Search
Close this search box.

CAMINS DE LLIBERTAT

RUTES EN BTT A LA SERRA DE L'ALBERA

Crònica escrita per DAVID GUIU i OLGA ROVIRA publicada a la revista MUNTANYA número 903

Tres itineraris per recórrer l’Alt Empordà amb BTT
a través d’històrics camins de muntanya
que foren veritables xarxes d’evasió d’exiliats
durant la Segona Guerra Mundial.

L’expansió del nazisme arreu d’Europa el 1940 va provocar que molta gent fos perseguida pels aparells repressors d’aquest règim totalitari. Amb aquest panorama van ser moltes les persones que van decidir evadir-se cap a països més segurs o bé anar a Anglaterra per unir-se a les forces aliades. Normalment, el recorregut era des del centre d’Europa, baixar cap als Pirineus per creuar-los i encaminar-se cap a Portugal o Gibraltar. Aquest moviment, de gairebé 80.000 persones, va comptar amb el suport de les xarxes d’evasió organitzades a partir de l’estructura aliada que ajudaven a fugir els perseguits del nazisme. L’Albera, a l’Alt Empordà, va ser un indret, gràcies a l’orografia menys abrupta que la resta del Pirineu, per on van passar algunes d’aquestes xarxes d’evasió.
Entrant a l'antic monestir de Sant Quirc de Colera

LA SERRA DE L’ALBERA

La serra de l’Albera se situa al nord-est de Catalunya. És, per tant, la part més oriental del Pirineu català, que en aquesta part de serralada va caient suaument cap a la Mediterrània i que té una alçada màxima que tot just supera els 1.200 m amb el puig Neulós. Climàticament, destaquen dues parts força diferenciades. A l’est hi ha la part més mediterrània i, en canvi, a l’oest trobem vegetació més humida, pròpia del centre d’Europa, amb la presència de rouredes i fagedes. Probablement, l’element més destacat del clima d’aquesta serra és el vent fort del nord, la tramuntana. A més a més, cal dir que per les temperatures que s’hi registren, les millors estacions per anar-hi a pedalar són la primavera, la tardor i, en menor mesura, l’hivern; a l’estiu cal evitar els dies de més calor. Aquest treball pretén recórrer amb BTT bona part dels passos més significatius d’aquestes xarxes.
Dalt del Coll de Rumpisó, amb Portbou al fons

EL CAS DE WALTER BENJAMIN

Walter Benjamin va fugir des de París cap al sud, quan el nazisme es va estendre per bona part d’Europa, especialment amb la capitulació de França. En el seu cas va haver de fer servir un pas més discret, ja que estava fortament perseguit per la seva condició de jueu i marxista. El filòsof coneixia Hans Fittko, l’home de Lisa Fittko, del camp de concentració de Vernuche. Aquesta coneixença li va permetre anar a trobar la Lisa a Portvendres, on residia. Allí un 25 de setembre de 1940 li va demanar, malgrat el seu delicat estat de salut, creuar la frontera amb Catalunya. En aquells moments L. Fittko encara no havia fet mai de passadora i tan sols tenia les indicacions, plasmades en un croquis, de l’alcalde socialista de Banyuls, el senyor Azema. Per consell de l’alcalde, el dia abans de la fugida va anar a fer una primera inspecció, juntament amb els evadits, per valorar la dificultat del camí. Quan va ser el moment de tornar, Benjamin, que en tot moment custodiava un maletí on es creu que duia el seu darrer manuscrit, va decidir que passaria allí la nit perquè no es veia amb prou forces de baixar i tornar a pujar l’endemà. Quan el grup va tornar a buscar-lo, per acabar de creuar la frontera, el primer que va veure Fittko van ser els ulls de Benjamin envoltats d’un color vermellós que van espantar molt la passadora; per sort només va ser el destenyit de les ulleres del filòsof provocat per la humitat de la nit. Un cop a Portbou, Benjamin s’assabentà que el govern espanyol el volia retornar a França, fet que el va dur a suïcidar-se. Estranyeses del destí van fer que les dues persones que l’acompanyaven, també condemnades a ser retornades a França, van poder salvar la vida, ja que en 24 hores van canviar les disposicions que regulaven el trànsit fronterer. Probablement si no s’hagués suïcidat, Benjamin hauria pogut sortir cap a algun país més segur.

ITINERARI 1

PORTBOU – COLL DE RUMPISÓ

Ruta sense gaire desnivell acumulat, però amb alguns trams molt físics com poden ser les rampes inicials, als afores de Portbou. El premi el tindrem al coll, on hi ha el plafó commemoratiu del filòsof alemany marxista Walter Benjamin, ja que es pot gaudir d’unes generoses panoràmiques de la serra de l’Albera i de la mar Mediterrània.
Distància: 19 km
Desnivell: 550 m
Dificultat: Mitjana-Baixa
Punt d’inici: Rambla de Catalunya, davant del mar, al centre de Portbou
ITINERARI: Des de davant del punt d’informació que hi ha a tocar de la platja pugem (O) per la rambla de Catalunya en direcció al túnel, fent cas de les indicacions cap al Querroig. Superat el túnel, deixem a la dreta el camp de futbol. Al PK 2,8 remuntem fort a l’esquerra cap a Querroig i 200 m després avancem per la pista principal fent la corba a l’esquerra. A la següent bifurcació (PK 4,2) anem a la dreta (marques grogues) i 300 m després, al coll (270 m), seguim a la dreta direcció el Querroig. Al coll del Suro (PK 8,8) tombem a la dreta; en mig quilòmetre assolim el coll de Rumpisó (530 m), on hi ha una placa commemorativa dedicada a Walter Benjamin. En aquest punt podem deixar les bicis i pujar, en 5 minuts, fins al cim del Querroig. Pel retorn recuperem les bicis i desfem camí fins a Portbou.

ITINERARI 2

ESPOLLA – COLL DE BANYULS – SANT QUIRC DE COLERA – RABÓS

Ruta còmoda tant físicament com tècnicament. L’ascens fins al coll de Banyuls el farem en bona part per asfalt. Des del coll desfarem camí i després afrontarem la remuntada més important de la jornada fins al coll de la Plaja, amb rampes que superen el 12%; el descens fins a Sant Quirc de Còlera és de la mateixa intensitat. La ruta torna a calmar-se a partir de Sant Quirc i gairebé fins a Espolla, ja que transitarem per pistes en bon estat i amb escasses pujades.
Distància: 27 km
Desnivell: 650 m
Dificultat: Baixa
Punt d’inici: Espolla, just passat el pont sobre una torrentera, una mica més endavant del PK 0 i de la GI-603
ITINERARI: Sortim en direcció al pont, però abans de creuar-lo pugem a la dreta (c/ Sant Climent). Al final d’aquest carrer tombem a la dreta i avancem pel c/ dels Pedrissos, ara en suau descens. Quan arribem al carrer de Banyuls (PK 0,4) tombem a l’esquerra, en direcció Banyuls de la Marenda; 200 m després anem a la dreta en direcció al coll de Banyuls, en baixada asfaltada (PR). Abandonem l’asfalt (PK 1,8) i prenem el camí de l’esquerra cimentat, en pujada. 100 m després seguim recte per camí estret. Al PK 3,3 arribem a l’asfalt un altre cop i el prenem a l’esquerra per seguir-lo durant 7 km, fins a arribar al coll de Banyuls (350 m). Des del coll desfem camí fins al PK 11,3 (240 m), on abandonem la carretera i tombem a l’esquerra; ben aviat ens tocarà pujar, i de valent. Al coll de la Plaja (PK 14,2/385 m) iniciem el descens sempre per la pista principal fins a Sant Quirc de Colera, el qual va servir de punt de suport als exiliats republicans que marxaven pel coll de Banyuls. Entrem a Sant Quirc de Colera (PK 16,5) i posteriorment seguim la mateixa direcció que dúiem cap a Rabós. Aquesta part de descens fins a Rabós es fa per bona pista en suau descens i amb un bon tros asfalt a partir del PK 17,1. Al PK 22,5 arribem a un encreuament i tombem a la dreta cap a Rabós; 400 m després girem a la dreta, creuem el pont i entrem al poble pel c/ del Pont. Després continuem el c/ Banyuls de la Marenda i, a continuació, pugem pel c/ de Cotlliure fins a la plaça del Pou Nou; sortim del poble, mantenint la direcció, per pujada asfaltada. Al PK 23,6 (110 m): seguim recte per camí cimentat, fent cas de les marques grogues que ens acompanyaran fins a Espolla; 1 km després, a la trifurcació, prenem la pista no asfaltada de l’esquerra direcció Espolla. Al PK 25,4 seguim la baixada per la pista principal fent la corba a l’esquerra i 250 m després tombem a l’esquerra per terreny cimentat i en breu descens. En pocs metres arribem al poble i retornem al punt d’inici.
A punt d'entrar a Rabós

