Search
Close this search box.

EL NÒMADA

Columna escrita per ELISEU T. CLIMENT i publicada a la revista VÈRTEX

Va deixar la casa i la feina. Va marxar lleuger d’equipatge. Una bicicleta negra d’acer, dues alforges de cuir, roba, una llibreta i una càmera fotogràfica. Era l’any 1962, tenia 22 anys. Baix d’estatura, de mirada incisiva, apuntava les experiències, els encontres i els llocs de pas. Aquests últims, tant sobre paper com sobre els tubs de la bicicleta: les ciutats importants, en els principals; els indrets secundaris, en els tubs de segon ordre. Van transcórrer les dècades i no va deixar de pedalejar sense presses i, molt sovint, amb un rumb canviant. Tenia tot el temps del món, i així va circumval·lar tres vegades el planeta. Heinz Stücke va passar per Barcelona el 2006 i vaig tenir la sort de compartir un matí amb ell. Allò que per a mi es resumia en un estat d’excepció, el nomadisme, per a Heinz havia esdevingut la seva condició existencial. Fa dos anys, vaig visitar-lo a una casa prestada a les portes de París. Tenia 73 anys. El nòmada s’havia sedentaritzat i no s’hi trobava. Necessitava moure’s. Vaig passar-hi dos dies. La seva vida es condensava en una minúscula habitació: un llit, la pesada bicicleta negra d’acer, caixes de mapes, un arxiu amb més de 100.000 diapositives, apunts i reflexions penjats a la paret, fotografies, postals, llistes de contactes escrites a mà i mapes dibuixats amb cadascuna de les seves rutes. Tot, absolutament tot, parets i sostre, estava folrat d’aquests elements tan heterogenis i inconnexos com els seus propis pensaments.
Vaig dormir a terra, dins la seva cambra biogràfica, la cavitat cranial del nòmada. Des del meu sac, m’obsedia la idea que aquelles quatre parets, que feia anys que no veien la llum del dia, contenien un planeta sencer, episodis de la història contemporània viscuts en pròpia pell i, sobretot, el sentit profund de la itinerància.

Heinz és l’encarnació del caçador-recol·lector, sense sostre fix, o de l’ésser humà en el seu estadi primigeni. La seva ànima és erràtica, impregnada de moviment continu. En la deambulació, el nòmada hi viu. Per contra, el sedentari, quan es desplaça temporalment fora del seu context, viatja. La travessa, el viatge, l’escapada, a què tots, tant vosaltres com un servidor, som addictes, comporten en el seu sentit intrínsec un origen i una destinació; un inici i un final. Representen lapsus o illes enmig d’una vida estàtica. Llicències existencials i contrapunts temporals que ens fan vibrar en moments puntuals de la nostra existència.
Són parcel·les de temps planificades, bloquejades a l’agenda. Hi treballem amb antelació. Planifiquem, tanquem etapes, reservem bitllets. La nostra voluntat és escapar al funcionament rutinari del dia a dia. Ho fem, aparentment. Preparem la motxilla o les alforges per a uns dies d’austeritat: hi encabim allò necessari i imprescindible, tan relatiu segons persones. Ordenadament, tot hi pren el seu lloc, però curiosament aquest es replica cada matí del viatge, de manera rutinària, quan tornem a muntar el trencaclosques del nostre equipatge; com també repliquem gestos i actes, horaris i rituals. No podem fer-hi més: amb o sense companyia, bastim una societat, un ordre regulador de l’existència. Som així, robinsons del nostre temps.

ELISEU T. CLIMENT

Treballa com a periodista des del 1993. Primer com a periodista cultural i mediambiental, per centrar-se posteriorment en el periodisme esportiu especialitzat, tot i que manté la primera activitat al setmanari EL TEMPS. És cap de redacció de la revista TRAIL, dedicada al trail running; ha estat assessor i col·laborador de la revista de cultura ciclista VOLATA, i des de 2014 col·labora amb VÈRTEX, de la qual va ser-ne el cap de redacció a principis dels 2000. Ha col·laborat, entre d’altres mitjans, a DESNIVEL, GRANDES ESPACIOS, ALTAÏR o VIAJAR. És autor de la guia de trail running COLLSEROLA. 20 ITINERARIS PER DESCOBRIR-LA (Editorial Alpina) i coautor del mapa-guia CAVALLS DEL VENT, de la mateixa editorial. Els seus esports són l’escalada, córrer per muntanya, l’esquí de muntanya en telemark i la bicicleta en diferents modalitats (carretera, btt, tàndem, cicloturisme). La seva passió per la bicicleta des del 1982 l’ha portat a viatjar arreu: Islàndia, Finlàndia a l’hivern, Marroc, Benín, Cuba… i els principals països i massissos europeus. Per a ell, el ciclisme és, abans que res, una experiència geogràfica. És per això que va crear el 2015 la CAT700, una aventura en autosuficiència que travessa Catalunya de Nord a Sud. Ha estat l’impulsor de la modalitat de ciclisme de grava a Catalunya, el gravel, com a via de descoberta i exploració territorial. El 2013 va crear la seva pròpia marca de bicicletes a mida, GRAVEL CYCLES, que dissenya ell mateix.
Per si vols compartir aquesta columna

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR