EL TUC DER ÒME I EL MALH DE BOLARD AMB BICICLETA ELÈCTRICA

LA DESCOBERTA DE L'ARAN POC CONEGUT A COP DE PEDAL

Crònica escrita per JAUME FRUITÓS i publicada a la revista MUNTANYA número 933
Una jornada ben completa de cicloalpinisme per uns indrets poc coneguts però d’una gran bellesa. La bicicleta de muntanya des de fa uns anys ha estat una bona alternativa a l’excursionisme tradicional. Ha permès als seus practicants la descoberta del territori a cop de pedal seguint pistes i corriols. En els darrers temps s’hi ha afegit una nova alternativa, bicicletes elèctriques (e-bike) o de pedaleig assistit. Aquest nou tipus de bicicletes encara dona més possibilitats que les convencionals a l’hora de preparar els itineraris de muntanya. L’ajuda que proporcionen permet assolir uns reptes impensats fins fa pocs anys. Amb l’itinerari que es descriu a continuació espero poder donar a conèixer i despertar l’interès a l’accés a l’alta muntanya amb una bicicleta elèctrica.
Arribant a l'Estanh Nere deth Horcalh

LA VAL D’ARAN

Dir que la Vall d’Aran és un dels paradisos de l’excursionisme del nostre país és una evidència. Però l’Aran excursionista és conegut sobretot pel seu vessant sud, el que termeneja amb el Pallars Sobirà i també amb l’Alta Ribagorça. Indrets com Colomèrs, les zones lacustres de Mar, Tor i Rius, el Montardo, l’Artiga de Lin i les seves comunicacions amb la vall de Benás potser són els més cobejats i coneguts per la gran majoria de practicants al senderisme i excursionisme.

Però al vessant nord, al llindar amb la frontera francesa, les muntanyes ofereixen un aspecte molt més suau i arrodonit. Són muntanyes que en les seves entranyes porten diferents minerals, que en èpoques passades han estat aprofitades per l’home amb l’obertura de diferents centres miners com els de Liat, Urets-Montoliu o Eth Horcalh. Actualment encara hi podem descobrir, en llocs remots, molts vestigis del que fou aquesta dura i difícil activitat minera.

I és en aquesta zona on proposo fer una ruta d’alta muntanya pujant a dos cims d’alçada considerable i al mateix temps visitar alguns d’aquests indrets miners.

DE BAGERGUE ALS PLANS DE MOREDO

Iniciem la ruta al pintoresc poble de Bagergue, un dels més bonics de l’Aran, està situat a 1.419 m d’altitud. A l’entrada del poble hi ha una zona d’aparcaments.

Comencem a pedalar pel costat de l’església romànica de Sant Fèlix, un bell exemplar del romànic aranès del segle XIII però que presenta modificacions arquitectòniques del segle XVI. Seguim pel carrer Major on podrem gaudir d’unes especials decoracions florals en portes, finestres i balcons. Passem per la plaça Major i aviat sortim del poble per la pista asfaltada que marxa en direcció nord. A la nostra esquerra ens queda l’escarpat Poi d’Unha.

La pista asfaltada aviat es converteix amb una pista de terra que segueix pujant. A la nostra dreta, una mica allunyada podem veure l’encimbellada ermita de Santa Margalida, de gran devoció pels habitants de Bagergue. Creuem a gual els petits barrancs de Reigades i Mijau i arribem a una cruïlla de pistes. Hi ha un cartell indicador. La de la dreta es dirigeix en pujada cap a Liat. Nosaltres, però, seguirem per la pista que tenim al davant i que es disposa a creuar el gran pla d’Era Lana. Pedalem molt confortablement per aquesta àmplia zona de pastures, creuem el Pònt d’era Ribèra i, després de passar pel costat de la borda de Lana, iniciem la llarga pujada cap a la collada de Varradòs per una pista en força bon estat i amb un pendent constant que ens fa guanyar alçada ràpidament. Ens disposem a superar un desnivell de 629 m.
Pujant per la pista de Varradòs
Baixant cap el Plan deth Tor des de Varradòs
Des de l'antiga pista de Montoliu observem al fons la Colhada de Varradòs

