CAVALL BERNAT DE LLABERIA (840 m)

Columna escrita per FERRAN ALEXANDRI

Situat entre els municipis de Colldejou i Pratdip, el Cavall Bernat de Llaberia és un cim agullonat, en forma de dent, isolat i molt aeri, separat vers l’est del cingle principal de la serra de Llaberia. L’excursió es completa amb un itinerari circular que ens duu també fins als cims de la Creu de Llaberia i la Miranda, la màxima altitud de la serra, per davallar després a través d’un camí de drecera fins al coll de Guix i Colldejou.

La serra de Llaberia constitueix un relleu, en forma de ferradura, del braç costaner de la serralada Prelitoral Catalana que, a grans trets, s’estén des del coll del Guix fins al Montalt. Però al nord-est, on hi ha el sector més enlairat, al municipi de Colldejou, presenta una cinglera molt vertical de prop de 500 m: una autèntica muralla de roca, flanquejada per relleus tabulars o immenses planes rocoses. Un terreny torturat, en definitiva, amb canals i barrancs encaixats, on la naturalesa calcària de les roques ha produït nombroses balmes, coves i avencs, i on sovint bufa potent el mestral. Ens trobem en una zona molt muntanyosa, ocupada al peu de mont per boscos frondosos d’ambient mediterrani. La seva situació i el relleu abrupte han fet que Llaberia sigui un espai poc freqüentat i, per tant, poc alterat, on prolifera una gran biodiversitat. En aquesta excursió podrem conèixer Colldejou, situat entre la serra de Llaberia i la mola de Colldejou, un indret habitat ja des de la prehistòria. Colldejou és un petit poble de muntanya que ha sabut mantenir la seva estructura tradicional i autèntica. Entre la munió de cases sobresurt l’església barroca, erigida al segle xvii, dedicada a Sant Llorenç; però també cases medievals molt ben conservades.
L’EXCURSIÓ
A la carretera T-322 de Mont-roig del Camp a Colldejou, a l’altura del km 13, abans d’arribar a Colldejou (al barranc de les Estellades), hi ha una pista forestal que va al coll del Guix, just abans d’un pontet. Es pot aparcar el cotxe en un espai a l’entrada mateix de la pista o bé una mica més amunt. Però el camí comença al PR-C 96, que va de Colldejou a Pratdip, que trobem a la carretera, al costat del pont. També es pot seguir un tros la pista forestal, però es fa més volta.



0:00 Comencem a caminar pel PR-C 96 en sentit ascendent pel barranc de les Estellades fins que canvia de nom i esdevé el barranc del Bullidor, degut a la font del mateix nom.



0:20 En arribar a la font del Bullidor continuem el PR en sentit sud, per una pujada moderada, fins al coll de la Terra Blanca, atapeït de vegetació, on trobem una fita a mà dreta que ens indica el canvi de direcció cap a la roca dels Esperits.



0:35 Girem, per tant, a la dreta i continuem pujant per un camí en fort pendent, passant alguns trams tarterosos (on és possible trobar fòssils bivalves). Som enmig d’un bosc esplèndid, on veiem algun teix de grans dimensions. Arribem a la roca dels Esperits, la primera talaia de la serra.



1:05 Continuem el camí en la mateixa direcció i voregem la base del Cavall Bernat per la cara nord per anar fins al portell de la Roca Mitjanera, on hi ha una cruïlla de camins. Un pal indicador ens assenyala els camins del Cavall Bernat i l’enllaç amb el camí ral de Pratdip a Colldejou, a l’esquerra pel vessant sud, i el camí de la Creu de Llaberia i la Miranda, a la dreta. Anem cap a l’esquerra, i, tot seguit, apareix de sobte i imponent el Cavall Bernat.



1:20 Baixem per una tartera fins a trobar una canal a l’esquerra del Cavall, on hi entrem. La canal té un pendent pronunciat, però una corda fixa ens pot fer servei. La remuntem fins que trobem fi tes i una cadena fi xa a mà dreta, que ens indica el lloc de la grimpada. Es tracta de dos trams aeris que podem considerar de primer grau, per la qual cosa no cal dur material d’escalada.



1:25 Arribem al primer replà, on un petit mur ens separa del cim, que veiem coronat per una creu de ferro. La pujada és vertical, però les preses son bones i grans. Superem un pas del mateix nivell que l’anterior i tot seguit fem cim.



1:30 Des del cim es domina una esplèndida vista cap a la Miranda i la mola de Colldejou, al nord; el Mont-redon, el puig de la Cabrafiga i el mar de la costa de Cambrils, al sud. Al nord-est, s’albiren les serres de Pradell l’Argentera, i, al lluny, sorgeix la roca Corbatera del Montsant.
2:00 Baixem el Cavall Bernat pel mateix camí i tornem fins al portell de la Roca Mitjanera. A continuació seguirem el camí marcat fins a la Creu de Llaberia i la Miranda, passant per la punta de Fornells. Fem cim de la Creu (908 m).



2:20 Continuem, ara pel camí de Recingle, en direcció a la Miranda, on hi ha el radar meteorològic de Tivissa Llaberia, que destaca per l’enorme esfera blanca. És un camí que passa una mica per sota de la carena principal de la serra de Llaberia, on trobem algun boix grèvol gegant. Un cop passada la canal del Roc i el racó dels Frares, tornem a la carena de la serra i assolim, una mica més endavant, el cim de la Miranda (918 m), el punt més alt de la serra de Llaberia.



3:10 Passat el cim i el vèrtex geodèsic (situat al terra), trobem fi tes i senyals que ens indiquen el camí de descens per la drecera d’en Ramon, que passa pel pla de Molló, i que duu per un camí de baixada molt dret fins al coll del Guix (629 m) en una ràpida davallada.



3:40 Al coll del Guix (anomenat així perquè hi aflora aquest mineral) agafem la pista senyalitzada que duu fins a Colldejou (GR 7).



4:00 Un cop entrem a Colldejou ens hem de dirigir a l’entrada del poble per trobar novament la carretera T-322, que seguirem una mica menys d’un quilòmetre fi ns a arribar al km. 13, on havíem deixat el vehicle.
FITXA TÈCNICA

Lloc: Espai Natural Protegit de la Serra de Llaberia. Inclòs en l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya.


Distància: 10 km.


Desnivell: + 750 m.


Durada: 4 h.


Dificultat: mitjana.


Itinerari: km 13 (ctra. T-322), barranc de les Estellades, barranc del Bullidor, font del Bullidor, collet de la Terra Blanca, roca dels Esperits, portell de la Roca Mitjanera, Cavall Bernat de Llaberia (840 m), la Creu de Llaberia (908 m), camí del Recingle, la Miranda (918 m), drecera d’en Ramon, coll del Guix, Colldejou, km 13 (ctra. T-322).

Època recomanable: de la tardor fins a l’inici de la primavera, quan bufa el mestral, que escombra els núvols i fa que la boira no hi penetri.


Cartografia: Serra de Llaberia (Ed. Piolet, Escala: 1:20.000)

FERRAN ALEXANDRI

Professor i editor, llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1990). Excursionista, espeleòleg i viatger. Ha publicat TURISME TRANQUIL 1 i TURISME TRANQUIL 2 (2006), dos volums amb 90 itineraris de muntanya i 90 establiments (refugis, monestirs i cases rurals) de Catalunya. En el terreny de l’espeleologia ha publicat EXCURSIONS A L’INTERIOR DE LA TERRA (2011), una guia per conèixer diferents coves i avencs del nostre país. Sobre comarques i paratges de Catalunya, és autor de dues obres: 1001 CURIOSITATS DELS PIRINEUS CATALANS (2016) i 1001 CURIOSITATS DEL ROMÀNIC CATALÀ (2018), una col·lecció dins la qual actualment està redactant les 1001 CURIOSITATS DELS PARCS NATURALS CATALANS. Des del 2004, és el director i editor de la revista MUNTANYA del Centre Excursionista de Catalunya, on ha publicat diverses entrevistes a muntanyencs i alpinistes, i també nombrosos articles i reportatges, tant d’indrets de la Península com de muntanyes llunyanes dels països on ha viatjat.
Per si vols compartir aquesta columna

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR