Search
Close this search box.

CAMINS D'AIGUA

ELS CANALS D'URGELL

Crònica escrita per FRANCESC CATALÀ i publicada a la revista VÈRTEX número 256
Fotografies de DANI BERTRAND
Fa un segle i mig es van acabar les obres del canal d’Urgell. Havien calgut 500 anys de projectes per fer realitat aquell somni de regar les terres de l’Urgell. El rude clot del dimoni no passà a ser el graner de Catalunya com s’havia augurat, però sí que va possibilitar l’aparició d’explotacions que han donat i continuen donant molt fruit. Quan la fresca alleuja les planes de ponent, pedalar vora les aigües del canal d’Urgell i del riu Segre amaina qualsevol esperit.

UN SEGLE I MIG D’HISTÒRIA

L’any 1346 l’infant Jaume, comte d’Urgell, demanà als consellers de Manresa permís per efectuar un reconeixement per construir el canal d’Urgell i Guillem Catà en va elaborar el primer projecte. A aquella primera idea la seguiran més d’una desena de projectes que acabaran el 1853 amb l’empresa Canal de Urgel S. A. com a promotora. Aquesta executarà les obres que, sota les ordres de Domingo Cardenal, finalitzaran el 1861. El 25 de març de 1862 les aigües del canal d’Urgell arribaven per primera vegada a la finca Tarassó del terme d’Agramunt. El canal fou construït per una empresa privada amb un pressupost inicial de 8.000.000 de pessetes, superats de llarg per la realitat mateixa de l’obra. L’empresa arrencava amb una concessió de 99 anys per a la gestió de les aigües, amb la recaptació durant els primers 60 anys de la novena part de la collita dels propietaris de les terres i els darrers 39 amb un 4 % de la collita per a obres de manteniment.

La construcció es convertirà en l’obra hidràulica més agosarada que s’havia fet a l’Estat. Es van haver de superar nombrosos entrebancs com la consistència de les terres i els increments de pressupost. La presa inicial es construí a la Llenguadera, prop de Ponts, on el riu Segre fa un gran revolt. Allà trobem la presa amb la primera casa de comportes i una ermita, tot en un espai força harmònic, amb les aigües del Segre amansides. També és important l’emblemàtica construcció del túnel de Montclar, que amb els seus 4.917 m de llargària va ser durant força anys el més llarg d’Europa. En la seua construcció foren necessàries més de 6.000 persones, amb 4.681 peons, 480 paletes, 500 carros i 150 animals de càrrega. També hi treballaren 977 presidiaris, que realitzaven les tasques més dures. Es calcula que un miler de persones hi va morir a causa de malalties i accidents provocats per esllavissades i inundacions. Remarcarem alhora l’actual aqüeducte del Pont de Ferro, que substituí el pont de pedra de set arcs construït a prop d’Agramunt per superar el riu Sió. Aquest primer pont se l’endugué la rubinada de Santa Tecla l’any 1874, que va registrar 575 morts a l’Urgell i rodalies. El nom d’aquesta riuada catastròfica ve del fet que es produí el 23 de setembre, festivitat de Santa Tecla. De matinada es van desbordar els rius Sió, Ondara, Corb i Cercavins. El pont actual no és d’una bellesa extraordinària, però va representar la incorporació d’una construcció moderna d’acer i formigó, projectada per l’enginyer que dissenyà els mercats del Born i Sant Antoni de Barcelona.
Més de sis mil persones van treballar en la construcció del canal d'Urgell, realitzada entre els anys 1853 i 1861 (© Fotos / Espai Cultural dels Canals d'Urgell)
Els 144 km que formen el canal Principal necessitaran un conjunt d’infraestructures que aniran millorant la seua gestió i eficiència, des de les casetes del canalers (que eren els habitatges d’aquests empleats), túnels, rescloses i baixadors, fins als desguassos que es faran servir per treure les aigües sobrants del canal, que amb el seu estancament ja havien començat a provocar malalties com el paludisme. Durant el segle XX es van fer obres com el canal Auxiliar (pren les aigües de l’embassament de Sant Llorenç, prop de Balaguer, i retroba el canal Principal vora Artesa de Lleida) i les 4 séquies principals que reparteixen l’aigua per tota l’àrea. Amb l’acabament de les obres del canal, però, no tot seran avantatges ja que l’aigua haurà comportat l’aparició d’altres problemes. La plana de l’Urgell havia estat una llera marina que rebia els desguassos dels rius pirinencs fins que aquesta es dessecà. Amb el reg aparegué la salabror que havia quedat a les terres i calgueren més de 60 anys de males collites per treure rendiment de les noves infraestructures. Fins i tot van haver de baixar pagesos del Pirineu més avesats a la gestió de l’aigua a ensenyar els de l’Urgell a regar. Tot plegat no fou fàcil i calgué la tenacitat dels agricultors de l’Urgell per lluitar contra els elements naturals i també contra els empresarials. Quant a l’explotació del canal, es va haver de combatre la «novena» i la possibilitat que la concessió fos renovada 100 anys més, mitjançant les manifestacions que propiciaren que el 1964 s’establís finalment la propietat del canal en els seus regants a perpetuïtat. Actualment gestionen la propietat a través de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell.

L’arribada de l’aigua va fer canviar dràsticament el paisatge. L’ecosistema estepari, amb vegetació com el timó i collites molt difícils de portar a bon fi, es convertí amb els anys en terra de fruiters, pastures, indústries ramaderes i finques tan productives com la del Castell del Remei, avui important per la seua producció vitícola amb la denominació d’origen Costers del Segre, Torreribera i altres tantes explotacions actualment ben actives. Al cap de 70 anys de la construcció del canal, la població de l’Urgell es doblà i afavorí l’expansió de noves comarques com la del Pla d’Urgell, amb la seua capital Mollerussa, que creixerà paral·lelament a l’esplendor del canal. Mollerussa alberga la Casa del Canal, lloc de comandament d’aquesta magna infraestructura i seu de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell.

El 2012 es complien 150 anys de l’acabament del canal. Per commemorar-ho, us presentem quatre rutes per recórrer les zones que hem considerat més interessants paisatgísticament i que visiten paratges prou representatius del canal: les dues primeres transcorren per la capçalera i les altres dues per la plana i el retorn del canal al Segre. La millor època de l’any per realitzar aquestes excursions amb bicicleta és la primavera i la tardor. Entre Sant Miquel (29 de setembre) i Sant Josep (19 de març) només baixa aigua pel canal una de cada quatre setmanes i es perd l’atractiu de pedalar vora l’aigua. Cal tenir present que circularem per les banquetes que donen servei al canal. Això no suposa un perill gran, però haurem d’estar alerta de no caure al canal perquè pot resultar delicat en algun tram.
Montclar

EL NAIXEMENT DEL CANAL D’URGELL

Itinerari assequible que recorre la instal·lació principal fins a les construccions de l’inici del canal. La tornada ressegueix el riu Segre, tot en un entorn molt arbrat i fèrtil.
Longitud: 38 km
Desnivell: 360 m
Dificultat tècnica: Baixa
Punt de sortida i d’arribada: Font de la plaça del Progrés d’Artesa de Segre
Sortim d’Artesa de Segre cap al sud per trobar, de seguida, el canal d’Urgell (PK 1). Girem a l’esquerra aigües amunt i tindrem el canal a la nostra dreta. Molt aviat creuarem, amb compte, la C-14 (PK 2,1), que poc després retrobarem i seguirem durant mig quilòmetre (PK 4,1). Tornem al canal i ja no el deixem fins que s’amaga al túnel de la Llenguadera (PK 16,6), a tocar del seu naixement. Per passar a l’altra banda del túnel pujarem el serrat del Mas d’en Pinyes per gaudir, des de dalt, de les vistes del riu i de la presa del canal d’Urgell. Us podeu estalviar el desnivell de 100 m si feu servir la drecera de la Llenguadera (PK 16,9). Ja heu arribat al naixement del canal d’Urgell (PK 21), on gaudireu de l’arquitectura dels seus edificis i de l’ermita de Sant Isidre. Per entrar en aquest recinte cal demanar-ho amb antelació, ja que és un espai tancat. Per tornar resseguirem el Segre aigües avall, primer pel seu marge esquerre i a partir del (PK 23) pel marge dret. Avancem primer per camins de terra, després per la LV-5122 i la C-74, i tornarem a recórrer camins fins a Vernet (PK 36,6), on creuarem el riu per tornar a Artesa de Segre. A diferència del canal, el riu no té banqueta (camí de servei per al seu manteniment) i costarà més mantenir la ruta a tocar de l’aigua, però no ens n’allunyarem gaire. En definitiva, aquesta volta ens ha permès sortir d’Artesa de Segre per fer els primers tastets del canal principal, que transcorre entre valletes i mostra les primeres rescloses de pedra, casetes dels canalers i túnels per arribar a les cases de les comportes i la presa que forma el naixement.
El canal d'Urgell neix a prop de Ponts, on una presa i la primera casa de comportes desvien part de les aigües del Segre.

DEL CONGOST DEL MU AL TÚNEL DE MONTCLAR

Aquesta ruta tan llarga com interessant segueix el riu Segre i travessa el bell congost del Mu abans de trobar la primera séquia principal. També és molt bonic i encalmat el tram del canal principal, que té moltíssims revolts per un camí planer i fàcil. Un darrer esforç per pujar la serra de Montclar, sobre el seu emblemàtic túnel, precedeix la tornada a Artesa de Segre. Es tracta del recorregut més exigent, però el més variat dels quatre ressenyats en aquest reportatge. Haurem anat del paisatge prepirinenc a la plana d’Urgell amb les seues llargues ziga-zagues que semblen no acabar mai. La bona forma física farà que puguem dur un bon ritme i ens quedi un grat record de la varietat paisatgística, les poblacions recorregudes i la petita gesta esportiva que haurem realitzat.
Longitud: 87 km
Desnivell: 490 m
Dificultat tècnica: Baixa, però cal valorar la llargària
Punt de sortida i d’arribada: Font de la plaça del Progrés d’Artesa de Segre
Comencem a Artesa de Segre en direcció a Vernet. Un cop creuem el riu (PK 1,4) el seguirem aigües avall fins a Alòs de Balaguer (PK 11,4). Hi ha una font en un bonic berenador a la sortida del poble i una altra al (PK 12,8). Continuem vora el riu per un camí sense possibilitats de pèrdua. Anem deixant l’entorn urbanitzat mentre ens apropem a l’abrupte congost del Mu. Per entrar-hi creuarem unes passarel·les metàl·liques penjades sobre el Segre (PK 15,2). En algun tram d’aquest congost haurem d’empènyer la bicicleta cara amunt pel corriol per remuntar 70 m de desnivell en 1,5 km. Arribarem al barranc del Palomar (PK 17,6) i baixarem amb ziga-zagues i molt de compte (millor a peu) a tocar del riu. Aquest es troba amansit per una petita presa bastant nova que veurem una mica més endavant. Som en un pont penjant sobre el Segre (PK 18,1), un lloc molt visitat pels caminants que no entendran d’on hem sortit amb la bicicleta per aquests indrets. Actualment la plataforma del pont és molt a prop de l’aigua. Antigament, abans de la construcció de la presa, era molt més alta excepte un dia, el de la riuada de 1982, en què les aigües gairebé la van arrencar del seu enclavament. Ara, restaurada i ben segura, representa l’inici d’una bonica excursió pel congost (és fàcil arribar-hi amb cotxe des de Camarasa). Un cop creuat el riu pel pont penjant sortirem del congost per unes passarel·les metàl·liques clavades a la paret. Continuem una mica per asfalt i en arribar a la C-13 tornem a creuar el riu (PK 20,6). Després arrossegarem la bici en dos curts pendents impracticables. Per la LV-9047 atenyem Sant Llorenç de Montgai (PK 25,8), població de postal a tocar del pantà de Sant Llorenç. Seguirem aigües avall fins a creuar el riu per sobre mateix de la presa d’aquest embassament (PK 28). Ens acomiadem del riu per iniciar la ruta del canal auxiliar, que seguirem una estona fins a trobar la primera séquia principal del canal d’Urgell (PK 34,3), en un paisatge sec i dur. Al tram del canal auxiliar fins a trobar la 1a séquia hem de vigilar el mapa o el GPS perquè pot haver-hi confusió de camins. La 1a séquia la remuntem uns trossos per un costat i uns altres per l’altre, sense problemes, fins que arribarem al canal principal (PK 54,5). De seguida podem escollir entre agafar la drecera de Pradell (PK 58) o arribar a Agramunt. Si fem la drecera ens estalviarem uns 17 km, gairebé 1 h de recorregut, però no veurem l’aqüeducte del Pont de Ferro (PK 66,5), que fou construït per superar el riu Sió. Continuem per un camí sense desnivell, en un entorn cada cop més fresc, resseguint el canal principal fins a la boca sud del túnel de Montclar (PK 78,8). No podem passar amb la bicicleta pel túnel, però el podem seguir per damunt i pujarem al poble de Montclar. Això representa un desnivell de 100 m. Al punt central podem veure, a l’esquerra, el monòlit erigit per commemorar la construcció del túnel i que servia de punt de referència per fer els pous d’excavació. De baixada creuarem la C-26 (PK 84,3) abans de retrobar el canal. Per fi, ja amb força quilòmetres carregats a les alforges, arribem a Artesa de Segre novament.
Entre Alòs de Balaguer i Camarasa, el Segre queda encaixonat pel congost del Mu.
Pont penjant de l'estret del Mu.

BANQUETES AL NORD DE LES GARRIGUES

Ruta sense gaire desnivell que ens farà gaudir de la gran quantitat d’arbres plantats a les banquetes, els camins de servei per al manteniment del canal. Precisament a Juneda hi ha l’espai de la Banqueta, defensada per la població dels intents de la Comunitat de Regants, propietària del canal, de talar alguns arbres i de fonamentar les parets del canal per a millores de la instal·lació. Les banquetes eren un lloc d’esbarjo quan no hi havia piscines per sufocar la calor estival de la plana. L’itinerari transcorre pel nord de les Garrigues, a tocar del Pla d’Urgell, entre conreus d’oliveres, ametllers, fruiters i pastures. Quan veiem a l’altra banda del canal algun tros de secà, la diferència és tan notòria que ens costa imaginar que tot el terreny era igual abans de la construcció d’aquesta gran infraestructura de reg.
Longitud: 45,7 km
Desnivell: 228 m
Dificultat tècnica: Baixa
Punt de sortida i d’arribada: Gasolinera d’Artesa de Segre
Sortim d’Artesa de Lleida en direcció nord. Travessarem un paisatge típic de les terres regades pel canal d’Urgell, un laberint de camps de cereals, cultius de pastures i arbres fruiters. Aviat creuem el canal auxiliar (PK 3,8) i continuem fins a trobar la carretera N-240 (PK 4,5). Molta atenció en aquest punt perquè arribem a una carretera amb molt trànsit i a més hi entrarem de sobte sense gairebé adonarnos-en perquè no hi ha visibilitat. Un cop passada la carretera ja som a la 4a séquia principal. Girem a la dreta sense creuar el canal i anem paral·lels a la carretera en una llarga recta. Quan finalitza aquest tram, el canal és un camí preciós ple de raconades i arbres de tota mena al seu costat. Hem de passar a l’altra banda del canal al (PK 8,7) i poc després creuar la carretera de Torregrossa. 3 km abans de Juneda deixem la diversitat d’arbres per quedar envoltats de plataners. Són uns grans exemplars que en alguns trams han deixat el camí de la banqueta fet un simple corriol. Aquests plataners es van plantar per fer productiu el terreny propietat del canal. Els que hi han quedat formen part del paisatge del canal d’Urgell. En molts indrets la gent se’ls ha fet tan seus que, cada vegada que la Comunitat de Regants els vol talar, s’hi ha manifestat en contra, com va passar a Juneda. Arribem a aquesta població (PK 14,4) i passem pel tram semiurbà del canal que continua rodejat de grans plataners. En sortir de Juneda deixem aquests arbres per tornar a estar acompanyats de pollancres, freixes i àlbers blancs. Ens dirigim cap a un dels llocs més emblemàtics de la nostra ruta: els nou salts. Són unes petites cascades en què l’aigua del canal ha de canviar bruscament de cota, uns 23 m en poc més de 300 m de longitud. Vers el (PK 21,4) atenyem les comportes que donen origen a la 4a séquia principal per la qual hem vingut. Hem trobat el canal principal just després de creuar la carretera L-200. Girem a la dreta, el seguim aigües avall i creuem la ctra. C-233. Aviat serem a les Borges Blanques, on creuarem la via del tren de Lleida a Tarragona per un pas subterrani (PK 24,5). Creuem l’antiga ctra. N-240, passem pel costat d’una benzinera i sortim de les Borges Blanques per un passatge que formen uns densos plataners. Farem la resta de quilòmetres acompanyant el canal principal, que ara fa de cinquena séquia. No hi ha problema per tornar a creuar la N-240 perquè es passa per sota seu, igual que per travessar les vies de l’AVE (PK 32,7). Just després tindrem a la dreta l’enorme Central Termosolar Borges, un gran avenç tecnològic per generar energia a costa de transformar el paisatge. Només resta creuar dues carreteres locals i aprofitar que anem aigües avall per agafar velocitat al costat dels diversos salts que fa el canal. Al PK 45 l’abandonem i entrem a Artesa de Lleida per finalitzar el nostre recorregut.
La Banqueta de Juneda

RETORN AL SEGRE

El canal d’Urgell neix i mor al Segre. Si la primera de les rutes descrites descobria l’inici del canal, aquesta en visita el final: la desembocadura al mateix riu d’on va fluir. Bell i fàcil itinerari amb una varietat de paisatges que abasta zones d’arbres fruiters, pastures, cereals i la vista de les zones no regades pel canal. A més, creuarem la ciutat de Lleida pel parc del Segre, sense semàfors ni cruïlles. Els ciclistes més agosarats es poden plantejar unir aquest recorregut amb l’anterior. En aquest cas recomanem sortir de Lleida i fer un tomb que sumarà 74 km.
Longitud: 38 km
Desnivell: 250 m
Dificultat tècnica: Baixa
Punt de sortida i d’arribada: Gasolinera d’Artesa de Segre
Iniciem la pedalada a Artesa de Lleida i al (PK 0,7) ja som al canal principal. Girem a la dreta, el seguim aigües avall i el camí es torna un corriol envoltat de grans arbres. Tot seguit hem de creuar, per un pont per a vianants, el canal auxiliar, que aquí desemboca al canal principal (PK 2). Gaudim d’algunes baixades per les banquetes que acompanyen els salts d’aigua. Passarem per sota de grans àlbers blancs i tornarem a trobar una densa plantació de plataners. En alguns llocs el canal fa de frontera entre els dos mons que representen les terres de secà i les de regadiu. Al (PK 8,4) seguim un tram asfaltat sobre l’autovia LL-12, continuem pel costat del canal i creuem la L-700 fins a Montoliu de Lleida (PK 11,2). Aquí el canal passa per sota del canal de Seròs que ve del riu Segre i per sota de la C-230a. Per tornar a trobar-lo sortim de Montoliu per la seva carretera d’accés i creuem recte la rotonda de la C-230a. Seguim el canal fins a la seva desembocadura al Segre, en un lloc on el riu és ample i fa la sensació que hi ha bosc a les dues bandes. Remuntem el Segre i al (PK 14,3) passem a l’altre costat seu. Aquest pas no és un pont, sinó un camí cimentat sobre uns tubs pels quals hi passa el riu. Si hi ha gaire cabal, l’aigua salta per sobre del camí. Com a alternativa en cas de crescudes podem seguir una drecera, la séquia de les Torres. Un cop hem creuat el Segre, pedalem per un camí arranjat per als vianants i esportistes que circula per la vora del riu des de Butsènit fins a la mitjana de Lleida, amb una tanca que ens separa dels vehicles. Arribem a una harmònica passarel·la per on tornem a creuar el Segre. Si girem a la dreta, trobarem el berenador del Tòfol, amb una font. La ruta, però, segueix cap a l’esquerra i just després, també a l’esquerra, prendrem un corriol que acaba en un lloc en què haurem de baixar una espona. Ja som a Lleida (PK 20). Travessem la ciutat sense sortir de la llera del riu pel parc del Segre, un gran parc urbà de més de 3 km de llargària. És una zona dedicada a l’oci en la canalització del riu al seu pas per la ciutat. Atenyem les comportes, al barri de Pardinyes, que han originat el parc de la Mitjana (PK 22,7). Aquí ja sortim de la canalització i per asfalt ens dirigim al polígon industrial El Segre, que el travessem. Arribats a una rotonda de la C-13 de la qual sortim per la dreta, continuem per la C-13 i baixem a la rotonda de creuament amb la LL-11. D’aquesta rotonda se n’ha de sortir pel punt oposat al qual entrem; però no per una sortida de vehicles, sinó per un corriol (PK 25) que puja el talús i que ens farà empènyer la bici uns 150 m. Un cop remuntem l’amagat corriol tornarem a ser al canal, en concret a la seva 4a séquia principal. La prenem, creuem un accés al polígon Els Frares i passem sota la variant sud de Lleida (PK 27,6). Els pròxims 5 km seran per dins d’una ZEPA (Zona d’Especial Protecció d’Aus) a la finca Torreribera, fins al (PK 32,4). A les ZEPA els agricultors gestionen el territori sota criteris de respecte per la natura. En aquesta ZEPA es desenvolupen projectes de reintroducció d’ocells en perill d’extinció com la trenca (Lanius minor). Al (PK 33,8) deixem definitivament la companyia del canal en creuar la N-240 i prendre direcció sud fins a Artesa de Lleida, on acabem aquesta ruta.
La canalització del riu Segre al seu pas per Lleida ha donat poc a un gran parc urbà de més de tres quilòmetres de llargària.

