“Frodo caminava per les ribes del cabalós Bruinen i va veure els pàl·lids i freds rajos de sol sortint a les llunyanes muntanyes, que anaven descendint per barrejant-se amb la boirina… Sam caminava al seu costat… mirant cap a les altituds de l’Est. La neu era blanca sobre els cims. L’aigua corria i saltava sorollosament i la tarda era amarada d’un suau aroma a arbres i flors com si l’estiu encara s’allargués”. Així comença “Return to Middle Earth”, un interessant article de Sarah Warwick, on ens relaciona aquesta descripció de Rivendell, al llibre El senyor dels anells amb la vall de Lauterbrunnen. I és que J. J. Tolkien viatjà el 1911, amb el seu germà i una colla d’amics des d’Interlaken fins a Zermatt, caminant 290 quilòmetres per les zones de l’Oberhorn Bernès. Llavors, Tolkien tenia només 19 anys i seria un viatge que el marcaria de tal manera que 56 anys després escrivia una carta al seu fill explicant-li que la inspiració per crear Rivendell li havia vingut recordant aquell viatge. I, efectivament, la vall de Lauterbrunnen, a la regió de la Jungfrau representa perfectament aquesta vall tancada, amb un riu cabalós que la creua, altes cingleres per on ragen potents torrenteres glacials que s’estavellen fins al fons de la vall, amb els cims de neus permanents només visibles, llunyans, en l’obertura del fons. Ens explica Tolkien que en aquest viatge “dormien sobre el fenc, en bordes i estables, sense fer cap reserva, esmorzant lleuger per, durant el dia, menjar a l’aire lliure… mentre caminaven, mapa en mà, tot evitant les carreteres”. Un viatge ben envejable per als qui gaudim de l’entorn de la muntanya en el seu estat més salvatge; no ens costa gaire d’imaginar com va arribar a ser d’important, aquesta aventura, per a un jove vingut d’Anglaterra.
Aquest viatge, però, no va ser pas una casualitat, perquè al segle XIX, l’Oberhorn Bernès als Alps Suïssos, ja era una destinació massiva del turisme de muntanya, pensem que una de les joies d’aquesta zona és la Jungfraujoch, també anomenat el Top Europe perquè és l’estació de tren més alta d’Europa, concretament a 3.454 metres, una obra d’enginyeria ferroviària inaugurada l’1 d’agost de 1912, i que més de cent anys després de la seva posta en marxa encara ens sorprèn per la seva gosadia tècnica, van haver de foradar l’interior de l’Eiger (3.970 m) per arribar a l’estació que queda als peus de la glacera de l’Alesch entre la Jungfrau (4.158 m) i el Mönch (4.107 m), un veritable espectacle d’alta muntanya que actualment visiten cada any més d’un milió de turistes.
I, segurament, per això actualment entre les nostres destinacions als Alps Suïssos hi ha llocs que una vegada rere l’altra han sortit entre els nostres plans, segurament un d’aquests és el poblet de Zermatt amb el Matterhorn i els massissos veïns, i, sense cap dubte l’altra és Interlaken, la porta d’entrada cap a la regió de la Jungfrau amb les valls de Lauterbrunnen i Grindelwald. Aquesta entrada a les dos valls és impetuosa: Interlaken, un poble al vell mig de dos llacs de 17,5 quilòmetres de llargària el de Thun i 14 el de Brienz, connectats pel riu que Aar que el creua i des d’on ja podrem veure les muntanyes si encarem la nostra mirada cap al fons de la vall.
