LA PALMA AVUI: MUNDIAL DE LA BIOSFERA
La Palma ha estat la primera illa de les Canàries en tenir una reserva de la biosfera l’any 1983, gràcies als valuosos ecosistemes, com ara els reductes dels boscos de laurisilva, representats per Los Sauces i el bosc de Los Tiles (San Andrés y Sauces).
Els boscos de laurisilva, que abans havien ocupat tota la conca de la Mediterrània, són presents avui dia a La Palma, on aquí reben el nom de Monteverde. Aquests boscos d’arbres laurifolis els podem trobar al nord i el nord-est de l’illa, entre els 600 i 1.200 m d’altitud. És l’ecosistema més peculiar i el de més biodiversitat de la vegetació de La Palma. La laurisilva és un bosc humit, gairebé una selva. El llaurer, la Persea indica, Ocotea foetens representen aquests boscos, encatifats amb lianes, falgueres, fongs, líquens i molses, propis d’ambients humits i ombrívols, que recorden els boscos tropicals.
D’altra banda, des del 1967 a l’extrem sud de l’illa, al far de Fuencaliente, s’ubiquen ran del mar, en un solitari indret volcànic, de bellesa fosca, les salines de Fuencaliente (37.000 m2), que ressalten pel blanc immaculat.
L’indret es beneficia la sal, considerada de gran qualitat, per evaporació de l’aigua del mar. De generació en generació s’ha continuat una labor artesanal per extreure sal marina, anomenada Teneguía, en homenatge a la darrera erupció de l’illa. Aquest complex és també una visita natural de referència obligada, justament perquè està en un entorn paisatgístic extraordinari. La sal mostra la seva lluentor tant de dia com en vesprejar.
El 1994 el Govern de les Illes Canàries va declarar les salines Fuencaliente com un lloc d’interès científic, perquè també és una de les poques zones humides que hi ha a l’arxipèlag, que aplega moltíssims ocells limícoles migratoris. Així mateix, és un indret on viuen espècies vegetals, com la Ruppia maritima, i animals, com el crustaci Artemia salina, adaptats als ambients hipersalins, de manera que també constitueix un ecosistema molt singular.
