LA GRAN GUERRA FA NÉIXER UN ESCRIPTOR IRREPETIBLE
L’esclat de la 1ª Guerra Mundial va ser un trasbals per Kugy. El negoci s’enfonsà i una part del front de guerra entre italians i austrohongaresos es va situar al Jôf Fuart i Jôf di Montasio. El deure patriòtic de ciutadà austríac el va dur als 57 anys a fer-se voluntari de l’exèrcit i l’asignaren el rol d’”Alpine referent”, conseller alpí expert del front dels Alps Julians occidentals. S’hi va estar entre 1915 i 1918. El seu gran domini del terreny, amb mapes acurats de pròpia factura, fou vital per protegir la seva brigada de les allaus i atacs enemics, i el varen condecorar. Coincidí amb figures alpines com A. Dibona, V. Dougan i S. Innerkofler, i va conduir una escola militar d’escalada. No va estar a primera línia de foc ni va disparar cap tret.
L’agreujament del conflicte i els canvis de destinació ensopiren un Kugy que va viure de ple l’absurditat de la guerra. La derrota del bàndol austríac va anihilar la seva pàtria. De ciutadà austríac passà a ciutadà d’Itàlia, la seva nova nació. Almenys la guerra li va permetre, a estones perdudes, escriure el seu primer llibre, esperonat pels amics. De fet, mai hauria escrit perquè la feina l’absorbia del tot, i avui no se’l coneixeria.
El declivi econòmic i moral de la postguerra el feren tancar l’empresa i recollir-se, sol, mancat de forces i salut per tornar a l’alpinisme. Tanmateix, l’èxit internacional del primer llibre el va fer sortir del pou. S’adonà que l’escriptura li donaria una pensió digna, i el fet de refugiar-se en el passat escrivint sobre els seus ideals i records el varen reactivar per iniciar la carrera literària, plena a vessar de romanticisme i poesia. Va marcar un referent en la literatura de muntanya. Abans ja havia publicat uns 45 articles, de botànica i alpinisme en publicacions austríaques i italianes.
BIBLIOGRAFIA KUGYANA
De 1925 a 1943 va escriure 7 llibres, un de pòstum i tots en alemany. Als anys 70 l’obra completa ja estava traduïda a l’eslovè, amb traductors com M. Debelakova i M. Lipovšek, i fins fa pocs anys a l’italià, de la mà del prestigiós Ervino Pocar, Rinaldo Derossi o Marina Bressan, sota l’iniciativa de Celso Macor, Luciano Santin, Mario Lonzar, seccions del CAI Italià i l’editorial Lint mitjançant el “Projecte Kugy”. El primer llibre es va traduir també al txec i a l’anglès, aquest de la mà d’H.E.G. Tyndale, fruït de l’entranyable relació de Kugy amb l’alpinisme britànic, i al francès (la primera part). El quart llibre també a l’anglès, de nou amb Tyndale. Molts d’ells s’han reeditat. Al nostre país no s’ha traduït mai cap llibre seu, ni al català ni al castellà.
La seva obra cabdal fou el primer llibre, “Aus dem Leben eines Bergsteigers” (De la vida d’un muntanyenc)”, 1925, una autobiografia alpinística amb sentiment a flor de pell.
El segon fou escrit a l’estimada Valbruna, llar d’Oitzinger: “Arbeit, Musik, Berge; ein Leben” (Treball, música, muntanyes; una vida), 1931, una interessant autobiografia més ciutadana.
Més tard, amb “Die Julischen Alpen im Bilde” (Els Alps Julians en imatges), 1934, ofereix una obra selecta de 189 fotografies dels Alps Julians, amb peus de foto exquisits ajuntant-hi “fotògrafs de les tres nacions que viuen als peus dels Julians amb igual entusiasme i fe il·limitada”. Després apareix “Anton Oitzinger. Ein Bergführerleben” (Anton Oitzinger. La vida d’un guia de muntanya), 1935, una oda al seu guia de Valbruna durant 25 anys. El cinquè és l’homenatge a la muntanya del seu cor, on hi diu “El Triglav no és un cim, és un reialme!”: “Fünf Jahrhunderte Triglav” (Triglav. Cinc-cents anys d’història), 1938, amb capítols temàtics de Kugy amb autors eslovens, anglesos, austríacs, italians… L’any 1940 ens regala la gran obra d’un altre cim cabdal per ell, el Monte Rosa: “Im göttlichen Lächeln des Monte Rosa” (El somriure diví del Monte Rosa). Després, surt el pòstum “Aus vergangener Zeit” (Els temps passats), 1943, una delicada autobiografia.
Mancava publicar un misteriós novè capítol del primer llibre, dels anys al front de guerra, exclòs per evitar-se problemes amb les autoritats italianes. N’aparegueren fragments a “Der Krieg in der Wischberggruppe” (1937) i “Il fronte di Pietra”(1980), però a la fi l’editor Davide Tonazzi va retrobar l’original i el va publicar en italià, eslovè i alemany a “La mia guerra nelle Giulie” (la meva guerra als Alps Julians), 2008. Apart, cal destacar “Berge, Blumen, Tiere” (Muntanyes, flors, animals), 1940, una petita antologia de butxaca. A més, Kugy va voler publicar mapes dels Alps Julians, un gran repte inacabat de topònims multilingües sota aquesta idea: “respecto els noms tal i com els ha creat el poble: aquest són els únics vàlids i exactes”. Pels noms eslovens va tenir una intensa correspondència amb Henrik Tuma, alpinista, polític i advocat de Ljubljana, publicada en italià per l’Assoc.XXX Ottobre en “Le Giulie allo specchio” (2009).
