DEL COLL D’ARES (1.512 m) A PRATS DE MOLLÓ (745 m)
Al coll d’Ares hi ha un espai d’aparcament de cotxes, un parell de taules de pícnic, un monument a la Flama del Canigó i l’edifici, malmès i abandonat, de l’antiga duana. Al costat francès, la talaia ens mostra el paisatge de muntanyes suaus del Vallespir. També hi ha un plafó informatiu del camí de la Retirada, amb una antiga fotografia que mostra com barranc avall s’amuntegaven el 1939 els camions i altres vehicles militars que l’exèrcit republicà havia destruït abans d’abandonar-los. Pel vessant espanyol, els enginyers militars havien treballat a correcuita per arranjar una pista que permetés, sobretot, dur els malalts i ferits fins al coll d’Ares, una carretera que desapareixia a la part francesa. Un pal indicador ens assenyala el corriol que descendeix decididament i que, després d’un parell de revolts, ens mena al que devia ser una antiga pista, més ampla i planera. Podem resseguir a la nostra dreta l’altre vessant, la línia dels Pirineus que, després de les Alberes, acaba al mar prop del cap de Creus, una successió de muntanyes i de valls on no es veu cap construcció, talment com si estiguessin verges.
2:30 Trobem en un pronunciat revolt la carretera francesa D115 que baixa del coll d’Ares i la seguim durant 350 m, fins al següent revolt on, a mà esquerra, trobarem de nou el camí, que en pronunciat descens travessa unes feixes i pastures, un lloc des del qual ja podem admirar la majestuosa planta del massís del Canigó, que es va alçant davant nostre. Molt a prop tenim les runes de la capella de Santa Margarida de Colldares. Seguim baixant per anar a buscar un frondós bosc d’avets, que ens donarà ombra i protecció durant un bon tram del descens. Es tracta d’un corriol estret que ens acompanyarà en el canvi des de la carena cap a la vall del Canadell, que dibuixa el trajecte de diversos clots (Flameja, Home Mort, Canadell) que acaben al Tec. En girar cap a aquesta vall destaca a la llunyania la torre del Mir, una torre de guaita i senyals de l’època medieval que corona la carena del davant.
3:15 El corriol, deixant enrere aquest primer bosc, desemboca en un camí més ample, aviat una pista, que seguim cap a la nostra dreta. A mig quilòmetre trobem a la nostra esquerra un rètol que ens indica que cal deixar la pista i agafar de nou un altre corriol estret, que davallarà suaument per un bosc de castanyers i pins, fent atenció perquè en algun tram hi ha un pendent molt pronunciat. Més endavant el corriol es va engrandint i pren forma ja de camí. Trobarem de nou la carretera D115, que travessarem per continuar pel corriol que se’ns obre al davant, cap a l’esquerra. Seguim davallant pel bosc per anar a trobar el fons de la vall. Veurem un antic parc d’aventura, un bosc vertical, que ara sembla en desús i, ben aviat, creuarem el barranc de Comajoan. El camí ara sembla seguir la seva torrentera i ens porta en deu minuts a trobar el pont sobre el Canadell, que salva aquest torrent i ens introdueix a les primeres cases de Prats de Molló.
4:00 Arribem a la plaça del Firal, després de travessar el riu Tec pel pont Nou que salva una bona alçada per unir les dues ribes. El Firal va ser el primer punt d’arribada dels refugiats republicans i on es van instal·lar els primers serveis. Sempre ha estat —com indica el seu nom— lloc de trobada, intercanvi i comerç i avui té una programació de fires (de caça, de bestiar, de gossos) al llarg de tot l’any.
