Search
Close this search box.

CARLIT 50 ESTANYS

DE LLAC A LLAC PELS CIMS MÉS ALTS DEL PIRINEU ORIENTAL

Crònica escrita per XAVIER GRIVÉ i publicada a la revista MUNTANYA número 916
Els estanys són l’alegria dels paisatges de muntanya, i en aquesta ruta ens en farem un tip de descobrir-ne de nous, i disfrutar-los de valent! Tenim per davant més d’una cinquantena de llacs distribuïts en cinc etapes d’alta muntanya a la zona del Carlit, el Puig Peric i La Bullosa.
Estanys del Carlit
Aquesta ruta de senderisme està pensada per a conèixer a fons tot aquest atractiu sector de muntanya, sense dificultats tècniques, amb uns paisatges espectaculars, i coronant el cim més alt del Pirineu Oriental: el Carlit (2.921 m). Les etapes transcorren entre Reserves de Fauna, Parcs Naturals i paratges amb diversos graus de protecció mediambiental, pel seu alt valor en la flora, la fauna i els paisatges. Serem a cavall dels departaments francesos dels Pirineus Orientals i el Migdia-Pirineus, entre les comarques del Capcir, la Cerdanya i l’Alta Arièja o, el que és el mateix, a cavall dels Països Catalans i Occitània.

LES TRES COMARQUES QUE ACULLEN LA RUTA

EL CAPCIR
El seu sobrenom és el del petit Canadà pels seus grans espais salvatges, i és l’altiplà habitat més alt d’Europa amb una mitjana de 1.500 m d’altitud. Les glaceres del quaternari, període geogràfic de 2,6 milions d’anys fins avui, han modelat paisatges fascinants com el circ de Camporrells, el relleu erosionat de Madres, o la vall glacial de Galba amb la característica forma d’U. Un medi natural d’alt nivell ecològic presenta espècies protegides com la perdiu blanca, ocell que canvia de color segons la temporada per adaptar-se al seu entorn natural, l’alta muntanya, o grans boscos com el bosc de la Mata, amb les formes extravagants dels pins ganxosos, que ofereix nombroses activitats familiars tant terrestres com aquàtiques; i l’agricultura encara ben viva, que també ha canviat el paisatge al llarg del seu ús mil·lenari.

LA CERDANYA
Aquest altiplà transfronterer a 1.200 m d’altitud, la plana per sobre dels 1.000 m més extensa d’Europa, és ideal per a la recerca i la millora del rendiment físic dels atletes d’alt nivell amb el centre nacional d’entrenament en altitud de Font-romeu. La Cerdanya gaudeix d’un territori tant pla com muntanyós, molt assolellat, amb més de 3.000 hores de sol per any. No és sorprenent trobar centres de recerca sobre l’energia solar com la central Thémis i els forns solars d’Odelló i de Montlluís (el forn solar més antic del món). Una altra de les particularitats del territori és l’enclavament de Llívia, resultat de la història amb les lluites passades entre els regnes de França i Espanya, que van acabar el 1659 amb el tractat dels Pirineus. Tot era terra catalana, que encaixa amb l’Alta Arieja (Occitània) a la zona del coll de Pimorent i l’estany de Lanós.

L’ALTA ARIEJA
Aquesta comarca, plenament a la vessant nord dels Pirineus, és la part més muntanyosa del departament occità de l’Arieja, a la regió del Migdia-Pirineus, i pren el nom del riu que neix sota el Pas de la Casa (Andorra) i s’estén des del coll de Pimorent fins a trobar-se amb la Garona. Les valls de l’Arieja són entretallades, llargíssimes, salvatges i amb un caràcter únic. Al fons de les valls les condicions de vida han estat molt dures, els seus pobles són petits, pobres, amb una població envellida, tot i que és una terra de frontera, i durant un temps van ser terra la promesa de molts catalans i espanyols republicans. Hi destaquen algunes grutes prehistòriques importants, i recentment la divulgació del catarisme li ha donat una certa presència mediàtica.

ETAPA 1

REFUGI DE LA BULLOSA – REFUGI DELS CAMPORELLS

Distància: 11,8 km
Desnivell: +558 m / -318 m
Temps de camí: 5:00 – 6:00 h
Cims opcionals: Puig Peric (2.810 m) – Puig del Pam (2.470 m)
La travessa comença al refugi de La Bollosa, des d’on partirem prenent la carretera en direcció SE. L’escalfament de la primera etapa el farem en lleugera baixada, per la carretera, per anar a cercar el terencant del Llac d’Auda, a 1,5 km, passat un gran revolt en què la carretera gira a mà dreta. El corriol, ben indicat, surt a l’esquerra de la carretera i comença en pujada per dins el bosc de pins i, entre boscos i clarianes arribem al preciós paratge del llac d’Auda, on val la pena acostar-se. Seguirem el sender en direcció N-NW per entre prats i bosquets, i anirem divisant, a sota a l’oest, el gran llac de la Bollosa, i l‘imponent massís del Carlit rere seu. Els corriols, fressats per bestiar i excursionistes, ens duen fins a la cabana de la Balmeta, punt intermig de l’etapa, on podrem reposar i aixoplugar-nos. Divisem els bonics Puig Peric i Petit Peric, que deixarem a mà esquerra tot seguint el nostre sender em direcció N, em tram amb lleugeres pujasdes, però amb um relleu força suau que ens durà, primer per amples prats, i després per dolços boscos entre riuets i estanyols, fins al refugi de Camporells.
La Bullosa amb el Puig Peric al fons

ETAPA 2

REFUGI DELS CAMPORELLS – REFUGI D’EN BEIS

Distància: 12,7 km
Desnivell: +498 m / -780 m
Temps de camí: 6:00 – 7:30 h
Deixem el refugi de Camporrells en direcció nord, deixant els dos grans estanys de Camporrells a mà esquerra, i seguint el corriol clar en lleugera pujada. A l’indret anomenat la Muntanyeta, on el camí que seguim començaria el descens cap a la vall de Galba, deixarem el sender per a girar cap a l’oest, endinsant-nos al ras de la Sal, i pujant per corriols de bestiar els 250 m de desnivell suau que ens duran fins a la carena del pic de Mortiers. Aquesta carena, la part més alta de l’etapa d’avui, és la frontera natural entre Catalunya del Nord i Occitània, o entre la comarca del Capcir i la regió de l’Arieja, i ens ofereix grans vistes sobre la magnífica Dent d’Orlu. La seguirem en direcció nord fins al pic de Mortiers (2.605 m), seguirem cap al puig Terrers (2.540 m), i baixarem fins al coll Terrers, havent deixat a mà dreta el profund estany del Diable, una fondalada on faria certa basarda banyar-s’hi. Del coll Terrers baixarem pel costat oest, amb fort pendent, però amb un bon sender traçat i còmode i, tot seguint el corriol principal, anirem virant cap a SW per a arribar-nos a la jaça dels Espanyols. Els desnivells més importants de l’etapa ja estan fets, i ara els corriol ens durà suaument a les jaces de Deçà i Delà, per iniciar el flanqueig de les costes de Boulaxes, un flanqueig a voltes aeri per entre rocams i nerets, però agraït per a la vista sobre la reserva nacional de fauna d’Orlu. El flanqueig acaba quan trobem el GR 7, camí d’accés als estanys i al refugi d’en Beys, als quals arribem fent la darrera pujadeta del dia.
Arribant al coll de Terrers

ETAPA 3

REFUGI D’EN BEIS – REFUGI DE VÉSINES

Distància: 7,6 km Desnivell: +520 m / -381 m Temps de camí: 5:00 – 6:00 h Cims opcionals: Pic d’Estany Faurí (2.702 m) – Puig de Lanós (2.660 m) – Pic de Madidas (2.663 m)
Iniciem l’etapa en direcció W–SW tot resseguint l’estany d’en Beys fins que s’acaba, on prendrem una cruïlla en direcció sud i deixarem a mà dreta el trencant de la collada d’en Beys. El camí ens anirà endinsant cap a la vall del torrent d’Estany Faurí, pujant entre blocs de pedres i rodejant uns quants estanys. El camí no té pèrdua entre les marques del GR 7, i el relleu que ens manté al fons de la vall, creuant diverses vegades el rierol sense perill. Anem guanyant desnivell a base de superar rocams i estanyols, fins a arribar al gran estany Faurí, que deixarem a mà dreta.

Som a la capçalera d’aquesta profunda vall de l’estany Faurí, un racó certament quiet i solitari, i comencem la pujada per sortir del circ, tot seguint el GR 7, en direcció a la ampla portella d’Orlu. Aquí se’ns eixamplarà el paisatge de bat a bat, amb l’immens estany de Lanós a sota, la visió del Carlit dominant-lo des de darrere, i el puig Pedrós de Lanós (2.842 m) desafiant-lo des de l’altra banda del pantà. Nosaltres seguirem en direcció oest cap al coll de Coma d’Anyell, des d’on ja enfilarem una baixada directa cap al refugi de Besines, primer per l’esquerra del torrent i després per la dreta, però de dret cap avall fins que trobem el pal indicador que ens farà fer els darrers 30 m fins al refugi en forta pujada.
Prop del refugi d'En Beis

ETAPA 4

REFUGI DE VÉSINES – REFUGI DE LA BULLOSA

Distància: 18 km
Desnivell: +780 m / -801 m
Temps de camí: 7:00 – 8:00 h
Cims opcionals: Puig de Vesinelles (2.603 m) – Puig Padrós de Lanós (2.843 m) – Puig de la Grava (2.671 m)
Sortirem del refugi de Vésines en direcció est, seguint tes des de la seva mateixa terrassa del refugi, prenent una drecera que ens durà directament al torrent de la coma d’Anyell, per on ahir vam passar. Creuem el torrent a l’alçada d’un pal indicador, on creuarem el camí que ahir vam seguir de baixada i seguirem un corriol que s’en la en direcció S–SE, cap als estanys Molsuts. Ens endinsem a una raconada suau i agradable, amb un corriol que puja suaument entre prats, torrents i marges de nerets i ginebrons ns a trobar els solitaris estanys Molsuts, que deixarem a mà dreta. Aquí el camí vira cap a E–NE, per seguir en suau ascens i anar divisant la portella de Lanós on haurem de pujar. Després de sortejar un petit estany per l’esquerra, enfilarem els 100 m de fort ascens a la portella, on se’ns obrirà la vista de la cua del pantà de Lanós. Des d’aquest pas natural prendrem la direcció nord tot flanquejant el puig de Vesinelles per llevant, amb pendents suaus, fins a baixar cap al conegut coll de la Coma de l’Anyell. He aconseguit tornar al mateix indret per on vam passar ahir, però descobrint un nou racó més solitari, agradable, i de pendents més suaus.

Des del coll de Coma d’Anyell prendrem el camí que baixa a trobar la cua de l’estany de Lanós, tot deixant a mà esquerra el trencant per on vam arribar ahir de l’estany Faurí. Tot creuant els principals torrents que alimenten Lanós, amb les seves baixades i pujades, podrem arribar a la cabana de Rouzet, aixopluc de pastors, punt neuràlgic de l’etapa i important cruïlla de camins. Prendrem la direcció de la portella de la Grava, en el que serà la darrera pujada del dia (175 m) cap a aquest pas natural de tan bones vistes, on valdrà la pena girar-se i fer algunes fotos. A sota divisarem el preciós estanyol, que haurem de rodejar per l’esquerra, i des d’on anirem enfilant la preciosa coma de la Grava, una llarga vall glacial que seguirem tot al seu llarg fins a trobar l’estany de la Bullosa. Abans de veure l’aigua, un pal indicador ens senyalitzarà la direcció sud, per on el corriol resseguirà tot el pantà per la seva dreta, fins a arribar a la presa. Arribem al refugi creuant la presa, i seguint el carrer principal com si volguéssim prendre la carretera. Hem acabat el cercle principal de la travessa Carlit 50 estanys, i ara només caldrà culminar-ho amb l’ascens al puig Carlit.
L'Estanyol

ETAPA 5

ASCENS AL PUIG CARLIT

Distància: 18 km
Desnivell: +960 m / -960 m
Temps de camí: 9 – 11 h
A l’etapa culminant de la travessa podrem gaudir també de més llacs que mai, i seguirem en bona part l’itinerari dels llacs del Carlit, que ressegueix dotze estanys em un preciós itinerari circular. Trobarem l’inici d’aquesta ruta al costat oest de la presa, sota l’Hotel de les Bones Hores, començant en direcció oest amb pujades força suaus. El recorregut és, per ara, poc exigent perquè l’aproximació és llarga, i entre estany i estany es va guanyant desnivell de forma molt amable. Un parell de cabanes metàl·liques de color verd se’ns ofereixen com a aixopluc en cas de pluja o vent fort. Arribats a sota el tossal Colomer, contrafort del Carlit, trobarem la cruïlla entre el camí d’ascens al cim, o el camí que torna cap a la Bullosa per la resta d’estanys.
Ara començarà la pujada forta, i és el moment idoni de plantejar-se com estem de forces i si tenim ganes d’afrontar la segona meitat de l’ascens, més dur, força drets, i amb trams aeris. Si no és així, podem esperar aquí els companys, o podem anar tornant seguint el recorregut dels llacs. Els que vulguin seguir fins al cim hauran de seguir el camí clar cap a l’estany Sobirà Gelat, on començarà definitivament el darrer atac al cim, havent de creuar normalment alguna congesta de neu. El corriol és força dret, i convé seguir les fites principals i les marques de pintura blava per a no perdre’l, sobretot quan ens endinsem a la darrera part, amb algunes roques aciculades, poc recomanable per a persones amb vertigen. Les pintades són blaves o vermelles, força desgastades. Ens ajudarem amb les mans en algun moment, i seguirem amunt per camí moderadament dificultós fins al collet, on ja crestejarem cap a l’esquerra fins al cim. Des del sostre de la Cerdanya se’ns obren vistes espectaculars de tot l’itinerari recorregut aquests dies, i rodejats de llacs a totes bandes.

Farem el descens del cim pel mateix camí on hem fet aquesta darrera pujada, fins el llac Sobirà Gelat, i baixant als estanys de baix, on potser tenim algun company esperant-nos. Seguirem des d’aquí la ruta circular dels llacs del Carlit que abans hem deixat a mitges, resseguint els estanys consecutius de Sobirà, Trebens, Castellar i de les Dugues, i anirem baixant suaument passant per l’estany del Viver i arribant al punt d’origen, l’hotel i la presa.

ELS ESPAIS NATURALS CLASSIFICATS

PARC NATURAL REGIONAL DEL PIRINEU CATALÀ
El gran parc natural de la Catalunya del Nord, abasta 138.000 ha entre les comarques de l’Alta Cerdanya, el Capcir i l’Alt Conflent, al departament francès dels Pirineus Orientals. Conté 64 municipis, uns 21.000 habitants i set reserves naturals. Travessat pel Tren Groc, que s’estén des de 1910 als 62 km entre Vilafranca de Conflent i la Tor de Querol, el parc també compta amb nou estacions d’esquí i tres banys d’aigües termals. Amb un gradient d’altituds entre els 300 i els 2.921 m, aquest territori va ser reconegut el 2.004 com els 43è Parc Regional de França gràcies a la riquesa i la fragilitat del patrimoni que conté. Sota la mirada del trencalòs i l’isard, el Pirineu català és ric per les influències tant mediterrànies com muntanyenques, influències que confereixen una diversitat ecològica gairebé única, amb més de 240 espècies protegides, de les quals 49 són endèmiques. Aquesta riquesa natural també es tradueix en l’ús dels recursos en totes les formes d’energia verda: generació d’energia hidroelèctrica a les grans preses, generació d’energia solar al forn solar d’Odeillo, elevat ús de la fusta com a combustible, i ús de l’energia geotèrmica en molts llocs que gaudeixen d’ascensors d’aigua calenta natural.

¿Què és un parc natural regional? El Decret de 1 setembre 1994 de neix la raó de ser d’un parc regional com un territori de fràgil equilibri, i amenaçat amb un patrimoni natural i cultural ric, que és objecte d’un projecte de desenvolupament territorial basat en la conservació i la valoració d’aquest patrimoni. La creació de parcs naturals regionals és competència de les regions i la seva creació es basa en un enfocament voluntari expressat pels municipis i liderat per la regió, amb la classificació que l’Estat assigna a les seves marques nacionals. A França, des de 1.967, hi ha zones rurals en el patrimoni natural i cultural que gaudeixen d’algun tipus de protecció contra el risc de desertificació, degradació, etc. Un territori és classificat com a parc natural regional per decret, i se li assigna la marca parc regional del Ministeri de Medi Ambient, marca que està destinada a promoure una imatge de qualitat, vinculada a les activitats de protecció i desenvolupament de patrimoni dutes a terme en el territori. La classificació d’un parc regional és revisada cada deu anys.

RESERVA NATURAL DE FAUNA D’ORLU
Fundada el 1943, la reserva d’Orlu, de 4.250 ha, es converteix en reserva nacional de vida silvestre el 1998 atès el seu alt valor patrimonial. L’Oficina Nacional de Caça i Fauna Silvestre garanteix un seguiment regular de la biodiversitat de moltes espècies de muntanya, tals com l’isard que corre com a casa pels vessants escarpats de la reserva natural, les marmotes que xiulen entre les tarteres poc temoroses al pas dels excursionistes, o els grans voltors i xoriguers cel enllà. Un passeig d’un matí ens permetrà conèixer bé la reserva i veure, molt probablement, moltes d’aquestes espècies animals.

XAVIER GRIVÉ

Fundador i director d’A Pas d’Isard, és un guia de muntanya llicenciat en Ciències Ambientals, i amb una formació específica en el desenvolupament sostenible del territori, especialment en zones de muntanya. Tot un historial de feines centrades en l’estudi i anàlisi dels camins antics, en els guiatges de muntanya, la gestió dels espais naturals protegits, i sobretot el desenvolupament turístic sostenible del territori, han acabat donant com a fruit el projecte d’A Pas d’Isard, on s’hi combinen tots aquests ingredients, units per l’engranatge de la passió en la descoberta del país petjada a petjada.
Per si vols compartir aquesta crònica

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR