Islandia Coast to Coast

ISLÀNDIA COAST TO COAST

LA GRAN TRAVESSA DE NORD A SUD

Crònica escrita per en XAVIER BORRELL i ORIOL BORRELL publicada a la revista VÈRTEX número 295

L’any 2019, en Xavier i l’Oriol Borrell (pare i fill) van realitzar una travessa de les que no es fan cada estiu. Van creuar Islàndia de costa a costa en vint-i-dues etapes, al llarg de 550 quilòmetres en què van superar quasi 10.000 metres de desnivell acumulat de pujada (i els mateixos de baixada). Les xifres parlen de l’envergadura de l’activitat, però no reflecteixen les hostilitats d’un terreny i d’un clima contra els quals es fa difícil lluitar.
Islandia coast to coast
Muntanya Hattafell, al tram Alftavatn-Emstrur (© Oriol Borrell i Xavier Borrell)

UNA AVENTURA COMPLEXA

A principis de Juliol de 2019, pare i fill emprenem l’aventura de creuar Islandia, de nord a sud, d’Asbyrgi a Skogar, caminant i sense assistència. És una aventura complexa que requereix preparació i planificació. Sabem que ens trobarem amb situacions i paisatges ben diferents, tots molt espectaculars: grans extensions de sorra i pedres volcàniques, rius d’aigua gelada amb molt de cabal que haurem de creuar, extenses estepes, colls de muntanya, geleres i neu, vent, tempestes de sorra… ens hem preparat per a tot això.

Son 550 km de costa a costa i per a concretar el nostre itinerari prioritzem dos criteris: passar per tants llocs emblemàtics com puguem sense desviar molt el rumb i que cada 4/6 dies hem de fer nit en un refugi guardat a on poder avituallar-nos. Finalment, entrellaçant més de 20 tracks de wikiloc, aconseguim unir les dues costes en 22 etapes. Cada una d’elles també passen per alguns refugis lliures, però la majoria de dies utilitzem la tenda. A cap dels 3 refugis guardats pels que decidim passar ens vendran menjar, això ens obliga a repensar la intendència: prèviament preparem unes caixes amb uns 10 kg de menjar liofilitzat, pernil, fruits secs, sopes, barretes energètiques… que enviem als refugis per diferents mitjans i que anirem recollint al llarg de la travessa, això ens permet dosificar el pes i anar molt ben alimentats. Malgrat tots els rius són potables ens trobem en algunes etapes amb problemes de manca d’aigua o aigües brutes, previnguts incloem un filtre potabilitzador d’aigua a l’equipament. Portem una motxilla força carregada per a les eventualitats que ens anirem trobant: fred, pluja, vent, sorra, neu, mosquits… i una bona tenda que ens permet descansar bé. Unes plaques solars ens proporcionen l’energia per a mòbils, GPS,càmeres, frontal (poc útil, a l’estiu no es fa de nit) i el Personal Location Beacon (transmissor de radio que es pot activar en cas d’emergència per obtenir ajuda si cal, es pot llogar a les oficines de Safetravel, a on haurem de deixar registrada la nostra ruta).

Islàndia és un país geològicament molt actiu i tant rius com llacs poden variar la seva ubicació i condicions d’un any per un altre. La majoria de l’aigua dels rius provenen del desgel i en alguns casos hi ha variacions de cabal molt importants. Es imprescindible comentar amb els Rangers dels refugis quins son els nostres plans i escoltar els seus consells.
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)

COAST TO COAST

L’aventura comença en una remota platja del nord d’Islàndia, a prop de la desembocadura del riu Brunná. No és un lloc emblemàtic, pero posar-hi els peus després de tant temps de preparació és molt especial, ho tenim tot a punt. Hem començat aquí pel simple motiu de ser el punt de costa més accessible des del canyó Ásbyrgi on passem la primera nit. El Canyó ens dona la benvinguda al parc natural de Jökulsárgljúfur creat per protegir el tram final de la conca del riu Jökulsa que porta milenis esculpint un impressionant canyó. Aprofitem un camí molt ben indicat que el ressegueix per arribar a Detifoss, la cascada amb més cabal d’Europa. Deixem enrere el conjunt turístic de les cascades i apuntem cap a l’oest, direcció al llac Eilífsvötn i la cabana de pastors Hlíðarhagi. Rodejats de boira i sense traça assaltem les empinades parets d’un turó, tot esquivant torrents i plaques de neu difícils d’anticipar per la falta de visibilitat. A dalt ens hi espera Krafla, una de les zones volcàniques més actives d’Islàndia. Visitem el cràter Viti i la zona volcànica Leirhnjúkur des d’on enllacem amb la Krafla route, el camí que ens porta al Llac Myvatn. Reykjahlíð marca el final del primer bloc. Hem compactat 5 de les etapes previstes en 4 dies i estem sorpresos i desbordats per la bellesa del paisatge, ens l’esperàvem molt més monòton i pla i fins ara no hi ha hagut un km que no ens hagi mostrat un matís nou i estimulant. Instal·lats en una parcela idílica del càmping saquejem la primera caixa de provisions i agafem forces pel bloc II de la ruta.
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)
De bon matí, aprofitem un recorregut local per encadenar tres reclams naturals de Myvatn: La cova de lava Grjótagjá amb un característic llac termal dins, el cràter del volcà Hverfjall i Dimmuborgir, un laberint d’escultures de lava tan atractiu com turístic. D’aquesta manera deixem enrere el llac i la civilització, els camps i granges es van difuminant fins a convertir-se en una planicie que sembla no tenir final. Davant nostre, un parell d’altiplans solitaris trenquen l’horitzó i ens fan de far. En dues etapes arribem a Botni, una cabana de fusta molt acollidora i ben equipada. Rodegem les parets nevades del famós volcà Askja per la vall de Dyngjufjalladalur fins a la cabanya Dyngjufell, on descansem per afrontar amb forces una de les etapes més dures i gratificants del recorregut. L’esforç matiner per pujar al cràter queda àmpliament recompensat al veure la panoràmica de tota la caldera nevada. Baixem a l’interior del cràter per fer-nos un bany a les aigües termals del llac Viti i sortim per l’extrem oposat en direcció a Dreki. Ja som al final del segon bloc i comprovem que la caixa que vam empaquetar fa dies, també ha arribat.

Amb les motxilles carregades de nou, dediquem tota l’etapa a creuar una gran extensió d’arena fina on ens enfonsem fàcilment. De tant en tant una ràfega de vent ens embolica en un núvol de pols forçant-nos a tancar els ulls i esperar. Ja cap al tard, topem amb el riu Flaedur en plena crescuda, a partir de les 11h el desgel augmenta considerablement i el riu es desborda inundant un llit de sediments fins a 4km de distància que ens barra el pas. Hem d’esperar a l’endemà i assegurar-nos que plantem la tenda a una zona no inundable. De bon matí, l’esplanada ja ha drenat i ens hem d’afanyar a arribar al punt de creuament. Caminar per islàndia implica creuar rius a diàri però aquest és amb diferència el més bèstia que creuarem. Té 80 metres d’amplada dividits en varis ramals, alguns d’ells amb ràpids i la temperatura no dista molt dels 0ºC. Els peus tarden en recuperar-se, pero en el fons potser els hi ha anat bé i tot i ens acaben portant a la cabanya Kistufell. Fa tres dies que no trobem aigua potable, els rius glacials com el Fleaedur porten masses sediments com per a que es pugui consumir i no tenim eines per filtrar-la. Tenim la boca dissecada i caminem imaginant un riu que no arriba. Finalment, una taca de verdet a la distància ens condueix fins a un riuet que ha vingut per ensenyar-nos a valorar l’aigua com mai havíem fet. El coll de Gjósta ens obre la finestra a una vall rodejada de muntanyes de colors i multitud de rius que s’entrecreuen teixint un llit de sorra fosca fins a perdre’s a l’horitzó. El paradís es Vonarskarð! Talment com un oasis enmig del desert. És un lloc d’una bellesa única i un dels moments més intensos de la travessa: “Per això hem vingut a islàndia” cridem davant la immensitat. Plantem la tenda al lloc més idílic que trobem, sobre una catifa verda al costat d’un riu.
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)
L’endemà ens explorem la zona d’interès geotermal de Hverahlíð. A mesura que ens hi endinsem, els peus s’enfonsen i enganxen en un fang estratificat de diferents colors, acabem amb quatre dits de fang adherit a les soles, les botes pesen i les puntes dels pals, sucades en la mateixa barreja de minerals, semblen els pinzells del que fa uns anys va pintar aquestes muntanyes. Vermells, taronges, ocres, grocs, blancs, negres,… L’aire, ben humit, olora lleugerament a sofre i ens irrita els ulls i rasca a la gola al respirar-lo. A mesura que guanyem altura, els ocres deixen pas de nou al negre, el fang a les roques i els gasos a l’aire pur. Abans d’arribar al refugi guardat de Nyidalur, on acaba el tercer bloc, el camí s’enfila encara més i ressegueix la cresta Mjóháls des d’on es poden veure unes vistes impressionants de la glacera Tungnafellsjökull.

