MAPES AMB HISTÒRIA

«EDITORIAL ALPINA»

Crònica escrita per CLARA BLANCHAR (@clarablanchar), periodista del diari EL PAÍS i col·laboradora de la revista VÈRTEX.
Publicada a la revista VÈRTEX número 291

Tres quarts de segle d’història són els que acumula la veterana editorial Alpina en la seva ingent aportació a la cartografia excursionista catalana. Però no només catalana, sinó també de tots els Pirineus i d’Espanya; i no només en l’edició de mapes, ja que Alpina també publica guies d’excursionisme, natura i esports de muntanya.
El Posets des del cim del Perdiguero, al Pirineu aragonès.
La cartografia no només ens ubica en l'entorn, sinó que reprodueix una cultura i una història per mitjà dels topònims de cada territori. (© Jaume Tort)

DELS MAPES A INSTAGRAM

Que aixequi la mà el lector que no hagi posat mai un dit damunt d’un mapa de l’editorial Alpina. Cap? Tots sabem del que estem parlant? Seguim. La popular editora de cartografia excursionista i guies de muntanya és a punt de fer 75 anys, una xifra rodona que té molt de mèrit quan tot vira frenèticament cap als suports digitals. Però per molta i forta que sigui la colonització d’Internet, Wikiloc i els GPS, els mapes de paper continuen tenint el seu lloc, també millorats gràcies a la tecnologia digital.

≪Tu penges un mapa en un refugi, a la recepció d’un hotel o en un restaurant i és com un imant: sempre estarà envoltat de gent. Arribes a dalt d’un cim, treus el mapa i passa el mateix: se t’acosta una gentada a mirar-lo≫. Ho diu en Martí Nadal, director de l’editorial i vehement quan defensa la cartografia. Gairebé en fa apologia. O, més que apologia, posa els mapes en valor. ≪El mapa és primordial per planificar, per saber per on passaràs, per tenir perspectiva. No és incompatible amb un rellotge amb GPS, però per seguretat no és el mateix veure què tens al voltant que limitar-te només a una pantalleta. Un mapa el gaudeixes abans, durant i després. El comparteixes… És la vida≫. Nadal lamenta la poca cultura cartogràfica que hi ha en aquestes latituds. A diferència, troba a faltar, de França: ≪Allà venen el doble de mapes perquè des de petits saben on van≫.
Canyó d'Añisclo, les Tres Sorores i les Tres Marías, al massís del Mont Perdut.
El mapa d'Ordesa y Monte Perdido ha estat el més venut de la història de l'editorial Alpina.
(© Joan López)
El primer mapa Alpina va ser el de Sant Llorenç del Munt
i la segona publicació, el Manual de alpinismo.
Totes dues obres daten de 1946, l'any de la fundació de l'editorial a Granollers. (© Clara Blanchar)
Alpina és encara avui en dia una empresa familiar amb seu a Granollers, on tenen dos locals: en un les oficines i l’arxiu; i a l’altre, el magatzem. L’editorial pertany als descendents d’un dels quatre fundadors de 1946, Salvador Llobet, i té quatre treballadors i una vasta xarxa de col·laboradors: biòlegs, geògrafs i persones del territori que fan treball de camp i coneixen la toponímia local. ≪Per molta informació que tinguem, ens hem de desplaçar: hi ha fonts que no saps si ragen, cal parlar amb la gent gran per saber com es diuen, de cada lloc…≫, defensa en Martí. A més, cal anar de la mà d’entitats, parcs naturals o consells comarcals. Així i tot, sempre hi ha qui els avisa de correccions a fer, sobretot de toponímia molt local de llocs o camins.

≪Alpina existeix perquè complementem la cartografia oficial, l’enriquim i l’adaptem per a l’excursionisme≫, explica Nadal. Fins als anys 80 la base eren mapes militars, del Servicio Cartográfico del Ejército, i després van arribar els de l’Instituto Geográfico Nacional de España i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. ≪L’Alpina va fer un salt qualitatiu amb la incorporació de tecnologia a finals dels anys noranta. Permet tenir més precisió, més claredat i més rapidesa a l’hora de fer actualitzacions≫, diu en Martí. Els primers mapes, els de les cobertes verda, taronja, vermella o marró, es feien a mà i les correccions s’afegien amb paper vegetal. Manté que ≪l’essència és la mateixa del 46, tot i que els mitjans de captura de la informació són molt més precisos≫. En el cas dels parcs naturals, els seus tècnics són els qui tenen l’última paraula. També quan demanen no senyalar camins o paratges que convé preservar. ≪Escolto la gent. L’equilibri entre posar o no posar és delicat. Posem uns gorgs? Ho fem o no ho fem? M’agrada pensar que la persona que va fins a una llibreria i compra un mapa és difícil que no sigui respectuosa≫, argumenta.

Martí Nadal no s’atraveix a contestar si Alpina és líder a Espanya. ≪No ho sé, però som els qui tenim més cartografia d’Espanya≫, respon. Ara mateix el hit de l’editorial, el més venut, és el mapa d’excursions per Mallorca, dirigit al públic alemany. Només de la serra de Tramuntana, Alpina té nou productes. I l’editorial té delegació a l’illa i edita en sis idiomes: català, castellà, francès, anglès, alemany i eusquera quan toquen al País Basc. Rebobinant en el temps, no hi ha dubte: el més venut és el mapa d’Ordesa. I descomptant el Pirineu (de punta a punta i del dret i del revés) i la resta de Catalunya, tenen material de ≪tot el que tingui interès≫: Sierra Nevada, Cabo de Gata, Picos de Europa, illes Canàries. L’editorial també va editar mapes i guies d’Andalusia.
A banda dels mapes, Alpina edita amb molt d’èxit guies familiars, de natura, travesses, senders GR, guies excursionistes, d’esquí de muntanya, de vies ferrades, etc. Com a norma general, reediten cada dos anys.

També treballen per encàrrec. Fan, per exemple, els mapes oficials per a curses de muntanya i ultratrails, o impressions especials per penjar. Els plafons informatius de l’entorn i mapes del refugi Els Estudis d’Espinavell, per exemple, els van fer ells. Fins i tot han imprès estovalles o estores de benvinguda.

A part hi ha productes únics, com el detalladíssim mapa Monte Perdido d’escala 1:15.000; o una dèria del mateix Nadal que pocs veien clara, però que ja va per la tercera edició: un mapa del Pirineu de punta a punta que fa dos metres. En total, el catàleg té 120 productes i editen tres o quatre mapes i guies a l’any. ≪Cada vegada costa més≫, assegura en Martí, ≪perquè amb el tema tecnològic hi ha de tot. Abans no hi havia res i ara vas a l’oficina de turisme i el primer que et donen és un mapa: ≪No sabem si som cultura, turisme o esport… Som de tot≫, llança el director de l’editorial, que es queixa obertament de la ≪zero presència als mitjans que té la cartografia≫.
Ells sí que fan un esforç per ampliar aquesta presència a les xarxes socials: ≪Són un aparador: Facebook per al producte, Instagram per a les fotos≫. Els canals de venda d’Alpina són les botigues dels pobles de les zones que tracten, allotjaments o les llibreries especialitzades. I Internet? ≪En volum, representa les comandes d’una llibreria de les que més compra≫. De les llibreries que més anys fa que despatxen mapes de l’Alpina, n´hi ha una que guanya l’editorial en anys. És l’antiga i centenària Quera, al carrer de Petritxol de Barcelona, reconvertida en Espai Quera des que, a més de ser un dels epicentres de la cultura excursionista, també ofereix vins i platillos.

Al capdavant hi ha en Raimon Quera, quarta generació i net d’un dels fundadors d’Alpina. ≪La cartografia et dóna la independència. És com quan et treus el carnet de conduir amb 18 anys; si saps llegir un mapa, el món és teu≫, diu Quera amb un entusiasme que celebra ≪la inquietud de qui s’interessa per l’entorn≫ i que contrasta amb ≪qui ja en té prou amb un track sense saber quins arbres ha vist, quin cim ha pujat, ni per quin mas ha passat≫. En Raimon aplaudeix com Alpina s’ha adaptat als temps: ≪Des que la gent que anava a la muntanya va sentir la necessitat de tenir una cartografia més acurada que els fulls oficials, ha sabut evolucionar amb les noves eines i estan publicant mapes de gran precisió. La millor prova de com ho fan és que aguanten. Si la societat avança i tu no, ningú t’espera≫, assegura qui ha viscut la necessitat de reinventar-se. A la pregunta de Martí Nadal, la del significat d’un mapa, té clara la resposta: ≪Un mapa és cultura. Et reflecteix l’entorn, el que t’envolta, et permet imaginar que ets un puntet que es mou i troba una font o un corriol. Un mapa te’l camines, és un luxe, és collonut, és una gran eina tot i que no tothom la sap llegir≫. Quera discrepa amb el director de l’editorial quan compara la cartografia que fa l’Alpina amb la francesa: ≪Alpina t’aporta més que els mapes oficials perquè s’atreveix a marcar possibles ascensions. Als mapes francesos hi surt estrictament el que hi ha≫.

Des de Vic, el propietari de la llibreria Muntanya de Llibres, Xevi Cortacans, encara assenyala un altre valor de l’editorial de Granollers: ≪És una anomalia a nivell europeu o mundial. No hi ha gaires editorials privades que facin un treball tan rigorós i una escala 1:25.000. Fan mapes 1:40.000 o 1:50.000, no estan pensats per fer excursions. La clau es troba en el rigor, en la feina artesana. Si fan els mapes de les curses, és perquè tenen un prestigi≫. Cortacans explica que tot i el que pugui semblar, hi ha gent de totes les edats que compra mapes: ≪Qui ja ha fet tots els clàssics, encara que sigui jove, hi entra, s’hi interessa≫. I afegeix: ≪També es nota qui ha tingut mapes a casa≫. El llibreter de Vic acaba amb una frase que semblaria més pròpia d’un comercial que d’un client: ≪L’Alpina és com la Coca-Cola amb les begudes, és el refresc per excel·lència≫.

L’ALPINA NO PODIA NO TENIR EL CARLIT

Encara érem a la fase 1 de la crisi del coronavirus quan en Martí Nadal demanava a qui firma aquestes línies que s’esperés. ≪Si t’esperes, arribaran les carpetes del mapa del Carlit i te’l podràs endur≫. El van avisar. Van arribar. Repartidor: ≪Bon dia, aquí les tens≫, i les caixes ja són al magatzem. Faltava obrir-les, amb una emoció que només s’explica quan hi ha molta feina darrere. ≪L’Alpina no podia no tenir el Carlit≫, deia Nadal amb la satisfacció de qui elimina una cosa d’una llista de tasques pendents. I plegava la carpeta per ficar-hi el mapa. Perquè el Carlit-Bollosa estrena a més un nou format: en lloc de la guia que fins ara ha acompanyat els mapes, la presentació consisteix ara en una carpeta més sintètica i visual que es desplega en tres parts, com un tríptic. Per cert, que durant l’estat d’alarma el mapa més venut per Alpina va ser el Guadarrama-Pedriza, les dues serres on els madrilenys van poder fugir així que els canvis ho van permetre.
Carpeta del mapa Carlit-Bollosa (© Clara Blanchar)

UNA GUIA DE RUTES ACCESSIBLES AMB CADIRES DE RODES

El títol és Rutes accessibles per Catalunya i neix de la tossuderia de l’Anna Maria Gòdia, veïna d’Arenys de Mar. Fins que va néixer el seu fill Aran el seu temps lliure el dedicava amb el seu company a la muntanya. Però el nen, que ara té sis anys, va néixer amb una malaltia minoritària que no té ni nom. És fruit d’una mutació del gen STXBP1 i converteix els pacients en molt dependents. ≪Quan va sortir de l’UCI, vam anar a fer un cim≫, diu tot mostrant com va afrontar la situació. ≪Én créixer vam haver de comprar un cotxet i vam començar a buscar rutes aptes, amb bon terreny i gens de desnivell, però tot el que trobàvem eren passejadetes de 200 metres≫, relata. Així va començar una recerca que ha acabat amb la guia, editada per Alpina i amb la col·laboració de l’associació STXBP1. Aquesta publicació compila 20 rutes ≪d’una hora o més≫, des de la primera que van trobar a Andorra ≪a 1.700 metres, vistes i un llac al final≫, fins al Delta, Banyoles o els Aiguamolls de l’Empordà.

CLARA BLANCHAR

Periodista de la redacció de Barcelona del diari El País, ha passat per les seccions d’economia, política, esports i municipal. La ciutat, l’urbanisme i la mobilitat són les seves principals àrees informatives. Per prendre distancia intenta allunyar-se tant com pot de l’asfalt per pedalar o caminar. Quan la informació diària dona treva, col.labora amb Ciclosfera o Vèrtex i té una mini secció setmanal al programa Aquí Cuní de la Cadena SER.
Per si vols compartir aquesta crònica

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTORA