DELS PLANS DE MOREDO AL LLAC DE MONTOLIU
Som als plans de Moredo (1.890 m, km 8). La pista deixa a la dreta aquesta zona de pastura amb una petita cabana. Des d’aquí tenim una gran panoràmica del vessant sud del massís del Mauberme i de les diferents comes que formen el paratge de Montoliu, per on més endavant passarem. Seguim pujant per aquesta pista i aviat arribem a la collada de Varradòs (2.048 m, km 10,3). Aquesta àmplia collada separa les valls de l’Unhòla, que és per on hem pujat, de la de Varradòs, que ens queda al davant nostre, en direcció a ponent. En aquest punt abandonem la pista i, per un corriol que s’inicia a la nostra dreta, ens endinsem cap una gran zona de pastures prenent direcció nord-est. Al començament pedalem amb lleugera pujada, però força còmodament. El sender, cada cop més marcat, aviat comença a perdre altura i ofereix unes àmplies panoràmiques de la zona dels Calhaus i Montoliu. Podem veure perfectament el traçat de l’antiga pista de Montoliu per on pujarem ben aviat. El sender a poc a poc va girant en direcció nord, passa per un curt tram una mica exposat i sense més dificultats baixa fins al curiós Plan deth Tor.
En arribar al Plan deth Tor (1.964 m, km 13,4) creuem a gual el riu Unhòla i pedalem plàcidament per aquest extens pla que forma uns curiosos semicercles naturals que podrem observar més endavant des de les alçades. Ara, en direcció sud, hem d’anar a buscar les restes d’una antiga pista que ràpidament ens porta fins a la pista principal que es dirigeix a la zona de Liat. La seguim a l’esquerra en lleugera pujada durant un curt tram. Davant nostre tenim les restes del que havien estat les mines del Plan de Tor. Abans d’arribar-hi, en un revolt pronunciat trobem l’inici del que havia estat la pista que pujava a la zona de Montoliu (2.031 m, km 14,5). Hi ha un pal indicador. Ara pedalem tot planejant i fins i tot amb lleugera baixada fins que després d’un revolt pronunciat iniciem la dura pujada cap a Montoliu.
En aquest tram l’ajuda assistida fa possible que puguem pujar pedalant. Superat aquest tram, que té uns 800 m, arribem a la cometa de Montoliu, on superem un fort pendent herbat fent una àmplia llaçada per les traces de l’antiga pista. A poc a poc ens anem endinsant en una zona inhòspita en la qual els prats alpins i les petites tarteres ocupen tot el paisatge, amenitzat pel soroll del riu Montoliu procedent del proper llac del mateix nom.
DEL LLAC DE MONTOLIU AL TUC DER ÒME
El llac de Montoliu (2.370 m, km 18,1), situat als peus del Mauberme forma una magnífica clotada natural emparada dels vents del nord pels ports d’Urets i la collada Nera. En aquesta zona podem albirar les restes de les explotacions mineres d’Urets, on encara queda dempeus alguna edificació. Després de reposar una mica seguim pedalant per la pista que en aquest tram es conserva força bé. Tornem a guanyar alçada ràpidament mentre contemplem el llac de Montoliu als nostres peus fins que arribem al coll de Montoliu (2.490 m, km 19,3). És el coll que separales valls de Vernatar a llevant, de la de Montoliu a ponent. La pista encara segueix, força desdibuixada, uns centenars de metres fins que s’acaba definitivament. Ara cal seguir un corriol que s’enfila una mica i que es dirigeix cap al proper coll herbat des d’on volta el vessant est del tuc de Montoliu per un sender força fressat i fàcil de pedalar. Deixem la collada Nera a la nostra esquerra i girem per una petita coma, on ja trobem l’estany Nere deth Horcalh (2.465 m, km 20,7). De fet són dos estanys contigus situats a la capçalera de la Ribèra deth Horcalh. Un cop passat el segon ens anem desviant cap a l’esquerra en lleugera baixada deixant el fons de la vall a la nostra dreta. Aviat trobarem algunes entrades de petites mines i veurem restes d’instal·lacions com un llarg pla inclinat. Estem a la zona minera del Sarrat Blanc que formava part del conjunt miner deth Horcalh i pel que passarem més endavant. Ara però cal que ens fixem amb les restes d’un camí carreter mig perdut i que amb alguna llaçada guanya alçada per sobre el pla inclinat. Un cop superat aquest petit pendent ara ja pedalem per un tram força planer fins arribar al llom del Sarrat Blanc (2.459 m, km 22,7).
Davant nostre, cap el nord, podem observar la llarga serra del Malh de Bolard amb el seu cim i, a la seva dreta, el port d’Orla. Sota nostre ens queda la zona central de la mines deth Horcalh. Però això ho deixarem per més endavant. Ara ens toca potser el tram més dur de la ruta. Sense camí anem pujant pel llom del Sarrat Blanc per un terreny glevós i amb pedruscall esmicolat que, malgrat tot, gràcies a l’ajuda assistida que portem, és tot pedalable. Arribem a una àmplia collada que ens deixa respirar una mica i tot seguit enfilem la pujada final al tuc der Òme (2.703 m, km 25), primer cim de la ruta.
Es tracta d’un cim estratègicament situat amb unes panoràmiques excel·lents. Davant nostre tenim la imponent cara est del Mauberme, als nostres peus el pintoresc llac de Montoliu i a la llunyania, cap el nord-est, l’allargat llom herbat que arriba fins el cim del Malh de Bolard, el nostre proper objectiu.
