REGIÓ DE LA JUNGFRAU - (2 de 2)

JUNGFRAUJONCH I EXCURSIONS AL PEU DE L'EIGER
(El passeig de l'Eiger i la ruta de l'Eiger)

Crònica escrita per FRANCESC CATALÀ

Punt de partida: Podem sortir d’Interlaken o bé des de Grindelwald o Lauterbrunnen, segons on ens allotgem, tenim combinacions de tren des de qualsevol d’aquests punts (aquesta excursió es realitza en tren, per tant pot escollir-se no haver de caminar o afegir-hi la caminada per la glacera fins al refugi Mönchsjoch, segons el temps i les ganes que en tinguem).

El clàssic dels clàssics quant a turisme massiu de muntanya és pujar a la Jungfraujoch, aquesta estació de tren és la més alta d’Europa i està excavada a l’interior de la muntanya. A l’exterior hi ha l’Sphinx, un edifici coronat amb l’observatori i una plataforma, que sobresurten de la collada que hi ha entre el Mönch (4.107 m) i la Jungfrau (4.158 m), i que ens ofereix una vista immillorable de l’entorn d’alta muntanya en què ens trobem. El complex, però, compta amb innumerables passadissos excavats en la muntanya per anar a tota mena d’atraccions, una gruta de gel, un espai d’audiovisuals i fins i tot botigues de rellotges i de xocolata! Ens haurem de fer un lloc entre els turistes japonesos, indis i dels Emirats Àrabs, entre d’altres… per fer-nos una foto, perquè s’han convertit en uns autèntics fans d’aquesta destinació. Però, sortir a l’Sphinx a 3.511 metres d’altitud i poder veure a tocar el Mönch no és poca cosa per regalar als ulls i a l’altra banda la Jungfrau! Per donar-li un toc més glacial, veure la llengua de l’Aletsch és la cirereta d’una excursió en tren, que si no fos pel preu, s’hauria de fer tot sovint. Nosaltres sortirem de l’estació de Lauterbrunnen i canviarem de tren a Kleine Scheidegg per ja pujar directes fins a la Jungfraujonch, bé, directes no, hi ha dues parades de cinc minuts per poder fer fotos i treure el nas a mitja paret nord de l’Eiger, l’Eigerwand, on podrem observar de ben a prop les característiques d’aquesta impressionant paret, i tornarà a parar a Eismeer on ja podrem veure la glacera Grindelwald-Fiescher, un paisatge completament diferent de l’anterior, per continuar a la Jungfraujoch, Top of Europe, a 3.454 m.
L’excursió Grütscahalp-Mürren-Gimmenwald, transcorre entre prats alpins amb les típiques granges de vaques i xalets de fusta, que configuren els tòpics fotogràfics de la zona.
Durant el recorregut Grütscahalp-Mürren-Gimmenwald observarem el grup de muntanyes de l’Eiger, Mönch i Jungfrau que ho presideixen tot, aquí un detall de l’Eiger.
Hi ha dues tarifes, una molt més econòmica pels matinadors que surt a les 7 h i s’ha de baixar a les 13 h i una altra de tot el dia. Nosaltres optarem per la primera perquè d’aquesta manera podrem aprofitar el canvi de tren a Kleine Scheidegg, a la baixada, per fer un parell d’excursions que parteixen de l’estació anterior.

Al Top Europe, a part de recórrer les atraccions turístiques de dins i fora del complex tenim també una excursió alpina cap al Mönchsjoch Hut (3.657 m) que dura una hora i que sense cap mena de dificultat, tret d’adaptar-nos a l’altitud, per un camí xafat per les màquines de neu, ens permetrà caminar per sobre de la glacera contemplant el paisatge del Mönch i arribar al refugi on podrem prendre alguna cosa si se’ns a obert la gana. Allà les vistes se’ns obren cap a la cara sud de l’Eiger. A la tornada, si portem nens, podrem també gaudir de les atraccions exteriors com els “flotadors” per tirar-se per la neu o unes grans tirolines per on llisques assegurat amb arnès. Si encara volem fer un tomb més pels voltants del complex, podrem sortir a un plató de neu des d’on veurem el camí per on marxen els que van a pujar la Jungfrau. Tot plegat pot portar-nos a emprar tot el dia entre unes coses i altres, i si és temporada alta, s’haurà de posar paciència amb les aglomeracions de gent que s’hi poden arribar a trobar, amb tot, pels qui no volen perdre’s cap de les atraccions turístiques de la zona i potser de tot Suïssa, és una visita que no es pot obviar.

