Search
Close this search box.

9 x 9 PIRINEUS CATALANS

UNA TRAVESSA ÚNICA, 9 COMARQUES, 9 CIMS

Crònica escrita per NIL JOVÉ i PABLO DÍAZ, creadors de la 9×9 PIRINEUS CATALANS

La travessa 9×9 Pirineus Catalans és un projecte que neix amb l’objectiu de donar a conèixer els Pirineus des dels seus pics fins a les valls i els pobles que els hi donen vida, encadenant 9 cims emblemàtics, els més alts de les 9 comarques on s’alça aquesta serralada d’alta muntanya. Moguts únicament i exclusivament per l’amor i respecte que li tenim a la muntanya i des de la completa humilitat, hem ideat una ruta mai vista fins al moment, una travessa que fa honor al seu nom permetent conèixer els Pirineus Catalans en tots els seus racons. 365 km i 23.800 m de desnivell positiu amb inici a l’idíl·lic entorn de la Vall de Núria i arribada a Vielha, recorrent zones molt diverses però igual d’espectaculars.
Vall de Núria

COM I EN QUANT DE TEMPS ES POT FER

La distància, el desnivell i la quantitat de refugis i nuclis de població que ens trobem al llarg d’aquesta aventura permet que la puguem encarar de maneres diverses:

Des de la perspectiva de l’excursionisme clàssic, és una travessa que excedeix considerablement el nombre de quilòmetres que acumula en comparació a altres rutes per etapes que coneixem a casa nostra. Per aquest motiu i pel fet que ens enfilem a cims que poden arribar a requerir tècnica d’alpinisme, el nombre de dies que passarem a la muntanya si decidim encarar aquest repte per lliure, de manera autònoma, serà considerable. Es tracta d’una aventura per compartir i gaudir sense pensar en rendiment o cronòmetres, simplement sumar experiències i records.

Per altra banda, nosaltres proposem un itinerari dividit en 11 jornades, 11 etapes que hem intentat equilibrar de la manera més equitativa possible tenint en compte distància, desnivell, dificultat del terreny i punts de sortida i arribada. Seguim doncs amb una tendència creixent de les “curses” per etapes, que més que proves competitives són reptes i experiències compartides entre amics i la natura. És per això que la Stage Run, tal com l’anomenem, s’ha de realitzar per parelles o grups de 3 integrants, establint com a base els valors de companyonia i esperit de superació.

Finalment, i més com a un desig que ens agradaria veure complir des de la nostra part més purament esportiva i èpica, deixem caure una proposta salvatge: la Endurance Run, el gran repte de travessar els Pirineus del nostre país en menys de 125 hores. Amb aquesta modalitat, volem donar la possibilitat a atletes d’alt nivell i experimentats en terrenys com aquest a buscar els seus límits, a intentar un repte com pocs i a somiar, perquè “si no somiem, estem morts” com diu en Kilian Jornet.
Cim del Puigmal (2.910 m)
Cim del Puigpedrós (2.915 m)

EL RECORREGUT: PAISATGES, TERRENY, CIMS…

Els Pirineus Catalans, tot i no tenir una extensió a l’escala d’altres grans serralades, ens ofereixen una varietat de paisatges i tipus de terreny espectacular.

