Search
Close this search box.

UNA HISTÒRIA DE TRINXERES

Columna escrita per ELISEU T. CLIMENT i publicada a la revista VÈRTEX

Escric aquesta columna des de les muntanyes de Castelló. Sempre hi torno, a la serra Espadà, quan tinc alguns dies. Allà vaig aprendre, literalment, a caminar, i pels seus seus camins vaig començar a córrer i a pedalejar quan era poc més que un adolescent.

La serra Espadà configura una geografia abrupta i complexa, de valls profundes i de barrancs estrets; de cim espadats (probablement, d’ací el topònim) i de terra rogenca, i d’una xarxa riquíssima de camins que uneixen cadascun dels seus pobles. Ací i allà, apareixen, sobtadament, trinxeres. Són rases de la Guerra Civil. De menuts, les exploràvem amb l’objectiu de localitzar restes de la presència militar.
Els grans ens parlaven de la contesa sense gaires detalls i nosaltres, els xiquets, enregistràvem la conversa, intentant imaginar aquella realitat passada. De trinxeres, n’hi ha pertot arreu. El poble n’està encerclat i a poques hores de camí es despleguen les de la Ràpita i les dels Orgues; les del Gurugú, les del cim de l’Espadà i les del puntal de l’Aljub. Van ser posicions estratègiques inexpugnables. Discretes i camufaldes, controlaven els passos entre Terol i la costa.

Han passat dècades i les trinxeres segueixen allà, intactes, sepultades ara per l’esbarzer invasiu. M’hi vaig interessar fa uns anys; volia saber-ne més. Aquests punts d’observació i de defensa corresponen a l’anomenada Línia XYZ de l’exèrcit republicà, que s’estenia des de les muntanyes de Conca fins al Mediterrani, passant per la serra de Javalambre i recorrent de cap a cap la serra Espadà. L’objectiu d’aquesta estructura defensiva era aturar les tropes franquistes en la seva marxa cap a València. Els republicans s’hi van mantenir ferms durant un any i mig; i la guerra va finalitzar abans que els nacionals haguessin pogut travessar l’invent del general Matallana. Avui l’extens patrimoni militar forma part del relat propi d’aquestes muntanyes. Cobert, ignorat en la majoria de casos, s’ha tornat gairebé invisible als ulls del foraster i sense gaire importància per als habitants de la zona. No obstant, afegeix contingut a la narració de la serra, alhora que l’erigeix en un veritable espai de la memòria.
Els paisatges de la serra Espadà, com tot paisatge, basteixen un discurs genuí que els fa únics. Un discurs que s’estructura com una imatge de síntesi, on la informació està ordenada per capes superposades i simultànies. Al paisatge, s’hi barregen capes temporals i també temàtiques que endrecen els elements naturals i culturals, els gestos de l’ésser humà per adaptar-se i sobreviure en el territori, i els testimonis històrics. Tots es donen cita en un ara i ací, en un espai geogràfic concret i en un moment precís. Tots aquests elements conflueixen alhora dins la retina de l’espectador. Eel discurs d’un paisatge serà més ric en matisos com més capes actives posseeixi, com més elements hi participin, però també com més lúcids i conscients siguem nosaltres, lectors del territori. La contemplació del paisatge és, inevitablement, sintètica; aporta una visió de conjunt. Mantenim, però, la mirada alerta als detalls que ens criden, fins i tot els més ínfims: copsar-los ens dóna la clau per entendre què va ser aquell lloc ahir, què és avui i quin pot ser el futur que li espera.

ELISEU T. CLIMENT

Treballa com a periodista des del 1993. Primer com a periodista cultural i mediambiental, per centrar-se posteriorment en el periodisme esportiu especialitzat, tot i que manté la primera activitat al setmanari EL TEMPS. És cap de redacció de la revista TRAIL, dedicada al trail running; ha estat assessor i col·laborador de la revista de cultura ciclista VOLATA, i des de 2014 col·labora amb VÈRTEX, de la qual va ser-ne el cap de redacció a principis dels 2000. Ha col·laborat, entre d’altres mitjans, a DESNIVEL, GRANDES ESPACIOS, ALTAÏR o VIAJAR. És autor de la guia de trail running COLLSEROLA. 20 ITINERARIS PER DESCOBRIR-LA (Editorial Alpina) i coautor del mapa-guia CAVALLS DEL VENT, de la mateixa editorial. Els seus esports són l’escalada, córrer per muntanya, l’esquí de muntanya en telemark i la bicicleta en diferents modalitats (carretera, btt, tàndem, cicloturisme). La seva passió per la bicicleta des del 1982 l’ha portat a viatjar arreu: Islàndia, Finlàndia a l’hivern, Marroc, Benín, Cuba… i els principals països i massissos europeus. Per a ell, el ciclisme és, abans que res, una experiència geogràfica. És per això que va crear el 2015 la CAT700, una aventura en autosuficiència que travessa Catalunya de Nord a Sud. Ha estat l’impulsor de la modalitat de ciclisme de grava a Catalunya, el gravel, com a via de descoberta i exploració territorial. El 2013 va crear la seva pròpia marca de bicicletes a mida, GRAVEL CYCLES, que dissenya ell mateix.
Per si vols compartir aquesta columna

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR