Search
Close this search box.

LA FORÇA DE LA NATURA

PARC NACIONAL DEL TEIDE

Crònica escrita per EDU BROCAL i publicada a la revista VÈRTEX número 293
Més enllà de les hordes de turistes que es concentren al telefèric més alt de l’Estat espanyol, lluny de la carretera que travessa el parc nacional culminant de Tenerife, trobem un espectacular regne mineral presidit per un silenci inquietant i la solitud més absoluta. El poderós Teide i les seves muntanyes veïnes ens conviden a descobrir la força de la natura.
El naturalista, geògraf i explorador alemany Alexander von Humboldt, extasiat després de la seva ascensió al Teide l’any 1799, va escriure: «L’ascens al cim del Teide no és només interessant pel gran nombre de fenòmens que concorren a les nostres recerques científiques. Ho és molt més encara per les belleses pintoresques que ofereix als qui senten vivament la majestat de la Natura». Les seves paraules van ser del tot encertades, ja que el Parc Nacional del Teide (18.990 hectàrees), creat el 1954 i Patrimoni Mundial per la UNESCO, és com un museu natural a l’aire lliure on cada pas que fem ve acompanyat d’una lliçó magistral de geologia i biologia. Contínuament som rebuts per llengües de lava, pitons volcànics, roques de formes inversemblants, atrevits llangardaixos tizones, diferents aus i plantes endèmiques en un decorat imponent i colpidor.

El bivac és la millor manera de percebre amb tota la seva intensitat la força d’aquesta natura capritxosa i sublim, sobretot si passem les nits a uns 3.000 metres d’altitud. Tindrem els estels com a sostre i sota els nostres peus la gegantesca Caldera de las Cañadas, de 17 quilòmetres de diàmetre i limitada al sud per parets rocoses de fins a 500 metres d’altura. Aquesta caldera, segons la hipòtesi més acceptada, es va formar fa uns 170.000 anys com a conseqüència del desplaçament cap al mar d’un antic volcà més alt que l’actual Teide. El colossal moviment de terres de centenars de quilòmetres cúbics va deixar una enorme conca buida. Després d’aquest brutal episodi, l’activitat volcànica continuada va anar cobrint la depressió i construint pacientment el Teide, que s’eleva 3.718 metres sobre les properes aigües de l’oceà Atlàntic. Constitueix el punt més alt de l’Estat espanyol i la tercera estructura volcànica més elevada i voluminosa de la Terra després de Mauna Loa i Mauna Kea, a Hawaii, ja que s’aixeca més de 7.000 metres sobre el fons oceànic.

Encara que l’ascensió al Teide és la més destacada del Parc Nacional, hi ha altres muntanyes molt menys freqüentades i igualment interessants per la seductora bellesa del seu entorn. Així, trobem el Pico Viejo, amb un cràter de 800 metres de diàmetre; Alto de Guajara, que rep el nom d’una princesa aborigen que es va llançar al buit en perdre el seu estimat a la batalla d’Aguere davant el conqueridor Fernández de Lugo, segons diu la llegenda; Pasajirón, veí del Guajara; Cumbres de Ucanca, abrupta serra per sobre dels Llanos de Ucanca; Sombrero de Chasna i el seu característic cim pla; La Fortaleza, de vermelloses parets verticals; Montaña Blanca, formada per pumicita (pedra tosca) i coronat el seu arrodonit cim per minerals d’obsidiana; o la Montaña de Limón, que destaca per sobre d’una extensa àrea on predomina el pi canari.

No està mai de més recordar que ens mourem per un territori vulnerable i de fràgil equilibri ecològic, motiu pel qual hem de ser molt respectuosos i no deixar rastre de la nostra presència. Tal vegada, quan caminem sobre un sòl de lava fosca acompanyats pel rotund silenci forjat fa milions d’anys, ens tornaran a venir al cap els mots d’Alexander von Humboldt: «Contemplar un paisatge grandiós suposa una de les màximes satisfaccions per a l’ànima. El Pico del Teide és per mi l’exemple més clar de la grandesa i bellesa de la creació. Obliga l’esperit a reflexionar sobre les fonts secretes de l’activitat volcànica».

