetent que \u00abefectivamente es en la pintura rom\u00e1nica catalana, tanto en la mural como en la de tabla, donde la Maiestas se representa con mayor frecuencia y variedad, posiblemente m\u00e1s que en cualquier otra regi\u00f3n de la Europa rom\u00e1nica\u00bb, l\u2019estudi conclou que \u00abla tesis m\u00e1s aceptada es que un maestro de origen italiano, o m\u00e1s probablemente un compa\u00f1ero o ayudante de su taller, activo en Catalu\u00f1a al menos desde 1123 (\u2026), se desplazar\u00eda en fechas inmediatas con un peque\u00f1o equipo desde Catalu\u00f1a hacia la Meseta, donde puede seguirse su actividad en Berlanga y en Maderuelo principalmente\u00bb i on, presumiblement, en alguna esgl\u00e9sia perduda i indeterminada de la meseta castellana el mestre hauria pogut pintat la Maiestas.<\/br>\n<\/br>\nA la vista de tota aquesta investigaci\u00f3, em pregunto si tots aquests retalls informatius no estaran relacionats entre si. I tamb\u00e9 si podria tenir alguna cosa a veure aquesta pintura mural, de proced\u00e8ncia desconeguda, amb les pintures absents d\u2019Era Mare de Diu de Cap d\u2019Aran de Tred\u00f2s\u2026<\/br>\nQue consti que ha estat la Marga qui ha sembrat el dubte en mi!\u2028\u2028<\/br>\n<\/br>\nBaixo pel mateix cam\u00ed costerut que m\u2019ha portat fins aqu\u00ed i, a tocar de la gl\u00e8isa de Sant Est\u00e8ue, una senyora gran, amb crosses, em saluda i em pregunta on vaig amb \u00abaquesta bossassa!\u00bb (referint-se a la motxilla). Quan li contesto que \u00aba peu fins a l\u2019Arag\u00f3!\u00bb, fa un \u00abOhhh!\u00bb d\u2019exclamaci\u00f3 i d\u2019espant. \u00abTot sol?\u00bb, continua indagant. \u00abSol, no; amb la bossa!\u00bb, li contesto, fent broma. \u00abQuina bossassa, mare meva!\u00bb, repeteix ella, cansada nom\u00e9s de veure\u2019m. Tot seguit m\u2019explica que va amb crosses perqu\u00e8 li han posat una pr\u00f2tesi al genoll esquerra: \u00abveu?\u00bb, em diu, aixecant-se sense recan\u00e7a la faldilla i ensenyant-me el motiu de la seva coixesa: \u00abveu quin genoll m\u00e9s ple de grapes?\u00bb El miro i m\u2019esglaio. \u00c9s veritablement esgarrif\u00f3s, indubtablement franquensteni\u00e0. I ella continua: \u00absort que me les treuen la setmana que ve, les grapes! Com que ja em van operar l\u2019altre genoll\u2026 \u2014tamb\u00e9 me l\u2019ensenya\u2014 i va anar tot tan b\u00e9, doncs estic ben tranquil\u00b7la.\u00bb Dit aix\u00f2, gira cua i, amb molta cura, tira cap avall, mentre jo encaro, de nou, la pujada amb empenta. Un r\u00e8tol m\u2019indica que gaireb\u00e9 hi ha tres hores fins el refugi de Colomers. \u00abVinga, som-hi!\u00bb, m\u2019animo tot sol.\u2028<\/br>\n<\/br>\nEnmig del sender, trobo una mussaranya morta i em sobresalto. Es tracta d\u2019un individu pertanyent a alguna de les tres esp\u00e8cies d\u2019aquest micromam\u00edfer insect\u00edvor existents al Pirineu. M\u2019aturo a mirar-la i m\u2019ajupo. Est\u00e0 quieta, com dormint, i penso: \u00abquan corprenedora por resultar la visi\u00f3 de la natura morta, fins i tot de les m\u00e9s petites criatures!\u00bb Despr\u00e9s, mentre em concentro en anar pujant per un corriol estret, fent ziga-zagues, recordo que Cela i Espin\u00e0s es van trobar amb un enterrament, precisament en aquest poble que tot just deixo enrere. Aquest segon escriptor, en passar pel costat del seguici f\u00fanebre, descriu tota l\u2019escena amb la mestria exemplar d\u2019un quadre del Greco. I el que m\u00e9s m\u2019impressiona \u00e9s que, mentre el ta\u00fct encarava la pujada, en silenci, l\u2019escriptor pensava \u00aben aquest home o aquesta dona de Tred\u00f2s que no coneixer\u00e0 mai; potser si hagu\u00e9s arribat ahir hauria entrat a casa seva a demanar una mica d\u2019esmorzar.\u00bb\u2028<\/br>\n<\/br>\nDe seguida arribo a la carretera i la segueixo, fent via cap al sud. No han passat ni tres minuts que s\u2019atura un vehicle i una cara somrient em pregunta si vull que em portin un tros enll\u00e0. L\u2019home, que condueix amb una m\u00e0, mentre treu l\u2019altra per la finestra, fa un gest perqu\u00e8 m\u2019acomodi al darrere. La dona, que seu al seient del costat, abaixa la cara per veure\u2019m b\u00e9. Jo els dono les gr\u00e0cies i els dic que, en unes altres circumst\u00e0ncies, estaria encantat d\u2019acceptar el seu amable oferiment, per\u00f2 \u00ab\u00e9s que estic escrivint un llibre i, \u00e9s clar, es tracta d\u2019anar a peu fins al final.\u00bb Ell em diu que fa sovint el Camino de Santiago i que, l\u00f2gicament, \u00abtampoco quiero que me lleven\u2026\u00a1te comprendo perfectamente!\u00bb<\/br>\n<\/br>\u2028\nUna mica m\u00e9s enll\u00e0, llegeixo: \u2019Atenci\u00f3\/m\u00e0quines treballant\u2019. A uns cent metres, en efecte, topo amb un tractor que porta acoblada una segadora de discs. El conductor, en veure\u2019m arribar, fa un bot del diplodocus mec\u00e0nic (ha deixat el motor al ralent\u00ed) i enc\u00e9n una cigarreta, posant-se a l\u2019ombra del giny. Quan m\u2019hi atanso, veig que porta les ulleres al cap i que li falten for\u00e7a dents a la part de dalt de la boca. \u00abEls discos tamb\u00e9 estan fotuts!\u00bb \u2014em diu, somrient, fent un estrany paral\u00b7lelisme entre les dents de la seva boca i les de la segadora. \u00abHi ha molta pedra solta, poc enterrada, i tota l\u2019estona he d\u2019estar pujant i baixant la refotuda m\u00e0quina!\u00bb \u2014s\u2019exclama, afegint-hi, molest\u2014: \u00abuna gaita!\u00bb \u2014despr\u00e9s continua, ara ja m\u00e9s content\u2014: \u00abnom\u00e9s em falten dues o tres horetes i ad\u00e9u-siau, fins dem\u00e0 a les sis del demat\u00ed!\u00bb\u2028<\/br>\n<\/br>\nUnes quantes corbes m\u00e9s amunt, trobo un arbre molt peculiar, d\u2019escor\u00e7a ben blanca i un garbuix de branques, tamb\u00e9 blanquinoses, tan plenes de teranyines (emmortallat per elles, diria) que no recordo haver vist mai una cosa semblant. En faig unes quantes fotografies abans de continuar la marxa.\u2028<\/br>\n<\/br>\nArribat al regne munt\u00e0 del pi roig, faig una parada a la B\u00f3rda de Lacreu, ja que hi ha un agra\u00eft banc de fusta, a l\u2019ombra, que sembla estar-me dient: \u00abvine i seu!\u00bb M\u00e9s tard, m\u00e9s amunt, entro amb una certa ang\u00fania als (visiblement selectes) Bahns de Tred\u00f2s, suat, cansat, disposat a beure alguna cosa fresqueta, si \u00e9s que no tenen inconvenient a servir-me un refresc. Per\u00f2 quan travesso la porta d\u2019entrada, la mestressa, que est\u00e0 parlant per tel\u00e8fon, em fa un senyal imperatiu per tal que m\u2019apropi i, sense deixar de parlar amb el seu interlocutor, em diu: \u00ab\u00a1ay\u00fadame a medir la puerta!\u00bb, de manera que, amb motxilla i tot, m\u2019estiro de puntetes cap enlaire i faig arribar el cap del metro a dalt de tot de la llinda. Llavors, ella, que est\u00e0 ajupida al terra, diu: \u00abdos metros veinte hasta arriba del todo.\u00bb\u2028<\/br>\n<\/br>\nEn penjar l\u2019aparell, ara ja m\u00e9s assossegada, la Luc\u00eda m\u2019explica que ella i el seu marit (en Lu\u00eds, a l\u2019altra banda de l\u2019aparell telef\u00f2nic) porten aquestes instal\u00b7lacions des de fa uns anys. M\u2019informa que els Bahns de Tred\u00f2s, juntament amb els de L\u00e8s i les Caldes de Bo\u00ed, pertanyen a un mateix propietari (un cert Tito). Mentre repenja el seu cos menut a la barra del bar, m\u2019explica com la baronia de L\u00e8s va perdre la seva concessi\u00f3 d\u2019aig\u00fces termals i ell (en Tito), en comptes de d\u2019arronsar-se i pl\u00e0nyer-se, va buscar-se la vida, diu, contractant un saur\u00ed perqu\u00e8 trob\u00e9s aigua en el seu terreny:<\/br>\n<\/br>\n\u2028\u2014\u00bfY sabes qu\u00e9?\u2026 \u00a1Pues que lo consigui\u00f3!\u2026 Y el agua termal a\u00fan era de m\u00e1s buena calidad que la que ten\u00eda antes, \u00a1para que veas! \u2014somriu, m\u00farria, la salada Luc\u00eda, abans d\u2019adonar-se que estic mort de set. Por cierto, \u00bfquieres tomar algo? \u2014M\u2019assec en una terrasseta, protegit del sol per un gran paraig\u00fces, i em sento molt temptat d\u2019acceptar l\u2019oferta de la carta: \u00abMen\u00fa 25,00 \u20ac Incluye Primero, Segundo y Postre. Y si te apetece una Piscina, Sauna Jacuzzi y toalla de pr\u00e9stamo, 35,00 \u20ac.\u00bb Al final, per\u00f2, nom\u00e9s demano un refresc de llimona.\u2028\u2028<\/br>\n<\/br>\nConegut des de l\u2019\u00e8poca dels romans, el termalisme ha fet fortuna a banda i banda dels Pirineus. Les propietats espec\u00edfiques i \u00faniques de les aig\u00fces termals fan que cada balneari sigui una experi\u00e8ncia en si. A Catalunya, l\u2019\u00fas de l\u2019hidrotermalisme i de les propietats mineromedicinals de les aig\u00fces, aprofundeix les seves arrels en les de la hist\u00f2ria m\u00e9s antiga. Ciutats com ara Caldes de Montbui, Benifallet, Caldes d\u2019Estrac, La Garriga o Caldes de Malavella, entre d\u2019altres, han conformat la seva idiosincr\u00e0sia entorn del termalisme. I als Pirineus, no cal dir-ho, tamb\u00e9 abunden aquests exemples: els mateixos Bahns de Tred\u00f2s on em trobo ara, o els d\u2019Arties, L\u00e8s, Caldes de Bo\u00ed o Andorra, pel que fa a aquesta banda dels Pirineus.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Bahns de Tred\u00f2s<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mentre que, m\u00e9s al nord, unes vint-i-cinc instal\u00b7lacions fan bandera de la seva especificitat termal (comen\u00e7ant per Banh\u00e8ras de Luishon). Balnearis m\u00e9s o menys ostentosos, bastits a mitjan segle XIX, cridaven amb els seus cartells de tall modernista i d\u2019Art Nouveau els selectes clients benestants. En el cas de Luishon, per exemple (que era conegut com \u00abLa reine des Pyr\u00e9n\u00e9es\u00bb), s\u2019asseguraven que el transport fins a l\u2019\u00abetablissement thermal\u00bb es feia amb \u00abtrains rapides et de luxe \u2014 15 heures de Paris.\u00bb\u2028<\/br>\n\u2028<\/br>\nAmant com \u00e9s del seu negoci, la Luc\u00eda no perd passada de fer-ne promoci\u00f3. Em diu que es tracta del balneari d\u2019aig\u00fces termals situat a m\u00e9s altitud d\u2019Espanya (a 1. 750 metres) i tamb\u00e9 el m\u00e9s petit, ja que nom\u00e9s disposa de set habitacions. El primer edifici residencial data de l\u2019any 1885 i la seva localitzaci\u00f3 ja apareix en el mapa dels Pirineus de Schrader iniciat tres anys abans (hi consta com a Bains de Tr\u00e9dos). Despr\u00e9s, sense deturar-se, ni ella ni la seva loquacitat, m\u2019ensenya els exteriors de l\u2019hotel, l\u2019hivernacle de vidre que acull la piscina climatitzada (les aig\u00fces termals sulfuroses surten a 33\u00baC), les zones d\u2019esbarjo, la terrassa amb mobles nous, de teca, les gandules on repapar-se hores i hores amb un bon llibre (aquest deu ser el lloc ideal per llegir l\u2019heptalogia de Proust, penso)\u2026 I quan ja m\u2019estic penjant la motxilla a l\u2019esquena per posar-me en marxa una altra vegada, em crida, sorneguera, a tall d\u2019esl\u00f2gan:\u2028<\/br>\n\u2028<\/br>\n\u2014\u00a1No te olvides de probar la experiencia de no tener cobertura de movil y de tener que ver videos en la tele, porque no llega la se\u00f1al de antena!\u2028\u2028\u2028<\/br>\n\u2028<\/br>\nEn les aig\u00fces de l\u2019Arriu d\u2019Aiguam\u00f2g sonen cantarelles, fresques i joves, petites cascades, salts d\u2019aigua juganers que vencen els desnivells oferits per les dures roques gran\u00edtiques del mass\u00eds. Seguint una indicaci\u00f3, deixo la carretera i m\u2019endinso per un cam\u00ed estret, sinu\u00f3s, esquitxat per nerets florits, que transita for\u00e7a estona per sobre d\u2019uns troncs; aquests, muntats a mode de passeres de fusta, eviten haver d\u2019aixafar una delicada zona d\u2019aiguamoll i la protegeixen. M\u2019imagino, sense saber-ho del cert, que potser \u00e9s aquest indret d\u2019aig\u00fces estancades on Adolf Mas va fer la fotografia en qu\u00e8 es veu una zona d\u2019aiguamoll emmarcada per un esp\u00e8s bosc de pins i amb dues grans roques de granit. Abans n\u2019havia fet una altra, on es veia la comitiva, avan\u00e7ant amb cavall per un caminoi estret, que perfectament podria coincidir amb el tra\u00e7at de l\u2019actual carretera que he seguit. En la seg\u00fcent fotografia de la s\u00e8rie ja es veuen encarant el darrer atac al P\u00f2rt de Caldes.\u2028\u2028<\/br>\n\u2028<\/br>\nEl cam\u00ed m\u2019apropa fins a situar-me ben b\u00e9 sota el tur\u00f3 de l\u2019antiga morrena glacial, que acull el Refugi de Colomers. Els reguerots d\u2019aigua fresca em fan recordar que ja dec estar en el regne de la petita i esc\u00e0pola almesquera (Galemys pyrenaicus) \u2014una mena de menut talp insect\u00edvor amb un musell molt caracter\u00edstic, en forma de trompa, que \u00e9s una de les b\u00e8sties que m\u00e9s em va interessar quan, de petit, m\u2019encantava davant de la televisi\u00f3 per veure els documentals de F\u00e9lix Rodr\u00edguez de la Fuente. Malauradament, sembla que la poblaci\u00f3 pirinenca d\u2019aquesta simp\u00e0tica criatura est\u00e0 davallant per moments.\u2028\u2028<\/br>\n\u2028<\/br>\nDensos per\u00f2 breus n\u00favols de mosquits tafaners, afortunadament gens bel\u00b7ligerants, m\u2019emboliquen per complet, de cap a peus, i els he de foragitar a cops de m\u00e0. Donant-se per al\u00b7ludits, de seguida se\u2019n van, cel enll\u00e0.\u2028\u2028<\/br>\n\u2028<\/br>\nPasso la tarda en sintonia amb la natura. Vaig i vinc per la vora del Lac Major de Colom\u00e9rs sense res m\u00e9s a fer que mirar la superf\u00edcie blava i neta del llac i emmirallar-m\u2019hi amb pacient lassitud. Miro i admiro les muntanyes circumdants, content de ser aqu\u00ed. Benaurat el dia que vas tenir la idea de fer aquesta travessada!, em dic, satisfet. Tamb\u00e9 N\u00faria Garcia explica que es va sorprendre del seu caminar per les valls, una mica lluny de les altes muntanyes a qu\u00e8 est\u00e0 avesada: \u00absi fa un any alg\u00fa m\u2019hagu\u00e9s dit que acabaria fent aquesta travessa, m\u2019hauria posat a riure. Jo seguint les pistes d\u2019uns escriptors? Jo caminant pel fons de les valls saltant de poble en poble\u2026 fins a trepitjar-ne m\u00e9s de setanta? Jo dormint en fondes? Per\u00f2 si a mi m\u2019agrada l\u2019alta muntanya!\u00bb\u2028\u2028\u2028<\/br>\n\u2028<\/br>\nCoincideixo a l\u2019hora de sopar amb uns navarresos de Pamplona, tot i que una de les dones del grup \u00e9s de Mallorca (\u00abi encara que fa m\u00e9s de vinT anys que visc a Pamplona encara el xerr molT i molT b\u00e9 el mallorqu\u00ed\u00bb em diu, refermant molt les tes, com s\u2019acostuma a fer a les Balears). A prop, tamb\u00e9 hi ha en Pere i la Isabel, una parella de barcelonins (\u00abtot i que ara vivim a Castelldefels\u00bb, riuen), acompanyats de la Montse (\u00abs\u00f3c de Mollet!\u00bb, manifesta), que va una mica ranca perqu\u00e8 s\u2019ha tor\u00e7at el peu baixant del Ratera.\u2028\u2028\u2028<\/br>\n\u2028<\/br>\nHavent sopat, sortim a fora per no haver d\u2019anar al llit tan d\u2019hora. El dia caduca i, amb l\u2019arribada de les tenebres, som atacats (ara s\u00ed!) per implacables esquadrons de mosquits armats amb estilets fiblonadors, com descobrim immediatament; i mentre fan piruetes a\u00e8ries i picades agosarades, delerosos de les nostres sangs, nosaltres entrem al refugi i tanquem la porta al nostre darrere, com si ens estigu\u00e9s aguaitant el mateix comte Dr\u00e0cula.\u2028\u2028\u2028<\/br>\n\u2028<\/br>\nUna mica m\u00e9s tard, agermanats pel joc del parx\u00eds, ens fem creus dels muntanyencs valents que encara s\u00f3n a l\u2019exterior: b\u00e0sicament els fumadors compulsius (que no poden fer-ho a dins) i els que, situats a la zona de l\u2019heliport, dirigeixen el tel\u00e8fon m\u00f2bil cap al cel (\u00e9s la nova religi\u00f3 mundial) buscant la benaurada cobertura (\u00ab\u00e9s l\u2019\u00fanic lloc on n\u2019hi ha en tota la zona\u00bb, m\u2019havia dit el guarda del refugi, nom\u00e9s d\u2019arribar). En fi, tothom va fent temps, esperant el toc de queda, que \u00e9s a les deu, per pujar a les lliteres i quedar fregits \u2014sempre i quan els roncaires ens deixin.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t* * * * *\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

ENRIC SOLER I RASPALL<\/h4>\n

Nascut a Terrassa el 1966, \u00e9s escriptor, editor i viatger. Dedicat en cos i \u00e0nima a la literatura de viatges i de muntanya, \u00e9s autor dels seg\u00fcents llibres: ESCOLTA, VENT\u2026 (1996), UN ESTIU DE GUAITA (1997), PER LA RUTA 40 \u2013 A trav\u00e9s de la Patag\u00f2nia de Chatwin (1998 i 2012), SOTA EL CEL DE TUSHITA \u2013 Viatge al Ladakh, el Petit Tibet de l\u2019\u00cdndia (2004), MALE\u00cfDES MUNTANYES! \u2013 Cr\u00f2nica d\u2019una amistat (obra guardonada amb el \u201cVI Concurs de Literatura de muntanya i de viatges Narc\u00eds de Puigdevall\u201d) (2008), KI, KI, SO, SOOO! \u2013 Les nou portes del Zangskar (2012), PANTOCR\u00c0TOR \u2013 Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la Missi\u00f3 Arqueol\u00f2gica de 1907 (2016), i MAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE -Seguint les passes de Lluis Dom\u00e8nech i Montaner per la Noguera Pallaresa (1904). Des de l\u2019any 2012 dirigeix el segell editorial TUSHITA EDICIONS, especialitzat en literatura de viatge i de muntanya (www.tushitaedicions.com). Des de 2009 condueix la tert\u00falia liter\u00e0ria i viatgera de la Biblioteca Els Safareigs (Sabadell); i la de narrativa universal, a la Biblioteca del Sud (Sabadell). L\u2019any 2017 ha afegit una tert\u00falia espec\u00edfica de literatura de viatges al Centre Excursionista de Sant Celoni. Escriptor habitual de les revistes de viatges i aventures: ALTA\u00cfR, EL MUNDO DE LOS PIRINEOS, TURISMO RURAL, MUNTANYA i DESCOBRIR CATALUNYA, entre altres. Tamb\u00e9 participa ass\u00edduament al programa de Catalunya R\u00e0dio \u201cELS VIATGERS DE LA GRAN ANACONDA\u201d, dirigit per Toni Arbon\u00e8s. Darrerament recomana llibres de viatges al programa \u201cRIUS DE TINTA\u201d de Catalunya R\u00e0dio i participa del Consell de Redacci\u00f3 de la Revista MUNTANYA, del Centre Excursionista de Catalunya.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
Per si vols compartir aquesta cr\u00f2nica<\/u><\/font><\/h5>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tPUIG I CADAFALCH\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t25\/03\/2025\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tMAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t16\/01\/2024\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tLA MUNTANYA HI \u00c9S PER A TOTHOM\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t17\/10\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tA STAIRWAY TO HEAVEN\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t24\/04\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t
\"\"<\/div>\n\t\t<\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tPANTOCR\u00c0TOR\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t21\/01\/2019\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/article>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

