BREU HISTÒRIA DE LES PUBLICACIONS EN CATALÀ DEL CEC
El CEC forma part del cens d’entitats de foment de la llengua catalana establert per la Generalitat de Catalunya
Ja des dels seus primers anys, el Centre Excursionista de Catalunya va donar mostres per normalitzar els estudis aplicats a Catalunya, oferint-ne l’ensenyament regular, cosa que li donà caràcter d’una universitat popular. L’any 1891 s’hi impartiren les conferències de la campanya lingüística de L’Avenç, i ben aviat foren organitzats cursets de diverses especialitats per erudits com Lluís Marià Vidal, Pompeu Fabra, Rossend Serra i Pagès, Jaume Massó i Torrents o Josep Ricart i Giralt. El CEC va establir cursos regulars d’història i de literatura catalanes, de geologia, de geografia, de botànica, de folklore i d’arqueologia. Tot seguit, la seva aportació en diferents àmbits de la cultura fou clau: va participar en la redacció de les Bases de Manresa (1892), en l’organització dels Estudis Universitaris Catalans (1903), en el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i en la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907). Molt oportunes havien de ser l’any 1904 les paraules d’Antoni Rubió i Lluch, que duia la càtedra de literatura catalana: «El catalanisme científic vol parlar català. Els excursionistes li han obert les portes, i aquí s’espera, mentrestant que passi pel cor dels catalans de crear de debò, acadèmies de la llengua, de la història, de l’art i del dret de Catalunya».
Des del gener de 1891, el club va publicar el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, dirigit inicialment per Francesc Carreras i Candi, amb monografies geogràfiques, històriques i arqueològiques, i també les guies d’Artur Osona: Serres de Vallvidrera, Regió del Vallès i República d’Andorra, ambdues del 1896, o, l’any següent, les guies La vall d’Hòstoles de Cels Gomis i Lo Lluçanès de Pelegrí Casades, i també les guies de Cèsar August Torras i d’Eduard Vidal i Ribas. A més, el CEC fou la primera entitat de la Península que va iniciar els estudis espeleològics a Catalunya, sota l’impuls de Norbert Font i Sagué.
Abans de la Guerra Civil havia publicat, a part del butlletí, les revistes L’esquí (1935-36), Cinema Amateur (1932-36), i, el 1952, Montaña (en català a partir de 1970: Muntanya), i posteriorment Espeleòleg. Així mateix, el CEC també ha editat guies dels Pirineus en castellà i en català, d’Agustí Jolis i M. Antònia Simó, en la cèlebre Col·lecció de Guies del Centre Excursionista de Catalunya, iniciada en col·laboració amb l’Editorial Montblanc i després continuades per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Entre altres publicacions destacades, podem citar: Meteorologia de l’excursionista (1962), d’Eduard Fontserè, Alta muntanya, flora i vegetació (1976), de Josep Vigo; Una vella i encerclada terra (1980), de Salvador Espriu; Everest el repte d’un somni (1984), de Manuel Mateu; Els noms de les plantes dels Països Catalans (1981), de Francesc Masclans. Cal destacar també les guies: Pirineu Oriental (1978), de David Aloy i Mercè Lleonart; la Travessia del Pirineu (1989), de Georges Véron; o la guia Pallars-Alt Urgell (1961) d’Agustí Jolis i M. Antònia Simó, i l’inici de la col·lecció «Clàssics de l’alpinisme, descoberta i aventura», amb Els conqueridors de l’inútil (1982), de Lionel Terray.