50 ANYS DE LA REVISTA MUNTANYA (1970-2020)

Columna escrita per FERRAN ALEXANDRI

El 26 de novembre de 1876 es creà l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i el 19 de setembre de 1878 l’Associació d’Excursions Catalana. L’acord d’unificació entre ambdues entitats no arribaria fins al 22 de setembre de 1890, data en la qual s’adoptà definitivament el nom de Centre Excursionista de Catalunya. Això té la seva importància, perquè ens indica que el nou club naixia amb l’esperit de l’excursionisme científic que s’imposà durant el darrer terç del segle XIX i els primers decennis del XX. El geòleg Norbert Font i Sagué en va fer una explicació molt il·lustrativa en el nº 91 (agost de 1902) de l’antic Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya —que seixanta-vuit anys després acabaria convertint-se en la revista Muntanya—, on sostenia, amb exemples concrets, la necessitat de l’excursionisme per a la ciència i la geografia, perquè l’observació directa, que només es pot fer en les excursions, és la causa dels grans progressos. Així mateix, l’estatut del CEC manifesta aquest objectiu per a la societat del present: «fomentar, desenvolupar i practicar l’excursionisme per poder conèixer, estudiar, conservar i reproduir amb publicacions periòdiques, llibres, revistes o butlletins tot el que la natura ofereix de notable», i que per aconseguir aquest propòsit «és necessari recórrer les contrades dins i fora del nostre país». La revista Muntanya, per tant, és el mitjà de comunicació que garanteix aquest objectiu a través dels seus articles i seccions. Òbviament, aquella filosofia dels orígens del club ha anat experimentant canvis, de manera que l’excursionisme, i la seva projecció en una revista, s’ha anat adaptant i actualitzant necessàriament segons les demandes de cada època.

Si fem un breu resum de la història de la revista Muntanya, hem de dir que va començar a publicar-se de manera bimestral i en català l’abril de 1970 amb el número 648. Aquesta numeració avançada respon al fet que la revista ja existia, més o menys, des del 1948, però amb la capçalera Boletín de la Sección de Montaña y CADE, en castellà, i des del 1952 amb la capçalera Montaña. La nova revista en català s’afegia a la continuació del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, que havia començat a publicar-se l’any 1891, amb caràcter de revista miscel·lània, fins al desembre del 1938, en plena Guerra Civil, data en què fou suspès. Per tant, no és agosarat dir que el CEC, a hores d’ara, porta gairebé 130 anys publicant sobre excursionisme en tots els seus vessants.

Muntanya és actualment una revista trimestral que, com solen fer la majoria de revistes de club, reflecteix el que fan el seus socis i simpatitzants, els quals envien a la Redacció articles de manera desinteressada. La diversitat d’activitats que es practiquen des de la nostra entitat, o individualment, fa que Muntanya sigui una publicació on es tracten temes diversos: articles d’esports de muntanya (alpinisme, esquí, escalada), d’exploració científica o esportiva (espeleologia), d’excursionisme (itineraris, travesses), tant al nostre país com arreu del món, però també d’aspectes culturals i científics diversos (flora, fauna, arquitectura, art i història). Des de sempre, Muntanya ha intentat reflectir aquesta varietat amb la màxima qualitat. Per posar un exemple concret, fins i tot la seva utilitat s’ha vist reflectida en altres camps, com en la lexicografia: en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (1954), la revista Muntanya consta com un dels serveis lingüístics de mitjans de comunicació que han proporcionat materials per a confeccionar-lo.
El prestigi de la revista Muntanya, refermat pels premis que han aconseguit en els darrers anys els nostres autors —dues vegades el Premi Pica d’Estats (2007 i 2018), per articles sobre el romànic de la vall de Boí, de Mireia Ibáñez, o sobre la geologia del parc d’Aigüestortes, d’Albert Martínez; i en tres ocasions el Premi de Periodisme del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló (2010, 2011 i 2013), pels articles de David Vilaseca o Joan M. Vives sobre fets de l’excursionisme— han consolidat no solament la revista, sinó també l’actiu que representen els autors, tant aficionats com professionals, socis o no, que han volgut publicar amb nosaltres.

BREU HISTÒRIA DE LES PUBLICACIONS EN CATALÀ DEL CEC

El CEC forma part del cens d’entitats de foment de la llengua catalana establert per la Generalitat de Catalunya
Ja des dels seus primers anys, el Centre Excursionista de Catalunya va donar mostres per normalitzar els estudis aplicats a Catalunya, oferint-ne l’ensenyament regular, cosa que li donà caràcter d’una universitat popular. L’any 1891 s’hi impartiren les conferències de la campanya lingüística de L’Avenç, i ben aviat foren organitzats cursets de diverses especialitats per erudits com Lluís Marià Vidal, Pompeu Fabra, Rossend Serra i Pagès, Jaume Massó i Torrents o Josep Ricart i Giralt. El CEC va establir cursos regulars d’història i de literatura catalanes, de geologia, de geografia, de botànica, de folklore i d’arqueologia. Tot seguit, la seva aportació en diferents àmbits de la cultura fou clau: va participar en la redacció de les Bases de Manresa (1892), en l’organització dels Estudis Universitaris Catalans (1903), en el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i en la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907). Molt oportunes havien de ser l’any 1904 les paraules d’Antoni Rubió i Lluch, que duia la càtedra de literatura catalana: «El catalanisme científic vol parlar català. Els excursionistes li han obert les portes, i aquí s’espera, mentrestant que passi pel cor dels catalans de crear de debò, acadèmies de la llengua, de la història, de l’art i del dret de Catalunya».

Des del gener de 1891, el club va publicar el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, dirigit inicialment per Francesc Carreras i Candi, amb monografies geogràfiques, històriques i arqueològiques, i també les guies d’Artur Osona: Serres de Vallvidrera, Regió del Vallès i República d’Andorra, ambdues del 1896, o, l’any següent, les guies La vall d’Hòstoles de Cels Gomis i Lo Lluçanès de Pelegrí Casades, i també les guies de Cèsar August Torras i d’Eduard Vidal i Ribas. A més, el CEC fou la primera entitat de la Península que va iniciar els estudis espeleològics a Catalunya, sota l’impuls de Norbert Font i Sagué.

Abans de la Guerra Civil havia publicat, a part del butlletí, les revistes L’esquí (1935-36), Cinema Amateur (1932-36), i, el 1952, Montaña (en català a partir de 1970: Muntanya), i posteriorment Espeleòleg. Així mateix, el CEC també ha editat guies dels Pirineus en castellà i en català, d’Agustí Jolis i M. Antònia Simó, en la cèlebre Col·lecció de Guies del Centre Excursionista de Catalunya, iniciada en col·laboració amb l’Editorial Montblanc i després continuades per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Entre altres publicacions destacades, podem citar: Meteorologia de l’excursionista (1962), d’Eduard Fontserè, Alta muntanya, flora i vegetació (1976), de Josep Vigo; Una vella i encerclada terra (1980), de Salvador Espriu; Everest el repte d’un somni (1984), de Manuel Mateu; Els noms de les plantes dels Països Catalans (1981), de Francesc Masclans. Cal destacar també les guies: Pirineu Oriental (1978), de David Aloy i Mercè Lleonart; la Travessia del Pirineu (1989), de Georges Véron; o la guia Pallars-Alt Urgell (1961) d’Agustí Jolis i M. Antònia Simó, i l’inici de la col·lecció «Clàssics de l’alpinisme, descoberta i aventura», amb Els conqueridors de l’inútil (1982), de Lionel Terray.

FERRAN ALEXANDRI

Professor i editor, llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1990). Excursionista, espeleòleg i viatger. Ha publicat TURISME TRANQUIL 1 i TURISME TRANQUIL 2 (2006), dos volums amb 90 itineraris de muntanya i 90 establiments (refugis, monestirs i cases rurals) de Catalunya. En el terreny de l’espeleologia ha publicat EXCURSIONS A L’INTERIOR DE LA TERRA (2011), una guia per conèixer diferents coves i avencs del nostre país. Sobre comarques i paratges de Catalunya, és autor de dues obres: 1001 CURIOSITATS DELS PIRINEUS CATALANS (2016) i 1001 CURIOSITATS DEL ROMÀNIC CATALÀ (2018), una col·lecció dins la qual actualment està redactant les 1001 CURIOSITATS DELS PARCS NATURALS CATALANS. Des del 2004, és el director i editor de la revista MUNTANYA del Centre Excursionista de Catalunya, on ha publicat diverses entrevistes a muntanyencs i alpinistes, i també nombrosos articles i reportatges, tant d’indrets de la Península com de muntanyes llunyanes dels països on ha viatjat.
Per si vols compartir aquesta columna

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR