MONTSERRAT 360º - Rutes Entre Refugis

MONTSERRAT 360º

LA TRAVESSA CIRCULAR A LA MUNTANYA MÀGICA

Crònica escrita per LLORENÇ BARBA I FERRER guarda del REFUGI D’AGULLES (VICENÇ BARBÉ)

La travessa integral de Montserrat és una de les travesses de dos dies més espectaculars que podem fer al nostre territori, en un massís que tenim a tocar i que sovint no coneixem prou. Amb la possibilitat de fer nit al bell mig de les agulles d’aquesta emblemàtica muntanya. En un refugi petit però molt acollidor i amb molt bon ambient. Amb una cuina de muntanya i de proximitat. Construït l’any 1961 i que curiosament s’aprovisiona íntegrament a peu. Una raresa en els temps que vivim. De ben segur que us sorprendrà positivament a condició de venir mínimament rodats en marxes de muntanya. Us recomanem que matineu i així podreu gaudir sense pressa dels mil i un racons i sorpreses que anireu descobrint al millor ritme que es pot viatjar: el ritme del caminaire. Molt recomanable la possibilitat d’accedir a la travessa amb transport públic en una hora escassa des del centre de Barcelona.

Presentem una de les travesses més conegudes a la que possiblement és la muntanya més emblemàtica del país. Montserrat, és un petit massís de la serralada prelitoral amb una orografia molt complexa i sovint laberíntica. L’itinerari que expliquem a continuació, ens permet descobrir-la d’una manera prou extensa en dues jornades de caminada, amb sortida i arribada a Monistrol de Montserrat, on podrem accedir en ferrocarril o en vehicle particular, i fent nit al Refugi d’Agulles (Vicenç Barbé), enclavat al bell mig de la regió d’agulles, una de les zones més carismàtiques del parc natural de Montserrat. Amb un total de més de 35 quilòmetres i més de 3700 metres de desnivell positiu acumulat, fan que sigui totalment recomanable realitzar-la en dues jornades, per poder-la gaudir si tenim un mínim de condició física i un cert hàbit de caminar per corriols de muntanya. Si no anem molt justos de temps o forces, podrem visitar indrets tan especials com el Refugi de Sant Benet, la Roca Foradada, les runes de Sant Pau Vell o els cims del Montgròs o Sant Jeroni. El fet de fer nit en un refugi guardat, també ens permetrà realitzar-la amb el mínim pes possible, doncs si ho desitgem, a part d’estalviar-nos el sac, màrfegues, etc…, també podrem encarregar els àpats. Una manera d’escurçar l’itinerari si el veiem una mica feixuc per les nostres possibilitats, és començar i/o acabar al monestir de Montserrat (igualment accessible en tren cremallera des de Monistrol). En la ressenya detallada de les dues etapes ens farem la idea més exacte del que podem escurçar.

La travessa la proposem en sentit contrari a les agulles del rellotge, ja que és la manera més recomanable tant per la complexitat com duresa de les dues etapes. Una primera etapa amb més metres de desnivell positiu, però més senzilla en l’apartat tècnic. Una bona pujada de Monistrol al refugi-ermita de Sant Benet, passant pel Monestir, per enllaçar després amb el GR-172, recorrent tot l’espectacle de vessant nord, passant per Santa Cecília (ermita i monestir del sXI), i continuar fins a l’extrem oest del massís. Aquesta primera etapa són 16 quilòmetres i 2100 metres de desnivell positiu acumulat i 1.450 de negatiu. Cap al final de l’etapa arribarem a l’emblemàtica Roca Foradada i a l’històric paratge de Sant Pau Vell, mirador excepcional del vessant oest de la muntanya.

La segona etapa la realitzarem primer pel PR C-78, fins a quasi al cim de Sant Jeroni on ja agafarem el popular i turístic camí de Sant Joan, cap a Sant Miquel i la forta baixada altre cop cap a Monistrol. És una etapa més laberíntica en tot el seu primer tram i una mica més feixuga per les pujades i baixades constants que anirem trobant tota l’estona. La segona part d’aquesta jornada, recorre camins molt turístics, no per això menys interessants. Els guardes del refugi, grans coneixedors del terreny ens indicaran perfectament l’itinerari amb tots els punts delicats que ens hi podrem trobar. Aquesta segona etapa caminarem uns 20 quilòmetres i farem uns 1600 metres de desnivell positiu i 2.200 de baixada. Trobarem algunes seccions un xic més tècniques on haurem de parar atenció i ocasionalment utilitzar les mans per ajudar-nos. També tindrem l’oportunitat de pujar a Sant Jeroni, que amb els seus 1225 m és el punt culminant de Montserrat.

ETAPA 1

Inici: Monistrol de Montserrat
Final: Refugi d’Agulles Vicenç Barbé

Sortint del poble de Monistrol, ens dirigim cap al Camí de les Aigües. Al cap d’uns minuts de caminar per la còmoda pista, arribem al trencall de la Drecera del Tres Quarts, que agafarem per anar pujant fins a trobar el camí formigonat de la Santa Cova. Un cop allà enfilem direcció al Monestir de Montserrat, ben visible sobre nostre. Tota aquesta pujada la trobarem marcada amb marques vermelles i blanques (GR96). Del poble de Monistrol al monestir calcular una hora i mitja aproximadament.

Pugem per les escales de la font de l’Abat Oliva i travessem un pont de fusta direcció Monestir de Santa Cecília. Des d’aquest punt, i quasi fins al final d’etapa, anirem seguint el GR-172 (marques vermelles i blanques). Després d’una mitja horeta i d’uns centenars d’escales (tot passant per l’estret Pas dels Francesos) arribem al Pla de Santa Anna (cartell indicatiu). Aquí podem fer una breu pausa i visitar les runes de l’antiga ermita de Santa Anna. Just al pla de Santa Anna, deixem el camí principal que ens portaria direcció Sant Jeroni, per tombar a la dreta. Continuem pujant escales i uns 10 minuts després arribem just sota l’ermita de Sant Benet (refugi guardat). L’indret és espectacular i bé es mereix una parada per fer un refresc o un cafè. Compteu uns 45 minuts des del monestir.

Un cop reprenem la marxa, podem desfer els últims metres per retornar al GR o bé fer una petita variant que ens mena per dins del bosc a l’ermita de la Trinitat i allà poder reprendre el GR-172 (molt recomanable). Un cop al GR continuem sense pèrdua cap a Santa Cecília. Les vistes de totes les parets del vessant nord ens deixaran amb la boca oberta. L’emblemàtic Cavall Bernat, la Paret del Diables, o el Serrat del Moro entre les més memorables. Santa Cecília és parada obligada, i una visita pel seu entorn del tot recomanable. Allí també hi arriba la carretera, per tant serà un punt de retirada en cas de necessitat.

Des de Sant Benet a Santa Cecília, podem comptar una hora i mitja aproximadament. Un cop reprenem la marxa, agafem novament el GR-172 direcció Can Massana. La frondositat i frescor del bosc per on caminem minimitzaran l’esforç dels desnivells que anirem salvant, mentre passem per sota les “muralles” dels Ecos o els Frares Encantats, per arribar a l’emblemàtica Roca Foradada i la seva veïna La Cadireta. Si anem bé de temps i forces, és del tot recomanable enfilar-se fins a l’ull de la Roca Foradada (pel seu costat oest no ofereix cap complicació). Pocs minuts després de la roca foradada arribem a Coll de Guirló on veurem un cartell que ens mena direcció al Refugi Vicenç Barbé, tot deixant el GR per agafar el PR C-78 (marques grogues i blanques). Si tenim ganes podem fer una visita a les runes de Sant Pau Vell, amb una panoràmica espectacular de la part oest del massís. Per arribar haurem de caminar pocs minus més pel GR fins a trobar la indicació que ens hi porta. Des del creuament del PR no tenim més de 10 minuts. Un cop realitzada la visita, refem el GR novament fins a la cruïlla amb el PR. Des de la cruïlla ens endinsem per un corriolet que ens porta al conegut Pas de la Portella, un petit pas de grimpada que ens endinsa de ple en la regió d’agulles i ens porta en pocs minuts al Refugi Vicenç Barbé (900m), conegut com a Refugi d’Agulles, final de la nostra primera etapa. Des de Santa Cecília al refugi, compteu unes dues hores de marxa efectiva.

Per realitzar aquesta primera etapa, cal comptar unes 6 hores de marxa efectiva totals, si tenim un mínim de preparació física. Anirem trobant cartells indicatius a pràcticament totes les cruïlles.

ETAPA 2

Inici: Refugi d’Agulles Vicenç Barbé
Final: Monistrol de Montserrat

Sortim del refugi en direcció est, seguint el PR C-78 (marcat en groc i blanc). Als pocs minuts de sortir passem la Canal Ampla i deixem la zona d’Agulles per entrar de ple a la zona dels Frares. El corriol va resseguint boscos i clarianes tot oferint-nos unes vistes espectaculars d’agulles tan típiques com el Lloro, la Nina, el Dit o el Bacallà. En poc més de mitja hora arribem a la Font de l’Esllavissada i el Coll de Porc (o Port). A partir d’aquest punt entrem a la zona dels Ecos, sempre seguint el PR.

Passarem per la bonica i ampla Bauma de les Pruneres i després d’una forta pujada arribarem al Coll de les Comes i l’Agulla del Cilindre que sembla desafiar la llei de la gravetat. Just després efectuarem un descens un xic delicat per unes rampes de pedra per després remuntar cap al Coll del Montgròs i el cim homònim. Mirador d’excepció de tota la muntanya. L’indret es mereix una parada per contemplar la meravella que és montserrat.
Del refugi al Cim del Montgròs trigarem una mica menys de dues hores, per un camí molt sinuós i a voltes una mica perdedor, però força ben marcat amb pintura groga i blanca i algun cartell molt de tant en tant.

Un cop baixem del Montgròs en direcció al Torrent de Migdia, passarem per l’estret Pas de la Salamandra i la Font de la Cadireta (actualment molt malmesa). Un cop arribats al fons de la Canal del Migdia, remuntarem uns metres fins a trobar el cartell que ens guia cap al Camí del Francesos pel PR. En poc més de 20 minuts des de la canal arribarem al Camí del Francesos, un camí fortament fresat que uneix la plana d’oliveres del peudemont de Montserrat amb el cim de Sant Jeroni.

Un cop arribem al Camí dels Francesos hem de deixar el PR C-78 que davalla cap a la dreta direcció sud i remuntem cap a l’esquerra seguint alguna marca difusa de color groc. En 15 minuts de pujada arribarem al Coll de les Pinasses. Un cop allà agafem el corriol de l’esquerra (oest) que ens dura ràpidament a l’últim tram de les escales que ens menen al cim de Sant Jeroni. Amb els seus 1225 metres, el cim de Montserrat és una talaia privilegiada per observar, no només una bona panoràmica montserratina, pràcticament tot el país.

Des del Cim del Montgròs a Sant Jeroni compteu una hora i mitja ben bona. A partir d’aquest punt, l’itinerari esdevé tot en baixada fins al final d’etapa i trancorre per rutes molt freqüentades pels turistes, sobretot els caps de setmana.

Primer arribarem a la Capella de Sant Jeroni i poc més avall agafarem el desviament que ens porta cap a Sant Joan, per un camí molt ben condicionat i ample, passant pel peu del Gorro Frigi i amb precioses vistes del Cap de Mort, Cavall Bernat i tot el conjunt de roques de la zona de Sant Benet (l’Elefant, la Prenyada, la Mòmia, etc.).

Un cop arribats a Sant Joan i el funicular que porta el mateix nom, agafarem la pista formigonada que ens porta al monestir tot passant per Sant Miquel i el mirador de la Creu de Sant Miquel. Un cop arribats al monestir, reprenem el Camí de la Santa Cova i el desviament de la Drecera dels Tres Quarts. Just abans d’agafar la Drecera dels Tres Quarts tombem a mà dreta pel camí de les Canals que ens du de nou al Camí de les Aigües a través d’uns trams d’escales molt dretes. L’últim tram de la travessa, l’efectuem còmodament pel Camí de les Aigües fins a Monistrol. Del cim de Sant Jeroni fins a Monistrol invertirem un xic mes de dues hores.

Per a aquesta segona etapa ens caldran unes 6 hores i escaig de marxa efectiva.

RECOMANACIONS GENERALS

Època recomanable: Tot l’any, intentant evitar les setmanes més caloroses. Per les diferents orientacions que ens trobarem i el vent que sovint bufa, cal preveure roba extra d’abric.

Cartografia: Recomanable portar un bon mapa i saber-s’hi orientar. Montserrat té una orografia molt complexa i és fàcil perdre’s. Tot i que l’itinerari proposat està ben marcat i és recorregut molt freqüentment, si se’ns fa de nit o hi ha boira, se’ns pot complicar la jornada. El mapa més recomanat és el de l’editorial Alpina. La ruta descrita, la podrem descarregar o seguir a la app Wikiloc com a Montserrat 360º ETAPA 1 i ETAPA 2

On dormir: El Refugi d’Agulles Vicenç Barbé, és el final de la primera etapa. Per tant serà el lloc ideal per fer-hi nit. És un refugi guardat, propietat de la FEEC, i regentat actualment per en Llorenç Barba. Té una capacitat de 20 places, servei de bar i menjars, mantes, estufa de llenya, bany, aigua potable i llum (plaques solars). Està obert tot l’any, els caps de setmana i festius. Entre setmana s’obre prèvia reserva per un mínim de dues persones a mitja pensió. Tancat tot el mes d’agost. Al web www.feec.cat podem efectuar les reserves i per a altres consultes el telèfon de contacte del guarda és el 628 787 390. Si no volem fer nit al refugi, trobarem diversos aixoplucs en tot el recorregut però cal recordar que al parc natural de Montserrat, està prohibida l’acampada, tot i que el bivac si que és permès.

Aigua: Montserrat és una muntanya escassa en aigua, per tant és important aprovisionar-nos bé al principi de cada jornada. A Monistrol o al monestir, podrem omplir sense problemes. Al refugi d’Agulles, amb el preu de la pernoctació hi entra aigua potable, i si no hi pernoctem, en podrem comprar.

Compromís: En cas de tenir alguna complicació tenim diverses maneres de retallar la travessa i arribar més ràpidament a algun punt accessible en vehicle. Tot i que hi ha algunes fondalades on no hi trobarem cobertura per als telèfons, caminant pocs metres més, trobarem senyal per a demanar socors en cas necessari. (telèfon d’emergències 112) Per trobar-nos dins un parc natural i per l’alt risc d’incendis està totalment prohibit fer foc!. Endueu-vos totes les vostres deixalles (i si pot ser alguna més, millor).

LLORENÇ BARBA I FERRER

(Maresme, 1979) De petit descobreix l’afició per la muntanya a través de la família. Amb 14 o 15 anys començà a enfilar-se per les primeres pedres i al moment quedar impregnat per la màgia de les parets i muntanyes, i especialment de Montserrat. Amant de les vies clàssiques i el terreny d’aventura. Amb 20 anys deixar el Maresme natal i s’acostà a viure a Montserrat d’on ja no ha marxat. Uns primers anys molt intensos d’escalada a totes les parets del vessant nord de Montserrat, i posteriorment descobridor incansable de totes les joies verticals que amaga aquest màgic paradís conglomerat. Tampoc deixa de costat la descoberta d’altres massissos com el Montsec, Pirineus, Picos de Europa, Alps, Atles, Turquia, Jordània, etc. sempre buscant roca o ocasionalment neu i gel. Actualment, després de 25 anys escalant continua gaudint i patint com el primer dia, sempre tenint present que és més important amb qui va a la muntanya que el què hi va a fer. Poder compartir una excursió o escalada amb els amics o la família, aquest és l’objectiu principal i no tant la via o muntanya que pretenem enfilar. Després d’uns anys treballant a diversos refugis del Pirineu com a ajudant, descobrint que és la seva vocació, el 2017 entra com a guarda al refugi d’Agulles (Vicenç Barbé) propietat de la FEEC, tasca que continua desenvolupant actualment. Portejador incansable i tafaner dels mil i un racons que ens amaga el meravellós món montserratí.

Per si vols compartir aquesta crònica