Woman’sBack és un projecte de vida, que va començar després de superar el càncer. ¿com recordes aquell moment?
Era el novembre del 2015 i llavors el món s’atura. T’adones que ara la prioritat és superar això, però la sensació és que el món s’atura. Amb 47 anys no t’ho esperes. Però penses que has tingut sort perquè és un tipus de càncer molt estudiat i que hi ha tractaments que funcionen. Dins de la gravetat, encara penso que tinc sort i que tinc possibilitats de supervivència. Penses que pot anar bé i t’aferres a això. Penses que ara has de fer el que et diguin i tirar endavant.
¿Com va anar tot plegat?
Em van operar el dia de Reis del 2016. Un mes més tard vaig començar amb la quimioteràpia. En total sis mesos. Et vas debilitant i et trobes malament. Estàs en mode de supervivència, però vas aguantant i tirant endavant sense pensar gaire. Encara estic en un tractament que ha de durar 5 anys, i ja vaig pel tercer. De moment va bé. Tinc formigueig als peus, he de treballar la cura del braç, pel tema del limfoedema. És part dels efectes secundaris.
I arriba un dia que te’n vols anar d’excursió, però no pots portar una motxilla normal.
Quan surts de l’hospital et diuen que tota la zona operada, i també el braç, l’has de protegir de qualsevol pes o pressió. No pots portar roba cenyida ni tampoc afegir-hi pes. Per tant, no pots posar-te una motxilla, almenys si no està adaptada, però m’adono que no n’hi ha cap, d’adaptada. Mig sorpresa i mig indignada, em pregunto com pots ser que amb la quantitat de dones que han tingut càncer de mama no hi hagi al mercat una motxilla adaptada, per ser autònoma, com abans. ¡No pot ser, no pot ser! Jo, que ja he creat diverses empreses i que tinc projectes en marxa, ara m’he de posar en això.
¿A què et dediques professionalment?
Assessoro empreses sobre com poden millorar els seus impactes amb drets humans i responsabilitat social.
¿Quan decideixes fer-te una motxilla adaptada?
Un estiu faig una excursió amb la família i uns amics. M’enduc una motxilla normal, però no em va bé i miro d’adaptar-la amb unes bagues, unes cintes i uns cordills, per no portar pes a l’espatlla.
¿Com vas passar del projecte al fet de fabricar motxilles adaptades?
Vaig començar a fer dibuixos i em vaig presentar al Concurs d’innovació de Camp Base. Vaig guanyar el segon premi i això em va fer pensar que tenia possibilitats. La gent del jurat em va animar i vaig pensar que era important fer-ho i que seria una bona aportació. Tinc la idea de com puc fer-ho. Llavors busco un fabricant de motxilles que em pugui ajudar.