5 CIMS DE MONTSERRAT - Rutes Entre Refugis

5 CIMS DE MONTSERRAT

UNA RUTA CIRCULAR D'ALTURA

MIRANDA DELS ECOS · TURÓ DEL MONTGRÓS · MIRANDA DE SANT JERONI
MIRANDA DE SANTA MAGDALENA · ROCA DE SANT SALVADOR

Crònica escrita per ALBERT MASÓ GARCIA i publicada a la revista MUNTANYA número 925
Fotografies d’ALBERT MASÓ GARCIA i ROGER ROVIRA

El mes de març del 2018 va sortir a la llum el llibre Cims i miradors de Montserrat. Caminades (Farell Editors, 2018). Per celebrar-ho, el seu autor ens descriu un itinerari circular que passa pels cinc punts culminants de Montserrat que formen part de la llista dels «100 Cims» promoguda per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Cinc talaies, veritables punts emblemàtics del massís de Montserrat i de tot Catalunya, que formen part de la història de l’excursionisme i l’escalada dels pioners muntanyencs catalans. Situats a la part oriental de la muntanya serrada, tots aquests cims superen els 1.000 metres d’altura i ofereixen unes vistes àmplies, fantasioses i vertiginoses. Aquests cinc cims són: la miranda dels Ecos (1.223 m), el turó del Montgròs (1.133 m), la miranda de Sant Jeroni (1.236 m), la miranda de Santa Magdalena (1.132 m) i la roca de Sant Salvador (1.156 m). Cada cim té el seu caràcter i personalitat, i una manera de captar les seves diferències és visitant-los tots en una única excursió. Per aconseguir-ho, a continuació es descriu un itinerari circular que combina exigència amb intel·ligència, solitud amb multitud i esforç físic amb emocions espirituals. Lligueu-vos ben fort les botes, carregueu-vos a l’esquena una motxilla lleugera però amb el contingut necessari, afineu bé el sentit de l’orientació, feu sortir del vostre interior l’esperit aventurer i empreneu aquest emocionant viatge per les altures de Montserrat.

LA MIRANDA DELS ECOS (1.223 m)

00:00 Estacionem el vehicle a l’aparcament del conjunt d’edificis de l’antic monestir de Santa Cecília, situat aproximadament al PK 5,7 de la carretera BP-1103. Creuem la carretera i prenem una pista mig cimentada que amb pujada mena a un camí, el qual seguim cap a la dreta (oest). Al cap de poca estona anem a parar a un altre camí que correspon al GR-172 i el seguim cap a l’oest. Creuem la marcada canal de Sant Jeroni i davallem fort cap al nord.

00:06 Trencall amb un pal amb indicadors i un panell informatiu. seguim el camí que surt cap a l’esquerra (oest). De manera gradual, ens anem acostant a la base de les muralles de Montserrat fins que el camí comença a pujar fent ziga-zagues.

00:21 Trencall amb un pal amb indicadors. seguim el camí que surt cap a l’esquerra vers el coll o portell de Migdia, amb pujada contínua.

00:29 Cruïlla. Si seguim el camí ben fressat que surt cap a la dreta (oest), en poc menys d’un minut podem visitar la font del Llum, surgència de gran anomenada que prové d’una petita cavitat ubicada dins d’una gran roca repenjada a la cinglera. Si no, seguim el camí que surt vers l’esquerra i que ens introdueix a la canal de la Font del llum. Superem un tram nu de vegetació a causa d’una esllavissada tot fent algunes grimpades i seguidament la canal s’encaixona entre altívoles parets. La pujada no dona treva, però uns bonics teixos i la màgia de l’entorn ens l’amenitzen.

LA FONT DEL LLUM

La Font del Llum és un dels escassos punts d’aigua del massís de Montserrat, situada a mitja alçada de la canal de la Font del llum, que s’enﬁla ﬁns al coll de Migdia. La font brolla de manera constant d’una galeria que s’obre entre uns blocs caiguts, als peus dels contraforts septentrionals del Camell dels Ecos.

00:41 Coll o portell de Migdia, ampli, ombrívol i molt adequat per reposar i agafar aire. S’hi respira pura essència montserratina. Continuem seguint el camí que baixa decidit cap al sud vers el màgic torrent de Migdia. Al final de la primera baixada, a mà dreta s’origina el camí de la canal del Pas dels Micos (inscripció de color groc «Micos» en una alzina i una fita). El seguim superant uns relleixos on cal fer algunes grimpades per terreny un xic terrós. Trobem traços i algunes marques de color groc. Arribem al peu de les parets i seguim cap a l’esquerra una canal ascendent molt estreta i que ens obliga a gairebé reptar fins al famós pas dels Micos, on hem de superar un tram molt dret ajudant-nos de forma simiesca d’un teix molt polit pel pas d’incomptables muntanyencs. Superat, grimpem agafant-nos a les arrels i flanquegem cap a la dreta, per un pas aeri, mitjançant un cable metàl·lic. Llavors, seguim una boscosa i marcada canal que s’enfila fort cap a la dreta fins que les marques de pintura de color groc ens fan flanquejar bruscament cap a l’esquerra vers una altra canal boscosa que ascendeix cap al nord i arran de la paret est de la miranda dels ecos. Superem un tram d’una vintena de metres mitjançant una grimpada, on cal parar força atenció i llavors arribem al coll de la Miranda, a la qual pugem fàcilment per l’esquenall nord.

1:06 Cim de la miranda dels Ecos. És estret, allargat de sud a nord i amb unes vistes aèries impressionants. Mentre reposem, podem imaginar-nos el que sentirien els primers muntanyencs que van tenir la gosadia d’enfilar-s’hi per primer cop. Al nord-est s’alça l’eco superior, el punt més alt de la regió dels Ecos. Plens d’emoció, retornem al coll de la Miranda i seguim un corriol que baixa cap al nord entre boixos i que al cap de poc gira al sud i avança arran de la paret oest de la miranda fins al coll de l’Eco d’en Nubiola. Llavors, seguim la marcada canal que davalla fort cap al sud fins que trobem un sistema de cordes fixes que enllacen amb un salt vertical equipat amb una cadena i una corda que permeten davallar els seus 15 m amb atreviment. Us recomanem dur una corda i efectuar un ràpel, si no ens veiem en cor de davallar agafats de la cadena. Un cop a baix, seguim un corriol vers migjorn que s’enfila entre boixos i alzines.

EL PAS DELS MICOS

Una gran escletxa forma la canal dels Micos, estreta i força vertical, amb trams terrosos i descompostos. És un indret de pas difícil, on trobarem un parell de teixos ben polits pel pas dels excursionistes que ens ajuden a enﬁlar-nos com uns micos, i a la part ﬁnal, superem un curt però aeri ﬂanqueig normalment equipat amb un cable.

EL TURÓ DEL MONTGRÓS (1.123 m)

1:16 Arribem al coll del serrat del Patufet, que queda a mà dreta (oest) i que podem pujar per mitjà d’una grimpada senzilla. Seguidament, davallem fortament vers el sud-est seguint rastres i algunes fi tes per bosc esclarissat fins que trobem una canal erosionada on una corda ens ajuda a baixar un tram terrós i relliscós. Continuem perdent alçada i a través d’un roquetar enllacem amb el camí que uneix el coll del Montgròs amb el torrent de Migdia.

1:24 Situats al camí esmentat, per on discorre el PR C-78, el seguim amb pujada vers l’oest per un bonic bosc d’alzines fins que arribem a l’estret coll del Montgròs, des del qual pugem cap al sud fins al cim d’aquest turó.

1:31 Cim del turó del Montgròs. És pelat, allargat de nord a sud, ampli i amb unes vistes meravelloses vers tot arreu. Val la pena aturar-se força estona i gaudir d’aquest cim mític. Després d’haver degustat la seva essència personal, davallem de nou fins al coll i seguim el camí cap a la dreta amb forta baixada. Passem pel peu de l’allargassat vessant sud de la salamandra i descendim a través d’una successió de canals estretes i penjades des de les quals gaudim d’unes vistes fantasioses del vessant ponentí de la miranda de Sant Jeroni i d’agulles llegendàries, com les Talaies o el Gegant Encantat. Passem pel costat de la font de la Cadireta (recollidor d’aigua obrat) i després d’una marcada corba baixem precipitadament fins la llera del torrent de Migdia.

