Però tornant a aquest ANNAPURNA de paper, dos factors van fer que pensés en què la història valdria la pena. El primer, que un dia fullejant el llibre -segurament temptat per ell a pesar de tot-, en consultar els crèdits, vaig veure que els editors agraïen a ALBERT PADROL que els hagués posat darrere de la pista d’aquest títol i això, va reforçar el meu interès.

ALBERT PADROL va ser -és- un dels fundadors d’ALTAÏR, un temple ple de llibres i mapes a on jo vaig comprendre que conèixer el món era una bona causa i no un passatemps passatger. I que recorre’l de cap a cap, podia ser moltes coses, menys una banalitat. El segon, que als dies, SEBASTIÁN ÁLVARO, creador d’AL FILO DE LO IMPOSIBLE, un referent indubtable en l’alpinisme i una opinió més que autoritzada, va escriure moltes coses interessants sobre el llibre que ens ocupa, i que jo resumeixo en què d’haver hagut dubtes sobre el triomf de HERZOG i LACHENAL a l’ANNAPURNA, aquestes no haurien pogut mantenir-se en peu al llarg de setanta anys i que era normal que els expedicionaris signessin contractes renunciant a escriure, o cedint exclusives (FINCH i MALLORY ja es van comprometre amb el TIMES en els anys vint).

Les opinions d’ÁLVARO i PADROL són importants per a mi, així que em vaig decidir a llegir-lo. Tot, em portava de bracet cap al llibre escrit per DAVID ROBERTS.