La cordada formada per Félix i Alberto Iñurrategi ha estat singular dins del muntanyisme basc: un vincle sòlid, una manera de fer, un compromís lleial cap als companys i cap als que els han acompanyat en la seva trajectòria, una mirada que ha sabut entendre la muntanya en tota la seva extensió. Per a ells l’important no ha estat només el cim, sinó la manera d’abordar la muntanya, el camí, marcat per pobles i gents. Eren dos però al mateix temps eren un. L’equació de la seva cordada és una paradoxa matemàtica: un no arriba a un; dos, dos i mig. Aquesta simbiosi va fer que aviat es convertissin en grans, no només pels seus èxits, sinó per aquesta manera seva de fer i entendre la muntanya.

La inflexió va arribar després d’aconseguir el cim del Gasherbrum II, el seu dotzè vuit mil. En el descens, Félix va perdre la vida, i el tràgic accident deixar sense batec a tota Euskal Herria. “Demà també sortirà el sol”, solia dir Fèlix, i potser va ser aquesta forma de veure la vida, aquest bategar que els impulsava a la muntanya, el que va fer que el pols revisqués, que l’Alberto recuperés la il·lusió per la muntanya i la seva gent. Avui, aquest batec segueix viu, i la Fundació Baltistan, creada després de la mort d’en Félix, busca en altures més humils cims molt més complicats, com procurar millorar la forma de vida dels habitants de la vall d’Hushe.

A continuació pots llegir un extracte d’aquesta novel·la gràfica creada per RAMÓN OLASAGASTI, CÉSAR LLAGUNO i FELIPE H. NAVARRO, publicada per l’editorial ‘SUA EDIZIOAK’.