DELS PLANS DE MOREDO AL LLAC DE MONTOLIU

Som als plans de Moredo (1.890 m, km 8). La pista deixa a la dreta aquesta zona de pastura amb una petita cabana. Des d’aquí tenim una gran panoràmica del vessant sud del massís del Mauberme i de les diferents comes que formen el paratge de Montoliu, per on més endavant passarem. Seguim pujant per aquesta pista i aviat arribem a la collada de Varradòs (2.048 m, km 10,3). Aquesta àmplia collada separa les valls de l’Unhòla, que és per on hem pujat, de la de Varradòs, que ens queda al davant nostre, en direcció a ponent. En aquest punt abandonem la pista i, per un corriol que s’inicia a la nostra dreta, ens endinsem cap una gran zona de pastures prenent direcció nord-est. Al començament pedalem amb lleugera pujada, però força còmodament. El sender, cada cop més marcat, aviat comença a perdre altura i ofereix unes àmplies panoràmiques de la zona dels Calhaus i Montoliu. Podem veure perfectament el traçat de l’antiga pista de Montoliu per on pujarem ben aviat. El sender a poc a poc va girant en direcció nord, passa per un curt tram una mica exposat i sense més dificultats baixa fins al curiós Plan deth Tor.

En arribar al Plan deth Tor (1.964 m, km 13,4) creuem a gual el riu Unhòla i pedalem plàcidament per aquest extens pla que forma uns curiosos semicercles naturals que podrem observar més endavant des de les alçades. Ara, en direcció sud, hem d’anar a buscar les restes d’una antiga pista que ràpidament ens porta fins a la pista principal que es dirigeix a la zona de Liat. La seguim a l’esquerra en lleugera pujada durant un curt tram. Davant nostre tenim les restes del que havien estat les mines del Plan de Tor. Abans d’arribar-hi, en un revolt pronunciat trobem l’inici del que havia estat la pista que pujava a la zona de Montoliu (2.031 m, km 14,5). Hi ha un pal indicador. Ara pedalem tot planejant i fins i tot amb lleugera baixada fins que després d’un revolt pronunciat iniciem la dura pujada cap a Montoliu.

En aquest tram l’ajuda assistida fa possible que puguem pujar pedalant. Superat aquest tram, que té uns 800 m, arribem a la cometa de Montoliu, on superem un fort pendent herbat fent una àmplia llaçada per les traces de l’antiga pista. A poc a poc ens anem endinsant en una zona inhòspita en la qual els prats alpins i les petites tarteres ocupen tot el paisatge, amenitzat pel soroll del riu Montoliu procedent del proper llac del mateix nom.

DEL LLAC DE MONTOLIU AL TUC DER ÒME

El llac de Montoliu (2.370 m, km 18,1), situat als peus del Mauberme forma una magnífica clotada natural emparada dels vents del nord pels ports d’Urets i la collada Nera. En aquesta zona podem albirar les restes de les explotacions mineres d’Urets, on encara queda dempeus alguna edificació. Després de reposar una mica seguim pedalant per la pista que en aquest tram es conserva força bé. Tornem a guanyar alçada ràpidament mentre contemplem el llac de Montoliu als nostres peus fins que arribem al coll de Montoliu (2.490 m, km 19,3). És el coll que separales valls de Vernatar a llevant, de la de Montoliu a ponent. La pista encara segueix, força desdibuixada, uns centenars de metres fins que s’acaba definitivament. Ara cal seguir un corriol que s’enfila una mica i que es dirigeix cap al proper coll herbat des d’on volta el vessant est del tuc de Montoliu per un sender força fressat i fàcil de pedalar. Deixem la collada Nera a la nostra esquerra i girem per una petita coma, on ja trobem l’estany Nere deth Horcalh (2.465 m, km 20,7). De fet són dos estanys contigus situats a la capçalera de la Ribèra deth Horcalh. Un cop passat el segon ens anem desviant cap a l’esquerra en lleugera baixada deixant el fons de la vall a la nostra dreta. Aviat trobarem algunes entrades de petites mines i veurem restes d’instal·lacions com un llarg pla inclinat. Estem a la zona minera del Sarrat Blanc que formava part del conjunt miner deth Horcalh i pel que passarem més endavant. Ara però cal que ens fixem amb les restes d’un camí carreter mig perdut i que amb alguna llaçada guanya alçada per sobre el pla inclinat. Un cop superat aquest petit pendent ara ja pedalem per un tram força planer fins arribar al llom del Sarrat Blanc (2.459 m, km 22,7).

Davant nostre, cap el nord, podem observar la llarga serra del Malh de Bolard amb el seu cim i, a la seva dreta, el port d’Orla. Sota nostre ens queda la zona central de la mines deth Horcalh. Però això ho deixarem per més endavant. Ara ens toca potser el tram més dur de la ruta. Sense camí anem pujant pel llom del Sarrat Blanc per un terreny glevós i amb pedruscall esmicolat que, malgrat tot, gràcies a l’ajuda assistida que portem, és tot pedalable. Arribem a una àmplia collada que ens deixa respirar una mica i tot seguit enfilem la pujada final al tuc der Òme (2.703 m, km 25), primer cim de la ruta.

Es tracta d’un cim estratègicament situat amb unes panoràmiques excel·lents. Davant nostre tenim la imponent cara est del Mauberme, als nostres peus el pintoresc llac de Montoliu i a la llunyania, cap el nord-est, l’allargat llom herbat que arriba fins el cim del Malh de Bolard, el nostre proper objectiu.
Lac de Montoliu des del Còt de Montoliu
El Sarrat Blanc amb el Tuc der Òme al fons
Cim del Tuc der Òme (2.703 m) amb el Maubèrme al fons

DEL TUC DER ÒMER AL MALH BOLARD

Per anar-hi haurem de refer un curt tram de la pujada fins a arribar a l’àmplia collada. Un cop en aquest punt, per un corriol revoltarem la capçalera d’una àmplia coma fins a arribar al fil de la carena de la serra deth Malh de Bolard. El primer tram el fem descendint fins que trobem una gran fita feta de lloses. A partir d’aquest punt iniciem la fàcil però llarga pujada fins a assolir el cim del Malh de Bolard (2.753 m, km 28,1). És el sostre de la ruta. Es tracta d’un cim fronterer. Els pendents suaus pels quals hem pujat contrasten amb les parets verticals de les seves cares nord, est i sud. No cal dir que des d’aquest cim gaudim d’unes dilatades panoràmiques. Al nord les diferents valls franceses amb els petits poblets d’Eylie i Luentein. Cap al sud, als nostres peus, l’amagat Estanh deth Pietà i la vall d’Orla amb les mines deth Horcalh a la seva dreta. Cap a l’est veiem en primer terme el punxegut tuc de Barlonguèra que ens queda separat per la profunda bretxa que forma el port d’Orla. Finalment, cap a l’oest el Mauberme i el tuc der Òme. Tot plegat forma un panorama d’alta muntanya de primer ordre.

LA DAVALLADA CAP AL PORT D’ORLA

Un cop ben amarats d’aquestes panoràmiques refem el camí per la serra deth Malh de Bolard. El primer tram és una ràpida baixada per encarar una fàcil pujada fins assolir el port deth Tuc der Òme (2.536 m, km 30,5) a la capçalera de la vall per la que hem vingut. Ara, sense camí, anem baixant per una àmplia coma herbada situada entre el Sarrat Blanc i la serra deth Malh de Bolard. Trobarem marques del GR 211. La baixada no presenta cap dificultat i, per tant, la bici ens fa perdre altura ràpidament fins que arribem a una zona de mulleres que voltem per la dreta, i on trobem les restes del camí carreter que hem seguit abans de l’inici de la pujada pel Sarrat Blanc. Seguim aquest camí, que volta la mullera, passa per un tram on la llera del rierol presenta un fort color vermellós degut als minerals ferris d’aquests tocoms.

El camí s’acaba davant mateix del que havia estat el centre de l’explotació minera deth Horcalh (2.350 m, km 33,2). Encara queden dempeus les parets del que havien estat les cases del miners, ferralla pertot arreu, vagonetes i bocanes de diferents mines. És evident que aquí hi havia hagut una frenètica activitat minera amb uns condicionats molt durs: la solitud, l’altura i un clima esquerp. Tot el material que extreien era conduït per una via de vagonetes arrossegades per cavalleries fins el port d’Orla, que és el nostre proper objectiu.

Deixem les mines i comencem a pedalar pel que havia estat aquesta via. Actualment es troba força malmesa, plena de rocs i una mica desdibuixada en algun tram, però és del tot pedalable. En algun tram encara es conserven en força bon estat uns terraplens de lloses que salven petites clotades. Després de passar per una curiosa trinxera per on passava la via arribem al port d’Orla (2.328 m, km 35,5). Aquí deixem la via de vagonetes que es dirigeix cap a la vall francesa de la població de Dull on, per un telefèric, arribava el mineral deth Horcalh. Nosaltres continuem les marques del GR 211 que emprenen, per un ben marcat camí amb ziga-zaga constant en el primer tram, una ràpida baixada en direcció sud cap a l’àmplia Ribèra d’Orla. El primer tram és una mica pedregós i cal estar amatent a la conducció, però aviat el terreny se suavitza i fem una plàcida baixada per una vall plena de verdor i encatifada de flors fins que arribem a l’aiguabarreig dels rius Vernatar i Orla a l’indret Eth Horcalh (1.775 m, km 39,4). Lloc bucòlic on la remor de l’aigua contrasta amb les esquelles dels ramats de vaques i cavalls que hi trobem un lloc escaient per passar-hi l’època estival.
Cim del Malh de Bolard

CAP A MONTGARRI I EL PLA DE BERET

Passem un precari pontet de fusta i seguim per un corriol cada cop més fressat fins que arribem a Es de Cabau, la darrera borda habitada del petit nucli de Montgarri i que fa pocs anys va ser restaurada. Aquí trobem el camí que procedent de Beret es dirigeix cap al santuari de la Mare de Déu de Montgarri (1.648 m, km 42,4). Situat en un bell paratge a la riba esquerra de la jove Noguera Pallaresa. Ja fa uns anys que els Amics de Montgarri van restaurar l’edifici de la rectoria i el van transformar en un acollidor refugi de muntanya que funciona tot l’any. També ofereixen servei de restauració. Per tant, pot ser un bon lloc per refer forces. Al costat hi ha l’església de la Mare de Déu de Montgarri, restaurada recentment. Cada 2 de juliol s’hi fa un aplec molt concorregut tant pels aranesos com per les poblacions franceses properes. Un cop visitat aquest bonic i concorregut indret, refem el camí per on hem vingut fins a arribar de nou a Es de Cabau. Ara seguim per la bona pista que creua la ribera d’Orla per un sòlid pont, ens enfilem fins a les pastures de Parros, amb la seva cabana i aviat arribem al gran aparcament de Beret (1.845 m, km 47,5).

Som a l’extens pla de Beret, una de les zones de pastures més importants de tot el Pirineu. Al seu entorn es disposen les diferents instal·lacions que configuren l’afamada estació d’esquí de Baqueira-Beret. Seguim pedalant per la carretera que hi dona accés amb lleugera pujada. Deixarem a la nostra dreta el refugi lliure de Pèira Arroja amb un curiós menhir dalt d’un promontori. Més endavant, també a la dreta, podem observar el naixement del riu Noguera Pallaresa, a la petita font dera Noguereta. Quan arribem al trencall d’Orri, deixem la carretera i seguim per una pista que s’inicia entre les dues carreteres i que ens porta a una clotadeta on hi ha una cabana i els Uelhs deth Garona (1.860 m, km 49,8). Pels aranesos aquest és el naixement de la Garona, encara que no sembla massa lògic atès que per raó geogràfica natural l’autèntic naixement hauria de ser al cercle lacustre de Saboredo, a la part alta de la vall de Ruda. Sigui com sigui, nosaltres ens disposem a fer el darrer tram de la ruta que és una ràpida baixada per una antiga pista, una mica desdibuixada en algun tram. Creuem la carretera de Beret i ara, per una pista molt més bona i un tram final de corriol, arribem de nou a Bagergue (km 53,7), població on hem començat la pedalada. En acabar, una passejada per Bagergue pot acabar d’arrodonir un gran dia de muntanya.
Cim del Malh de Bolard (2.753 m)

JAUME FRUITÓS

Excursionista, cicle alpinista, articulista, afeccionat a la fotografia i autor de llibres. Té com objectiu recórrer el Pirineu amb una e-bike i assolir els seus cims.
Per si vols compartir aquesta crònica

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR