El 26 de novembre de 1876 es creà l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i el 19 de setembre de 1878 l’Associació d’Excursions Catalana. L’acord d’unificació entre ambdues entitats no arribaria fins al 22 de setembre de 1890, data en la qual s’adoptà definitivament el nom de Centre Excursionista de Catalunya. Això té la seva importància, perquè ens indica que el nou club naixia amb l’esperit de l’excursionisme científic que s’imposà durant el darrer terç del segle XIX i els primers decennis del XX. El geòleg Norbert Font i Sagué en va fer una explicació molt il·lustrativa en el nº 91 (agost de 1902) de l’antic Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya —que seixanta-vuit anys després acabaria convertint-se en la revista Muntanya—, on sostenia, amb exemples concrets, la necessitat de l’excursionisme per a la ciència i la geografia, perquè l’observació directa, que només es pot fer en les excursions, és la causa dels grans progressos. Així mateix, l’estatut del CEC manifesta aquest objectiu per a la societat del present: «fomentar, desenvolupar i practicar l’excursionisme per poder conèixer, estudiar, conservar i reproduir amb publicacions periòdiques, llibres, revistes o butlletins tot el que la natura ofereix de notable», i que per aconseguir aquest propòsit «és necessari recórrer les contrades dins i fora del nostre país». La revista Muntanya, per tant, és el mitjà de comunicació que garanteix aquest objectiu a través dels seus articles i seccions. Òbviament, aquella filosofia dels orígens del club ha anat experimentant canvis, de manera que l’excursionisme, i la seva projecció en una revista, s’ha anat adaptant i actualitzant necessàriament segons les demandes de cada època.

Si fem un breu resum de la història de la revista Muntanya, hem de dir que va començar a publicar-se de manera bimestral i en català l’abril de 1970 amb el número 648. Aquesta numeració avançada respon al fet que la revista ja existia, més o menys, des del 1948, però amb la capçalera Boletín de la Sección de Montaña y CADE, en castellà, i des del 1952 amb la capçalera Montaña. La nova revista en català s’afegia a la continuació del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, que havia començat a publicar-se l’any 1891, amb caràcter de revista miscel·lània, fins al desembre del 1938, en plena Guerra Civil, data en què fou suspès. Per tant, no és agosarat dir que el CEC, a hores d’ara, porta gairebé 130 anys publicant sobre excursionisme en tots els seus vessants.

Muntanya és actualment una revista trimestral que, com solen fer la majoria de revistes de club, reflecteix el que fan el seus socis i simpatitzants, els quals envien a la Redacció articles de manera desinteressada. La diversitat d’activitats que es practiquen des de la nostra entitat, o individualment, fa que Muntanya sigui una publicació on es tracten temes diversos: articles d’esports de muntanya (alpinisme, esquí, escalada), d’exploració científica o esportiva (espeleologia), d’excursionisme (itineraris, travesses), tant al nostre país com arreu del món, però també d’aspectes culturals i científics diversos (flora, fauna, arquitectura, art i història). Des de sempre, Muntanya ha intentat reflectir aquesta varietat amb la màxima qualitat. Per posar un exemple concret, fins i tot la seva utilitat s’ha vist reflectida en altres camps, com en la lexicografia: en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (1954), la revista Muntanya consta com un dels serveis lingüístics de mitjans de comunicació que han proporcionat materials per a confeccionar-lo.