Si volem aprofitar el dia, ja que som aquí (podria ser que ho preferim fer un altre dia per no acumular cansament i gaudir-ne més), a la baixada amb el tren de la Jungfraujonch, pararem al baixador Eigergletscher, just 5 minuts abans de la Kleine Sheidegg per fer una d’aquestes excursions que ben bé valen la pena.
A Fisrts trobem el Clift, un camí penjat a la roca que acaba en un passadís elevat del terra, des d’on ens podrem fer la preciosa foto que buscàvem amb l’Eiger, al fons de la imatge.
PASSEIG DE L’EIGER
(Eigergletscher-Kleine Sheidegg)
Punt de partida: Baixador del tren Jungfraujonch: Eigergletscher
Desnivell acumulat: 314 m de baixada i 70 m de pujada
Horari: 1 h
Aquesta excursió consisteix a anar des del baixador Eigergletscher fins al Kleine Sheidegg per la morrena del conjunt de l’Eiger, Mönch i Jungfrau, molt apta per a totes les edats i a més en baixada, anomenada Eiger Walk. Anirem, doncs, contemplant les geleres dels tres cims que hem estat visitant des del tren per un camí que passa just per l’afilada morrena de terra i pedres que hi va deixar el gel. És un camí molt agraït, ja que, com hem dit, ens permet de gaudir d’unes vistes molt properes de les glaceres dels cims i el seu final, gairebé als nostres peus. A mig recorregut arribarem a un llac artificial on podrem descansar en una basseta que hi ha al costat, amb uns bancs dins l’aigua, el divertit és que tenen hidromassatge incorporat per remullar-se els peus mentre surten les bombolles davant del banc! Per rematar-ho, cada banc té un nom segons al cim que està mirant! També hi ha una caseta, on hi ha una maqueta interactiva de la paret nord de l’Eiger, amb les rutes que s’hi van obrir dibuixades amb llums; des de la primera, a les més directes dels darrers anys. Per acabar, seguirem per una baixada força dreta cap a l’estació de tren on podrem tornar a agafar el tren de retorn al nostre punt de partida del dia.
De camí a Mürren tindrem excel·lents vistes del conjunt de l’Eiger, Mönch i Jungfrau.
RUTA DE L’EIGER
(Eigergletscher-Alpiglen)
Punt de partida: Baixador del tren Jungfraujonch: Eigergletscher
Desnivell acumulat: 765 m de baixada i 101 m de pujada
Horari: 2:30 h
L’altra excursió, que marxa cap a l’esquerra del baixador, per un sender ben marcat cap a la paret nord de l’Eiger, és l’anomenada Eiger Trail. El primer tram passa ben arran de paret, en aquesta zona creuarem la morrena de la malmesa gelera de l’Eiger, la seva cara nord imposa, no en tenim gaire perspectiva global, però hi veurem de ben a prop, les enormes dificultats que comporta aquesta via de 1.800 m de llargària. Aviat, però, deixarem la zona pedregosa per, ja sempre de baixada continuar per zones herboses i anar creuant els torrents que s’originen en la gelera. Seguim en paral·lel a les muntanyes fins que comencem a descendir, ja per terreny més dret, tot fent ziga-zagues… ara anem encarats cap a Grindelwald i veurem sempre el poble enmig de la vall a baix de tot, cada vegada més a prop. A la banda de muntanya l’Eiger ho domina tot en el primer tram, però més endavant podem començar a veure les nord del Schreckhorn (4.078 m) i el Wetterhorn (3.692 m) que també conformen el característic paisatge dels voltants de Grindelwald. Continuem baixant ja sempre amb vistes al poble i la seva vall i les verdes muntanyes que hi ha a l’altra banda, per ja arribar al llogarret d’Alpiglen, amb un restaurant a prop de l’estació i on, si volem allargar l’excursió, podrem continuar fins a Grindelwald (1 h 30 minuts).

GRÜTSALP-MÜRREN-GIMMENWALD
Punt de partida: Grütscahalp, estació de telefèric accessible des de Lauterbrunnen (davant estació de trens)
Desnivell acumulat: 160 m
Horari: 1:45 h
Excursió fàcil que ens permet sortir de la vall de Lauterbrunnen i veure el que hi ha a sobre, com hem dit, aquesta vall és tan tancada que només es pot veure al final el Lauterbrunnen Breithorn i poc més. Amb el telefèric que surt de davant de l’estació de tren de Lauterbrunnen pujarem a Grütsalp (1.487 m), allà ja ens sorprendran les vistes de l’omnipresent triumvirat Eiger-Mönch-Jungfrau, a vista d’ocell hi som ben a prop i podem prendre una idea del que tenim a sobre quan som dins de la vall. També tindrem una bona vista del poble que hi ha a l’altre costat de vall, Wengen. El camí que podem prendre és un de facilíssim, per una pista ciclable i fins i tot a l’abast dels cotxets per a nens, fins a Mürren, que ja és en si una bona passejada amb panoràmiques esplèndides cap al nostre trio de muntanyes. Ja més endavant, el panorama s’encara cap al Lauterbrunnen Breithorn i la serralada que conformen amb els Gletscherhorn (3.983 m), Äbeni Flue (3.962 m), Mittaghorn (3.892 m), Grosshorn (3.754 m), el mateix Breithorn (3.780 m) amb el veí Tschingelhorn (3.562 m). El camí, doncs, que va pel costat de la via de tren, transcorre a trams entre el bosc i altres més oberts. A peu de camí arribarem a una lleteria al costat del llogarret de Winteregg on podem comprar formatge i uns deliciosos iogurts de mirtils, uns minuts més endavant, també hi ha un restaurant de muntanya per si es vol parar a menjar alguna cosa més. Continuarem amb vistes panoràmiques cap a tots els cims nevats i per la vora de prats amb vaques pasturant fins a Mürren. El poblet és tranquil, sobretot perquè no s’hi arriba en cotxe i els taxis elèctrics de cada hotel et vénen a buscar a l’estació de tren. Allà, poder-se estar tot el dia contemplant les muntanyes pot ser un veritable exercici de meditació. Una altra opció que tenim per aquesta excursió, d’1 h 50 és el Mountain Wiew Trail que també parteix de l’estació del telefèric, en la mateixa direcció, cap a Mürren, però als 5 minuts s’interna, a la dreta, cap al bosc i va per Bletschernalp cap a Oberbeg, zona ja amb esplèndides vistes d’alçada i de Mittelberg ja de baixada cap a Mürren, tot per zones més obertes, i que ens presenta una variant d’alçada que ens ofereix perspectives diferents i més varietat paisatgística que l’anterior, i que, a més, evita passar pel costat de les vies de tren per finalitzar, igualment, a l’estació de tren de Mürren. Des d’allà podem baixar cap al fons de la vall de Lauterbrunnen al llogarret d’Stechelberg en 1 h 30 minuts, tot de baixada, primer per una carretereta fins a Gimmenwald i després per sender cap a baix de tot, amb tot si no volem fer la baixada caminant, podem prendre dos telefèrics o des de Mürren o caminant una mica, 30 minuts més, des de Gimmenwald que és el vam escollir nosaltres. I ja serem a baix, salts d’aigua, l’aparcament del telefèric, el càmping Rütti, restaurants… i un autobús de correus que ens durà fins al poble de Lauterbrunnen.
Al bucòlic llac Bachalpsee (2.265 m) tenim les precioses vistes de l’Schereckhorn (4.078 m) que se’ns col·locarà al bell mig del llac perquè li fem la foto de postal que surt a tots els catàlegs.
El camí sempre està excel·lentment marcat i hi trobarem caminadors de totes les edats.
FIRST-SCHYNIGE PLATTE
Punt de partida: First (hi arribarem amb telefèric des de Grindelwald)
Desnivell acumulat: 884 m de pujada i 1.173 m de baixada
Horari: 6:00 h
Excursió clàssica de la zona i molt recomanable. Recorrerem terreny molt variat, sense complicacions tècniques, tot i que serà exigent per la llargada i el desnivell acumulat. Arribem al punt d’inici, First, amb telefèric des de Grindelwald. Allà hi ha, a més del corresponent restaurant-mirador i altres atraccions com tirolines que van muntanya avall, la darrera atracció, el Clift, un camí penjat a la roca que acaba en un passadís elevat del terra, des d’on ens podrem fer la preciosa foto que buscàvem amb l’Eiger al darrera. En si, a First ja tenim unes precioses vistes de tots els voltants, de fet és una de les talaies més boniques, de la zona de Grindelwald. Nosaltres prendrem el camí que surt amunt cap al bucòlic llac Bachalpsee (2.265 m) amb vistes al Schereckhorn (4.078 m) que se’ns col·locarà al bell mig del llac perquè li fem la foto de postal que surt a tots els catàlegs. Cal dir que fins al llac (50 minuts), el camí és ben ample i amb unes corrues de gent que ens faran perdre una mica la sensació alpina per traslladar-nos a un parc temàtic muntanyenc. Amb tot, si busquem el nostre raconet, al llac, podrem gaudir d’unes vistes precioses com en pocs llocs en trobarem. Continuant cap al Faulhorn (2.686 m), encara tindrem força companyia, ja que hi ha un restaurant, expliquen que és l’hotel de muntanya més antic d’Europa, i la gent fa l’esforç de continuar amunt des del llac. Allà dalt, ben de cara, hi tindrem l’Eiger-Mönch-Jungfrau i tota la carena de muntanyes de la serralada del Breithorn, tenim una taula d’orientació que ens les identifica totes. Ja, a l’altra banda del turó veurem com surt un tros del llac de Brienzersee, ja comença l’espectacle amb les vistes! De baixada del refugi comencem a trobar-nos una mica més sols, la gent torna cap al telefèric de First. A poc a poc anirem perdent alçada, ara ja gairebé tot el camí serà en descens suau. Hi ha gent que el fa en sentit contrari de com el farem nosaltres per trobar-se una pujada fàcil, tot depèn dels gustos, ja que les vistes les tindrem semblants. Carenejarem una mica, deixant el Faulhorn a l’esquena, per zones herboses d’alta muntanya i, travessant una serreta, sortirem a la Berhaus Männdlenen, refugi-restaurant. D’allà parteixen diversos camins però nosaltres prendrem el de la dreta cap a baix, travessem una tanca, ara amb unes formacions rocoses, per fer ziga-zagues que ens duran a una zona que planeja, al fons ja veurem la Schynige Platte, les vistes a les muntanyes sempre seran de força espectacularitat i ens ben podrem atipar de contemplar els cims de l’Eiger-Mönch-Jungfrau amb les serralades veïnes, tot sempre amb neus perpètues que li donen la màgia alpina que cerquem. També estem començant a veure, quan apareixem a la carena, el llac de Brienzersee, ja més sencer amb les barques de vela creuant-lo. Més endavant podrem albirar els dos llacs, amb el de Thunersee i Interlaken al mig, ara l’excursió pren una espectacularitat magnificent perquè a l’esquerra tenim cada vegada més emmarcats els tres grans cims i a la dreta se’ns va presentant els dos llacs, que semblen mars, i el conjunt de casetes d’Interlaken, conjunt harmònic que veiem des de la nostra talaia amb el riu Aare que uneix els dos llacs. En una cruïlla tindrem l’opció de tirar dret per baix i anar directes a Schyne Platte o carenejar i assolir, per unes escales de fusta, l’Oberberghorn (2.069 m), turó de roca amb un característic forat al mig que des del seu cim ens permetrà gaudir d’unes vistes immillorables de les muntanyes i dels dos llacs, dos tresors al preu d’un! Tot baixant i tornant a carenejar arribem a un altre mirador el de Daube (2.076 m) amb vistes similars a les que hem tingut a l’Oberberghorn i des d’on ja tenim a 25 minuts l’estació de tren. Podríem baixar a peu fins a Wilderswild, però són 3 hores més de baixada molt pronunciada i potser val la pena agafar aquest tren cremallera d’època, un dels combois fins i tot té els vagons descoberts, per tornar a Interlaken. El trajecte, en l’hora que dura, ens permet gaudir d’uns paisatges preciosos, des dels punts més alts de l’inici, les parts intermèdies i finalment la visió elevada d’Interlaken, ja tot arribant a l’estació de Wilderswild.
Transcorrent per zones herboses d’alta muntanya i, travessant una serreta, sortirem a la Berhaus Männdlenen, refugi-restaurant, un lloc on podrem refer les forces per continuar el camí.
Prop de Schyne Platte hi ha l’Oberberghorn (2.069 m), turó de roca amb un característic forat al mig que des del seu cim ens permetrà gaudir d’unes vistes immillorables de les muntanyes i dels dos llacs d’Interlaken, dos tresors al preu d’un!
MÄNNLICHEN-WENGEN
Punt de partida: Estació del telefèric de Männlichen (s’ha d’agafar a Wengen, on hem arribat en tren via Lauterbrunnen)
Desnivell acumulat: 179 m de pujada, 1.139 m de baixada
Horari: 4:30 h
Aquesta proposta es tracta d’un recorregut que comença en una privilegiada talaia amb vistes a totes les zones de la Regió de la Jungfrau: Männlichen. El panorama abarca tant els massissos muntanyosos més propers, les seves valls i s’allarga cap a les llunyanes serralades a l’altra banda. El camí s’encara primer cap a l’Eiger per a després, de més a prop, permetre’ns d’anar contemplant les glaceres del Mönch i Jungfrau. Els grans contraforts de la Jungfrau serà el darrer que veurem abans d’internar-nos en un preciós bosc de pins que ens durà pels estreps dels precipicis de la vall de Lauterbrunnen fins a Wengen.

En aquesta excursió anirem cap a un dels miradors privilegiats de la zona i hi podem pujar a peu des de Lauterbrunnen o Grindenwald perquè hi ha senders ben marcats des de les dues valls. Nosaltres, sortint de Lauterbrunnen, optarem per una pujada còmoda amb el tren fins a Wengen i després el telefèric fins a Männlichen (2.227 m), amb això haurem fet gairebé tot el desnivell i el camí serà baixada suau durant tota l’excursió. Fer-ho al revés tampoc serà un inconvenient perquè la pujada mai serà excessivament penosa, la diferència, a més del desnivell acumulat, bàsicament serà el que veurem quan caminem. En el sentit que ho fem nosaltres, arribant a Männlichen el primer que ens trobem és la prominència del massís de l’Eiger, Mönch i Jungfrau que ens sorprendran una vegada més amb tota l’esplendor, tenim unes vistes aèries de la vall de Lauterbrunnen impressionants, d’aquesta vall tancada, quan la podem veure des de dalt, en descobrim els secrets del seu recolliment i dels salts d’aigua des d’una perspectiva completament nova, tot plegat fa d’aquest turó un dels preferits per pujar a contemplar el paisatge. De fet aquí podem contemplar totes les zones per les quals podem caminar, la del Schilthorn, el camí panoràmic de Grütschalp a Mürren, l’Eiger Trail, Grindelwald… I encara ho podem millorar més anant cap al Männlichenguipfel (2.342 m) pel recentment anomenat Royal Walk, un sender ben ample preparat per a tots els públics, que puja ben dret i que compta amb uns punts explicatius de les muntanyes, els materials que les formen, les ascensions mítiques a la nord de l’Eiger… tot això farà que la pujada pugui ser més assossegada i no costi tant al gran públic. A dalt una corona de fusta amb una taula d’orientació ens farà gaudir encara més de les vistes que teníem a l’estació del telefèric. Una vegada retornats al punt d’inici prendrem un camí ample i força transitat cap a l’estació de tren Kleine Sheidegg, aquest camí fàcil i apte per a tots els públics ens durà planejant, tot rodejant el Tschuggen, un turó verdíssim, cap a la plana on hi ha l’estació de tren en què es fa el transbordament per pujar a la Jungfraujoch, hi ha restaurants i tot el que cal pels turistes que hi pugen constantment. Ara tenim l’opció d’anar cap a un llac artificial que hi ha una mica més amunt en direcció a l’estació Eigergletscher (2.320 m) on tindrem l’oportunitat de gaudir dels reflexos de les muntanyes en l’aigua i remullar-nos els peus en un “hidromassatge d’alta muntanya”, del qual ja hem parlat en la primera excursió, amb tres bancs dins l’aigua mirant als tres cims emblemàtics. Si anem per feina no caldrà fer aquest desviament i aleshores prendrem, des de l’estació, un corriol que baixa pel mig d’un prat ben directe (hi ha dos camins per anar a Wengen, però, un corre paral·lel a les vies del tren, 1 h 45 minuts, el que prenem nosaltres, 2 h 40 minuts, tot i que és més llarg, ens durà per paratges més variats). Una vegada travessat el prat, que haurem fet amb unes excel·lents vistes cap a les glaceres del Mönch i Jungfrau arribem a unes cases i allà, en creuar un riu de muntanya, ens internarem al bosc, uns corriolets fent ziga-zagues ens van fent entrar i sortir dels arbres per prendre la baixada cap a Haaregg (1.989 m), les vistes han canviat, ja que si per la zona de l’estació teníem els tres cims, ara serà la Jungfrau el protagonista, amb les seves geleres, morrenes i cada vegada, per la falta de perspectiva, amb més protagonisme els seus contraforts, ja que a mesura que perdem alçada deixem de veure el cim però apreciem aquests enormes contraforts que té la muntanya cap al precipici. Som just a l’altra banda del tallat i entre els arbres anem veient els salts d’aigua que es formen en fondre’s la neu que hi ha encara acumulada a les geleres… i per desgràcia, la de les malmeses glaceres superiors també. En sortir d’aquesta zona boscosa anirem a parar a una pista que seguirem una estona per tornar-nos a internar al bosc, ara sí per seguir-lo gairebé fins a l’arribada al poble, no sense, però, haver tingut unes vistes privilegiades de les muntanyes que podem veure en aquesta part de la capçalera de Lauterbrunnen, el Breithorn i les seves companyes… al davant el poblet de Mürren i Gimmenwald se’ns presenten ben a prop tot i que amb una enorme vall pel mig. També hi podrem veure els salts d’aigua de la vall de Lauterbrunnen. Tot i que anem caminant pel mig del bosc, el camí és a tocar del precipici i de tant en tant podrem treure el cap en algun mirador que ens farà gaudir d’unes vistes aèries de tota la vall. També trobarem un parell de cascades petites, són les que després salten per la paret de la vall, unes de les 72 que tenen anunciades als fulletons turístics. En sortir del bosc ja veurem les primeres cases de Wengen tot i que encara faltarà una mitja hora llarga per arribar a l’estació de tren. Allà tindrem l’opció d’agafar-lo cap a Interlaken via Lauterbrunnen o podrem baixar caminant fins al poble, de les nostres forces dependrà.
Un camí ample i força transitat provinent de Männlichen en durà cap a l’estació de tren Kleine Sheidegg, on veurem la impressionant cara nord de l’Eiger amb un cartell explicatiu de les rutes d’ascens a la paret.
Reflex de l’Eiger, Mönch i Jungfrau en un xalet de l’estació de tren Kleine Sheidegg.
HINTERES LAUTERBRUNNENTAL
Punt de partida: Stechelberg (910 m), al fons de la vall de Lauterbrunnen, hi podem arribar en bici, autobús de correus o amb cotxe, que podrem deixar a pàrquing de pagament de l’estació de telefèric.
Desnivell acumulat: 975 m
Horari: 7:30 h
Excursió que puja al fons de la vall de Lauterbrunnen, zona inclosa en el reconeixement del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco, que abarca la regió Jungfrau-Aletsch. Se’ns presenta una zona força interessant, primer per la seva varietat paisatgística, el que aborda no és el paratge que ens domina les altres excursions en què tenim l’Eiger, Mönch i Jungfrau sempre presents, perquè en aquesta serà el Breithorn el protagonista, amb tots els cims amb què conformen la serralada, els ja anteriorment anomenats, Gletscherhorn, Äbeni Flue, Mittaghorn, Grosshorn i Tschingelhorn ja a la dreta del Breithorn.

Sortirem d’Sctechelberg (910 m) i seguint el riu, de seguida, ens internarem al bosc per pujar per un camí en molt bon estat fins al refugi Traschsellaunen (1.202 m) des d’on seguirem dret amunt. A 5 minuts del refugi podem prendre una cruïlla que ens durà, a mà esquerra, per un altre camí (atenció perquè el rètol de la cruïlla no ens ho indica clarament i és fàcil confondre’s), és el que transcorre pels estreps de les muntanyes, en direcció a l’espectacular cascada d’Shcmadribach. El camí central, que és el que nosaltres hem escollit, puja pel mig del bosc, força dret, per un corriol, de tant en tant es produeixen obertures que ens deixen veure el Breithorn, Tschilgelhorn i els salts d’aigua d’Shcmadribach. El paisatge es fon entre la verdor del fons de la vall, amb el gris de les morrenes, per acabar en el blanc permanent dels cims. En una d’aquestes sortides del bosc arribarem a una cruïlla, Wildi Egg, en què podríem retallar la nostra excursió i anar directament, a mà dreta, per un camí de pendent amb ziga-zagues, cap al Berghotel Obersteinberg per fer la circular més curta, però nosaltres seguim el camí dret endavant, cap a les granges de la zona d’Im Tal, per uns petits prats al costat del riu. Allà ens preparem per ja fer la darrera remuntada, en fort pendent, cap a la zona en què gaudirem d’una espectacular panoràmica i apreciarem amb tot el seva esplendor el Breithorn. En aquest punt, a la dreta del panorama hi ha una serra amb curioses formacions i a l’esquerra, glaceres, rius, morrenes… estarem en una zona viva que ha anat canviant amb el pas dels segles i que podem observar a una distància ben propera. Una mica més endavant ja serem a l’Oberhorn on podrem iniciar una petita circular, en direcció al llac Oberhornsee.

Arribats a Oberhorn enllacem amb el camí que ha vingut pels estreps de les muntanyes i que hauríem pogut prendre tot just passat el primer refugi. El descrivim perquè pot resultar una opció interessant si és vol fer la ruta més llarga i variada de la zona. Primer, després de la cruïlla, transcorre per zones boscoses, però en arribar a Schwand surt a camí obert per continuar pels estreps de les muntanyes, passant per l’esquerra de les cascades Schmadribach, una mica més endavant hi ha el punt panoràmic de Tanzhubel i llavors ja entrarà de ple en les morrenes de les muntanyes del Breithorn. Allà després d’entrar-hi, just abans de creuar el torrent glacial que hi baixa, podrem anar cap al refugi Schmadrihüte, si no ens separem del camí, sortirem de les morrenes remuntant la vall, ara ja amb més vegetació, i anar a l’Oberhorn per planejar cap al Oberhornsee per zones herboses i amb flors de tot tipus.

Ja hem arribat al llac Oberhornsee, per un dels dos camins que haurem escollit, en si és un llac ben petit, que arriba a assecar-se a la tardor, però que tot i la seva petita mida ens regala preciós reflex dels cims i ens permet de reposar, tot contemplant el panorama de muntanyes i les glaceres penjant de les parts més altes. D’allà ja començarà la baixada, primer una mica dreta i després més suau, per anar a planejar, un cop retornats al camí que hem deixat a l’Oberhorn (aquí acaba la nostra petita ruta circular de la part superior). Ara sí, per un camí diagonal als estreps oposats de la zona que hem recorregut, guanyant una mica d’alçada, ens n’anirem cap al Berghotel Obersteinberg i la Berggastahaus Tshchinegelhorn, un refugi-hotel d’alta muntanya on la gent puja a gaudir de les excel·lents vistes i una formatgeria situada a escassos metres amb vaques, cabres i cavalls. En aquesta zona continuarem veient l’altra banda de vall amb molta claredat i observarem el rierols, de vegades força cabalosos, que baixen de les geleres superiors. Just després d’aquests establiments començarem a baixar pel bosc suaument al principi i més dret ja fins al final. Les arrels dels arbres han anat fent els esglaons que ens permetran baixar pel terreny humit que hi ha dins del bosc i anar perdent alçada amb vistes a sota… el riu, el refugi, etc., nosaltres prendrem sempre el camí més a l’esquerra que finalment ens durà a Stechelberg en baixada còmoda i sense haver passat pel mateix camí que a la pujada. Si volem, en una cruïlla, tenim opció de pujar cap a Mürren però no és el nostre objectiu, ja que la volta que hem fet serà circular i arribats aquí podrem prendre l’autobús o el cotxe, al pàrquing del telefèric.
A la zona de l’Hinteres Lauterbrunnental trobarem els camins menys transitats de la zona amb antics xalets i refugis.
Lauterbrunner Breithorn (3780 m) des del llac Oberhornsee.
PIC SHILTHORN (2.970 m)
Punt de partida: Stechelberg (910 m), al fons de la vall de Lauterbrunnen, hi podem arribar en bici, autobús de correus o amb cotxe, que podrem deixar a pàrquing de pagament de l’estació de telefèric.
Desnivell acumulat: 2.100 m
Horari: 6 h 30 minuts (només la pujada)
Excursió a un cim dels clàssics de la zona per les vistes que ens ofereix dels tres grans i de les serralades del Lauterbrunnen Breithorn, que compta amb totes les atraccions que trobem als llocs turístics de la zona, en aquest cas estan ambientades en la pel·lícula del James Bond On Her Majesty’s Secret Service de la qual, alguns fragments, es va filmar entre Mürren i el restaurant giratori Piz Gloria, que hi ha a dalt del Shilthorn. Per pujar-hi tenim diverses opcions, ja que hi ha telefèrics fins al mateix cim. N’hi ha que prenen el telefèric des d’Stechelberg fins a Mürren o Birg i acaben caminant fins al cim. Si comencem a Mürren es fan 1.000 metres menys de desnivell i s’ataca el cim des del darrere, passant per Birg ens dirigim llavors cap al cim. Nosaltres començarem des de baix a l’estació de bus d’Stechelberg sense agafar cap telefèric, el desnivell acumulat és de 2.100 m, però comptant que agafarem el telefèric de baixada no serà tan dur de fer aquest cim. Si fem tot el recorregut caminant, haurem passat per diversos ambients alpins i anat guanyant alçada constantment a bon ritme. Comencem al pal indicador de camins que hi ha al final del llogarret d’Stechelberg (durant tot el camí tindrem indicadors a cada cruïlla, per això tampoc ens entretindrem a indicar més direccions i encreuaments) cap a Gimmelwald, un poblet molt tranquil on no es pot arribar en cotxe, igual que al de Mürren, que és una mica més amunt. La pujada és per un bosc espès, que van fent ziga-zagues per guanyar alçada, passarem un bonic salt d’aigua per tornar-nos a internar al bosc mentre veurem les cingleres de Gimmelwald. Trobem les primeres cases, els preciosos xalets suïssos enmig de prats pendents, quan estem entrant al poble, per assolir-ne el centre en un quart d’hora. En sortirem per continuar per bonics prats en forts pendents i a continuació ens tornem a internar al bosc per sortir a Stutz, una zona de remuntadors d’esquí i granges de muntanya, aquí la vall s’obre ja definitivament i gaudim ja d’unes vistes cap a Birg i el Shilthorn força espectaculars, continuem, cap a Schiltalp on hi ha diverses casetes. Nosaltres continuem sempre les indicacions cap al Schilthorn. Som en una zona més oberta en què veiem Birg a prop, la darrera estació del telefèric abans del cim, i on han instal·lat una passarel·la penjant clavada a la cinglera per afegir atractiu turístic al mirador que és Birg. Iniciem la pujada per la forta pendent en direcció a la cascada que tenim a la dreta. La falda de l’Schilthorn és tota herbosa fins ben arribats als 2.500 m, anirem per corriols enmig d’aquesta zona que ens duran al llac Grausee, som entremig de Birg i el cim, el llac ja se’ns presenta a l’inici de la part més rocosa de la muntanya. A partir d’aquí seguirem pel camí marcat amb les tres ratlles roja blanca roja de camí de muntanya, és una zona lletja, amb rastres clars de les pistes d’esquí i terres remogudes, tot comparant-la amb el que hem caminat fins ara el camí perd encant, per tant fer la part de Birg a l’Schilthorn ben poc interès tindrà, en la nostra opinió. Cap al final passem per una carena ampla, un xic aèria, tot i que està protegida amb cables, per enfilar-nos per unes escaletes tallades a la pedra cap al cim, amb el restaurant giratori Piz Gloria, que ho domina tot. Allà ens espera la culminació de les vistes de què hem anat gaudint pel camí, el massís en ple de la regió de la Jungfrau i una visió de 360º realment espectacular, podem veure l’Eiger, Mönch i Jungfrau des de la base fins al cim, les seves glaceres, les valls… tota la regió la tindrem a vista sense cap obstacle. Les botigues, restaurants i la planta dedicada a l’agent 007, ja són opcionals, allà hi trobarem des dels lavabos ambientats en les aventures del 007, fins a com es va filmar la pel·lícula o la carcassa d’un helicòpter que ens deixa anar als diferents ambients on es va rodar les escenes més espectaculars a través d’una pantalla interactiva… la visita una vegada a dalt és gratuïta i serveix per descansar una mica les cames, això sí, s’ha d’estar preparat per sentir-se acompanyat pels centenars de turistes que hi han pujat per fer les quatre fotos de rigor i passejar per un dels “monuments naturals” d’obligatòria parada quan s’està a la regió. Si decidim baixar caminant, en 3 h 30 minuts ja serem a Mürren i si ho fem amb el telefèric, en 35 minuts serem al nostre punt de partida.
Una de les vistes que tindrem en l’excursió del Pic Shilthorn (2.970 m), serà la imponent vista del conjunt l’Eiger, Mönch i Jungfrau amb els poblets al fons de la vall.

FRANCESC CATALÀ

Lleida, 1966. Filòleg i responsable de producció de l’editorial de la Universitat de Lleida, pertanyent al Centre Excursionista de Lleida i dirigeix la revista de caire sociocultural Arts. La seva passió pel muntanyisme i els viatges l’ha dut per l’Àsia, Amèrica i Europa, amb preferència pels Alps. L’esquí de fons, bicicleta de muntanya i alpinisme són les activitats a què es dedica quan les lletres li donen treva.
Per si vols compartir aquesta crònica

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR