{"id":9027,"date":"2021-03-25T11:19:00","date_gmt":"2021-03-25T11:19:00","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.rutesentrerefugis.com\/?p=9027"},"modified":"2025-10-15T18:06:31","modified_gmt":"2025-10-15T18:06:31","slug":"aquell-vol-de-papallones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/","title":{"rendered":"AQUELL VOL DE PAPALLONES"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

AQUELL VOL DE PAPALLONES<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

AMICS, MOMENTS I ESCALADES<\/b><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Extracte del llibre ‘AQUELL VOL DE PAPALLONES’ escrit per EDU SALLENT (Ediciones Desnivel)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Qu\u00e8 passa quan alg\u00fa aplega centenars d’amics, milers d’aventures i un munt de muntanyes? Quan crea una \u00abescudella\u00bb amb adrenalina, passi\u00f3, complicitat, amor, nost\u00e0lgia i motivaci\u00f3? El resultat s\u00f3n p\u00e0gines i p\u00e0gines a vessar de sentiments en forma de paraules. UN LLIBRE. La representaci\u00f3 d’una hist\u00f2ria alegre, real i entrenyable de la vida d’un escalador, en qu\u00e8 els protagonistes s\u00f3n els amics, aut\u00e8ntics, incondicionals i necess\u00e0riament vitals. Sense ells no hi hauria hist\u00f2ria: el gui\u00f3 est\u00e0 escrit pels moments m\u00e9s trepidants i l’escenari s\u00f3n aquelles escalades que no s’obliden mai. Des de les cuines soterrades fins als cims m\u00e9s alts, emprendrem un viatge rom\u00e0ntic i apassionant que ens far\u00e0 experimentar el plaer del crepuscle, l’escalforeta de l’amistat, l’olor del roman\u00ed, l’aspror de la roca conglomerada, el vol del c\u00f2ndor i les frustracions m\u00e9s humanes. Tot aix\u00f2, escrit en un llenguatge proper, fresc i espontani. Entre aquestes p\u00e0gines, a m\u00e9s de descripcions detallades sobre rutes que solquen parets, cims i muntanyes de tots els nivells, anirem descobrint un altre relat que va comen\u00e7ar entre l\u00ednies, t\u00edmidament. Un relat sincer que s’anir\u00e0 despullant una mica m\u00e9s a cada paraula. Uns escrits que aniran brotant com violetes que piquen l’ullet al sol de la primavera.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

* * * * *<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
A totes aquelles papallones<\/br>\nque han pintat de colors les muntanyes,<\/br>\n<\/br>\nI la meva anima.<\/em><\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t– L’ESCALADA PERFECTA –\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
PUC SENTIR EL VENT per damunt del meu cap. El pendent vertical i gelat va perdent inclinaci\u00f3. El paisatge, passa a passa, gramp\u00f3 a gramp\u00f3, es va obrint.<\/br>\nLlavors, em frego els ulls.<\/br>\nEls companys em criden des de m\u00e9s avall.<\/br>\n\u2014Edu! Ja la veus? \u00c9s com a les fotos? \u2014em pregunten, impacients.<\/br>\nM\u2019he quedat palplantat i mut. No tinc paraules. No puc tancar les parpelles. No havia vist res semblant en tota la meva vida. M\u2019agradaria tocar- la per saber si \u00e9s real. Em pessigaria perqu\u00e8 aix\u00f2 no sigui nom\u00e9s un somni. Per\u00f2 porto massa roba al damunt per pessigar-me i per somiar. \u00c9s real.<\/br>\nPoc despr\u00e9s apareix el casc d\u2019en Miquel protegint uns ulls esbatanats. I, finalment, en Quim.<\/br>\nTota ella \u00e9s pura fantasia. \u00c9s la m\u00e9s bonica.<\/br>\nEn qu\u00edtxua I n\u2019hi diuen Allpa mayu (allpa, terra , i mayu, riu ).<\/br>\n\u00abMarc i Toni, que esteu pendents all\u00e0 al fons al campament base, m\u2019agradaria deixar-vos els meus ulls en aquests moments. M\u2019agradaria que pogu\u00e9ssiu veure aix\u00f2. M\u2019agradaria compartir-ho i abra\u00e7ar-vos tant i tant fort com ho estem fent ara mateix amb en Quim i en Miquel\u00bb, em dic a mi mateix enmig del silenci.<\/br>\nFa vent per\u00f2 anem ben abrigats. Aix\u00f2 permet que, malgrat que la temperatura \u00e9s for\u00e7a baixa, ens puguem asseure tots tres junts a l\u2019altre costat del coll. I en el silenci m\u00e9s regalat ens limitem nom\u00e9s a mirar. Nom\u00e9s s\u2019escolten les nostres tres respiracions encara agitades: no sabem si de cansament, d\u2019al\u00e7ada o d\u2019euf\u00f2ria. Segurament una mica de tot.<\/br>\nSis ulls fixats en la meravella m\u00e9s gran de la Terra. Supera de llarg i d\u2019alt totes les que l\u2019home s\u2019ha atrevit a construir. Quin plaer d\u2019espectacle. Tres seients VIP a primera fila per contemplar aquesta tarda la posta de sol que segurament far\u00e0 esclatar de colors la paret oest de l\u2019Alpamayo.<\/br>\nDeixem de badar, ens alcem i busquem un rac\u00f3 una mica arrecerat per muntar-hi la tenda on passarem les properes dues o tres nits.<\/br>\nNo deixem de pensar en els nostres dos companys de baix al campament base. Per\u00f2 malgrat la forta dist\u00e0ncia que ens separa i els distints paisatges que contemplem els uns i els altres, els sentim a prop. Fins i tot hi ha moments que ens fan una mica d\u2019enveja sana… Avui segur que soparan molt millor que nosaltres i dormiran m\u00e9s b\u00e9.<\/br>\nCada vegada que m\u2019enfilo a alguna muntanya d\u2019aquestes tan altes i hi ha companys que esperen al campament base sento com mai la sensaci\u00f3 de formar part d\u2019un equip. El fred de les muntanyes gelades sembla que ho hauria de refredar tot. Per\u00f2 amb aix\u00f2 no se\u2019n surt. Amb aquesta escalforeta \u00e9s impossible. No hi t\u00e9 res a fer. Ni quan alguns estem escalant amunt, lluny del camp base.<\/br>\nLes muntanyes no hi entenen, de cracs humans. Elles decideixen si hi pujar\u00e0s o no. Decideixen els moments que viur\u00e0s. Decideixen si hi arribar\u00e0s o no. Sempre, sempre tenen l\u2019\u00faltima paraula. Hi ha qui n\u2019hi diu d\u00e9us. Jo, simplement, les anomeno muntanyes. Aix\u00f2 s\u00ed, reconec i venero la seva divinitat, grandiositat, bellesa, majestuositat i… ui, ui, ui… que ja m\u2019embalo!!!<\/br>\nRes. Que \u00e9s genial ser aqu\u00ed a dalt.<\/br>\nUna vegada muntada la tenda ens traiem tot el material d\u2019escalada del damunt. Amunteguem tots els \u00abferros\u00bb a un costat, a fora. Un munt de piolets, grampons, arnesos, cordes, mosquetons i cargols de gel faran bivac aquesta nit.<\/br>\nLlavors encenem l\u2019altra escalforeta. Veig que aquesta historia anir\u00e0 d\u2019escalforetes! Comencem amb el ritual m\u00e9s sagrat de la vida en un camp d\u2019altura: el de fondre neu sense parar amb el fogonet.<\/br>\nAl camp base, a aquesta primera hora de la tarda, els companys segurament tamb\u00e9 es troben reunits al voltant de la taula de la tenda-menjador. Potser prenent un t\u00e9 o un caf\u00e8 o, si estan de sort, un tapet de whisky… (Enveja sana altra vegada…). Per\u00f2 el que segur que no hi falta s\u00f3n les converses animades, perqu\u00e8 les rialles, amb en Toni Muns, estan assegurades; avui acompanyades de l\u2019humor subtilment ir\u00f2nic d\u2019en Marc i de les hist\u00f2ries andines que els deuen explicar en Florencio i l\u2019Humberto.<\/br>\nAquests \u00faltims, els companys peruans que ens acompanyen, s\u00f3n per a nosaltres un apreciat tresor a l\u2019hora de venir a gaudir d\u2019aquestes muntanyes est\u00e8ticament tan perfectes; d\u2019aquestes vertaderes pir\u00e0mides de gel que apunten cap al blau safir. I \u00e9s que, a m\u00e9s, van acompanyades d\u2019una gent magn\u00edfica que ens cuida d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 als camps base. Per acabar d\u2019arrodonir-ho, parlen castell\u00e0. Nosaltres tamb\u00e9 en sabem i aix\u00f2 aporta una insuperable riquesa a les hores viscudes enmig de la tranquil\u00b7litat de la nostra \u00abllar\u00bb de colors als peus d\u2019aquestes muntanyes. Perqu\u00e8 una expedici\u00f3 de cinc amics no va nom\u00e9s de fer un cim.\n\u00c9s clar que el cim esdev\u00e9 el punt culminant de molts somnis. \u00c9s el v\u00e8rtex magn\u00e8tic que ens sedueix fins al punt de creuar mig m\u00f3n, atrets pel seu poder. I podem sentir a cada moment el seu cant de sirenes. Ho ha aconseguit en tots nosaltres. Aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s genial de tot. Quan tots cinc viatgem mig endormiscats en avions eterns, aguantem pel\u00b7l\u00edcules totalment surrealistes dins d\u2019autocars que creuen els Andes enmig de paisatges nevats a ves a saber quina altura, quan ens disputem qui dorm amb qui en els hostels de capitals i poblets…<\/br>\nQuan tots cinc ens en fotem de nosaltres mateixos i de retruc tamb\u00e9 d\u2019alguns dels d\u2019aqu\u00ed Per\u00fa, que estan tan grillats com nosaltres!<\/br>\nEl cim \u00e9s una part nom\u00e9s d\u2019aquest viatge. Important per\u00f2 no essencial. \u00c9s clar que si el trepitgem ens far\u00e0 molt feli\u00e7os. Per\u00f2 volem viure i assaborir cada moment al m\u00e0xim. Cada experi\u00e8ncia que vivim, cada instant que passa hem apr\u00e8s a valorar-lo com si fos l\u2019\u00faltim. Potser, com que tots cinc som pares amb canalla \u2014entre tots cinc hem deixat dotze fills i filles a casa\u2014, i tenim el temps limitat per gaudir de les nostres estimades muntanyes, hem apr\u00e8s a valorar el m\u00e9s m\u00ednim detall. A fer-nos feli\u00e7os qualsevol moment. A apreciar la tranquil\u00b7litat que nom\u00e9s es pot gaudir quan ets tu i la muntanya. Sols.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
L\u2019experi\u00e8ncia de ser pares tamb\u00e9 ens ha enriquit a l\u2019hora d\u2019apreciar tot l\u2019entorn que estem contemplant en aquests moments, aqu\u00ed dalt, a cinc mil tres-cents metres d\u2019altura i envoltats de paisatges solitaris i completament blancs. L\u2019escalforeta de pensar i recordar els de casa fa que aquesta neu i aquest gel no siguin tan freds. Tamb\u00e9 fa que activem m\u00e9s tots els sentits i que siguem m\u00e9s conscients de fins on ens la juguem.<\/br>\nAmb quasi quaranta anys m\u2019adono que guanyo molts moments a la vida per poder gaudir d\u2019aquests dies de camps d\u2019altura, parets escarpades, cims blancs i escalades amb els amics que es poden comptar amb els cinc dits de la m\u00e0. I que aquestes muntanyes s\u00f3n un retroaliment per viure un munt d\u2019altres moments que semblen talment altres vides. Quan soc aqu\u00ed dalt, mentre gaudeixo del millor espectacle, els sentiments se\u2019m barregen. I la paret oest de l\u2019Alpamayo, ja pintada amb els colors ocres de la tarda, rep l\u2019escalforeta de les nenes cridant-me que vagi amb elles all\u00e0 on trenquen les ones en alguna platja d\u2019aig\u00fces turqueses, com les de prop de casa.<\/br>\nQuan escolto el silenci d\u2019aquesta gran solitud andina, tamb\u00e9 puc sentir, enmig d\u2019una agradable i c\u00e0lida llunyania, les nenes cantant a pulm\u00f3 dins la Citro\u00ebn C15 mentre ens dirigim… \u00e9s igual on.<\/br>\nAvui, silenci \u00e9s el que es despr\u00e8n de tot arreu aqu\u00ed, al Camp del Coll. Estem completament sols. Incre\u00efblement sols! En una muntanya tan concorreguda i famosa com aquesta… trobar-nos amb aquest silenci \u00e9s el millor regal de tots. Gr\u00e0cies, Allpa mayu!!!<\/br>\nCada cinc minuts ens fem fotos davant d\u2019aquesta meravella. Quan canvien les clarors, quan es mouen els n\u00favols, quan ens movem nosaltres, quan ja fa quatre minuts que no ens fem cap foto…<\/br>\nI ens l\u2019anem mirant. Amb admiraci\u00f3. Amb respecte. No hi escatimem mirades. Intentem desxifrar els seus secrets. Estudiem la ruta que dem\u00e0 provarem d\u2019escalar, si ens deixa Ella, \u00e9s clar.<\/br>\nTots tres ens trobem b\u00e9 f\u00edsicament. De cansats, no gaire. Ens sentim ben adaptats a l\u2019altitud. Ben aclimatats. Per\u00f2 en Miquel Vilar\u00f3 ha pujat amb la intenci\u00f3 d\u2019acompanyar-nos fins aqu\u00ed, al camp d\u2019altura. Es troba b\u00e9 per\u00f2 ell ja venia amb aquest objectiu. Ens esperar\u00e0, a en Quim Bretcha i a mi, fins al nostre retorn de l\u2019escalada. Nosaltres, per la nostra banda, donem un valor alt\u00edssim a la seva valuosa pres\u00e8ncia aqu\u00ed a la tenda. Segur que baixarem molt cansats del cim i saber que hi ha alg\u00fa esperant-nos… esdevindr\u00e0 la millor escalforeta.<\/br>\nTenim molt clar que la jornada de dem\u00e0 ser\u00e0 esgotadora. Des que vam sortir de casa que no hem dormit mai a la mateixa altitud. Fa nom\u00e9s quatre dies \u00e9rem a Lima, a zero metres sobre el nivell del mar. Avui som a cinc mil tres-cents. I per dem\u00e0 ens espera l\u2019escalada de la paret oest per la via Directa francesa. Cinc-cents metres d\u2019escalada en gel i neu gelada i amb inclinacions que arriben a la verticalitat dels 90o. Ja cal que ens ho estudiem b\u00e9. \u00c9s per aix\u00f2 que no li traiem els ulls de sobre en tot el que queda de dia.<\/br>\nEl crepuscle \u00e9s tan fant\u00e0stic com ens hav\u00edem imaginat. No podia ser d\u2019altra manera davant d\u2019aquesta meravella. Ni el mateix sol gosaria fer-li un lleig.<\/br>\nOcres, ataronjats, rosats, violetes…<\/br>\nAbans de ficar-nos definitivament dins la tenda anem a treure el nas tot \u00abpassejant\u00bb fins a l\u2019altre vessant del coll. El fons de la vall ja es troba submergit sota l\u2019ombra de la tarda. Intu\u00efm els puntets vermells que dibuixen les tendes del camp base, enmig del prat de flors, a aquesta hora ja tancades per protegir-se de la gla\u00e7ada de la propera nit.<\/br>\nBona nit, camp base.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Tit, tit… Tit, tit… Tit, tit…<\/br>\nUff! Ja era hora! Ja no podia aguantar m\u00e9s. S\u00f3n dos quarts de quatre de la matinada. Estic fart d\u2019estar aqu\u00ed estirat. El mal d\u2019esquena m\u2019est\u00e0 matant. Una setmana abans d\u2019agafar l\u2019avi\u00f3 vaig quedar pin\u00e7at de l\u2019esquena. La Cristina, la fisio, amb les seves mans m\u00e0giques, va crear el miracle. Segurament sense el seu treball no hagu\u00e9s ni pogut asseure\u2019m tantes hores per travessar l\u2019oce\u00e0 Atl\u00e0ntic. Per\u00f2 avui, aqu\u00ed dalt, dormir damunt del gel amb tres amics entaforats en una tenda de dues places no hi ha ajudat gaire.<\/br>\nLentament, com sempre, quan ens trobem a m\u00e9s de cinc mil metres, ens anem despertant en plena foscor. A l\u2019interior de la c\u00fapula blanca esculpida per la gebrada els di\u00e0legs s\u00f3n breus i somnolents. El nostre pobre cervell no dona per a m\u00e9s. Me l\u2019imagino a ell tamb\u00e9 cobert de la fina capa de gla\u00e7 brillant (no \u00e9s que gaudeixi d\u2019un cervell brillant, \u00e9s que me l\u2019imagino m\u00e9s aviat cristal\u00b7litzat i lent).<\/br>\nPosem en marxa el petit fogonet i preparem un te. En Miquel, tot i que no ens seguir\u00e0 en l\u2019escalada paret amunt, tamb\u00e9 es desperta i amb un gran gest de solidaritat esmorza amb nosaltres. Esmorzar? Ha, ha! A m\u00e9s de cinc mil metres d\u2019altura, a les quatre de la matinada i amb el cervell enrampat, poca cosa passa per la gola resseca i encarcarada.<\/br>\nEns vestim d\u2019alpinistes enmig d\u2019esbufecs i gemecs, intentant de no tombar el te calent\u00f3 que s\u2019est\u00e0 preparant. En Miquel ens anima constantment.<\/br>\nS\u00f3n les paraules m\u00e0giques que actuen com el millor anticongelant. Nosaltres les hi agra\u00efm. Per\u00f2 el neguit de sempre, el que preveu que se\u2019n cou una de grossa, el d\u2019abans de sortir de la tenda en plena nit per encarar-nos amb la paret i escalar-la, escur\u00e7a els nostres comentaris. Les bromes s\u00f3n tan postisses com absurdes. Sempre \u00e9s aix\u00ed.<\/br>\nEl mateix neguit no deixa de repetir-nos que ha arribat el dia! Avui intentarem escalar la muntanya dels nostres somnis. Avui aix\u00f2 no \u00e9s una expressi\u00f3 t\u00edpica i t\u00f2pica. No. Realment som als peus de la muntanya perfecta, aquella que habitava als somnis d\u2019uns joves adolescents que descobrien que al m\u00f3n hi havia la joia perfecta. D\u2019una bellesa quasi irreal. Avui ser\u00e0 el gran dia?<\/br>\nEn sortir de la tenda descobrim un paisatge… com el nostre cervell: cristal\u00b7litzat. La neu gla\u00e7ada de terra cruix sota els nostres peus mentre ens anem equipant amb tot el material d\u2019escalada. Fa molt fred. Tot costa molt\u00edssim. Ni els esbufecs s\u00f3n capa\u00e7os de fondre el gel que ho ha cobert tot durant la nit.<\/br>\nDespr\u00e9s de col\u00b7locar-me l\u2019arn\u00e9s que s\u2019aguantava dret de tan r\u00edgid i encarcarat, m\u2019ajupo per cal\u00e7ar-me els grampons. Quan faig for\u00e7a amb la tanca de la talonera del gramp\u00f3 dret escolto un \u201ccrec\u201d enmig de la foscor.<\/br>\nQu\u00e8 passa? Em pregunto. Miro. No m\u2019ho puc creure! No pot ser! S\u2019ha trencat! Per\u00f2 si els vaig estrenar aquest hivern passat! No entenc res… Maleeixo el que me\u2019ls va vendre (vaig ser jo mateix, a can Montany\u00e0, on treballo…)<\/br>\nI ara qu\u00e8 faig?<\/br>\nNo em cal pensar gaire, perqu\u00e8 en q\u00fcesti\u00f3 de segons en Miquel m\u2019ofereix els seus grampons. Ell no els far\u00e0 servir avui. Es quedar\u00e0 aqu\u00ed a la tenda esperant el nostre retorn.<\/br>\nAmb els dits insensibles pel fred els graduo a mida de les meves botes feixugament. S\u00f3n uns Grivel 2F. Es tracta d\u2019uns grampons iguals que els primers que vaig tenir, ja fa anys, i que vaig estrenar en la meva primera sortida als Alps.<\/br>\nEn cal\u00e7ar-me\u2019ls sento com si em trob\u00e9s amb les sensacions m\u00e9s inici\u00e0tiques, aquelles que esdevenen tan pures ja que s\u00f3n \u00faniques, com totes les primeres vegades de la vida. Avui potser ser\u00e0 un retrobament amb els meus inicis, quan es barrejaven els grans somnis amb la descoberta del material t\u00e8cnic que m\u2019ajudava a fer-los possibles.<\/br>\nDespr\u00e9s de dues abra\u00e7ades amb en Miquel ens acomiadem i ens perdem en la foscor de la nit andina. Amb la llumeta de les l\u00e0mpades frontals intentem anar desxifrant els misteris d\u2019un cam\u00ed imaginari i incert a trav\u00e9s de la glacera que ens separa de la paret oest de l\u2019Alpamayo.<\/br>\nAlguns estels ens piquen l\u2019ullet des de la c\u00fapula que ens cobreix i que sembla que neixi rere la cresta summital de la muntanya m\u00e9s bonica de la Terra.<\/br>\nSi hi hagu\u00e9s lluna plena segurament la paret brillaria m\u00e0gicament engalanant la nit. Per\u00f2 avui no n\u2019hi ha. Estem avan\u00e7ant a les fosques i, com sempre, acabem desorientant-nos enmig de la glacera.<\/br>\nAhir a la tarda, des de la tenda, vam observar una vegada i una altra l\u2019itinerari que haur\u00edem de seguir fins al peu de paret. Semblava ben evident i directe. Per\u00f2 no. No podia ser que ho trob\u00e9ssim a la primera. No, tractant-se d\u2019en Quim i jo fent cordada. Ni amb en Toni Comerma, si encara es pogu\u00e9s lligar amb nosaltres.\nAcabem fent una volta m\u00e9s llarga del compte en direcci\u00f3 nord. Finalment, per\u00f2, a les sis de la matinada ens trobem al peu de la rimaia oberta i fosca que ens barra el pas i que esquin\u00e7a la paret per la seva base. Ser\u00e0 la primera dificultat que haurem de superar per \u00abenganxar-nos\u00bb al gegant\u00ed llen\u00e7ol blanc i gla\u00e7at. Des d\u2019aqu\u00ed baix, tot i la poca claror del dia, s\u2019intueix una escalada vertical i estranya. Molt blanca. Ens lliguem amb les nostres cordes preferides, la lila i la verda. S\u00f3n cordes de poc m\u00e9s de set mil\u00b7l\u00edmetres de gruix, les que ens \u00ablliguen\u00bb a les nostres escalades m\u00e9s especials.<\/br>\nDes de la plataforma que hem tallat a la neu del pendent, surto en direcci\u00f3 a la rimaia. Quan arribo al cantell del forat que es precipita fosc i profund em sento intimidat, com sempre. Llavors agafo els piolets per la base del m\u00e0nec, en posici\u00f3 d\u2019escalada. Estirant-me molt, clavo les dues fulles de les eines a la paret superior i desplomada que cau damunt meu.<\/br>\n\u00c9s neu pols. No est\u00e0 gla\u00e7ada ni transformada. No t\u00e9 prou consist\u00e8ncia perqu\u00e8 els piolets s\u2019hi clavin. Provo una i una altra vegada. Cavo in\u00fatilment en una neu pols vertical. Per molt que aparto la neu inconsistent del meu damunt, no aconsegueixo trobar res prou dur per fer tracci\u00f3 amb les eines. De gel fort i compacte encara menys.<\/br>\nEm quedo uns moments quiet, esbufegant i pensatiu. En Quim em treu del meu lapsus. Des de baix a la reuni\u00f3 em comenta que m\u00e9s a l\u2019esquerra li sembla veure un pont de neu, estrany i dubt\u00f3s. Potser per all\u00e0… Des d\u2019on soc munto reuni\u00f3 clavant els dos piolets pel m\u00e0nec fins a la creu i l\u2019asseguro. Ell surt de sota meu, em supera pel costat esquerre i es planta davant del pas que li sembla \u00f2ptim i possible. Em crida que estigui al cas. Que tot el que trepitja es pot esfondrar en qualsevol moment. Jo agafo encara m\u00e9s fort i amb m\u00e9s decisi\u00f3 les cordes que aguantaran una possible caiguda del meu amic cap a dins l\u2019esquerda.<\/br>\nAra \u00e9s quan tot \u00e9s silenci. S\u00f3n els moments que em fan sentir m\u00e9s viu durant una escalada. I potser durant la vida. Instants en qu\u00e8 el m\u00f3n s\u2019atura. L\u2019aire, la terra, les persones, els maldecaps i els problemes. No se sent res. Ning\u00fa no parla. El vent no molesta i al cervell li cau la cuirassa brillant de la gebrada.<\/br>\nNom\u00e9s en Quim i jo. Nom\u00e9s el moment m\u00e9s present i instantani. Aquell instant tan intens que el podria agafar amb les mans enguantades, que en podria sentir la flaire \u00fanica i especial; aquell moment que gravar\u00e9 per sempre en aquest cervell ja desgla\u00e7at.<\/br>\nVaig donant corda. En la llunyania escolto esbufecs, cops de piolet i algun renec.<\/br>\n\u2014Edu! Ja est\u00e0! Ja soc enganxat a la paret! \u2014crida en Quim enmig de la claror p\u00farpura i del dringar de petits fragments de neu gla\u00e7ada que es precipiten paret avall sota els seus grampons.<\/br>\n\u2014Com es veu? \u2014li pregunto, neguit\u00f3s.<\/br>\n\u2014Molt vertical, Edu! No entenc com coi la neu es pot aguantar en aquesta paret tan inclinada. \u00c9s totalment vertical. Per\u00f2 els piolets i els grampons es claven a fons. Aix\u00f2 dona bon rotllo! \u2014m\u2019explica entre crits i esbufecs.<\/br>\nDe sobte m\u2019entren unes ganes incontrolables d\u2019enfilar-me paret amunt, d\u2019experimentar el qu\u00e8 est\u00e0 vivint ara mateix el meu amic.<\/br>\nLes cordes segueixen lliscant pels meus guants pausadament per\u00f2 constants. Fa molt fred. Enmig d\u2019una esgarrifan\u00e7a endinso el cap i el coll dins la jaqueta mentre abrigo el casc amb la caputxa. Brrrr…<\/br>\n<\/br>\n\u00abNo pasaba de los veinte<\/br>\nel mayor de los tres chicos<\/br>\nque vinieron a atracarme el mes pasado.<\/br>\nSubvenci\u00f3nanos un pico<\/br>\ny no te hagas el valiente<\/br>\nque me pongo muy nervioso si me enfado…\u00bb<\/em><\/br>\n<\/br>\nEn Quim em crida que ja ha instal\u00b7lat la reuni\u00f3. Espero, com sempre, que les cordes que venen de paret amunt es tensin.<\/br>\nAvui se m\u2019ha enganxat la can\u00e7\u00f3 del Sabina \u00abPacto entre caballeros\u00bb. Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s com un atzar repetitiu. No en s\u00e9 les raons, per\u00f2 sempre, a l\u2019hora d\u2019encetar una escalada llarga, una can\u00e7\u00f3 concreta es posa en marxa dins del meu cervell.<\/br>\n<\/br>\n\u00abMe pillaron diez quinientas<\/br>\ny un peluco marca Omega<\/br>\ncon un pincho de cocina en la garganta\u00bb.<\/em><\/br>\n<\/br>\nM\u2019acosto al pont de neu, amb peus de plom i els cinc sentits en estat de m\u00e0xima alerta. Espero i desitjo que no s\u2019esfondri i que em permeti clavar els piolets i aix\u00ed passar a penjar-me de la paret vertical.<\/br>\n<\/br>\n\u00abpero el bizco se dio cuenta<\/br>\ny me dijo \u201costias colega,<\/br>\nte pareces al Sabina, ese que canta\u201d…\u00bb<\/em><\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Clavo un piolet. Llavors l\u2019altre. Bloquejo amb for\u00e7a i m\u2019al\u00e7o per la paret, cosa que em permet burlar la gran boca fosca.<\/br>\n\u2014Ostres, Quim! No exageraves, nano! Collons, si que \u00e9s empinada, s\u00ed! \u2014crido a la matinada p\u00farpura i al meu amic, que m\u2019assegura seixanta metres m\u00e9s amunt.<\/br>\nEn el mateix moment de clavar les fulles de les eines m\u2019adono que avui gaudirem de deb\u00f2! Aquesta escalada sembla que ser\u00e0 especial. I no s\u00e9 com definir encara aix\u00f2 d\u2019especial. Potser a mesura que anem guanyant metres…<\/br>\nEscalo una secci\u00f3 de neu incre\u00efblement vertical fins que arribo a una asseguran\u00e7a a partir de la qual la corda marxa horitzontal cap a la dreta. No veig en Quim per\u00f2, quan observo de perfil la verticalitat blanca de la paret per on desapareixen les cordes, al\u00b7lucino. Al llarg de la meva vida escalant muntanyes no havia vist res semblant. Em costa concebre una paret de neu vertical. Fins ara havia escalat pendents de neu o parets de gel. Per\u00f2 que la neu arribi als noranta graus d\u2019inclinaci\u00f3… em fa adonar que necessito m\u00e9s metres i m\u00e9s temps per assimilar-ho.<\/br>\nMentre descobreixo un concepte nou d\u2019escalada comen\u00e7o a travessar horitzontalment la paret de neu. A cada passa que faig, clavant les puntes del davant dels meus grampons, al\u00b7lucino m\u00e9s. Aix\u00f2 ratlla la irrealitat. Agraint silenciosament les meves eines, em llan\u00e7o de cap vers una nova dimensi\u00f3, vers l\u2019escalada ideal, sublim…<\/br>\n<\/br>\n\u00abEra una noche cualquiera,<\/br>\npuede ser que fuera trece,<\/br>\n\u00bfqu\u00e9 m\u00e1s da? Pudiera ser que fuera martes.<\/br>\nSolo s\u00e9 que algunas veces,<\/br>\ncuando menos te lo esperas,<\/br>\nel diablo va y se pone de tu parte…\u00bb<\/em><\/br>\n<\/br>\nI arribo a veure on es troba en Quim, mentre tiba de les meves cordes. Ens mirem. Els ulls ens brillen. A tots dos. Sembla que de sobte, la paret oest s\u2019hagi il\u00b7luminat a l\u2019ombra de l\u2019albada. Podria ser que quatre ullets facin brillar la neu? Avui s\u00ed. Avui, desafiant les ombres, ho han aconseguit.<\/br>\nDespr\u00e9s d\u2019intercanviar-nos els mosquetons, els cargols de gel i les estaques de neu, comen\u00e7o a escalar el segon llarg.<\/br>\nSom a 26 de maig de l\u2019any 2010. Aquest any encara no ha pujat ning\u00fa a l\u2019Alpamayo. A Huaraz, els guies ens deien que no ten\u00edem possibilitats d\u2019aconseguir-ho. Que an\u00e0vem massa aviat. Que ells, els guies locals, encara no l\u2019havien escalat (com si no es pogu\u00e9s passar sense el vistiplau dels senyors guies!)…<\/br>\nEn fi, que ens trobem la ruta que estem escalant, la Directa francesa, la m\u00e9s llarga i elegant de la paret, totalment verge de rastre hum\u00e0. Ni traces, ni claus, ni cordes fixes, ni avalakovs, ni reunions, ni r\u00e0pels instal\u00b7lats. Tot \u00e9s llis, blanc i immaculat. Al\u00e7o la mirada paret amunt i la veig perdre\u2019s, vertiginosament, vers el cel blau infinit.<\/br>\nPiolet, piolet… Gramp\u00f3, gramp\u00f3… Piolet, piolet… Gramp\u00f3…<\/br>\nA poc a poc per\u00f2 amb confian\u00e7a i fermesa vaig guanyant metres, avan\u00e7ant cap a la incertesa d\u2019una paret verge i devorant sensacions escandalosament noves per a mi.<\/br>\nPer\u00f2 no tot \u00e9s tan fant\u00e0stic… Com sempre, el male\u00eft ying yang…<\/br>\nMetre a metre em vaig adonant que el gla\u00e7 encara no est\u00e0 s\u00f2lidament transformat. Som al mes de maig. \u00c9s massa aviat per dur a terme aquesta escalada. Aix\u00f2 fa que el gel sigui granulat i recordi el porexpan. Les fulles dels piolets i les dents dels grampons entren de meravella, a la primera. Per\u00f2, per altra banda, els cargols de gel i les estaques de neu penetren amb massa facilitat i rapidesa. En col\u00b7locar el primer, a uns vint metres de la reuni\u00f3, m\u2019adono que si caigu\u00e9s no aguantaria l\u2019impacte. Llavors agafo aire. Aix\u00f2 implica adoptar una m\u00e0xima concentraci\u00f3. No puc caure. I no miro avall. Nom\u00e9s amunt.<\/br>\n<\/br>\n\u00abeste encuentro hay que mojarlo<\/br>\nCon jarabe de litrona,<\/br>\ncompa\u00f1eros, antes de que cante el gallo,<\/br>\ntranquilo, tronco, perdona…\u00bb<\/em><\/br>\n<\/br>\nEscalo metres blancs a la paret. Em sento valent, animat i decidit. Nom\u00e9s miro cap al cel. Em sento segur com mai. Vint metres m\u00e9s amunt clavo una estaca de neu en una mena d\u2019estreta esquerda que talla la paret horitzontalment. Passo les cordes pel mosquet\u00f3…<\/br>\n<\/br>\n\u00aby un trago pa\u2019 celebrarlo,<\/br>\nlos tres iban hasta el culo de caballo\u00bb<\/em><\/br>\n<\/br>\nHi ha moments que em sento navegar a trav\u00e9s d\u2019un mar de neu i gla\u00e7 vertical.<\/br>\nQuan esgoto els seixanta metres de corda m\u2019aturo. Amb el piolet intento tallar una plataforma estreta per recolzar nom\u00e9s els peus. Me\u2019n surto a mitges. Clavo els dos piolets amb contund\u00e8ncia m\u00e9s amunt del meu cap. Poso un cargol de gel i munto reuni\u00f3 dels tres punts. Llavors miro avall i \u00e9s quan m\u2019adono realment de l\u2019abisme que cau per sota meu, tot passant per on es troba en Quim fins a morir molt avall, a les esquerdes de la glacera del peu de la paret oest de l\u2019Alpamayo.<\/br>\nUn crit. En Quim desmunta la seva reuni\u00f3 i inicia l\u2019escalada fins a mi. Mentrestant, com sempre a qualsevol paret que hem escalat, mentre l\u2019asseguro quiet i penjat del gel aprofito per gaudir de tot el m\u00f3n que es va despertant a la meva esquena. El Quitaraju, a poc a poc, es va tenyint de violetes, rosats, ataronjats i finalment s\u2019enc\u00e9n! Heu vist mai neu encesa? Aix\u00f2 ho \u00e9s.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El seg\u00fcent llarg l\u2019escala en Quim de cap de corda. Ens anem rellevant, com sempre. Un llarg cada un.<\/br>\nQuan el segueixo paret amunt amb la mirada per sota el casc, veig el meu amic enfilar-se per aquest orgue gegant\u00ed de tubs blancs que sonen cap al cel blau safir.<\/br>\n\u00abI quina son que tinc…\u00bb, em sento dir en veu alta. I \u00e9s que no m\u2019estranya, despr\u00e9s de la nit desvetllada que he passat. Cada vegada que m\u2019aturo a una reuni\u00f3 soc v\u00edctima dels badalls.<\/br>\nMentre en Quim va guanyant metres, el seu pas va fent caure paret avall milers de petits cristalls de gla\u00e7 que componen una m\u00fasica m\u00e0gica i estranya que ressona perdent-se enmig de les profunditats de l\u2019abisme. Aquesta melodia em distreu amb el seu dringar. En badallar haig de vigilar de no obrir gaire la boca. No em voldria empassar cap nota d\u2019aquestes tan fredes!<\/br>\nEn Quim em crida. Desmunto la reuni\u00f3 i escalo fins a ell.<\/br>\nLlavors ve un altre llarg. I llavors un altre.<\/br>\nLes hores van passant mentre anem sumant al\u00e7ada a aquesta paret de cinc-cents metres. Cada vegada badallo menys. Cada cop la paret s\u2019adre\u00e7a m\u00e9s. Cada vegada ens demana m\u00e9s concentraci\u00f3 i sang freda en l\u2019escalada.<\/br>\nImmersos i concentrats al m\u00e0xim en escalar aquest male\u00eft gel porexpan i la neu vertical i inestable, no ens adonem del paisatge que va canviant darrere nostre.<\/br>\nEl cel blau ha pres el color cobalt i una espessa barrera de n\u00favols va avan\u00e7ant cap a nosaltres.<\/br>\nDes d\u2019una reuni\u00f3 em giro i fixo la mirada cap al petit puntet de color verd, que, solitari, ens espera al Camp del Coll. A aquella diminuta tenda on en Miquel, potser, ens vigila. Per uns moments em sembla sentir l\u2019escalforeta del company que est\u00e0 pendent de nosaltres. Tant de bo fos aix\u00ed. Els nuvolots foscos se\u2019ns segueixen acostant.<\/br>\n<\/br>\n\u00abA una barra americana<\/br>\nme llevaron por la cara,<\/br>\nno dejaron que pagara ni una ronda,<\/br>\ncontrolaban tres fulanas,<\/br>\npero a m\u00ed me reservaban<\/br>\nlos encantos de \u201cMaruja, la cachonda\u201d\u00bb<\/em><\/br>\n<\/br>\nEncara no han arribat fins a nosaltres quan ens endinsem a trav\u00e9s d\u2019una de les caracter\u00edstiques flautes de gel que tanta bellesa donen a aquesta paret. Ara la neu li ha donat absoluta carta blanca al gel podrit. Tenim moltes dificultats per col\u00b7locar assegurances. Acabem cada tirada de corda de 60 metres posant dos, m\u00e0xim tres cargols de gel.<\/br>\nAix\u00f2 fa que haguem de confiar al m\u00e0xim en el company. Per\u00f2 quan fa m\u00e9s de vint anys que hi escales, tens la sensaci\u00f3 real que sou dues parts que s\u2019han convertit en un tot. Pel ritme en qu\u00e8 corre la corda per les teves mans saps quan tot va b\u00e9 o quan apareix algun problema. Acabes respirant al mateix ritme. Aclimates de la mateixa manera i amb el mateix temps. \u00c9s una sort que estem vivint i compartim.<\/br>\nI saps que ell no caur\u00e0.<\/br>\nEll sap que jo no caur\u00e9.<\/br>\nEncara que no ens puguem assegurar.<\/br>\nEncara que el gel es torni dif\u00edcil.<\/br>\nEncara que estiguem sols.<\/br>\nPerqu\u00e8 no ens sentim sols.<\/br>\nLa corda \u00e9s molt m\u00e9s que un fil que ens lliga.<\/br>\nTots els neguits desapareixen.<\/br>\nSentir tot aix\u00f2 aqu\u00ed: plenitud.<\/br>\nEns ho mereixem, Quim! Marc! Toni! Miquel!<\/br>\nArribo a la reuni\u00f3 on m\u2019espera en Quim. Li pregunto com es veu per damunt d\u2019on \u00e9s ell, com pinta el que em tocar\u00e0 escalar despr\u00e9s.<\/br>\n\u2014No es veu gaire b\u00e9, Edu. Fa mala pinta… \u2014em diu entre esbufecs mentre recupera les cordes que pengen al buit.<\/br>\nAl\u00e7o la mirada amunt i, realment, tot plegat es veu molt… estrany. Enmig de la boira que ja ens ha embolcallat veig la paret com s\u2019al\u00e7a fins al que sembla un desplom de gla\u00e7 molt lleig, foradat i ple de formes estranyes que pengen al buit sota la gran barbacana.<\/br>\nNo tinc ni idea de com superarem una cosa tan rara. El neguit s\u2019apodera de mi i fa que el canvi de material a la reuni\u00f3 sigui rapid\u00edssim. Des d\u2019aqu\u00ed on som no ho veig gens clar. Necessito escalar uns quants metres per tenir millor visi\u00f3 de la barrera desplomada de gla\u00e7. Mentrestant el Sabina va tocant d\u2019acompanyament:<\/br>\n<\/br>\n\u00abnos pusimos como motos<\/br>\ncon la birra y los canutos,<\/br>\nse cortaron de meterse algo m\u00e1s fuerte.<\/br>\nNos hicimos unes fotos<\/br>\nde cabina en tres minutos.<\/br>\nParecemos la cuadrilla de la muerte\u00bb<\/em><\/br>\n<\/br>\nQuan he pujat dos metres per damunt la reuni\u00f3 em giro avall i ens mirem amb en Quim. A trav\u00e9s del mirall de les seves ulleres de muntanya em veig a mi. Unes mirades creuades: ara o mai. No estem tan lluny de les paraules del Sabina.<\/br>\nSeguim completament sols en tota la paret. Seguim envoltats per una boira freda i cristal\u00b7litzada. Som al peu del que pot ser el darrer obstacle que ens barra el pas per arribar al cim.<\/br>\nAl nostre entorn tot \u00e9s silenci i abisme. Tots els tons s\u00f3n blancs, blaus i grisos. Nosaltres dos devem ser la discreta nota de color: en Quim va de color taronja i jo vesteixo de vermell.<\/br>\nEm penjo de l\u2019arn\u00e9s tots els cargols de gel i tots els mosquetons de qu\u00e8 disposem i enceto l\u2019escalada m\u00e9s estranya de la meva vida.<\/br>\n<\/br>\n\u00abProtegidos por la luna<\/br>\ncogieron prestado un coche,<\/br>\nme dejaron en mi queli y se borraron.<\/br>\nPor las venas de la noche<\/br>\n\u201cenr\u00f3llate y haznos una<\/br>\ncopla guapa de las tuyas\u201d, me gritaron.<\/br>\nMe devolvieron intacto,<\/br>\ncon un gui\u00f1o, mi dinero,<\/br>\nla cartera, la cadena y el reloj\u00bb.<\/em><\/br>\n<\/br>\nLa can\u00e7oneta posa melodia als cops de piolets i de grampons. Pam a pam em vaig apropant al gran desplom de gel podrit. El meu pobre cervell, cansat, intenta buscar solucions a cada metre de paret que guanyo mentre m\u2019apropo a aquest fenomen tan incert per a mi.<\/br>\nPer postres, la paret de gel cada vegada es torna m\u00e9s vertical. La por ha absorbit els badalls de son. Estic suant de valent, tot i el fred que m\u2019envolta. No he brillat mai per ser una persona que pensi i raoni molt. En aquests moments m\u2019adono m\u00e9s que mai d\u2019aquesta meva mancan\u00e7a que tanta falta em faria ara, ostres! La paret de cristall s\u2019ha tornat del tot vertical. Una inclinaci\u00f3 de noranta graus a 5.800 metres d\u2019al\u00e7ada! L\u2019equaci\u00f3 la comen\u00e7ar\u00e9 a resoldre amb uns esbufecs elevats al cub, com a m\u00ednim…<\/br>\nSoc a sota el desplom. Encara es veu m\u00e9s lleig que des de lluny. \u00c9s del tot inconsistent, ca\u00f2tic i impossible d\u2019escalar. Merda!!!<\/br>\nI ara qu\u00e8?<\/br>\n\u2014Com es veu tot aix\u00f2, Edu? \u2014sento la veueta llunyana del meu amic. No tinc esma ni per respondre-li. Tot el meu m\u00f3n, la meva vida i tot el que soc es concentra en l\u2019instant m\u00e9s present. Ser\u00e0 un dels moments viscuts amb m\u00e9s intensitat de la meva vida, segur. Sento l\u2019escalforeta de l\u2019adrenalina que em recorre el cos com un tsunami emocionant.<\/br>\nMiro. Observo. Suo. Ara la suor ja \u00e9s aquella tan freda que viatja al llarg de la columna vertebral repartint adrenalina. Tot un festival! Mentre em mantinc penjat de les puntes dels piolets i dels grampons em sembla notar com el meu cervell tamb\u00e9 sua…<\/br>\nDe sobte, a la paret del tub de neu gelada que tanca per la meva dreta em sembla percebre un petit foradet. Enfoco la vista plorosa. Pot ser, el que veig? Pot ser que vegi l\u2019altre costat?<\/br>\nMentrestant en Quim em crida des de les profunditats:<\/br>\n\u2014Qu\u00e8 tal, Edu? Com vas? \u2014m\u2019intenta animar.<\/br>\nNo se com vaig. M\u2019estic esgotant per moments aqu\u00ed quiet i penjat. Miro amunt. Miro avall. Llavors concentro totes les energies que em quedem a la meva dreta.<\/br>\nClavo amb fermesa el piolet esquerre i equilibrat al buit comen\u00e7o a gratar la neu del meu costat amb l\u2019altre piolet. Si fins ara esbufegava de valent, ara estic descobrint el vertader sentit de la paraula que aniria m\u00e9s enll\u00e0; conceptes com ara extrem, a les \u00faltimes, esgotador…<\/br>\nSento els pulmons roents dins del pit. Per\u00f2 no em puc aturar. No puc descansar. Estic penjat solament d\u2019un bra\u00e7.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Si cavo m\u00e9s, potser puc treure el cap a trav\u00e9s del forat i veure si per l\u2019altre costat la muntanya \u00abes deixa m\u00e9s\u00bb.<\/br>\nCavo i cavo. El forat a poc a poc va augmentant de di\u00e0metre. Els pulmons em segueixen cremant. Sembla que se m\u2019hagin enc\u00e8s. Sovint haig d\u2019anar parant de fer anar el piolet i recolzant el cap damunt del b\u00edceps per intentar descansar. A veure si puc desaccelerar una mica les pulsacions i omplir d\u2019aire fresc els pobres pulmons abrandats.<\/br>\nUns minuts m\u00e9s tard he aconseguit engrandir una mica el forat. A poc a poc em vaig adonant que aquest t\u00fanel ser\u00e0 l\u2019\u00fanica soluci\u00f3. Si aconsegueixo acabar-lo, que ho haig de fer segur, tindrem el cim a la butxaca. Des d\u2019on soc no el puc veure per\u00f2 per l\u2019airet que ens pentina, a l\u2019abisme i a mi, dedueixo que no pot ser lluny. Aquest pensament \u00e9s com una injecci\u00f3 d\u2019energia que m\u2019impulsa a cavar fins que el meu treball d\u2019enderrocs i demolicions en altura sembla acabat. Em penjo totalment dels piolets i descanso uns instants mentre contemplo el forat que ja deu ser prou gran perqu\u00e8 el meu cos hi passi estirat. \u00c9s llavors quan em dirigeixo a un Quim, desdibuixat i borr\u00f3s, cobert per la boira, penjat enmig d\u2019una paret que ara es presenta com un abisme de formes t\u00e8triques i fantasmals. \u00c9s llavors quan trenco el meu llarg i angoixant silenci.<\/br>\n\u2014Quim! He fet un t\u00fanel! \u2014li crido.<\/br>\nEn Quim deu pensar que la manca d\u2019oxigen causat per la forta altura ja n\u2019ha fet de les seves. I que ara, aqu\u00ed a dalt de tot d\u2019aquesta muntanya, em dedico a cavar t\u00fanels.<\/br>\nAmb un cop de decisi\u00f3 desclavo el piolet de la m\u00e0 dreta i el clavo al terra de l\u2019interior del forat. B\u00e9, ara falta desenganxar-me del piolet esquerre. Aquest ha sigut el meu puntal de confian\u00e7a que m\u2019ha mantingut enganxat a la paret mentre treballava. Tracciono amb for\u00e7a el piolet dret per assegurar-me que no s\u2019arrencar\u00e0. M\u2019obro de cames, mantenint el peu esquerre al seu lloc i despla\u00e7ant el dret tot clavant-lo amb for\u00e7a a la paret de la dreta, just sota el forat. Comprovo que els grampons quedin estables i llavors desclavo el piolet esquerre per ancorar-lo al costat del seu company, a dins la ratera salvadora. Tibo fort de bra\u00e7os, pujo peus r\u00e0pidament i m\u2019introdueixo horitzontalment dins el t\u00fanel.<\/br>\nPer\u00f2 una vegada m\u2019estiro dins quedo encallat. H\u00f2stia! Merda! Collons!<\/br>\nNo havia calculat que porto una motxilla a l\u2019esquena. El forat \u00e9s massa just. Tros de burro! Cap de trons!<\/br>\nSi alg\u00fa ens estigu\u00e9s observant de lluny, crec que la situaci\u00f3 li semblaria bastant surrealista i c\u00f2mica fins i tot. Un personatge estirat enmig d\u2019un forat horitzontal a m\u00e9s de cinc mil vuit-cents metres d\u2019altura i encallat! Per una banda dos bra\u00e7os que, armats amb dos piolets, esgarrapen al costat de la canal nova per\u00f2 nom\u00e9s troben un munt de neu pols i vertical on \u00e9s impossible ancorar-hi res de res. Per l\u2019altra banda, dos peus cal\u00e7ats amb grampons que van aletejant mentre neden en l\u2019aire i el buit buscant qualsevol sortint s\u00f2lid on clavar-se i fer for\u00e7a. Al mig, dos pulmons i un cor encesos.<\/br>\nHaig de sortir d\u2019aqu\u00ed… Uf… Uf… Estic encallat… Fotuda motxilla…<\/br>\nDe tornar enrere ni pensar-hi. Cauria segur. Seria incapa\u00e7 de desgrimpar. Nom\u00e9s puc anar endavant. Despr\u00e9s d\u2019uns esfor\u00e7os extenuants aconsegueixo avan\u00e7ar uns cent\u00edmetres. Per\u00f2 el futur que tinc davant dels morros no \u00e9s gaire esperan\u00e7ador. Un tub vertical format per neu pols, un abisme sense consist\u00e8ncia que cau verticalment davant meu i que es perd en un forat fosc que s\u2019obre com una boca gla\u00e7ada al fons d\u2019un pou.<\/br>\nEm fa mal tot. Els minuts passen m\u00e9s r\u00e0pid que els cent\u00edmetres…<\/br>\nCont\u00ednuament intento clavar els piolets en les parets del tub nevat. Finalment un es clava en el gla\u00e7 dur que hi deu haver per sota la neu.<\/br>\nTinc neu freda dins del coll de la jaqueta, a l\u2019interior del casc, a les orelles i al voltant dels llavis.<\/br>\nPoc despr\u00e9s aconsegueixo clavar l\u2019altra eina i llavors, per fi, puc fer for\u00e7a tibant dels bra\u00e7os i surto com un talp fins a posar-me en posici\u00f3 vertical dins del tub tan impressionant. \u00abAra s\u00ed, Edu. Ara s\u00ed que tenim aix\u00f2 superat\u00bb, em dic interiorment o en veu alta. Ja no ho s\u00e9. Ara s\u00ed que veig que avui farem el cim. Ho he aconseguit!<\/br>\nAmb les ulleres plenes de neu pols al\u00e7o la mirada plorosa per l\u2019esfor\u00e7 i el que veig sembla entelar encara m\u00e9s els meus ulls. Veig el final! A uns vint-i-cinc metres la neu blanca i immaculada es retalla amb el cel cobalt. Vint-i-cinc metres i el cim!<\/br>\n<\/br>\n\u00abyo que siempre cumplo un pacto<\/br>\ncuando es entre caballeros,<\/br>\nles ten\u00eda que escribir esta canci\u00f3n.<\/br>\nHoy venia en el diario,<\/br>\nel careto del m\u00e1s alto,<\/br>\nno lo hab\u00eda vuelto a ver desde aquel d\u00eda;<\/br>\nescapaba del asalto,<\/br>\nal chalet de un millonario<\/br>\ny en la puerta lo esper\u00f3 la polic\u00eda\u00bb.<\/em><\/br>\n<\/br>\nUn \u00faltim cop de gas i la paret ser\u00e0 hist\u00f2ria! Si m\u00e9s no, de cara amunt, \u00e9s clar!<\/br>\nAbans de continuar l\u2019escalada crido a en Quim que ja he travessat, que ja soc a l\u2019altre costat. No s\u00e9 si em deu haver sentit, ja que no ens veiem i a m\u00e9s he canviat de vessant.<\/br>\nCrido al meu gran amic!<\/br>\nCrido a la neu i el gla\u00e7!<\/br>\nCrido a la boira que m\u2019envolta!<\/br>\nCrido a l\u2019Alpamayo!<\/br>\nCrido amb totes les forces que em queden…<\/br>\nComprovo la fricci\u00f3 de les cordes. Com que s\u00f3n molt primes llisquen fluidament a trav\u00e9s del t\u00fanel i fins on soc. Llavors inicio l\u2019escalada de la darrera paret verge i blanca. Veig el cim molt a prop.<\/br>\n<\/br>\n\u00abmucha, mucha polic\u00eda…\u00bb<\/em><\/br>\n<\/br>\nLa veu esquerdada pel whisky d\u2019en Sabina se\u2019m va repetint.\n\u00abmucha, mucha polic\u00eda…\u00bb<\/em><\/br>\n<\/br>\nPiolet, piolet, gramp\u00f3, gramp\u00f3…<\/br>\n<\/br>\n\u00abmucha, mucha polic\u00eda…\u00bb<\/em><\/br>\n<\/br>\nDe sobte la paret s\u2019acaba. Avui ho fa de cop. Nom\u00e9s de treure el nas em trobo el cim davant dels morros.<\/br>\nUna pir\u00e0mide blanca i verge envoltada de n\u00favols i boires fosques. Per totes bandes pengen cornises immenses. Semblen xampinyons gegants i molt blancs disposats al llarg d\u2019una fant\u00e0stica cresta que desapareix enmig de la boira. Tot el que veig ratlla el surrealisme. Em fregaria els ulls per confirmar que tot \u00e9s real. Per\u00f2 despr\u00e9s de l\u2019escalada que acabem realitzar tinc clar que, avui i aqu\u00ed, tot \u00e9s possible.<\/br>\nEl dia s\u2019ha tapat de deb\u00f2. Tot el meu entorn ha pres un color blanc sord i opac. El cel, la terra, la muntanya, el silenci… i en Quim!<\/br>\nCom si em despert\u00e9s d\u2019un somni em poso les piles. Munto reuni\u00f3 a terra, clavant els dos piolets i una estaca de neu i crido tan fort com puc:<\/br>\n\u2014CIM! Quim! Soc al cim! Al cim! Ja pots pujar! \u2014li crido traient veu de les reserves justes d\u2019energia que em queden.<\/br>\nMentre vaig recuperant les cordes, sento m\u00e9s que mai com la dist\u00e0ncia que ens uneix va disminu\u00eft.<\/br>\nDempeus, esbufego sorollosament mentre el vaig assegurant. Els meus ulls volen copsar tot el que se\u2019ls projecta al voltant dels 360 graus i no paren de sorprendre\u2019s de la realitat tan fant\u00e0stica que estan vivint. \u00abLa muntanya m\u00e9s desitjada de la meva vida.\u00bb<\/br>\nTot \u00e9s silenci i m\u00e0gicament blanc. La meva respiraci\u00f3 \u00e9s l\u2019\u00fanic que trenca tota aquesta puresa. Les cordes van lliscant amunt a trav\u00e9s del cantell nevat del final de la paret. Tinc unes ganes boges que en Quim arribi aqu\u00ed dalt.<\/br>\nOstres, el coi de t\u00fanel m\u2019ha deixat sense forces. Estic esgotat i em fa mal el pit, quan respiro ho haig de fer encorbat.<\/br>\nVeig un piolet que es clava despr\u00e9s del forat. El segueix l\u2019altre. I llavors, sota un casc, apareix una rialla. La rialla m\u00e9s sincera, amb m\u00e9s complicitat i amb l\u2019alegria m\u00e9s pura de totes.<\/br>\nVint-i-cinc metres que en Quim escala en uns instants sota la meva mirada encorbada.<\/br>\n\u00abEns el mereixem… \u00c9s nostre… Per fi… Ja tocava… Ens el mereixem…\u00bb, ens anem repetint, abra\u00e7ats. Aquesta \u00e9s una abra\u00e7ada molt llarga amb qu\u00e8 ens acabem regalant una part molt important de les nostres forces.<\/br>\nS\u00ed. Una abra\u00e7ada. La millor.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

EDU SALLENT<\/h4>\n

(Els Hostalets de Baleny\u00e0, 1971). Iniciat a la muntanya pel seu pare, amb setze anys descobreix l\u2019escalada, l\u2019alpinisme i l\u2019esqu\u00ed de muntanya. El Figuer\u00f3, Montserrat, el Pedraforca, el Montsec, els Pirineus, els Alps, els Andes\u2026 La seva passi\u00f3 el porta a descobrir tots aquests indrets (i d\u2019altres), fins que el Nanga Parbat li dona la benvinguda a les grans muntanyes de l\u2019Him\u00e0laia. A partir d\u2019aquesta experi\u00e8ncia escriu els llibres Mentre hi hagi llum<\/em> (Ediciones Desnivel, 2002) i Per ser tan blanca<\/em> (Ediciones Desnivel, 2004). Tamb\u00e9 col\u00b7labora amb el llibre Exploraciones espa\u00f1olas de hoy<\/em> (Ediciones Desnivel, 2003) amb un relat sobre l\u2019expedici\u00f3 catalana a l\u2019Everest el 1985. Publica un conte dins de La viuda del Eiger<\/em> (Ediciones Desnivel, 2007). El 2008 surt el seu tercer llibre, Cels de safir<\/em> (Cosset\u00e0nia Edicions). Les ascensions catalanes m\u00e9s emblem\u00e0tiques als 14 vuitmils. El 2012 publica la seva quarta obra, El cam\u00ed dels estels<\/em> (Ediciones Desnivel), una novel\u00b7la basada en la vida de l\u2019alpinista \u00d2scar Cadiach. I, el 2021, Aquell vol de papallones<\/em> (Ediciones Desnivel), una obra personal i dedicada als amics. Ha col\u00b7laborat en les revistes de muntanya V\u00e8rtex i Desnivel. Actualment es dedica a l\u2019obertura de noves vies llargues d\u2019escalada segueix practicant l\u2019alpinisme, escrivint i vivint a Sant Miquel de Baleny\u00e0, amb la Dolors, la X\u00e8nia i la Violeta.<\/h5>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
Per si vols compartir aquesta cr\u00f2nica<\/u><\/font><\/h5>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

ALTRES ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR<\/u><\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEdu Sallent\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tALPINISME DE SECA\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t15\/10\/2025\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEdu Sallent\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tDE GRAN SER\u00c9 ALPINISTA?\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t13\/04\/2021\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\tEdu Sallent\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tAQUELL VOL DE PAPALLONES\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\n\t\t\n\t\t\t Llegir m\u00e9s \u00bb\t\t<\/a>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t25\/03\/2021\t\t<\/span>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

AQUELL VOL DE PAPALLONES AMICS, MOMENTS I ESCALADES Extracte del llibre ‘AQUELL VOL DE PAPALLONES’ escrit per EDU SALLENT (Ediciones Desnivel) Qu\u00e8 passa quan alg\u00fa<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":9030,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"elementor_header_footer","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[5124,5838,11418],"tags":[5840,5130,5132,5842,5844],"class_list":["post-9027","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-edu-sallent-ca","category-llibres","tag-aquell-vol-de-papallones-ca","tag-cronicas-ca","tag-croniques-ca","tag-ediciones-desnivel-es-ca","tag-edu-sallent-ca"],"yoast_head":"\nAQUELL VOL DE PAPALLONES - Rutes Entre Refugis<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"AQUELL VOL DE PAPALLONES - Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"AQUELL VOL DE PAPALLONES AMICS, MOMENTS I ESCALADES Extracte del llibre ‘AQUELL VOL DE PAPALLONES’ escrit per EDU SALLENT (Ediciones Desnivel) Qu\u00e8 passa quan alg\u00fa\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Rutes Entre Refugis\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-03-25T11:19:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-10-15T18:06:31+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Edu Sallent\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Edu Sallent\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"43 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Edu Sallent\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/3e62c1b2ea2dba754012f327a42fb44d\"},\"headline\":\"AQUELL VOL DE PAPALLONES\",\"datePublished\":\"2021-03-25T11:19:00+00:00\",\"dateModified\":\"2025-10-15T18:06:31+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/\"},\"wordCount\":7886,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg\",\"keywords\":[\"Aquell Vol de Papallones\",\"Cr\u00f3nicas\",\"Cr\u00f2niques\",\"Ediciones Desnivel\",\"Edu Sallent\"],\"articleSection\":[\"Blog\",\"Edu Sallent\",\"Llibres\"],\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/\",\"name\":\"AQUELL VOL DE PAPALLONES - Rutes Entre Refugis\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg\",\"datePublished\":\"2021-03-25T11:19:00+00:00\",\"dateModified\":\"2025-10-15T18:06:31+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/03\\\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg\",\"width\":1200,\"height\":800},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/2021\\\/03\\\/25\\\/aquell-vol-de-papallones\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"AQUELL VOL DE PAPALLONES\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"description\":\"Caminant sota un nom\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#organization\",\"name\":\"Rutes Entre Refugis\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/08\\\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png\",\"width\":400,\"height\":400,\"caption\":\"Rutes Entre Refugis\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/3e62c1b2ea2dba754012f327a42fb44d\",\"name\":\"Edu Sallent\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_22_1683354133-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_22_1683354133-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/05\\\/avatar_user_22_1683354133-96x96.jpg\",\"caption\":\"Edu Sallent\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/rutesentrerefugis.com\\\/index.php\\\/author\\\/edu-sallent\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"AQUELL VOL DE PAPALLONES - Rutes Entre Refugis","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"AQUELL VOL DE PAPALLONES - Rutes Entre Refugis","og_description":"AQUELL VOL DE PAPALLONES AMICS, MOMENTS I ESCALADES Extracte del llibre ‘AQUELL VOL DE PAPALLONES’ escrit per EDU SALLENT (Ediciones Desnivel) Qu\u00e8 passa quan alg\u00fa","og_url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/","og_site_name":"Rutes Entre Refugis","article_published_time":"2021-03-25T11:19:00+00:00","article_modified_time":"2025-10-15T18:06:31+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":800,"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Edu Sallent","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"Edu Sallent","Tiempo de lectura":"43 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/"},"author":{"name":"Edu Sallent","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/3e62c1b2ea2dba754012f327a42fb44d"},"headline":"AQUELL VOL DE PAPALLONES","datePublished":"2021-03-25T11:19:00+00:00","dateModified":"2025-10-15T18:06:31+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/"},"wordCount":7886,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg","keywords":["Aquell Vol de Papallones","Cr\u00f3nicas","Cr\u00f2niques","Ediciones Desnivel","Edu Sallent"],"articleSection":["Blog","Edu Sallent","Llibres"],"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/","name":"AQUELL VOL DE PAPALLONES - Rutes Entre Refugis","isPartOf":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg","datePublished":"2021-03-25T11:19:00+00:00","dateModified":"2025-10-15T18:06:31+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/#primaryimage","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Aquell-Vol-de-Papallones-Inici-NW.jpg","width":1200,"height":800},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/2021\/03\/25\/aquell-vol-de-papallones\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"AQUELL VOL DE PAPALLONES"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#website","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","name":"Rutes Entre Refugis","description":"Caminant sota un nom","publisher":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#organization","name":"Rutes Entre Refugis","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/RutesEntreRefugis-Blanc-Retina-1.png","width":400,"height":400,"caption":"Rutes Entre Refugis"},"image":{"@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/#\/schema\/person\/3e62c1b2ea2dba754012f327a42fb44d","name":"Edu Sallent","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_22_1683354133-96x96.jpg","url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_22_1683354133-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/avatar_user_22_1683354133-96x96.jpg","caption":"Edu Sallent"},"url":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/author\/edu-sallent\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9027","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9027"}],"version-history":[{"count":83,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9027\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29015,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9027\/revisions\/29015"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9030"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9027"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9027"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rutesentrerefugis.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9027"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}