Aquestes reflexions les puc compartir amb vosaltres gràcies a un altre regal: la paraula. En les paraules em reconec, en els silencis em retrobo. Les dones, des de la sororitat, ens reconfortem mútuament amb les paraules.
Hi ha paraules que curen, que acompanyen, que donen llum, que ens fan avançar. Trobar les paraules, donar espai a la pròpia veu, és imprescindible per créixer com a persona i com a dona, perquè el silenci sempre ha de ser una opció, mai una imposició.
I, fruint del poder de les paraules, comparteixo un fragment del poema «TARDOR» de MIQUEL MARTÍ i POL, el «poeta del poble», en uns moments en què, com a poble, lluitem per una paraula que ens dignifica: llibertat.