Amb la punta del seu bastó, l’HENRIETTE d’ANGEVILLE escriu a la neu glaçada del cim del MONT BLANC: “Vouloir, c’est pouvoir” (Voler és poder). Som al setembre del 1838 i aquesta aristòcrata alpinista es converteix en la segona dona que arriba al cim. Trenta anys abans havia estat MARIE PARADÍS, la primera. Però, segons relats de l’època, la MARIE va ser més aviat convençuda per fer el cim: d’extracte humil, no tenia la mateixa motivació ni anhel que l’HENRIETTE, una dona de formació liberal i culta. La primera va ser pràcticament arrossegada fins dalt, mentre que la segona sentia un fervent desig de pujar muntanyes i, especialment, l’imponent MONT BLANC, el seu “amant glaçat”. Després d’aquestes pioneres, en vingueren d’altres en fer “primeres femenines”.
Ser pioner en qualsevol àmbit humà implica una gran dosi de convicció, determinació, coratge i atracció pels reptes. Si parlem de pioneres, no podem obviar que aquest repte és doble: obrir camí i ser dona.
Per això, recolzo amb entusiasme la iniciativa de dues dones pioneres que ha fet possible que tingueu aquesta revista a les vostres mans. Una revista en femení, feta per dones i per a les dones, tot desitjant que ens agradi i motivi per igual, dones i homes amants de l’esport i dels valors feministes, que no són altra cosa que una lluita de totes les persones per un món més igualitari i just.
