LA ALTA RUTA DE LOS PERDIDOS

PIRINEUS EN ESTAT PUR

Crònica escrita per ESTHER GONZÁLEZ i fotografies de JOSU TORREALDAY

Perduts en algun rengle de la nostra biografia vam arribar un dia qualsevol, d’un any que no importa, al Paradís. Considero una gran sort arribar sense rumb a aquest lloc amb els ulls buits de paisatges i muntanyes. Qualsevol lloc on vas, tot el que veus t’omple i t’envolta d’una manera molt especial. Res no pot comparar-se a la primera vegada que un descobreix la bellesa. Conservo intacte en la meva memòria el record de la primera vegada que vaig visitar la Vall de Bujaruelo; remuntant els vessants que et duen al Port i descobreixes la Bretxa de Roland amb aquest paisatge de pura bellesa que és Ordesa i són els Pirineus.
I és al Pirineu aragonès on discorre aquesta gran ruta que és l’Alta Ruta de los Perdidos. La bellesa es materialitza en aquest trekking circular d’alta muntanya que recorre els massissos del Mont Perdut i Vignemale.

Al llarg dels seus gairebé 100 kms i 7000 metres de desnivell positiu és avui dia el trekking més exigent i espectacular del Pirineu.

PERÒ, QUÈ HI HA A L’ORIGEN DE L’ALTA RUTA? PER QUÈ VA SORGIR?

Hi ha un mite a prop de la massificació del Pirineu. Les persones que hi treballem sabem de primera mà d’aquest mite. Dels 365 dies que té l’any, el Refugi de Bujaruelo està obert al públic de forma ininterrompuda uns 280 dies. D’aquests 280 n’hi ha amb sort 90 dies d’ocupació màxima, 60 d’ocupació mitjana i 130 dies de pintar parets, arreglar aixetes i PENSAR. Sí, així és la realitat: hi ha molt temps per PENSAR en com fer perquè la gent vingui al Pirineu, en com apropar les muntanyes als muntanyencs.

I així neix l’Alta Ruta, com un projecte personal dels guardes del refugi de Bujaruelo (Rafa, José Luis i Esther) que sorgeix per humanitzar la Vall ramadera de l’Ara i per comunicar a la comunitat muntanyenca que hi ha muntanyes i valls més enllà d’Ordesa i el Mont Perdut, que hi ha un territori espectacular prop de casa, al Pirineu aragonès, com és la Vall d’Ara. El Massís del Vignemale al Parc Nacional dels Pirineus Francesos, Gavarnie, Bretxa de Roland, Espuguettes …

Per a nosaltres era un repte i una reivindicació fer valdre la Vall de Bujaruelo i connectar-la al Parc Nacional d’Ordesa i al Massís del Vignemale, i així ho vam fer l’any 2011 creant l’Alta Ruta de los Perdidos.
Actualment som l’únic trekking del Pirineu que compta amb un dispositiu geolocalitzador. Una nova tecnologia per donar seguiment en temps real i seguretat a tots els nostres ruters.

A més, a l’Alta Ruta apostem per la sostenibilitat i per això ens identifiquem amb Ternua, marca compromesa i sostenible que es caracteritza per la innovació en peces de muntanya d’altes prestacions tècniques, polivalents i sostenibles. Amb ells fabriquem el nostre pack de benvinguda.
La nostra aliança té un objectiu comú i prioritari: aconseguir l’equilibri entre l’acció de l’home i el respecte i la qualitat del medi ambient. Junts mirem el futur amb respecte i esperit de superació.
I, estem orgullosos de comptar amb un Ambaixador d’excepció: Alberto Iñurrategi amb qui ens hem identificat per la seva manera d’entendre la muntanya i l’alpinisme de més alt nivell. Algú que conquereix amb el silenci, amb la seva manera elegant de moure’s a l’Himàlaia i al Pirineu. Alberto ens parla sobre l’Alta Ruta:

“Aquí, entre valls i cims, en l’entorn fascinant i vertical del Circ de Gavarnie, en la màgia del Mont Perdut o amb l’imponent paisatge del Vignemale, he pogut fabricar o perseguir reptes de diferents mides, experiències a peu, amb esquís o escalant, i trobar la llibertat que les obligacions de la meva vida ‘normal’ restringeixen. Les muntanyes són un marc d’expressió, de recerca: cadascú persegueix el seu … i jo, espero donar amb una certa forma de bellesa, de pau, sentiments que entronquen amb el que entenc és una passió amb majúscules, una passió fabricada a mida de l’Alta Ruta de los Perdidos“

Tot muntanyenc amb experiència en alta muntanya té un nou repte: l’Alta Ruta Clàssica, un recorregut que a ningú deixa indiferent i que convida durant 6 dies i 6 nits de muntanyes a la desconnexió del soroll i la pressa, i la reconnexió amb la natura. N’hi ha que necessitem tancar cercles, perdre’ns per trobar-nos. Necessitem la bellesa, veure córrer l’aigua per la muntanya, ficar els peus en els rius, observar la natura i els animals, caminar sols o en companyia. Necessitem poder recordar que alguna cosa va ser meravellosa. I necessitem un repte.

ESTHER GONZÁLEZ

Per si vols compartir aquesta crònica