Tot i ser la seva una història inacabada pel vessament cerebral que va patir a l’Annapurna a 7.400 metres d’altura el 23 de maig de 2008, aquesta història és una completa crònica de la seva carrera esportiva així com de la seva vida. Així mateix, detalla cada expedició, el sacrifici que suposava fer-les i els preparatius necessaris per assolir els 8.000 metres d’altura. A més, desmitifica el món de l’himalaisme i de les persones que pertanyen a ell, una petita família que, com totes, té diverses ideologies i pensaments i també compta amb els seus petits frecs, tot i que, com es va demostrar en el seu intent de rescat, l’Iñaki era volgut per tot aquest reduït món amant de la roca i de la neu.

Aquest llibre reflecteix també tota una declaració d’intencions sobre l’objectiu que tenia l’Iñaki amb els seus estimats veïns de les faldes de la serralada més alta del món. “Pretenc treure molts diners i portar aquests diners a Àsia, que de cap manera està allà. Està aquí i jo el vull portar allà”, deia, traçant l’esbós d’un projecte que va acabar sent la Fundación Iñaki Ochoa de Olza-SOS Himalaya, els objectius estan clarament traçats: ajudar els més necessitats de la zona, a aquests que rebien a l’Iñaki amb un somriure a cada visita que ell feia als cels d’Àsia.