MONTAÑA DE LIMÓN 2.103 m

Desnivell: 901 m
Durada: 3:00 h de pujada i 5:00 h en total
Des de Puerto de la Cruz prenem la carretera TF-31 en direcció a La Orotava i, passada aquesta població, empalmem amb la TF-21. Uns quilòmetres més amunt ens desviem a l’esquerra (indicador) fins a l’àrea recreativa de La Caldera (bus 345 des de Puerto de la Cruz). Excursió recomanable per conèixer les zones boscoses de la vall de La Orotava i la seva flora exuberant i variada. Des de l’àrea recreativa de La Caldera (antic cràter utilitzat avui dia com a zona de pícnic) anem a buscar un camí amb l’indicador “Choza Chimoche”. Més endavant ens endinsem al barranc de Pedro Gil amb la intenció d’accedir directament a la Montaña de Limón. Els blancs observatoris d’Izaña ens poden servir de referència, però hem de prestar molta atenció a l’itinerari correcte perquè diferents senders ens poden confondre. El cim queda situat per sota de la Cumbre Dorsal, que divideix els vessants nord i sud de l’illa. Proporciona una bella panoràmica de la cara est del Teide i de l’extens mar de pins canaris.

LA FORTALEZA 2.164 m

Desnivell: 109 m
Durada: 1:00 h de pujada i 2:00 h en total
Cal anar al centre de visitants d’El Portillo (2.050 m), a la cruïlla de les carreteres TF-21 i TF-24. Parada de bus línia 348 (Puerto de la Cruz – Parador Nacional del Teide) i línia 342 (Las Américas – El Portillo). Prenem el sender número 1 que surt a l’esquerra del centre de visitants. És un camí molt pla, ben senyalitzat i d’ambient desèrtic que ens portarà al sender núm. 29 i d’aquí a la Degollada del Cedro, coll on hi ha una ermita. Cap a l’esquerra, per una pista o muntanya amunt, arribem a l’allargat cim, que presenta un abrupte vessant vist durant l’aproximació. Som davant del Teide i per sobre de l’enorme Corona Forestal de pins canaris. Albirem la costa nord de Tenerife si el característic mar de núvols ens ho permet.

MONTAÑA BLANCA 2.748 m

Desnivell: 400 m
Durada: 1:30 h de pujada i 2:30-3:00 h en total
Des de Puerto de la Cruz agafem les carreteres TF-31 i TF-21. Des de Santa Cruz de Tenerife, les carreteres TF-272, TF-24 i TF-21. Des de Playa de las Américas i Los Cristianos (al sud de l’illa), la TF-28 i la TF-21. Parada de bus línies 348 i 342. Estacionem el vehicle en un petit aparcament situat al PK 40,5 de la carretera de Las Cañadas. Aquí comença l’itinerari clàssic d’ascensió al Teide (senyalitzat com a ruta 7). Però la nostra intenció és pujar únicament la Montaña Blanca, una cúpula monolítica coberta de pedra tosca i obsidiana. No hi ha pèrdua possible. Remuntem una pista suau on ens sorprendrà la varietat cromàtica derivada de la convulsa activitat volcànica que va tenir lloc aquí fa milers d’anys. Amb la immensitat del Teide sempre sobre els nostres caps, ascendim fins als Huevos del Teide (gegantesques boles d’acreció de lava). Sobre els 2.700 m d’altitud, en un coll, abandonem la ruta del Teide i girem a l’esquerra (sud) per arribar a l’extens cim de la Montaña Blanca. Excel·lents vistes d’un paisatge volcànic sublim.

MONTAÑA DE GUAJARA 2.717 m

Desnivell: 590 m
Durada: 2:30 h de pujada i 4:30h en total
Aparcament del Parador Nacional (carretera TF-21). Parada de bus línies 348 i 342. Tenim la imponent cara nord d’aquesta muntanya davant nostre, per sobre del Parador Nacional. Des de la rotonda surt el camí núm. 4 (panell indicatiu) que es dirigeix al cim. En arribar a una pista girem a l’esquerra i passem pel costat de la curiosa Cañada del Capricho, una atractiva zona d’escalada. Ens trobem travessant la base del vessant nord del Guajara quan, per fi, abandonem la pista per ascendir a la Degollada de Guajara. Des d’aquest coll seguim el sender núm. 15 fins al cim, on al segle XIX i principis del XX hi va haver un observatori astronòmic.