EL FRONT NACIONAL

El Front Nacional de Catalunya (FNC) es va crear l’any 1940 fruit de la confluència de militants d’organitzacions com Estat Català, Nosaltres Sols, Partit Nacionalista i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. En aquest període el FNC va col·laborar amb els aliats en diversos àmbits, dels quals podem destacar l’evasió d’aviadors americans i anglesos abatuts a França; dels jueus perseguits pel nazisme, i també de combatents polonesos. En total van ajudar a creuar a unes 800 persones, sobretot per la zona del coll de Banyuls. L’objectiu del FNC era que la victòria aliada tingués rèdits polítics per a l’alliberament de Catalunya. Els evadits que un cop en territori català eren detinguts per les autoritats franquistes, eren traslladats a la presó de Figueres. Aquest és el cas del resistent francès Maurice de Cheveigné, el qual estant a París (1940) va fugir del nazisme perquè no volia acceptar l’ordre totalitari i va arribar a Catalunya pel coll de Banyuls amb la intenció d’afegir-se al bàndol aliat, via Londres. Poc després d’entrar a Catalunya fou detingut a Vilamaniscle, on fou tancat en un improvisat calabós abans de ser traslladat a la presó de Figueres amb autobús. El més còmic del cas és que les autoritats espanyoles li van cobrar el bitllet de l’autobús.

ITINERARI 3

CANTALLOPS – REQUESENS – SANTA MARIA DE L’ALBERA – COLL PREGON – CASTELL DE REQUESENS

El recorregut s’inicia amb una pujada per bona pista fins a Requesens, on trobarem un bar restaurant. A partir d’aquest punt l’ascens és més exigent a causa de l’increment del desnivell i de l’estat de la pista. També guanya en espectacularitat gràcies a la ubicació del camí, guanyat a la roca de la muntanya. Quan enllacem amb la D-71 tornem a guanyar desnivell amb celeritat fins a superar, pel vessant nord, el puig Neulós. Quan ja tinguem el cim darrere nostre haurem d’estar molt atents perquè hem de deixar la pista principal i enllaçar amb un corriol a l’alçada del coll Pregon. El sender es va transformant en una divertida pista de descens que ens menarà fins al castell de Requesens des d’on desfarem camí fins a Cantallops.
Distància: 42,3 km
Desnivell: 1.200 m
Dificultat: Mitjana
Punt d’inici: Cantallops, a la plaça que hi ha entre el c/ Soles i el c/ de Sant Climent, on hi ha una font.
ITINERARI: Des de la plaça, prenem direcció nord cap a Requesens pel carrer del mateix nom. Mig quilòmetre després, a la bifurcació, seguim per la pista principal a la dreta en direcció al castell de Requesens. Sempre anem pujant per la pista principal. Quan portem 5,5 km anem a l’esquerra en direcció al poble de Requesens (a la dreta és per on tornarem), on arribarem al PK 6,8 (520 m); abans del pàrquing, prenem una pista a la dreta clarament en pitjor estat i pugem seguint marques de GR; al PK 7 fem la bifurcació a l’esquerra (GR). Al coll de l’Auleda (PK 11,2/710 m) seguim l’única pista amb PR (hem abandonat el GR), tot i que més endavant també el deixarem; ara tenim un tram de descens. Al coll del Pla de l’Arca (PK 15/595 m) anem a la dreta direcció coll de l’Ullat; hem de superar una tanca que evita el pas de vehicles motoritzats. Un cop arribem a Sant Martí de l’Albera (PK 18,6/625 m) superem una masia, una font i aviat som a la D-71A, que prenem a la dreta en pujada, en direcció al coll de l’Ullat, sempre còmodament per l’asfalt. Al PK 23,7 (930 m) som al citat coll i avancem recte entre bosc, deixant el refugi a la nostra dreta, sempre per la pista principal. Més endavant superem una àrea de pícnic a l’esquerra. Al PK 25,3 (1.055 m) abandonem l’asfalt. Nosaltres avancem per la pista de l’esquerra per flanquejar el puig Neulós per la cara nord. Sempre transitem per la pista principal amb alguna marca groga. Quan som al PK 29 (990 m) cal parar atenció, ja que abandonem la pista en plena baixada i anem a la dreta pel mig d’un bosc poc frondós, en direcció al coll que veiem molt a prop, sense camí ni sender definit; per tant, arrossegant la BTT. Són uns 100 m de distància per remuntar uns 20 m de desnivell i arribar al coll Pregon. Assolit aquest coll trobarem marques de GR que ignorarem; nosaltres hem de prendre un corriol ben definit que baixa direcció sud-oest (hi ha un pal que n’indica el principi). Aquest sender té una primera rampa de marcat desnivell; posteriorment va guanyant en presència de pedra solta, però es pot fer tot damunt de la BTT. El tram més complicat té poca longitud i el sender ben aviat es transforma en pista. Al PK 30,6 fem la bifurcació a la dreta en baixada (a partir d’ara anirem trobant marques grogues amb freqüència). 5 km després arribem a una nova pista i la prenem a la dreta per pujar al castell. Després de visitar-lo (485 m) tornarem al punt anterior i seguirem recte. Davant de l’església vella, al PK 36,3, continuarem per la pista principal i mig quilòmetre després arribem a una nova pista; la prenem a la dreta en baixada en direcció a Cantallops. Passat el barranc anem a l’esquerra en direcció Cantallops (5 km), ja per terreny conegut.
Pujant cap al Puig Neulós, amb vistes al Canigó
El castell de Requesens

PEP’S LINE

En aquesta zona va treballar durant molt de temps la xarxa d’evasió anomenada Pep’s Line. El seu nom prové de Josep Rovira, un militant del POUM i cap de la 29 divisió republicana durant la guerra civil espanyola, que actuava amb el sobrenom de «Martín » dins l’estructura britànica de la cadena anomenada Vic o Vic-Martín, que depenia de Special Operations Executive (SOE). El naixement de la xarxa es va produir quan Victor Gerson (àlies «René Jeanson»), un agent dels serveis d’informació anglesos, volia retornar a Anglaterra després d’haver estat llançat en paracaigudes a França per tal de dur a terme una missió. Juntament amb l’advocat parisenc André Meil-Curiel, que intentava unir-se a la causa gaullista i també volia arribar a Anglaterra, van contactar amb Rovira i tots dos van ser passats en un parell de dies fins al consolat britànic a Barcelona i, posteriorment, van arribar a Gibraltar des d’on van retornar a Anglaterra. Els serveis britànics, encara força desorganitzats, es van sorprendre molt del retorn de Victor Gerson al qual se li va proposar de tornar a França per organitzar una xarxa d’evasió. A principi del 1942 un submarí va deixar a la platja d’Agai al comandant Vic i posteriorment va tornar a contactar amb en Josep Rovira per estabilitzar una xarxa d’evasió. El principal objectiu de Rovira, i per extensió del POUM, era que aquesta ajuda pogués repercutir positivament a l’Estat espanyol amb la victòria dels aliats i provocar una caiguda del règim dictatorial de Franco. La finalitat de la xarxa es va centrar a evacuar membres de la resistència, agents secrets, aviadors aliats, paracaigudistes, etc. Aquesta cadena es va mostrar especialment activa a la zona nord d’Espolla. Procedents de Lió arribaven a Perpinyà amb tren, des d’on creuaven el Pirineu per la zona de la serra de l’Albera. En primer lloc passaven pel castell de Requesens, per la qual cosa és lògic pensar que creuaven pel colls a l’entorn del puig Neulós, per seguir posteriorment cap a Sant Climent Sescebes, Capmany, pas de Molins-Peralada, Cabanes, Vilatenim i finalment Figueres. La cadena va estar fortament perseguida per la Gestapo i per les autoritats franceses de Vichy, col·laboracionistes del règim nazi, fins a l’extrem que l’historiador i escriptor Antoni Rovira i Virgili, exiliat a Perpinyà, fou detingut un parell de cops essent confós per Josep Rovira. A més, la xarxa va estar a punt de caure l’11 de setembre de 1943 a causa de la infiltració d’agents nazis, però la bona organització de la xarxa, on els diferents membres tenien molt poc coneixement dels altres, va permetre que es pogués reestructurar i seguir actuant. Així es calcula que van traslladar uns centenars de persones entre les quals hi ha noms tan destacats com Félix Gouin, que posteriorment va ser primer ministre francès.

DAVID GUIU i OLGA ROVIRA

Per si vols compartir aquesta crònica