A PROPÒSIT DEL CANAL

La dinamització que està prenent la plana de Lleida amb el canal d’Urgell com a centre d’interès es deixa entreveure a través d’iniciatives socioculturals i d’oci. Algunes estan ben consolidades com l’estany d’Ivars, la fortalesa ibèrica dels Vilars o l’Espai d’Interpretació dels Canals d’Urgell i altres són més noves com la ruta cicloturística Pedals del Canal d’Urgell, que vénen a completar una àmplia oferta en l’òrbita d’aquesta infraestructura. A més, cal considerar la bibliografia i els webs que descriuen itineraris per les comarques regades pel canal d’Urgell.
ESPAI CULTURAL DELS CANALS D’URGELL
www.canalsurgell.cat
Situat a la Casa del Canal de Mollerussa, seu de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. L’home i l’aigua són el fil conductor d’aquest
centre d’interpretació de les terres regades pels canals d’Urgell.
ESTANY D’IVARS
I VILASANA
www.estanyivarsvilasana.cat
És l’estany més gran de Catalunya juntament amb el de Banyoles, de superfície molt similar (aproximadament 1,1 km2). Es troba a la comarca del Pla d’Urgell i té un gran interès ecològic. Està preparat per fer-hi agradables passejades a peu i amb bicicleta.
LA FORTALESA
DELS VILARS D’ARBECA
www.vilars.cat
Aquesta fortalesa ibèrica data dels anys 775-300 abans de Crist i constitueix un conjunt arqueològic excepcional. La visita ens transporta al que fou la vida en aquest indret enmig de la plana i l’excepcional creixement que tingué la fortificació.
PEDALS DEL
CANAL D’URGELL
www.pedalsdelcanaldurgell.com
Pedals del Canal d’Urgell és una activitat cicloturística per descobrir la plana de Lleida. El recorregut està pensat per fer-lo amb 4 etapes, però es pot adaptar al nivell de cadascú.
Plataners al canal principal d'Urgell.

FRANCESC CATALÀ

Lleida, 1966. Filòleg i responsable de producció de l’editorial de la Universitat de Lleida, pertanyent al Centre Excursionista de Lleida i dirigeix la revista de caire sociocultural Arts. La seva passió pel muntanyisme i els viatges l’ha dut per l’Àsia, Amèrica i Europa, amb preferència pels Alps. L’esquí de fons, bicicleta de muntanya i alpinisme són les activitats a què es dedica quan les lletres li donen treva.

DANI BERTRAND

Barcelona, 1969. Actualment viu a Lleida. Enginyer industrial i empresari de petita empresa. És soci del Centre Excursionista de Lleida (CEL) i practica excursionisme, alpinisme i esquí de muntanya. També fa BTT i participa en tota mena de curses populars. Ha publicat articles a la revista Aresta, del CEL.
Per si vols compartir aquesta crònica

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR