Alpina és encara avui en dia una empresa familiar amb seu a Granollers, on tenen dos locals: en un les oficines i l’arxiu; i a l’altre, el magatzem. L’editorial pertany als descendents d’un dels quatre fundadors de 1946, Salvador Llobet, i té quatre treballadors i una vasta xarxa de col·laboradors: biòlegs, geògrafs i persones del territori que fan treball de camp i coneixen la toponímia local. ≪Per molta informació que tinguem, ens hem de desplaçar: hi ha fonts que no saps si ragen, cal parlar amb la gent gran per saber com es diuen, de cada lloc…≫, defensa en Martí. A més, cal anar de la mà d’entitats, parcs naturals o consells comarcals. Així i tot, sempre hi ha qui els avisa de correccions a fer, sobretot de toponímia molt local de llocs o camins.
≪Alpina existeix perquè complementem la cartografia oficial, l’enriquim i l’adaptem per a l’excursionisme≫, explica Nadal. Fins als anys 80 la base eren mapes militars, del Servicio Cartográfico del Ejército, i després van arribar els de l’Instituto Geográfico Nacional de España i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. ≪L’Alpina va fer un salt qualitatiu amb la incorporació de tecnologia a finals dels anys noranta. Permet tenir més precisió, més claredat i més rapidesa a l’hora de fer actualitzacions≫, diu en Martí. Els primers mapes, els de les cobertes verda, taronja, vermella o marró, es feien a mà i les correccions s’afegien amb paper vegetal. Manté que ≪l’essència és la mateixa del 46, tot i que els mitjans de captura de la informació són molt més precisos≫. En el cas dels parcs naturals, els seus tècnics són els qui tenen l’última paraula. També quan demanen no senyalar camins o paratges que convé preservar. ≪Escolto la gent. L’equilibri entre posar o no posar és delicat. Posem uns gorgs? Ho fem o no ho fem? M’agrada pensar que la persona que va fins a una llibreria i compra un mapa és difícil que no sigui respectuosa≫, argumenta.
Martí Nadal no s’atraveix a contestar si Alpina és líder a Espanya. ≪No ho sé, però som els qui tenim més cartografia d’Espanya≫, respon. Ara mateix el hit de l’editorial, el més venut, és el mapa d’excursions per Mallorca, dirigit al públic alemany. Només de la serra de Tramuntana, Alpina té nou productes. I l’editorial té delegació a l’illa i edita en sis idiomes: català, castellà, francès, anglès, alemany i eusquera quan toquen al País Basc. Rebobinant en el temps, no hi ha dubte: el més venut és el mapa d’Ordesa. I descomptant el Pirineu (de punta a punta i del dret i del revés) i la resta de Catalunya, tenen material de ≪tot el que tingui interès≫: Sierra Nevada, Cabo de Gata, Picos de Europa, illes Canàries. L’editorial també va editar mapes i guies d’Andalusia.
@clarablanchar), periodista del diari EL PAÍS i col·laboradora de la revista VÈRTEX.
