MALEÏDA 1882 - Rutes Entre Refugis

MALEÏDA 1882

RODANT LA HISTÒRIA MUNTANYENCA

Crònica escrita per ALBERT NAUDÍN i BERNAT GASULL publicada a la revista VÈRTEX número 284

Una pel·lícula documental recrea per primer cop l’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto

Un rodatge tan èpic com l’odissea pirinenca de Jacint Verdaguer,
ha permès recrear amb absoluta fidelitat la primera gran travessa catalana a l’Aneto

El documental, dirigit per l’Albert Naudín i amb la interpretació de Lluís Soler,
traça un apassionant viatge de descoberta del poeta i explorador català

Una obra basada en el llibre “Maleïda” d’en Bernat Gasull publicat per Verdaguer Edicions

El repte era agosarat; acostar a l’espectador un dels episodis cabdals de la història del muntanyisme a casa nostra: probablement la primera gran travessa d’alta muntanya pel Pirineu feta per un excursionista català. L’objectiu: la Maleïda (altrament ara als mapes també pic d’Aneto)

JACINT VERDAGUER AL SOSTRE DEL PIRINEU

Mentre Jacint Verdaguer preparava l’obra ‘Canigó’, l’històric muntanyenc Cèsar August Torras, desafiava el món excursionista. Es demanava qui seria el primer muntanyenc català que aconseguiria el cim de la Maleïda. Això era a la tardor del 1880. El 1881 ja hi havia el primer pretendent: el naturalista Artur Bofill, qui per causa del mal temps va haver d’abandonar la temptativa. A l’hivern d’aquell mateix any s’hi acostava el folklorista Cels Gomis. Va arribar al port de Benasc amb neu fins als genolls. L’estiu del 1882, i mig secretament, era Jacint Verdaguer qui entomava el repte. Amb el propòsit, o tal vegada també pretext, de conèixer el Pirineu per preparar ‘Canigó’, va decidir pujar la muntanya. Tanmateix, va voler engrandir encara més aquell desafiament. Faria el cim pel costat de l’Aran, sense guies professionals, amb l’equipatge mínim, sense cordes, ni bastons, ni grampons, en travessa a peu des de la Seu d’Urgell i entremig faria altres cims. Per descomptat, en aquella època no hi havia gairebé mapes d’aquest vessant del Pirineu o eren molt generals i matussers. Però és que ell, ni tan sols disposava d’aquests mapes, ni d’una guia escrita mínimament seriosa. Per postres va haver d’amagar públicament bona part de la travessa, especialment els trossos més enasprats o per glaceres, atès que estava mal vist que un prevere fes aquella mena de coses. Tampoc no era un ric acabalat com la majoria de muntanyencs de nord enllà que ja havien assolit el cim, la majoria des de Luishon. No tenia ni els calés ni tot el temps del món. Va haver de demanar permís al marquès de Comillas, per qui treballava, per poder disposar d’unes setmanes per dur a terme el projecte.

Més enllà que aconseguís o no l’objectiu final, aquella travessa es convertiria en una autèntica aventura que quedaria gairebé amagada durant anys i panys a recer d’una llibreta de notes on l’escriptor hi esbossava poemes, passatges èpics, reculls de llegendes, descripcions de paisatges, tradicions… i per descomptat, també vivències personals, inclòs un accident que per poc el mata.

POSAR IMATGES ALS MOTS DEL POETA

El fet ja era extraordinari en si mateix, però a més el protagonista de la història aixecava encara més les circumstàncies. Hi havia una història sorprenent ia la vegada els mots del poeta. Calia ara trobar les imatges per pintar aquelles paraules i posar l’aventura a l’abast de l’espectador.

El plantejament del documentari el conformen tres escenaris que avancen en paral·lel a mesura que se succeeix el fil narratiu. Un narrador explica l’aventura. Un Verdaguer, encarnat per l’actor Lluís Soler, que tusta ja el final de la seva vida, s’emociona i recorda aquell estiu del 1882. Un altre actor, Santi Pocino, que encarna el Verdaguer del 1882 amb 37 anys, i diversos figurants caracteritzats d’època, viuen directament la gesta dins l’entorn mateix que va succeir. Recorren els mateixos espais amb una voluntat explícita de mostrar els indrets reals de l’aventura. Aquestes imatges es veuen acomboiades pels mots del Verdaguer gran que recorda els fets. Hi ha una voluntat expressa de reproduir les paraules del poeta damunt les imatges justes que li corresponen.

DOS ESTIUS DE RODATGE PEL PIRINEU

L’equip de gravació s’ha desplaçat durant dos estius per l’Alt Urgell, el Pallars, l’Aran i la Ribagorça. Talment com el poeta, ha reviscut l’esperit d’aquell Pirineu. Si escau ha pujat els cims que va fer el poeta: fos el Salòria, el port de la Picada o al capdamunt de les Maleïdes. Calia situar els personatges en el lloc precís tot tenint en compte les circumstàncies de fa 137 anys. La maleta feixuga de Verdaguer —que en la història real traginava ell mateix o anava passant de mà en mà entre guies o pastors que l’acompanyaven—, ha estat també l’attrezzo que durant setmanes l’equip ha anat arrossegant per camins i carenes.

LES DIFICULTATS DEL REPTE

El Pirineu d’ara és prou diferent del de fa 137 anys. No només per allò que per alguns pot ser molt evident, com és l’increment notable d’infraestructures, sinó que el paisatge, les activitats tradicionals, la mateixa ramaderia que descriu el poeta, ha canviat molt. A la vegada, el Pirineu ha perdut força patrimoni arquitectònic, no només les edificacions rurals, sinó moltes de les esglésies, torres i castells, que ara són només ruïnes. Les limitacions de pressupost eren evidents. Tot i així el documentari volia explicar aquest patrimoni, fins i tot amb recursos imaginatius. Per posar un exemple, l’escalfament evident del planeta, ha fet desaparèixer gairebé del tot les glaceres de les Maleïdes. Per ser fidels a la història no es podia filmar la glacera actual, ben allunyada de la que existia llavors. S’ha hagut de recórrer a la filmació d’escenes al massís dels Ecrins, als Alps, i conjuminar-les amb la imatge de la Maleïda actual. L’espectador se sorprendrà de poder veure el massís del segle XIX com probablement no ha plasmat cap altra pel·lícula.

MÉS ENLLÀ DE ‘CANIGO’, L’HOME I LA MUNTANYA

Segurament coneixem més bé el vessant literari de Verdaguer, que no pas el fet que va ser un pioner de l’excursionisme català. Sens dubte, la travessa va servir per inspirar el poeta i escriure l’obra ‘Canigó’, tanmateix, de ben segur, hi havia altres raons. El film vol plasmar també aquest anhel personal d’exploració i d’esperit excursionista sovint a contracorrent d’allò que l’imposava l’entorn i les circumstàncies. Verdaguer és també l’home trasbalsat, que cerca la llibertat en una natura feréstega i un món, el de l’Alt Pirineu, situat en un espai i temps allunyat de tot i de tothom. Hom llavors podia passar dies sense trepitjar un sol camí pel qual hi pogués passar una sola rodera de carro. Era el món de l’anar a peu o a tot estirar muntat en bèsties de peu rodó. Anar el Pirineu llavors és com ara anar al destí més estrambòtic i llunyà. La veu d’en Lluís Soler, actor que coneix i ha interpretat ja els mots de Verdaguer, ens revela el Pirineu i el personatge. Però és que també coneixerem alguns dels companys que el van seguir en aquesta aventura; com en Ventura, guia i caçador d’ósses, en Joan Baptista Domenjó, escriptor i caminaire, el pastor del Salòria, el guia que l’acompanya per terres de Castellbó i Sant Joan de l’Erm, el jove que s’embolica amb dues porqueres, o els dos guies aranesos que acompanyarien el poeta vers les Maleïdes.

LA RECERCA DEL PERIPLE

El projecte es basa en una recerca prèvia sobre la travessa d’aquell 1882. S’obrien moltes incògnites i ha calgut una feina de formigueta per anar interpretant allò que ens ha arribat sobre l’aventura: escrits a la seva llibreta, les notes personals, els croquis, gargots de mal desxifrar, el poema ‘Canigó’, l’epistolari, referències d’altres excursionistes… Tot plegat calia encadellar-ho amb el treball de camp per poder esbrinar el recorregut i les referències que explica. El documentari s’inspira en el llibre ‘Maleïda’, publicat per Verdaguer Edicions, editorial de la Fundació Jacint Verdaguer, qui ha donat suport també al projecte.

LA POLÈMICA SOBRE SI VERDAGUER VA ARRIBAR AL CIM DE LA MALEÏDA

Uns deien que havia pujat el cim de la Maladeta, altres que no n’havia fet cap, altres que no havia gosat passar el Pont de Mahoma i els darrers que sí, que havia fet el cim de la Maleïda, conegut ara com el cim d’Aneto.

De fet, Verdaguer no va deixar cap registre dalt del cim, raó que justifica als partidaris del NO, però també trobem moltes raons per explicar aquest fet. Més enllà que no li convenia aparèixer en cap registre, atès que no estava ben vist que un prevere s’enfiles per crestes i muntanyes, realment no va saber res del llibre de registre fins que va tornar de la muntanya. Es diu que el llibre estava ben amagat i reservat de manera exclusiva als clients que pujaven amb guies de Luishon. Hi ha constància de que per aquelles dates, Henri Bulle i Jean Bazillac, amb el guia Célestin Passet, que no era de Luishon, també van pujar el cim i no van saber trobar el llibre de registre.

Que va passar realment i quina versió explica la pel·lícula? Doncs no ho revelarem pas ara, però la tria es basa en una feina prou ben argumentada. Caldrà que l’espectador endevini si veurem o no Verdaguer encamellant-se pel Pont de Mahoma o bé ens colpirà l’expressió del prohom, just a l’avantcim, davant per davant d’un pas impossible.

MALEÏDA 1882 – L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto

Direcció: Albert Naudín
Guió: Bernat Gasull
Producció: Albert Naudín
Producció executiva: Jordina Boix
Fotografia: Samuel Colomer
Muntatge: David Ayllón i Albert Naudín

Amb: Lluís Soler, Bernat Gasull i Santi Pocino

Una producció de FilmeXplora amb producció associada de la Fundació Jacint Verdaguer i la participació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

ALBERT NAUDÍN BOLIBAR

(Barcelona, 1977). És enginyer de formació i afeccionat al muntanyisme i l’alpinisme. Ha participat i organitzat diverses expedicions arreu de món per cercar indrets i muntanyes poc o gens conegudes. Arrel d’aquestes expedicions es professionalitza en el mon de l’audiovisual, i acaba creant la seva pròpia productora de contingut audiovisual de muntanya, FilmeXplora produccions. Després de 8 anys realitzant reportatges de muntanya, l’any 2016 es descobreix com productor i director del projecte documental “MALEÏDA 1882”, punt d’inflexió cap a la producció cinematogràfica que acaba consolidant-se l’any 2019 amb l’estrena de la pel·lícula arreu del país.

BERNAT GASULL I ROIG

(Barcelona, 1971). És biòleg de formació i afeccionat al muntanyisme, a la natura i als viatges. Fruit d’una recerca, el 2008 va publicar la guia de muntanya Les ascensions de Verdaguer al Pirineu. Guia d’itineraris per resseguir les ascensions que Mossèn Cinto va realitzar als cims del Pirineu (Cossetània Edicions). Uns anys més tard, el 2015, va publicar Maleïda, amb Verdaguer Edicions, sobre l’aventura del poeta al Pirineu l’any 1882. Ha escrit també diversos articles en revistes, sobretot de muntanya, i ha fet conferències i xerrades divulgatives sobre la relació de Verdaguer amb l’alta muntanya pirinenca.

Per si vols compartir aquesta crònica