*Als Estats Units trobem una de les millors col·leccions del país i segurament del món: la de la biblioteca Bancroft de la Universitat de Berkeley (Califòrnia), amb més de 700 registres de Sierra Nevada, Yosemite, etc., a partir de 1875. A la resta del país també hi ha, a tall de resum, la col·lecció del parc nacional Grand Teton, completament digitalitzada (seu a Moose, WY, 64 volums, inici 1898), la del Colorado Mountain Club (Estes Park, CO, 110 volums, 1915), la biblioteca de l’American Alpine Club (Golden, CO, 670 volums, inici 1915), l’arxiu dels The Mountaineers (Seattle, WA, 361 volums, 1907), la biblioteca de The Mazamas (Portland, OR, 350 volums, 1873), i finalment cal citar un arxiu situat a les antípodes, el dels Adelaide Bushwalkers (Austràlia), amb 8 volums datats des de 1956, que tot i semblar modest té la particularitat d’estar completament digitalitzat en línia.
EL PAPER CABDAL DEL CEC I ELS TRESORS DE L’AHCEC
El CEC va ser la primera entitat de tota la península Ibèrica que es va dedicar a col·locar de forma sistemàtica llibres de registre als cims. Juli Soler Santaló, promotor de la construcció del refugi de la Renclusa, fou alhora l’inspirador de la col·locació del primer llibre de registre del CEC al cim de l’Aneto, que s’efectuà el dia 11 d’agost de 1915, cosa que va significar la fi de l’hegemonia dels registres francesos col·locats dalt del sostre dels Pirineus des de 1857. Llavors començà la saga històrica de 22 llibres del CEC col·locats ininterrompudament fins a l’any 1967. Posteriorment, es va decidir de no posar-hi més llibres perquè s’havien convertit en un reflex del menyspreu progressiu dels valors espirituals i morals, i no es volia continuar facilitant l’expansió d’aquestes manifestacions.
A part de l’Aneto, el CEC va iniciar l’any 1919 una forta campanya de col·locació de registres a més de vint cims pirinencs i prepirinencs, destacant-hi el del Pedraforca, que fou dipositat per Lluís Estasén i companys en plena ascensió hivernal, i el del sostre de Mallorca, el Puigmajor, que fou col·locat per Josep M. Co de Triola aprofitant el primer vol d’hidroavió entre Barcelona i Palma. Passada la dècada de 1930 es va anar apagant aquesta activitat, sent més pròpia d’iniciatives personals que no pas de l’entitat; però cal dir que els llibres de cims que s’anaven recollint un cop estaven plens o en un estat precari foren retornats al CEC per tal de conservar-los. D’aquesta forma ha arribat als nostres dies la col·lecció única de llibres de registre de cims de l’Arxiu Històric del CEC (AHCEC), ubicada actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Els seus volums no van ser catalogats fins fa pocs anys a càrrec de l’arxivera Núria Téllez, i encara que hi ha hagut certes desaparicions de llibres emblemàtics, especialment de Montserrat, el seu llegat és notable. Hi podem trobar més de 80 exemplars, des de la saga de llibres de l’Aneto, amb la crònica dels llamps de la Maleïda escrita de primera mà i amb lletra tremolosa per Jaume Oliveras, fins a targetes del segle XIX d’il·lustres pirinencs (des de 1890), i molts llibres de registre històrics dels Pirineus, Montserrat i altres massissos catalans des de principis del segle XX. És un llegat que encara està per descobrir i que hauria de ser analitzat per experts en la història del nostre excursionisme. Sens dubte, la digitalització del fons ajudaria molt a facilitar-los l’accés.