Durant la preparació de la ruta vam considerar que l’itinerari més espectacular i salvatge per enllaçar Nyidalur i Landmannalaugar era vorejar la glacera Vatnajökull i el llac Langisjór. Tot i que el recorregut és tècnicament possible, el guia del refugi de Nyidalur ens el desaconsella: les elevades temperatures dels darrers dies han accelerat el desgel de la glacera i seria molt probable que ens topessim amb rius amb més cabal que el Fleadur, impossibles de creuar a peu. Una mica a contracor ens agafem a una alternativa molt menys engrescadora però més directe, creuar els Highlands aprofitant el recorregut de la milenaria ruta Sprengisandur convertida en la popular pista de terra F26. Creuem el centre geogràfic de l’illa encadenant 120 km per un monòton desert de sorra negre. A dreta i esquerra, emmarcant l’horitzó, les imponents i quilomètriques façanes de les geleres Hofsjökull y Vatnajökull brillen. Tot i la simplicitat del paisatge que ens rodeja, aquests dies també hem vist paisatges plens de bellesa, fruit de les múltiples combinacions de llums i ombres que els núvols projectaven en totes direccions. L’arribada a Landmannalaugar ja ens dona pistes de que estem en el punt més concorregut de tots els que hem passat fins ara i és que a part de la facilitat per accedir-hi (F208) i l’espectacular enclavament del refugi, des d’aquí surt un dels trekkings més famosos del món: “Laugavegur Trek” que recorre la regió de Fjallabak fins a la vall de Thorsmork i que hem pensat dividir en 3 etapes per assaborir-lo com cal:
Landmannalaugar – Álftavatn – Emstrur – Thorsmork.
Només aquest tram de la ruta ja dóna per varies pàgines, així que ho deixem per altres articles.
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)
L’última gran etapa és de traca i mocador: després de creuar el riu Krossá ens enfilem de valent per un camí idilic envoltat de vegetació i una boira que ens acompanya quasi fins al refugi de Baldvínsskáli, situat al coll entre les dues geleres. La baixada final la fem seguint el curs del riu Skoga, que ens va regalant un rosari de cascades de somni fins a la popular Skogafoss. Molt emocionant el moment en que a l’horitzó ja no hi ha muntanyes o grans esplanades sino una línea completament horitzontal… Finalment després de 543km i 21 etapes, tornem a tenir el mar a la vista. La darrera etapa és simbòlica, un passeig planer i emocionant per a poder sucar els peus a l’oceà Atlàntic i culminar el “coast to coast”.
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)
Islandia coast to coast
Islandia coast to coast
(© Oriol Borrell i Xavier Borrell)

ORIOL BORRELL i XAVIER BORRELL

Per si vols compartir apuesta crónica