EL TERRITORI EN PARAULES

Columna escrita per ELISEU T. CLIMENT i publicada a la revista VÈRTEX

M’agrada, no ho ocultaré, pensar sobre el que veig, sobre allò que em passa per davant, sobre la realitat en general i alguns dels seus detalls en particular.
Quan transito pel territori, detinc la mirada en qualsevol insignificança que em cridi l’atenció. La incorporo a la retina i segueixo. La quantitat d’informació que posseeix el territori i la seva densitat, el seu llegat i riquesa no poden ser, en cap cas, ignorats. La presència de l’ésser humà i de les societats i pobles que històricament l’han habitat ha transformat la terra en territori, fent d’ella un producte cultural. Pobles i civilitzacions han adoptat el text en brut, la terra, i l’han editat, aplicant-hi formats i convencions, afegint-hi continguts i matisos.
Entre la multitud de capes superposades que conformen, ara, el territori, la toponímia en desvetlla missatges, secrets i proporciona les claus per interpretar la simbiosi terra-ésser humà, o natura i cultura. Al capdavall, l’arrelament de les societats al lloc, on aquestes troben el veritable sentit de la seva existència.
La toponímia (del grec topos i ónoma, designació del lloc) representa, doncs, un pont lingüístic d’una densitat inenarrable: els noms de lloc delaten la mirada dels seus habitants i parlen de la percepció particular d’aquests sobre el seu entorn, dels usos, de les pors, històries i llegendes, i del respecte per l’element natural. Si desactivem la resta de capes, la toponímica recrea el territori en paraules, en basteix la narració.
El Montseny és el monte signum, o muntanya senyal per als navegants, que l’avistaven mar endins. Els temors a l’alta muntanya apareixen ací i allà: el Puigmal, la Maladeta, el coll del Malpàs, el Pic de l’Infern… Els rigors de l’hivern i els efectes dramàtics dels canvis sobtats de temps sorprenien el bestiar a la serra del Boumort, i l’omnipresent Coll de Jou (o Colldejou, poble) reitera amb insistència el concepte de coll o carena de muntanya, quan el sentit primigeni de “jou” (del llatí jugum, carena de muntanya o coll) va acabar erosionant-se.
Avui l’activitat humana continua generant noms de lloc per a designar nous assentaments i usos del territori. I aquests topònims són delators, ara com abans, de la percepció i de les dinàmiques humanes. El que ahir era simbiosi entre territori i habitant, avui s’ha tornat desarrelament, distància, autisme i artifici; imposició de despatx amb finalitats especulatives i comercials. I això la toponímia contemporània ho expressa molt bé: no designa ja el territori que trepitja, sinó que emet sons exòtics que transporten a paradisos artificials, on el luxe queda intrínsecament associat. Fórmules en què, sigui com sigui, la llengua local es redueix a element folklòric, mentre que algun substantiu anglès salva el topònim d’un possible localisme. Els topònims contemporanis no remeten a espais genuïns de relacions sinceres, orgàniques, ni a formes ni colors, ni llegendes, sinó a assentaments artificials, sovint tematitzats. Marina d’Or, Alella Park, La Roca Village, Barcelona World, Boí-Taüll Resort… Reescriuen el territori, inventen una altra realitat, que, dit de passada, no és la nostra. O almenys la meva, no.

ELISEU T. CLIMENT

Treballa com a periodista des del 1993. Primer com a periodista cultural i mediambiental, per centrar-se posteriorment en el periodisme esportiu especialitzat, tot i que manté la primera activitat al setmanari EL TEMPS. És cap de redacció de la revista TRAIL, dedicada al trail running; ha estat assessor i col·laborador de la revista de cultura ciclista VOLATA, i des de 2014 col·labora amb VÈRTEX, de la qual va ser-ne el cap de redacció a principis dels 2000. Ha col·laborat, entre d’altres mitjans, a DESNIVEL, GRANDES ESPACIOS, ALTAÏR o VIAJAR. És autor de la guia de trail running COLLSEROLA. 20 ITINERARIS PER DESCOBRIR-LA (Editorial Alpina) i coautor del mapa-guia CAVALLS DEL VENT, de la mateixa editorial. Els seus esports són l’escalada, córrer per muntanya, l’esquí de muntanya en telemark i la bicicleta en diferents modalitats (carretera, btt, tàndem, cicloturisme). La seva passió per la bicicleta des del 1982 l’ha portat a viatjar arreu: Islàndia, Finlàndia a l’hivern, Marroc, Benín, Cuba… i els principals països i massissos europeus. Per a ell, el ciclisme és, abans que res, una experiència geogràfica. És per això que va crear el 2015 la CAT700, una aventura en autosuficiència que travessa Catalunya de Nord a Sud. Ha estat l’impulsor de la modalitat de ciclisme de grava a Catalunya, el gravel, com a via de descoberta i exploració territorial. El 2013 va crear la seva pròpia marca de bicicletes a mida, GRAVEL CYCLES, que dissenya ell mateix.
Per si vols compartir aquesta columna

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR