Search
Close this search box.

DONASÀ

L'EDÈN AL PIRINEU ORIENTAL

Crònica escrita per PITO COSTA i publicada a la revista VÈRTEX número 279

El Donasà és una comarca enclavada al nord del Capcir, a cavall entre l’Aude i l’Ariège. Un indret on el temps s’ha aturat i podem gaudir de l’essència dels Pirineus autèntics. Valls de frondosa vegetació esquitxades d’estanys d’una bellesa fora de mida, ramats de bestiar, carreteres estretes i revirades per als amants del ciclisme, i poblets de postal amb un ritme de vida tranquil i reposat, lluny del brogit i l’acceleració de la societat moderna.

Us proposem una ruta de senderisme que travessa les muntanyes del Donasà, endinsant-se pel cor del Capcir i la vall d’Orlu. Tres dies de travessa que no tenen res a envejar a les rutes clàssiques i mercantilitzades dels Pirineus més populars. Una autèntica joia!
Refugi Laurentí
Estany Laurentí

ETAPA 1
REFUGI DE LAURENTI (1.616 m) – REFUGI DE CAMPORELLS (2.240 m)

Distància: 14 kms
Desnivell positiu: 1.500 metres
Desnivell negatiu: 876 metres
Horari: 6-7 hores
Comencem la travessa al refugi lliure de Laurenti, en condicions força precàries, llar de foc, matalassos i capacitat per unes 10-12 persones. Hi ha la possibilitat d’acampar pels voltants del refugi, en un entorn absolutament bucòlic. La jornada comença al cor del Donasà, per fer cap a l’estany de Laurenti i ascendir al Roc Blanc, el Pic de Canras i el Pic de Baxouillade, per entrar al Capcir per capçalera de la vall de Galba i la zona de Camporells.

Sortim del refugi de Laurenti per la pista forestal que ens condueix a Mijanès. En un centenar de metres, just després de creuar el riu en un revolt de 180 graus, prenem el camí que surt en direcció sud fins a l’estany de Laurenti. Anem guanyant alçada progressivament, enmig d’un bosc d’avets monumentals fins a arribar a l’estany, un dels punts màgics de la travessa. El Roc Blanc, al sud-oest, es mostra inaccessible, però la seva ascensió no presenta cap mena de dificultat tècnica. Voregem l’estany deixant-lo a la nostra esquerra per guanyar alçada progressivament per pendents herboses en direcció sud-oest fins a un petit punt d’inflexió que ens portarà a la base d’un petit estany que a voltes el trobarem sense aigua. Es tracta de vorejar el cim pel sud i accedir al Coll de Laurenti per atacar la part final de l’ascensió pel vessant oest. Un cop arribem al petit estany (2.251 m), el vorejarem pel sud per pujar al Coll de Laurenti en direcció nord-oest. Una petita escultura de forja ens dóna la benvinguda. Entrem a la reserva natural d’Orlu i aquest és el símbol distintiu d’aquesta vall. Del Coll de Laurenti seguim pujant cap a l’est per arribar al Roc Blanc (2.542 m) per terreny rocós. El cim ens regala unes vistes espectaculars. Del Tarbesó al Pic de la Tribuna, totes les muntanyes del Donasà amb la Dent d’Orlu a tocar. Els Peric, el Coma d’Or, les muntanyes d’Andorra, la Pica d’Estats i el Mont Valier a la llunyania.

Davallem pel mateix itinerari de pujada fins al Coll de Laurenti per dirigir-nos en direcció sud fins el Pic de Canras. Progressem amb precaució per un camí herbós poc definit, seguint la carena pel vessant de llevant, deixant l’agulla característica que precedeix el cim a la nostra esquerra. Un cop superat aquest pas, s’obre un llom herbós que ens permetrà accedir sense dificultats al Pic de Canràs. Progressem en direcció sud fins al Pic de Baxouillade (2.546 m) fixant-nos bé amb el petit collet que s’intueix a l’oest del cim, pas que ens situarà a la vall de Galba. Coronem el Pic de Baxouillade sense cap dificultat per resseguir la carena en direcció oest fins al pas anteriorment esmentat. Per la vessant sud s’obre una bretxa que caldrà davallar per terreny pedregós, inclinat i un xic incòmode. A mesura que perdem alçada derivem cap al sud-oest, tot seguint les fites que ens situaran al camí que davalla de la Portella d’Orlu. Seguim davallant per terreny més còmode vers el sud-est fins a la Jaça de les Formigues, on prendrem el sender del “Tour du Capcir” en direcció oest i després sud, fins al refugi de Camporells. Aquest és un altre dels indrets meravellosos de la travessa. Una plana esquitxada d’estanys s’obre després de deixar enrere la vall de la Galba, amb els Perics omnipresents en aquest entorn idíl·lic. Marmotes, isards, voltors, muflons i algun cérvol escadusser es deixen veure, mentre fem camí envoltats de prats alpins i estanys d’un blau intens que invita a fer-hi una remullada. Un autèntic espectacle!
La Dent d'Orlu (2.222 metres)
Estany de Baxouillade

ETAPA 2
REFUGI DE CAMPORELLS (2.240 m) – REFUGI D’EN BEYS (1.956 m)

Distància: 11,50 kms
Desnivell positiu: 920 metres
Desnivell negatiu: 1.189 metres
Horari: 5-6 hores
Coronarem els cims del Petit Peric i el Puig Peric per entrar altre cop a la vall d’Orlu per la Portella Gran. Seguirem la ruta per estanys de somni i valls solitàries i inhòspites per acabar alçats sobre la vall d’Orlu per un sender que, a mig vessant, ens portarà fins al refugi d’en Beys. Una altra jornada cinco jotas!

Sortim del refugi de Camporells, tot gaudint de l’espectacle que ens regalen els primers raigs de sol esculpits en els estanys i les muntanyes que ens disposem a coronar. Voregem l’estany del Mig pel sud, per creuar la sortida d’aigües i derivar vers el sud-oest per passar entre dos estanys i davallar fins a l’estanyet situat a 2.236 m. Voregem el Petit Peric per anar a cercar el llom sud-est, més tombat i que ens permetrà progressar d’una manera més còmode fins al cim. Del Petit Peric seguim l’ampla aresta vers l’oest fins al Puig Peric (2.810 m) seguint un senderó inclinat i pedregós que es deixa fer.

Davallem del cim en direcció nord-oest per cercar una canal ampla, dreta i pedregosa que ens portarà fins al peu del Petit Estany Blau. El terreny és incòmode però en cap cas presenta dificultats tècniques apreciables. Altre cop l’espectacle dels llacs que divisem ens deixa bocabadats. L’estany Blau, migpartit en dos lòbuls, presenta diferents tonalitats de blau intens d’una delicadesa suprema. Superem els lloms que ens condueixen a la Portella Gran. L’escultura de forja ens torna a donar la benvinguda. Ens endinsem altre cop a la vall d’Orlu. Penetrem per una vall inhòspita i solitària fins a arribar a la cota 2.000 m, per creuar el riu per una presa de ciment armat i prendre el sender que traça un flanqueig vers l’oest-sud-oest, alçat a mig vessant sobre la vall d’Orlu. Un altre dels punts màgics de la ruta. Una balconada amb vistes espectaculars de la vall i les seves muntanyes. El camí guanya alçada, molt progressivament amb algun puja i baixa, fins a trobar el GR-7 (el sender que creua França per la divisòria d’aigües Atlàntic-Mediterrània) que ens conduirà fins a l’estany i el refugi d’en Beys.
Pujant al Petit Peric (2.690 metres)
Estany Blau del Puig de la Cometa

ETAPA 3
REFUGI D’EN BEYS (1.956 m) – LA RESTANQUE (1.632 m)

Distància: 21 kms
Desnivell positiu: 1.370 metres
Desnivell negatiu: 1.750 metres
Horari: 7-8 hores
Deixarem el refugi d’en Beys per davallar per la vall d’Orlu i entrar al Donasà per la vall de Baxouillade, la més bonica de tot l’itinerari. Un bosc de faigs monumentals ens conduirà cap als estanys de Baxouillade, on els rius serpentegen pels aiguamolls formant figures capricioses sobre els prats alpins. Un racó de món solitari i desconegut que ens deixarà als peus del Donasà, per ballar per les seves carenes, sobre la balconada d’Orlu amb la Dent majestuosa, i davallar pels estanys Blau i de Rabassoles. Un fi de festa sublim i digne d’aquesta travessa.

Davallem per la vall d’Orlu seguint les marques blanques i vermelles del GR-7, primer per sender i després per pista forestal fins a la cota (1.304 m). Creuem el riu per una palanca i pugem en direcció est per una fageda preciosa, per sender ben fressat. Quan deixem la fageda entrem en una zona de plans on el riu serpenteja capriciosament. Aquest és el riu que davalla dels estanys de Baxouillade. Tanmateix, hem de seguir el GR-7 amb cura per no prendre la vall al sud-est que ens portaria a la Portella d’Orlu. L’espectacle continua. Deixem el bosc per arribar al primer estany. El verd intens ofèn les nostres pupil•les. El riu s’enfila com una serp a mesura que avancem pels plans en un indret absolutament espectacular. El Baxouillade i els lloms que vàrem resseguir el primer dia de ruta, a llevant, ens recorden que el Donasà ens torna a rebre. Coronem la Portella de Borbouillère per resseguir la variant del GR-7B vers l’oest, tot flanquejant la carena per la coma de Ballbonne, per tornar a creuar cap a la vall d’Orlu i resseguir la balconada fins a l’estany de les Llauses i el Coll de l’Egue. El camí es perd intermitentment, entre prats alpins resseguint el GR amb la Dent d’Orlu que ens marca el sentit de la marxa, i les muntanyes del Capcir com a teló de fons. Un cop coronat el Col de l’Egue, l’escultura de la vall d’Orlu s’acomiada de nosaltres deixant pas a l’últim espectacle de la travessa, davallant en sentit nord cap als estanys Bleu i de Rabassoles, per acabar en direcció est per prats idíl·lics farcits de bestiar i un bosc d’arbres monumentals fins a l’aparcament de la Restanque. Des d’aquest punt, quatre quilòmetres de pista forestal ens separen de l’inici de la ruta.

PITO COSTA I SERNA

Nascut a Badalona el 1971 i fill adoptiu del Baell, municipi de Campelles. Compositor i productor musical en el sector audiovisual. Pirineísta. Ha realitzat altes rutes amb esquís de muntanya per tot el massís, n’ha fet la travessa integral en tres ocasions i ha pujat a tots els cims de més de 3000 metres. Ascensions i altes rutes amb esquís als massisos dels Alps, Atlas, Caucas, Cordillera Blanca, Pamir, Kunlun, Mount Kenya, Kilimanjaro i Alps de Lyngen, entre d’altres. Col·labora en la revista Vèrtex amb l’elaboració d’articles d’esquí de muntanya, bicicleta de muntanya i senderisme. Actualment, en forma part del consell assessor. Combina l’activitat de l’alta muntanya amb la bicicleta de carretera…de muntanya.
Per si vols compartir aquesta crònica