PUIGMAL – PUIGPEDRÓS
La travessa comença al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, un dels quatre parcs que coneixerem al llarg de la ruta. Es tracta d’un entorn de pura alta muntanya amb cims que per poc es queden fora del grup dels 3000 metres. És un terreny rocós però no escarpat, sinó més aviat suau dins el que són els forts pendents de l’alta muntanya; exemplificat clarament pel cim del Puigmal (2.910 m), el primer de la nostra llista, que s’alça imponent des de la Vall de Núria i descendeix més amablement fins a la plana ceretana. Allà agafarem el GR11, que ens enfilarà fins als peus del Puigpedrós (2. 915 m). Aquí, a la Cerdanya, hi continuem trobant un terreny similar, però es tracta d’un entorn menys aïllat, on els boscos comencen a ser més extensos i a més altitud ja hi apareixen circs glacials amb una gran quantitat de llacs; com el magnífic Circ d’Engorgs, que carenarem després de coronar el ja esmentat segon cim de la llista.
Vall de la Vansa
EL PAS CAP AL PREPIRINEU
A l’extrem sud de la Cerdanya, fronterer amb el Berguedà i l’Alt Urgell s’alça una autèntica muralla de roca calcària que fa de balcó del Pirineu a la seva cara nord i amaga el Prepirineu a la cara sud. És la Serra del Cadí, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el nostre següent obstacle. Ens presentarà una considerable dificultat tècnica ascendir per una de les seves canals (Canal de Cristall) per assolir el Pic de Costa Cabirolera (2.604 m), sostre del Berguedà i tercer cim de la travessa. Un cop a dalt, la cara sud de la serra canvia completament formant un enorme pla inclinat que baixa fins a la Vall de la Vansa, des d’on iniciarem una nova ascensió cap als boscos de Tuixent-La Vansa i la Serra del Port del Comte. Aquest terreny de Prepirineu no presenta dificultats i ens permetrà coronar el Pedró dels Quatre Batlles (2.385 m), quart cim i últim abans d’encarar la zona oest de la travessa, on guanyarem més alçada i el senderisme es convertirà en alpinisme.
Canal de Cristall, camí del Costa Cabirolera (2.604 m)
Padró del Quatre Batlles (2.385 m)
L’ALT PIRINEU
Deixant enrere La Seu d’Urgell i les Valls de Valira, entrem al Parc Natural de l’Alt Pirineu en fer cim al Pic de Salòria (2.789 m). El seu descens ens portarà fins a la Vallferrera, on començarem l’aproximació cap a la mítica Pica d’Estats (3.143 m). El sostre de Catalunya no es deixarà assolir fàcilment, ja que la seva és una de les ascensions més llargues de la ruta. Passant per entorns realment espectaculars anirem deixant enrere llacs i salts d’aigua a mesura que guanyem alçada i el terreny es converteix en un mar de roques. Una llarga pujada és també una llarga baixada, i així serà fins a Tavascan, a la Vall de Cardós. Des d’aquí iniciarem una transició de l’Alt Pirineu fins a Aigüestortes tot seguint el GR11 per les valls pallareses.
Pic de Salòria (2.789 m)
Pica d'Estats (3.143 m)
AIGÜESTORTES I FINAL
Espot i la Vall de Peguera seran la nostra porta d’entrada a l’únic Parc Nacional de Catalunya. Una de les zones més boniques de tots els Pirineus, on l’aigua i les siluetes escarpades dels cims són els protagonistes. El Pic de Peguera (2.980 m) serà el nostre primer objectiu, i ens donarà pas a la capçalera de la Vall Fosca, des d’on seguirem l’itinerari dels Carros de Foc fins al Refugi de Ventosa i Calvell. Aquí, a la Vall de Boí, trencarem de nou la barrera dels 3.000 metres en coronar el Pic de Comaloforno (3.029 m), situat en una de les zones més tècniques de la travessa: el Massís dels Besiberris. L’espectacular descens per la Vall de Besiberri ens portarà cap a la Val d’Aran per encarar el tram final d’aquesta aventura.
Refugi Ventosa i Calvell
Pic de Comaloforno (3.029 m)
Des dels boscos que rodegen el Refugi de Conangles començarem a pujar fins al Tuc de Molières (3.010 m) per la vall que porta el mateix nom, amb cascades i estanys que donen pas a un terreny que continua sent tècnic. L’última dificultat serà el Port de Vielha, que amb vistes brutals ens permetrà acomiadar l’alta muntanya abans de baixar a Vielha i finalitzar un trajecte físic i emocional inoblidable.
Estanhòts de Molières
Per si vols compartir aquesta crònica