ALTRES LLIBRES DE TUSHITA EDICIONS<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tJosep Jan\u00e9 Vallvey\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tLA QUIMERA D’UNA PRIMERA\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t08\/12\/2024\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEnric Soler i Raspall\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tMAREDED\u00c9U, QUIN VIATGE!\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t16\/01\/2024\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tDavid Vilaseca\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tELS DESCOBRIDORS DE PAISATGES\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t27\/11\/2020\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEster Sabadell\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tL\u00cdNIES DE SOMNIS\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t27\/11\/2019\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEnric Soler i Raspall\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tPANTOCR\u00c0TOR\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t21\/01\/2019\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PANTOCR\u00c0TOR Extracte del llibre escrit per ENRIC SOLER I RASPALL‘PANTOCR\u00c0TOR. Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la \u00abMissi\u00f3 Arqueol\u00f2gica de 1907\u00bb’ (Tushita Edicions)<\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":8830,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"elementor_header_footer","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[5124,5218,11418,11543],"tags":[5130,5132,5220,5222,5224],"class_list":["post-8829","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-enric-soler-ca","category-llibres","category-tushita-edicions","tag-cronicas-ca","tag-croniques-ca","tag-enric-soler-i-raspall-es-ca","tag-pantocrator-es-ca","tag-tushita-edicions-es-ca"],"yoast_head":"\nPANTOCR\u00c0TOR - Rutes Entre Refugis<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"PANTOCR\u00c0TOR - Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"PANTOCR\u00c0TOR Extracte del llibre escrit per ENRIC SOLER I RASPALL‘PANTOCR\u00c0TOR. Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la \u00abMissi\u00f3 Arqueol\u00f2gica de 1907\u00bb’ (Tushita Edicions)\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-01-21T16:12:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-03-25T20:02:54+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Pantocrator-Inici-NW.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Enric Soler i Raspall\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Enric Soler i Raspall\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"40 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Enric Soler i Raspall\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/cb6acb5a24d3c6add2e1b389e14cd795\"},\"headline\":\"PANTOCR\u00c0TOR\",\"datePublished\":\"2019-01-21T16:12:00+00:00\",\"dateModified\":\"2025-03-25T20:02:54+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/\"},\"wordCount\":7195,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Pantocrator-Inici-NW.jpg\",\"keywords\":[\"Cr\u00f3nicas\",\"Cr\u00f2niques\",\"Enric Soler i Raspall\",\"Pantocr\u00e0tor\",\"Tushita Edicions\"],\"articleSection\":[\"Blog\",\"Enric Soler\",\"Llibres\",\"Tushita Edicions\"],\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/\",\"name\":\"PANTOCR\u00c0TOR - Rutes Entre Refugis\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Pantocrator-Inici-NW.jpg\",\"datePublished\":\"2019-01-21T16:12:00+00:00\",\"dateModified\":\"2025-03-25T20:02:54+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Pantocrator-Inici-NW.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Pantocrator-Inici-NW.jpg\",\"width\":1200,\"height\":800},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2019\\\/01\\\/21\\\/pantocrator\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"PANTOCR\u00c0TOR\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"description\":\"Caminant sota un nom\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"width\":400,\"height\":400,\"caption\":\"Rutes Entre Refugis\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/cb6acb5a24d3c6add2e1b389e14cd795\",\"name\":\"Enric Soler i Raspall\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg\",\"caption\":\"Enric Soler i Raspall\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/author\\\/enric-soler-i-raspall\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"PANTOCR\u00c0TOR - Rutes Entre Refugis","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"PANTOCR\u00c0TOR - Rutes Entre Refugis","og_description":"PANTOCR\u00c0TOR Extracte del llibre escrit per ENRIC SOLER I RASPALL‘PANTOCR\u00c0TOR. Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la \u00abMissi\u00f3 Arqueol\u00f2gica de 1907\u00bb’ (Tushita Edicions)","og_url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/","og_site_name":"Rutes Entre Refugis","article_published_time":"2019-01-21T16:12:00+00:00","article_modified_time":"2025-03-25T20:02:54+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":800,"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Pantocrator-Inici-NW.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Enric Soler i Raspall","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"Enric Soler i Raspall","Tiempo de lectura":"40 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/"},"author":{"name":"Enric Soler i Raspall","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/cb6acb5a24d3c6add2e1b389e14cd795"},"headline":"PANTOCR\u00c0TOR","datePublished":"2019-01-21T16:12:00+00:00","dateModified":"2025-03-25T20:02:54+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/"},"wordCount":7195,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Pantocrator-Inici-NW.jpg","keywords":["Cr\u00f3nicas","Cr\u00f2niques","Enric Soler i Raspall","Pantocr\u00e0tor","Tushita Edicions"],"articleSection":["Blog","Enric Soler","Llibres","Tushita Edicions"],"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/","name":"PANTOCR\u00c0TOR - Rutes Entre Refugis","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Pantocrator-Inici-NW.jpg","datePublished":"2019-01-21T16:12:00+00:00","dateModified":"2025-03-25T20:02:54+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/#primaryimage","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Pantocrator-Inici-NW.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Pantocrator-Inici-NW.jpg","width":1200,"height":800},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2019\/01\/21\/pantocrator\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"PANTOCR\u00c0TOR"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","name":"Rutes Entre Refugis","description":"Caminant sota un nom","publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization","name":"Rutes Entre Refugis","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","width":400,"height":400,"caption":"Rutes Entre Refugis"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/cb6acb5a24d3c6add2e1b389e14cd795","name":"Enric Soler i Raspall","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_18_1683353182-96x96.jpg","caption":"Enric Soler i Raspall"},"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/author\/enric-soler-i-raspall\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8829","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8829"}],"version-history":[{"count":61,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8829\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25323,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8829\/revisions\/25323"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8830"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8829"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8829"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8829"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}