SOMBRERO DE CHASNA 2.407 m

Desnivell: 255 m
Durada: 3:00 h de pujada i 5:30h en total
L’inici de l’aproximació coincideix amb el de la Montaña de Guajara (sender 4) però, en arribar a l’ampla pista, continuem tot recte per remuntar un camí que ascendeix a la Degollada de Ucanca, a l’oest de la Montaña de Guajara. Ens espera un llarg trajecte pel camí núm. 31, una mica per sota de l’aresta de les Cumbres de Ucanca. Passem pel Llano de las Mesas (bons llocs per fer-hi bivac) i després de diverses pujades i baixades entre tajinastes rojos (planta endèmica de les Canàries que pot arribar als 3 m d’altura), desemboquem en un gran coll. Només ens queda una grimpada fàcil fins al cim del Sombrero de Chasna, un altiplà per sobre de Vilaflor (1.414 m), el poble més alt de Tenerife.

PICO VIEJO 3.129 m

Desnivell: 956 m
Durada: 3:30 h de pujada i 4:00h en total
Comencem l’ascensió des dels famosos Roques de García i passem pel peu del Roque Cinchado (que antigament apareixia en els bitllets de mil pessetes). Més endavant abandonem el sender núm. 3 per continuar pel 23, que ens durà sense pèrdua a les proximitats del Pico Viejo. Diferents llocs molt propers al cràter ens permeten efectuar un magnífic bivac. Pico Viejo consta d’un parell de cims, el principal i el sud, tots dos per sobre dels 3.000 m. El cràter és d’una espectacularitat memorable, especialment quan queda banyat per les primeres llums del dia.

PICO VIEJO – PICO DEL TEIDE 3.718 m

Desnivell: 612 m
Durada: 2:30 h – 3:00 h
L’endemà prosseguim l’ascensió en direcció a l’evident con cimer del Teide pel sender 12, primer per camps de pedra tosca i de seguida per un caòtic laberint de lava. Arribem a un mirador i, per un camí empedrat, a l’estació superior del telefèric. Només ens queda remuntar l’empinat sender Telesforo Bravo, denominat així en memòria del prolífic naturalista i geòleg de Tenerife (1913-2002). Passem pel costat del cràter de 80 m de diàmetre i d’alguna petita fumarola i ens situem a dalt de tot, entre roques blanquinoses i vistes insuperables. Som a 3.718 metres sobre el nivell del mar, el punt més alt de l’Estat espanyol.

DADES PRÀCTIQUES

SITUACIÓ I ACCÉS
El Parc Nacional del Teide es troba al sector central de l’illa de Tenerife. Alhora, Tenerife té una posició cèntrica dins les illes Canàries, aquest arxipèlag situat a la part oriental de l’Atlàntic central. El Parc Nacional té bons accessos per carretera des del nord (Puerto de la Cruz), nord-est (Santa Cruz de Tenerife), sud (Playa de las Américas i Los Cristianos) i també des de l’oest (Santiago del Teide); des d’aquesta última localitat prendrem les carreteres TF-82 i TF-38. A més, hi ha un autobús diari tant des del nord com des del sud (línies 348 i 342).

PERMISOS
És obligatori obtenir un permís tant per pujar al Teide com per realitzar bivacs dins del Parc Nacional. Es pot tramitar fàcilment per Internet (www.reservasparquesnacionales.es) en el cas de l’ascensió al Teide o escriure a teide@oapn.es per demanar autorització de bivac.

ÈPOCA IDEAL I ALLOTJAMENT
Qualsevol època és bona per visitar el Parc Nacional, encara que cal tenir molt en compte la calor de l’estiu i les condicions hivernals durant els mesos més freds de l’any. Primavera és el moment idoni per veure-hi la flora en la seva màxima expressió i trobar-hi un clima generalment moderat. Pel que fa a l’allotjament, l’oferta és enorme i variada. Puerto de la Cruz és un bon “campament base”.

BIBLIOGRAFIA I CARTOGRAFIA
· Klaus i Annete Wolfsperger. Tenerife. Las mejores rutas por la costa y la montaña. Editorial Rother.
· Marion Helbig. Tenerife. Guía de senderismo. Editorial Michael Müller Verlag.
· Juan Sergio Socorro. Guía de ascensión al Pico Teide. Ediciones Saquiro.
· Alonso Polvorinos. Teide. Parque Nacional. Guia i mapa 1:25.000. Centro Nacional de Información Geográfica.
· Tenerife. Teide, Anaga, Teno. 4 mapes 1:25.000. Editorial Alpina, 2020.

EDU BROCAL

Per si vols compartir aquesta crònica