LA MIRANDA DE SANT JERONI (1.236 m)

1:44 Seguim el camí que s’enfila amunt per la llera del torrent en un ambient ombrívol i suggeridor tot seguint el PR C-78.

1:47 Cruïlla que actualment està senyalitzada amb un petit indicador de color negre. Prenem el camí que surt cap a la dreta vers Sant Jeroni. La pujada és forta i sense descans. Passem pel peu de l’aresta sud de la talaia Gran i comencem un flanqueig cap al sud que alterna trams planers amb pujades i baixades abruptes que trenquen el ritme. Les vistes vers l’oest esdevenen magnífiques fins que revoltem el prominent camell de Sant Jeroni i ens orientem cap a l’oest tot albirant nous paisatges montserratins.

2:06 Anem a parar a l’històric camí dels Francesos i el seguim cap al nord entremig de nombroses alzines tot deixant el PR C-78, el qual davalla cap al sud. La pujada és constant.

EL CAMÍ DELS FRANCESOS

El camí dels Francesos fa referència a la guerra del Francès, el conﬂicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s’inicià el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques, i que ﬁnalitzà el 1814 amb el retorn de Ferran VII d’Espanya. Napoleó pretenia instal·lar el seu germà Josep Bonaparte al tron espanyol. El monestir de Montserrat fou ocupat pels francesos el 25 de juliol de 1811.

2:14 Arribem al coll de les Pinasses o de l’albarda castellana, des d’on podem pujar aquest turó mitjançant uns emocionants deu minuts. Seguim el camí que surt cap al nord i en poca estona abastem el camí cimentat que cap a l’esquerra duu a la miranda de Sant Jeroni, el qual recorrem a través d’escales, baranes i, probablement, envoltats d’un bon estol d’ètnies, llengües i vestimentes heterogènies.

2:23 Cim de la miranda de Sant Jeroni. ¿Què es pot dir d’aquest cim, de les seves vistes impressionants, de la seva taula d’orientació, de la història que desprèn que no s’hagi dit ja? Per molta gent que hi hagi, per molts cops que l’hàgim pujat… ¡Mai decep! estem al punt més alt de tot Montserrat, però encara no hem fet ni la meitat de l’itinerari. Per tant, cal que comencem a davallar del cim sense mandra. Passem de llarg del trencall del camí dels Francesos i arribem a l’ermita de Sant Jeroni, des d’on continuem seguint el marcat camí que davalla suaument vers el sud-est.

LA MIRANDA DE SANTA MAGDALENA (1.132 m)

2:38 Cruïlla en una tram recte cimentat i senyalitzat amb un pal amb indicadors. obviem el trencall que davalla cap al pla dels ocells i seguim recte pel camí nou de Sant Jeroni, carenejant agradablement per la serra de les Paparres o de Bellavista. Els paisatges són magnífics, destacant la impactant visió del Cavall Bernat, l’agulla més emblemàtica de tot Catalunya.

EL CAVALL BERNAT

A Catalunya trobem moltes roques monolítiques o penyals verticals de forma agullonada i de grans proporcions anomenades Cavall Bernat, una forma eufemística i dissimulada de carall baranat (és a dir: voltat d’una rotllana de penya-segat, segons J. Coromines), relacionades tal vegada amb antics cultes fàl·lics. un dels més famosos i de gran tradició escaladora és el de Montserrat, format com a resultat de l’erosió típica de conglomerats amb moltes diàclasis.

3:00 Després de passar per sota de la paret nord-est del Gorro Frigi, trobem un pal amb indicadors a mà dreta que ens senyalitza el pròxim objectiu: la miranda de Santa Magdalena. Prenem el corriol que puja cap a la dreta i al cap de poc ens trobem amb la mística escala de Jacob, per la qual pugem amb emoció. Un cop ascendida, passem pel coll entre el Gorro Mariner (esquerra) i la Magdalena inferior i seguim el camí que puja cap a l’oest rodejats d’alzines i grans agulles.

3:05 Collet amb pal amb indicadors. Seguim el corriol que s’enfila decidit cap al nord i en poca estona arribem a les ruïnes del que va ser l’ermita de Santa Magdalena (panell informatiu). Passem de llarg d’aquest vestigi històric i seguim el corriol que s’enfila arran de precipicis cap al nord-oest i que mena al capdamunt de la miranda de Santa Magdalena.

3:11 Cim de la miranda de Santa Magdalena. Des d’aquesta excel·lent talaia s’albira bona part del sud i l’orient montserratí, les gegantines i properes agulles dels Gorros i els massissos i ciutats de les rodalies de Montserrat. Havent gaudit de les vistes, tornem a baixar pel mateix camí per on hem pujat fins al collet amb pal amb indicadors. Des d’aquí, seguim el camí que davalla cap al sud, força erosionat, fins que trobem una escala amb cordes gruixudes que actuen a manera de baranes i faciliten la baixada. a mitja davallada, trenquem cap a la dreta vers les penjades ermites de Sant Onofre i Sant Joan Baptista i les travessem a través de passarel·les aèries i passatges estrets entre grans balmes obrades. Situats al seu extrem sud, davallem pel costat de dos formosos teixos (potser els més meridionals de tot Montserrat) i trenquem cap a l’esquerra en direcció l’estació superior del Funicular de Sant Joan, tot passant pel costat de la relativament moderna capella de Sant Joan i seguint una ampla pista cimentada primer i de terra després.

L’ESCALA DE JACOB

Durant molts anys l’accés principal a l’ermita de Santa Magdalena va ser per l’escala de Jacob: 91 esglaons que començaven en el camí que anava del pla de les Taràntules cap a Sant Jeroni. Es tracta d’un pas estratègic que serveix per superar un tall estret entre el Gorro Mariner i la Magdalena Inferior. Es desconeix la data en què es va construir aquesta escala de referències bíbliques: l’escala somiada per Jacob, una escala que anava de la terra ﬁns al cel, on els àngels pujaven i en baixaven, de veure a Déu, origen també del nom de la cartoixa d’Escaladei. A l’inici de les escales hi trobem la font de Jacob, una petita cisterna que recull l’aigua que s’escola d’una surgència que hi ha en una escletxa entre dues roques.

LA ROCA DE SANT SALVADOR (1.156 m)

3:27 Estació superior del Funicular de Sant Joan, ubicat en el pla de les taràntules o de les Bruixes, on trobem diversos pals amb indicadors i panells informatius. Prenem el camí que surt a l’esquerra vers Sant Jeroni (PR C-19), tot passant pel costat de l’edifici de l’estació i per sota d’una passarel·la. Al cap de poca estona, anem a parar a una cruïlla on hi ha un pal amb indicadors; prenem el camí que baixa cap a la dreta en direcció l’ermita de Santa Anna. Anem perdent alçada tot ignorant un parell de trencalls que surten a mà esquerra i trobant diversos passatges rocosos bonics i amb bones vistes vers les agulles que envolten la roca de sant salvador.

3:41 Ermita de Santa Anna, amb un panell informatiu, una balma obrada a mà esquerra i les restes de l’ermita a mà dreta (en fase de reconstrucció a dia d’avui). Seguim el camí cap a l’est i al capdamunt d’una lleugera pujada anem a parar a la plaça o placeta de Santa Anna. Prenem el camí que surt a mà esquerra en un roquisser en direcció a Sant Benet tot seguint els GR-4, GR-172 i el PR C-19. Passem pel costat del bonic mirador dels ermitans i pugem cap al nord per trams d’escales. Deixem els dos GR a la dreta i seguim el PR fins al refugi-ermita de Sant Benet.

3:49 Sant Benet. Visió espectacular de la Mòmia, la Momieta, la Trompa de l’Elefant i un llarg etcètera de monòlits. Seguim el corriol que surt a la dreta i al cap de pocs metres deixem el PR C-19 i seguim el camí que s’enfila màgicament a l’esquerra tot traçant ziga-zagues entre alzines i agulles. Agafem alçada ràpidament, passem pel costat del trencall que duu a l’ermita de Sant Salvador i avancem planejant vers l’oest tot passant pel coll de la roca de l’Avortó.

4:01 Trencall gairebé al fil de la carena. Seguim el corriol que surt a mà dreta i que puja al nord vers la roca de Sant Salvador. Primer carenegem i guanyem alçada fins al collet d’una agulla i llavors ens enfilem per una canal un xic dreta que cal grimpar ajudant-nos d’alguns arbustos. Superada, flanquegem sense dificultat però amb un pas un xic aeri cap a la dreta fins al peu d’una estreta canal, la qual ascendim amb passos d’encastament fins al coll penjat entre la roca de l’Elefant, situada a la dreta, i la roca de Sant Salvador, que s’alça a l’esquerra i cap on anem tot pujant sense dificultat.

EL CAMÍ DE L’ARREL

És un dels itineraris més bonics i coneguts de Montserrat, que voreja parets i canals espectaculars. un antic camí que actualment forma part del GR 172, que connecta el refugi de santa Cecília amb el monestir de Montserrat. El tram està dominat per tres parets altíssimes: la paret dels Diables, el serrat del Patriarca i la paret de l’Aeri, sense oblidar l’agulla més esvelta del massís: el Cavall Bernat.

4:09 Cim de la roca de Sant Salvador. És ample, pelat i amb unes vistes superbes vers tots cantons. L’ambient és majestuós i aeri. Després d’haver gaudit del cinquè i darrer cim de l’excursió, davallem amb compte fins al trencall que ens ha dut al cim i seguim el camí principal cap a la dreta en baixada primer i planejant després vers el nord.

4:21 Trencall a mà dreta en una cruïlla de corriols a prop del coll superior de la canal Plana. Davallem cap al nord a través de l’esmentada canal amb baixada forta tot seguint traços i algunes marques de pintura de color groc i blanc que anem trobant de forma saltejada.

4:31 Anem a parar a l’històric camí de l’arrel i el seguim cap a l’esquerra tot coincidint amb el GR-4, el GR-172 i el PR C-19. A través d’aquest camí gaudim de la visió impactant d’algunes grans muralles montserratines, com la paret dels Diables o la de l’Aeri, així com del superb Cavall Bernat. A mida que avancem obviem trencalls que surten a mà dreta i esquerra fins que, a l’alçada de Santa Cecília, prenem la pista mig cimentada que davalla cap l’aparcament.

5:05 Aparcament de Santa Cecília, punt d’inici i final d’aquesta espectacular excursió.

FITXA TÈCNICA

Punt d’inici i ﬁnal: aparcament de Santa Cecília (PK 5,7 de la carretera BP-1103). Temps de camí: 5 hores i 5 minuts
Distància: Uns 15 km
Desnivell: +1.500 m (acumulat de pujada)
Diﬁcultat: Alta. A part de la distància i el desnivell acumulats, cal fer grimpades atrevides, davallar un tram equipat amb una cadena i cordes, recórrer algunes canals engorjades i saber-se orientar
Cartograﬁa: Montserrat (Editorial Alpina) – Escales 1:5.000 i 1:10.000

ALBERT MASÓ GARCIA

(Sabadell, 1976). Enginyer tècnic industrial i muntanyenc. S’inicia en l’excursionisme sent un infant tot trescant pel seu estimat massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i després per la resta de muntanyes catalanes. Sent un adolescent, s’aficiona a l’escalada i amb el seu germà Òscar Masó formen una cordada aperturista reconeguda i consolidada, compatibilitzant entre els dos l’obertura de més de 400 vies noves i l’ascensió de tots els monòlits de Sant Llorenç del Munt, l’Obac i Sant Salvador de les Espases i més de 600 a Montserrat. És autor del llibre “Cims i miradors de Montserrat. Caminades” (Farell Editors, 2018), “Cims dels rodals de Montserrat” (Nova Casa Editorial, 2019) i coautor juntament amb el seu germà dels llibres “Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac” (X Premi Vèrtex – Cossetània Edicions 2011), ”Catàleg de roques i agulles monolítiques del massís de Sant Salvador de les Espases” (II Premi de Recerca vila d’Esparreguera – Nova Casa Editorial, 2018), entre altres. Ha escrit articles en butlletins de centres excursionistes i revistes com Vèrtex, Desnivel, Muntanya o Excursionisme. Guardonat amb diversos premis literaris i de cinema de muntanya.

Per si vols compartir aquesta crònica